La dona a la universitat: majoria d’alumnes, minoria docent

Les dades són encoratjadores: la presència de dones a les 21 universitats que conformen la Xarxa Vives ha augmentat els darrers anys, tant en l’alumnat com en el personal docent i investigador. A més, quasi la totalitat dels centres dedica gran part dels seus esforços a l’estudi de la qüestió de gènere, amb especial atenció a la situació de la dona, així com a vetllar per la igualtat d’oportunitats dins de la comunitat universitària.

Amb organismes específics com observatoris o comissions d’igualtat, càtedres i instituts dedicats a la recerca en aquesta àrea i plans d’igualtat ja aprovats, pendents de fer-ho, en execució, o fins i tot renovats, les universitats de la Xarxa treballen formalment per combatre l’anomenat «sostre de vidre» que impedeix la promoció de la dona i genera una situació de minoria femenina als càrrecs docents i investigadors i, més notablement, al govern del sistema universitari.

Com a dada testimonial, només hi ha 5 rectores dones davant els 16 rectors homes del total de les 21 universitats de la Xarxa Vives. A Espanya, el percentatge és encara inferior, donat que hi ha 10 rectores dones del total de les 77 universitats que hi ha a l’estat espanyol. Recentment ha mort Rosa Virós, qui va ser la primera rectora de la Xarxa Vives, concretament a la Universitat Pompeu Fabra. A més, Virós va presidir la Xarxa en el segon semestre de 2002.

	Mujeres y resistencias en tiempos de manadas (Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021) · 236 pàg. · 18 €
	Mujer y deporte en la Comunitat Valenciana. Género, desigualdades deportivas y buenas prácticas para la igualdad Santos Ortega, Antonio;Grau Muñoz, Arantxa;Muñoz Rodríguez, David (Universitat Politècnica de València, 2021) · 296 pàg. · 0 €
	De mujeres, hombres y moléculas Álvarez Reverter, Santiago (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) · 460 pàg. · 29 €
	Las mujeres visibles: letras y humanidades (Publicacions Institucionals UA, 2020) · 184 pàg. · 10 €
	Camí del feminisme: Llarg trajecte per a les dones Vidal Mangas, Carme (Edicions UIB, 2020) · 316 pàg. · 18 €

Les dades parlen

Per sota del 50% de presència femenina al seu alumnat es troba la Universitat Miguel Hernández d’Elx (49,1%) i les politècniques: la Politècnica de València està en el 36,5% mentre que la Politècnica de Catalunya se situa en el 30,9%. Aquestes dades deixen palès el fet que les dones continuen sent minoria en moltes carreres que encara es consideren «masculinitzades», com són les carreres tècniques i les enginyeries. Malgrat el creixement d’alumnat femení en les universitats politècniques, encara són minoria a causa de, segons s’apunta des d’algunes unitats d’igualtat, al procés socialitzador diferencial per raó de gènere que atribueix habilitats per sexe. Com apuntava Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull, a la compareixença al Parlament de la Comissió dels Drets de les Dones fa dos anys: «les dones fem carreres lligades a la famosa frase ‘tenir cura de’ o ‘estar al servei de’, carreres molt lligades al servei i que en alguns països no són ni carreres universitàries; no és que siguin menys importants però no es comptabilitzarien dins el percentatge de dones a la universitat».

D’altra banda, les dades corresponents a la radiografia del personal docent i investigador (PDI) també presenten un creixement del percentatge femení respecte als darrers anys. Si actualment el 38,4% del PDI són dones a les universitats de la Xarxa Vives, fa cinc anys el percentatge descendia fins al 34% i fins a prop del 32% l’any 2000.

Els percentatges més elevats de dones docents i investigadores els presenten la Universitat d’Andorra (50,8%), la Universitat de Vic (48,3%), la Universitat Abat Oliba CEU (45,26%) i la Universitat de Barcelona (43,6%). Per baix del 30% de representació femenina en el PDI, trobem, una vegada més, les politècniques: la Universitat Politècnica de Catalunya té un 77,6% d’homes davant el 22,5% de dones com a personal docent i investigador i la Universitat Politècnica de València arriba al 28,4% de dones davant el 71,6% d’homes.

El cas de les politècniques té les seues pròpies particularitats per la gran representació masculina. Com reconeixia la vicerectora de la Politècnica de Catalunya, Marisol Marqués, al Parlament: «és evident que cal potenciar la presència de dones, especialment pel que fa a la incorporació a les direccions de departament». La bona notícia és que la tendència és positiva. A la UPC el nombre i el percentatge de dones elegides per formar part del claustre universitari ha augmentat en la majoria dels sectors respecte l’últim procés electoral: PDI funcionari doctors, PDI funcionari no doctors, PDI contractat, professorat associat i PDI en formació. A més, en els equips directius de centres docents i departaments de la UPC també s’ha detectat un increment del nombre de dones. En aquest curs 2009-2010, s’ha incorporat una nova directora de departament.

L’«efecte tisora»

Què succeeix, doncs, perquè la majoria de dones alumnes i la majoria de dones titulades passen a ser una minoria cada vegada més reduïda a mesura que pugem l’escalafó? Esther Giménez-Salinas constatava al Parlament que les dones comencen la carrera en majoria, la finalitzen en una majoria més àmplia, estudien doctorats al voltant del 50% i en arribar a titular d’escola o titular universitària comença la tisora, fins que al final, a l’àmbit de catedràtica, se situen clarament per sota del 20%. «No podem dir que sigui una situació esporàdica, sinó que és permanent i passa en tots els camps, però d’una forma especialment dramàtica en el camp de la universitat», explica la rectora de la Ramon Llull i presidenta de la Comissió no permanent Dona i Ciència, del Consell Interuniversitari de Catalunya. En el temps, la situació respecte a les dones catedràtiques ha variat molt poc, ja que fa anys que es mou entre el 15% i el 20%. Fins i tot en les carreres teòricament més feminitzades la situació de les càtedres no varia i són ocupades en una gran majoria per homes, assegura Giménez-Salinas.

Plans d’igualtat

Un pla d’igualtat passa per un primer moment en què es pren la iniciativa de portar-lo a terme, la creació d'unitats d’igualtat i la designació de les persones responsables. Després cal conèixer el diagnòstic de la situació de partida i la definició de la política institucional, dels objectius de millora i del pla d’acció, fins a l’execució i el seguiment de les accions i, finalment, es fa l’avaluació del pla, dels seus resultats i del grau d’assoliment dels objectius.

La universitat més avançada i impulsora en aquest sentit és la Universitat Autònoma de Barcelona, que ja està treballant en el «segon pla d’acció per a la igualtat entre homes i dones 2008-2012». Cal destacar la tasca de la Universitat Rovira i Virgili, que també té en vigor un pla d'igualtat i compta, a més, amb un Observatori de la Igualtat. La Universitat de Barcelona en aquests moments està revisant el seu pla d’igualtat per poder-ne elaborar un nou per al proper bienni, mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya té un pla director 2007-2010 prorrogat un any més, fins a finals del 2011. Per la seua banda, la Universitat Pompeu Fabra ha previst fer una avaluació a finals d’enguany del seu pla d’igualtat Isabel de Villena 2008-2010, a fi de proposar-ne un nou al Consell de Govern per al bienni 2011-2013.

En una altra fase es troben la Universitat d’Andorra i la de Perpinyà Via Domitia, que encara no tenen plantejat dissenyar un pla d’actuació d’aquestes característiques. La Universitat Politècnica de València tampoc no en té actualment cap en funcionament però treballen per aprovar el document «Observatori d’Igualtat. Anàlisi i proposta per a la seua creació a la UPV»; una vegada aprovat el document, s’elaborarà el pla d’igualtat d’oportunitats. La Universitat de les Illes Balears preveu que el pla d’igualtat s’aprove en Consell de Govern a finals d’any, una vegada negociat amb els sindicats; de la mateixa manera que la Universitat Miguel Hernández d’Elx té un esborrany pendent d’aprovació.

Recerca

Alhora, el suport a la investigació de les dones i sobre les dones i la creació d'ajuts específics per als projectes que promouen la igualtat material de dones i homes, faciliten l'eliminació de les discriminacions envers elles, n’afavoreixen la millora de la seua situació en el camp de la recerca i contribueixen a incrementar el coneixement en relació a l'aplicació de la perspectiva de gènere.

La pràctica totalitat de les universitats que pertanyen a la Xarxa Vives (20 de 21) tenen grups de recerca dedicats a temàtiques referents a la qüestió de gènere, en les diferents àrees del coneixement. Per tractar-se d’un tema summament transversal, apuntem ací les línies generals que podrien englobar tots els treballs realitzats o en curs: drets de les dones, discriminació i violència de gènere; l’educació, gènere i pensament; la memòria històrica i de creació de les dones; temps, treballs i condicions de vida; la dona TIC; gènere i malestars psicosocials i de salut; i espais i gènere.

Cal apuntar també que l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere és un Institut creat a partir de la col•laboració de diversos grups de recerca en temes de gènere, que pertanyen a set universitats catalanes (UB, UAB, UdG, UPF, UVic, URV i UPC). Aposta per la interacció entre acadèmiques i els moviments feministes, alhora que integra dones d'aquests moviments i de diverses associacions entre el professorat del Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania que s'ofereix des del curs 2007-2008.

La Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures, per la seua banda, té per objectiu fomentar els estudis de gènere en el panorama universitari i en la societat civil. Aquesta càtedra és compartida entre el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la Universitat de Vic.

Un bon exemple de la recerca en aquest àmbit són les universitats valencianes. En el cas de la Universitat Politècnica de València, es desenvolupen dos projectes denominats «Divers@» i «Ingeni@». El primer analitza la igualtat d’oportunitats i la diversitat de gènere en l’accés i la promoció de dones als equips directius d’organitzacions laborals i institucions públiques i privades, mentre que el segon estudia l’impacte social a l’enginyeria. La Universitat de València, per la seua banda, compta amb l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona, el qual ofereix el Màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat, així com el Doctorat en Estudis de Gènere. La Universitat Miguel Hernández d’Elx ha creat el grup de recerca «Economia, cultura i gènere», molt actiu en projectes dins d’aquest àmbit d’investigació. Pel que fa a la Universitat Jaume I, compten amb l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere, creat el 2009, a més del grup de recerca de la Fundació Isonomia, que treballa en diverses línies d’investigació que van des de les polítiques públiques d’igualtat a la violència de gènere.

Per Eva Ceres
Periodista

Fotografies: UIB

Números anteriors