La dona a la universitat: majoria dalumnes, minoria docent

Enguany es commemoren els 100 anys des que es va reconixer el dret a les dones dassistir a la universitat. Avui dia les coses han canviat molt i les dones sn majoria en lalumnat de les universitats de la Xarxa Vives. Significativament, per, la presncia femenina s minoritria en el personal docent i investigador, tot i que ha crescut en els darrers anys.

Les dades sn encoratjadores: la presncia de dones a les 21 universitats que conformen la Xarxa Vives ha augmentat els darrers anys, tant en lalumnat com en el personal docent i investigador. A ms, quasi la totalitat dels centres dedica gran part dels seus esforos a lestudi de la qesti de gnere, amb especial atenci a la situaci de la dona, aix com a vetllar per la igualtat doportunitats dins de la comunitat universitria.

Amb organismes especfics com observatoris o comissions digualtat, ctedres i instituts dedicats a la recerca en aquesta rea i plans digualtat ja aprovats, pendents de fer-ho, en execuci, o fins i tot renovats, les universitats de la Xarxa treballen formalment per combatre lanomenat sostre de vidre que impedeix la promoci de la dona i genera una situaci de minoria femenina als crrecs docents i investigadors i, ms notablement, al govern del sistema universitari.

Com a dada testimonial, noms hi ha 5 rectores dones davant els 16 rectors homes del total de les 21 universitats de la Xarxa Vives. A Espanya, el percentatge s encara inferior, donat que hi ha 10 rectores dones del total de les 77 universitats que hi ha a lestat espanyol. Recentment ha mort Rosa Virs, qui va ser la primera rectora de la Xarxa Vives, concretament a la Universitat Pompeu Fabra. A ms, Virs va presidir la Xarxa en el segon semestre de 2002.

Portada del llibre






Memoria, feminismos y movimientos de mujeres
Llins Carmona, Conxa;Gonzlez Luna, Lola
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 0 pg. 5

Portada del llibre






Memoria, feminismos y movimientos de mujeres
Llins Carmona, Conxa;Gonzlez Luna, Lola
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) 220 pg. 18

Portada del llibre






Mujeres y represin franquista
AAVV
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 152 pg. 24

Portada del llibre






Dones i identitats
(Publicacions Institucionals UA, 2017) 186 pg. 12

Portada del llibre






Dones mestres d'Ontinyent
Huerta, Ricard
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 80 pg. 15

Les dades parlen

El 55,8% dels alumnes de les universitats que pertanyen a la Xarxa Vives sn dones, al voltant de cinc punts percentuals per sobre de les dades corresponents al curs 2004-2005. Algunes universitats passen, fins i tot, del 60%, com s el cas de la Universitat dAndorra (67,8%), la Universitat Internacional de Catalunya (65,2%), la Universitat de Vic (63,1%), la Universitat de Barcelona (62,8%), i la Universitat de Valncia, aix com la Universitat Autnoma de Barcelona, ambdues al voltant del 61%.

Per sota del 50% de presncia femenina al seu alumnat es troba la Universitat Miguel Hernndez dElx (49,1%) i les politcniques: la Politcnica de Valncia est en el 36,5% mentre que la Politcnica de Catalunya se situa en el 30,9%. Aquestes dades deixen pals el fet que les dones continuen sent minoria en moltes carreres que encara es consideren masculinitzades, com sn les carreres tcniques i les enginyeries. Malgrat el creixement dalumnat femen en les universitats politcniques, encara sn minoria a causa de, segons sapunta des dalgunes unitats digualtat, al procs socialitzador diferencial per ra de gnere que atribueix habilitats per sexe. Com apuntava Esther Gimnez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull, a la compareixena al Parlament de la Comissi dels Drets de les Dones fa dos anys: les dones fem carreres lligades a la famosa frase tenir cura de o estar al servei de, carreres molt lligades al servei i que en alguns pasos no sn ni carreres universitries; no s que siguin menys importants per no es comptabilitzarien dins el percentatge de dones a la universitat.

Daltra banda, les dades corresponents a la radiografia del personal docent i investigador (PDI) tamb presenten un creixement del percentatge femen respecte als darrers anys. Si actualment el 38,4% del PDI sn dones a les universitats de la Xarxa Vives, fa cinc anys el percentatge descendia fins al 34% i fins a prop del 32% lany 2000.

Els percentatges ms elevats de dones docents i investigadores els presenten la Universitat dAndorra (50,8%), la Universitat de Vic (48,3%), la Universitat Abat Oliba CEU (45,26%) i la Universitat de Barcelona (43,6%). Per baix del 30% de representaci femenina en el PDI, trobem, una vegada ms, les politcniques: la Universitat Politcnica de Catalunya t un 77,6% dhomes davant el 22,5% de dones com a personal docent i investigador i la Universitat Politcnica de Valncia arriba al 28,4% de dones davant el 71,6% dhomes.

El cas de les politcniques t les seues prpies particularitats per la gran representaci masculina. Com reconeixia la vicerectora de la Politcnica de Catalunya, Marisol Marqus, al Parlament: s evident que cal potenciar la presncia de dones, especialment pel que fa a la incorporaci a les direccions de departament. La bona notcia s que la tendncia s positiva. A la UPC el nombre i el percentatge de dones elegides per formar part del claustre universitari ha augmentat en la majoria dels sectors respecte lltim procs electoral: PDI funcionari doctors, PDI funcionari no doctors, PDI contractat, professorat associat i PDI en formaci. A ms, en els equips directius de centres docents i departaments de la UPC tamb sha detectat un increment del nombre de dones. En aquest curs 2009-2010, sha incorporat una nova directora de departament.

Lefecte tisora

Tot i aquesta dada positiva, s cert que el percentatge de PDI femen encara es troba molt per baix del corresponent a lalumnat conformat per dones dins les mateixes universitats. El 38,4% de dones docents i investigadores davant el 55,8% de dones alumnes palesen lanomenat efecte tisora, que es fa encara ms evident si recollim la dada del percentatge de dones catedrtiques, al voltant del 16%.

Qu succeeix, doncs, perqu la majoria de dones alumnes i la majoria de dones titulades passen a ser una minoria cada vegada ms reduda a mesura que pugem lescalaf? Esther Gimnez-Salinas constatava al Parlament que les dones comencen la carrera en majoria, la finalitzen en una majoria ms mplia, estudien doctorats al voltant del 50% i en arribar a titular descola o titular universitria comena la tisora, fins que al final, a lmbit de catedrtica, se situen clarament per sota del 20%. No podem dir que sigui una situaci espordica, sin que s permanent i passa en tots els camps, per duna forma especialment dramtica en el camp de la universitat, explica la rectora de la Ramon Llull i presidenta de la Comissi no permanent Dona i Cincia, del Consell Interuniversitari de Catalunya. En el temps, la situaci respecte a les dones catedrtiques ha variat molt poc, ja que fa anys que es mou entre el 15% i el 20%. Fins i tot en les carreres tericament ms feminitzades la situaci de les ctedres no varia i sn ocupades en una gran majoria per homes, assegura Gimnez-Salinas.

Plans digualtat

A demanda de la Comissi Dona i Cincia, el 21 dabril del 2006, el Consell Interuniversitari de Catalunya va instar, de manera oficial, que totes les universitats catalanes iniciaren lelaboraci dun pla digualtat entre homes i dones, i que aquest fra redactat abans de finals de lany 2007.

Un pla digualtat passa per un primer moment en qu es pren la iniciativa de portar-lo a terme, la creaci d'unitats digualtat i la designaci de les persones responsables. Desprs cal conixer el diagnstic de la situaci de partida i la definici de la poltica institucional, dels objectius de millora i del pla dacci, fins a lexecuci i el seguiment de les accions i, finalment, es fa lavaluaci del pla, dels seus resultats i del grau dassoliment dels objectius.

La universitat ms avanada i impulsora en aquest sentit s la Universitat Autnoma de Barcelona, que ja est treballant en el segon pla dacci per a la igualtat entre homes i dones 2008-2012. Cal destacar la tasca de la Universitat Rovira i Virgili, que tamb t en vigor un pla d'igualtat i compta, a ms, amb un Observatori de la Igualtat. La Universitat de Barcelona en aquests moments est revisant el seu pla digualtat per poder-ne elaborar un nou per al proper bienni, mentre que la Universitat Politcnica de Catalunya t un pla director 2007-2010 prorrogat un any ms, fins a finals del 2011. Per la seua banda, la Universitat Pompeu Fabra ha previst fer una avaluaci a finals denguany del seu pla digualtat Isabel de Villena 2008-2010, a fi de proposar-ne un nou al Consell de Govern per al bienni 2011-2013.

En una altra fase es troben la Universitat dAndorra i la de Perpiny Via Domitia, que encara no tenen plantejat dissenyar un pla dactuaci daquestes caracterstiques. La Universitat Politcnica de Valncia tampoc no en t actualment cap en funcionament per treballen per aprovar el document Observatori dIgualtat. Anlisi i proposta per a la seua creaci a la UPV; una vegada aprovat el document, selaborar el pla digualtat doportunitats. La Universitat de les Illes Balears preveu que el pla digualtat saprove en Consell de Govern a finals dany, una vegada negociat amb els sindicats; de la mateixa manera que la Universitat Miguel Hernndez dElx t un esborrany pendent daprovaci.

Recerca

Introduir la perspectiva de gnere i els estudis sobre les dones, la seua histria i la seua contribuci en tots els mbits al desenvolupament del coneixement, aix com en totes les disciplines i especialitats i en els plans estratgics de recerca, s el repte que tenen actualment les universitats de parla catalana. Per aix cada vegada hi ha ms ctedres sobre gnere i feminisme, ms formaci permanent del professorat en perspectiva de gnere i ms mduls o cursos especfics en relaci a aquests temes.

Alhora, el suport a la investigaci de les dones i sobre les dones i la creaci d'ajuts especfics per als projectes que promouen la igualtat material de dones i homes, faciliten l'eliminaci de les discriminacions envers elles, nafavoreixen la millora de la seua situaci en el camp de la recerca i contribueixen a incrementar el coneixement en relaci a l'aplicaci de la perspectiva de gnere.

La prctica totalitat de les universitats que pertanyen a la Xarxa Vives (20 de 21) tenen grups de recerca dedicats a temtiques referents a la qesti de gnere, en les diferents rees del coneixement. Per tractar-se dun tema summament transversal, apuntem ac les lnies generals que podrien englobar tots els treballs realitzats o en curs: drets de les dones, discriminaci i violncia de gnere; leducaci, gnere i pensament; la memria histrica i de creaci de les dones; temps, treballs i condicions de vida; la dona TIC; gnere i malestars psicosocials i de salut; i espais i gnere.

Cal apuntar tamb que l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gnere s un Institut creat a partir de la collaboraci de diversos grups de recerca en temes de gnere, que pertanyen a set universitats catalanes (UB, UAB, UdG, UPF, UVic, URV i UPC). Aposta per la interacci entre acadmiques i els moviments feministes, alhora que integra dones d'aquests moviments i de diverses associacions entre el professorat del Mster Oficial en Estudis de Dones, Gnere i Ciutadania que s'ofereix des del curs 2007-2008.

La Ctedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures, per la seua banda, t per objectiu fomentar els estudis de gnere en el panorama universitari i en la societat civil. Aquesta ctedra s compartida entre el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la Universitat de Vic.

Un bon exemple de la recerca en aquest mbit sn les universitats valencianes. En el cas de la Universitat Politcnica de Valncia, es desenvolupen dos projectes denominats Divers@ i Ingeni@. El primer analitza la igualtat doportunitats i la diversitat de gnere en laccs i la promoci de dones als equips directius dorganitzacions laborals i institucions pbliques i privades, mentre que el segon estudia limpacte social a lenginyeria. La Universitat de Valncia, per la seua banda, compta amb lInstitut Universitari dEstudis de la Dona, el qual ofereix el Mster en Gnere i Poltiques dIgualtat, aix com el Doctorat en Estudis de Gnere. La Universitat Miguel Hernndez dElx ha creat el grup de recerca Economia, cultura i gnere, molt actiu en projectes dins daquest mbit dinvestigaci. Pel que fa a la Universitat Jaume I, compten amb lInstitut Universitari dEstudis Feministes i de Gnere, creat el 2009, a ms del grup de recerca de la Fundaci Isonomia, que treballa en diverses lnies dinvestigaci que van des de les poltiques pbliques digualtat a la violncia de gnere.

Per Eva Ceres
Periodista

Fotografies: UIB

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Formacin del profesorado. Tradicin. Teora. Prctica
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1990) 304 p. 20

Portada del llibre






Termodinmica qumica
Movilla Rosell, Jos Luis;Rajadell Viciano, Fernando
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2005) 336 p. 15

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






Investigacin en enfermera: teora y prctica
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 265 p. 20

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12