La producció científica a la Xarxa Vives, un valor a l’alça

En aquest reportatge es descriu l’evolució de la producció científica a les diferents universitats que conformen la Xarxa Vives. L’anàlisi de la producció científica que es realitza ací es basa tant en les capacitats de les universitats de la Xarxa per a produir publicacions científiques, com en la qualitat d’aquestes, per a la qual cosa s’utilitza un enfocament bibliomètric en què es confronten indicadors de producció, qualitat i cooperació internacional en la producció científica.

El present reportatge pretén mostrar una visió general de l’activitat científica de les universitats pertanyents a la Xarxa Vives mitjançant les seues publicacions en les revistes incloses en la base de dades del Citation Index, Social Science Citation Index, Arts & Humanities Citation Index de la Web of Science, propietat de Thomson Reuters. El Web of Science (WoS) és la base de dades més utilitzada en els estudis bibliomètrics, atès que ací s'arreplega informació a nivell global de més de 10.000 revistes de totes les àrees i coneixement i d’alta qualitat científica, encara que es percep un marcat tarannà a favor de la comunitat angloparlant i de la ciència bàsica sobre l’aplicada.

D’altra banda, per a l’estudi de la producció científica en revistes nacionals s’utilitza la informació del IEDCYT, el qual es basa en les bases de dades elaborades pel CSIC: ICYT (Ciència i Tecnologia) i l’ISOC (Ciències Socials i Humanitats). Les bases de dades de l’ICYT apleguen informació de més de 750 revistes científiques espanyoles de ciències experimentals i tecnològiques, i l’ISOC analitza aproximadament 2.300 revistes de ciències socials i humanitats.

Portada del llibre






Recerca en Humanitats 2019
Varios autores
(Publicacions URV, 2020) · 126 pàg. · 16 €

Portada del llibre






Recerca en Humanitats 2019
Varios autores
(Publicacions URV, 2020) · 0 pàg. · 10 €

Portada del llibre






Josep Puig i Cadafalch i la recerca de la modernitat
Gómez Gómez, Victor
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) · 760 pàg. · 42 €

Portada del llibre






Recerca en Humanitats 2018
Varios autores
(Publicacions URV, 2018) · 310 pàg. · 24 €

Portada del llibre






Recerca en Humanitats 2018
Varios autores
(Publicacions URV, 2018) · 310 pàg. · 10 €

La producció científica de les universitats pertanyents a la Xarxa Vives té un pes significatiu sobre el total de la producció científica de l’estat espanyol. El percentatge que representa la Xarxa sobre el total de la producció científica espanyola s’ha incrementat de manera constant durant el període 2000-2008. Durant aquest període es poden observar dues tendències clarament identificades, per una part, entre 2000-2003, el pes relatiu de les publicacions científiques de la Xarxa Vives sobre el total espanyol oscil•là al voltant del 32%. A partir del 2003, i fins el 2008, s’ha observat un accelerat increment en el pes relatiu de les publicacions científiques que té la Xarxa Vives sobre el total de la producció científica a l’estat espanyol, que arriba a representar el 35% del total de les publicacions científiques de tot l’estat.

La producció científica total de les universitats de la regió Vives ha crescut un 5,8% en el període 2004-2008, passant de 9.109 publicacions científiques en el 2004 a 11.759 en el 2008. En els primers anys del període analitzat s’observa un creixement constant, tanmateix, entre el 2007 i el 2008 es presentà una reducció d’un 2,7% en la quantitat de publicacions científiques. Aquesta reducció entre el 2007 i el 2008 sembla ser un fet generalitzat, atès que en l'àmbit espanyol també s’observà una reducció en el volum de publicacions científiques, encara que en aquest cas la caiguda fou d’un 4,2%.

A nivell d’universitats es troben marcades diferències quant a la producció científica. Aquestes diferències es deuen, bàsicament, a les orientacions acadèmiques, l'edat i la mida de cada universitat. Així, les universitats més grans i més antigues són les que mostren una major vocació investigadora. Les universitats de la Xarxa que han mostrat una major intensitat en la producció científica són: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de València, entre les quals destaquen especialment les dues primeres, amb més de 2.000 publicacions científiques en el 2008.

El nombre total de publicacions científiques és un bon indicador per tal d’aproximar la capacitat de producció científica de cada universitat; amb tot, aquest indicador no permet mesurar l'eficiència de les universitats per a publicar els seus resultats científics. Per aquesta raó, i per a fer més comparables les universitats, s’ha de relativitzar el nombre de publicacions científiques pel total de personal docent investigador (PDI) en dedicació a jornada completa. El nombre mitjà de publicacions per PDI, a més de ser un clar indicatiu de l’eficiència en la producció científica, permet fer comparacions entre universitats de diferents dimensions. En l’última columna de la taula 1 es presenta la mitjana d’articles publicats per PDI a les universitats de la regió Vives. Els resultats indiquen que la universitat més eficient quant a la producció científica és la Universitat Pompeu Fabra, on segons la mitjana, cada professor va publicar 1,82 articles el 2008; en segon lloc es troba la Universitat Autònoma de Barcelona, on cada professor publicà una mitjana de 1,5 articles durant el mateix any; en tercer lloc es troben la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Miguel Hernández d’Elx, amb una mitjana de 1,18 articles per PDI. Segons la mitjana, la Xarxa Vives d’universitats publicà 0,88 articles per PDI en el 2008, una mitjana clarament superior a la presentada pel conjunt espanyol, la qual se situà en 0,62 publicacions per PDI en el mateix any. Això demostra que les universitats de la Xarxa Vives tenen una major intensitat investigadora que la mitjana espanyola i són més eficients produint outputs d’investigació.

Portada del llibre






Insuficiencia cardiaca
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de València, 2020) · 418 pàg. · 35 €

Portada del llibre






Teoría del ángulo sólido Una iniciación a modelos matemáticos en investigación
Forner Gumbau, Manuel
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2020) · 214 pàg. · 12 €

Portada del llibre






Teoría del ángulo sólido Una iniciación a modelos matemáticos en investigación
Forner Gumbau, Manuel
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2020) · 214 pàg. · 6 €

Portada del llibre






Ciencia, tecnología y startups
Condom-Vilà, Pere
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020) · 358 pàg. · 25 €

Portada del llibre






Biología para ciencias ambientales
Palloti Sangripanti, Claudia Gabriela;Sanchís Duato, Enrique
(Universitat Politècnica de València, 2020) · 0 pàg. · 12 €

El nombre total de publicacions i la mitjana de publicacions per PDI permet aproximar la capacitat de les universitats per a produir articles científics, tanmateix, aquests indicadors no permeten establir conclusions sobre la qualitat de la producció científica. Per a mesurar la qualitat de la producció científica es poden utilitzar indicadors com la mitjana del nombre de cites per article i la qualitat de les revistes en què s’està publicant. A partir del SCImago Institution Rankings (SIR): 2009 World Report és possible analitzar la qualitat de la producció científica de les universitats de la regió Vives. En aquest informe hi ha un rànquing de producció científica en què s’inclouen més de 2000 centres i institucions d’investigació, dins els quals es troben 14 universitats que pertanyen a la Xarxa Vives. El rànquing es va crear a partir de cinc indicadors mitjançant els quals s’aproxima el volum de producció, la capacitat de col•laboració amb altres institucions i l’impacte de cada publicació.

La qualitat d’un article científic es mesura a través del nombre de cites que rep. De manera agregada, es pot dir que la qualitat de la producció científica d’una universitat està associada al total de cites que reben les publicacions que s’hi produeixen. D’acord amb l’informe SIR, la universitat que compta amb un major nombre de cites per article en el període 2003-2007 és la Universitat Pompeu Fabra, amb una mitjana de 9,03 cites per article. En segon lloc, es troba la Universitat de Barcelona amb 8,18 cites per article. Segons la mitjana, el nombre de cites per article a les universitats de la Xarxa Vives fou de 5,88, superior a la mitjana espanyola, la qual es va situar en 5,05. Això vol dir, que segons la mitjana, la producció científica de la Xarxa Vives té un major impacte que la producció científica espanyola.

D’altra banda, l’informe SIR presenta un indicador que mesura l’impacte de la producció científica d’una institució sobre la mitjana mundial, tenint en compte diferents àrees científiques. D’aquesta manera s'obtenen indicadors més comparables entre diferents tipus d’institucions. Els valors d’aquest indicador estan expressats en percentatges. Per exemple, si una institució té un impacte mitjà d'1,3 vol dir que els seus articles se citen un 30% més que la mitjana mundial; en el cas que l’indicador siga 0,7 implicarà que la producció científica d’aquesta institució se cita un 30% menys que la mitjana mundial. De les 14 universitats de la Xarxa Vives que es troben comptabilitzades en l’informe SIR, 13 tenen un impacte científic superior a la mitjana mundial, i es destaca la Universitat Pompeu Fabra, on la producció científica se cita un 81% més que la mitjana de la producció mundial. La Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona tenen un impacte científic de l'1,3, és a dir, la seua producció científica se cita un 30% més que la mitjana mundial.

Per José Luis Polo-Otero
Tècnic d’investigació de la Fundación Conocimiento Y Desarrollo (FCYD)

tornar Números anteriors

MÉS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: El método dialéctico en Jean-Paul Sartre
Ranch Sales, Eduardo
(Publicacions Universitat Alacant, 2018) · 0 p. · 5 €

Portada del llibre






Ejercicios de química farmacéutica I
Camps García, Pelayo;Vázquez Cruz, Santiago;Escolano Mirón, Carmen
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015) · 252 p. · 19 €

Portada del llibre






Expresión gráfica-Dibujo Técnico. Ejercicios resueltos y propuestos
Iribarren Navarro, Cesar;Iribarren Navarro, Emilio Ramón;Murcia Ferrández, Angel;Serrano Cardona, Manuel Gabriel;Tortajada Montañana, Ignacio;Vergara Monedero, Margarita
(Universitat Politècnica de València, 2018) · 200 p. · 14 €

Portada del llibre






digital: GEOMETRÍA DESCRIPTIVA. SISTEMA ACOTADO: APLICACIONES
Diaz Minguez, Rodrigo
(Universitat Politècnica de València, 2015) · 316 p. · 6 €

Portada del llibre






digital: Teoría de los mundos posibles y macroestructura narrativa
Albadalejo Mayordomo, Tomás
(Publicacions Universitat Alacant, 2018) · 0 p. · 5 €

Portada del llibre






Punt per punt C2
Martínez Amorós, Juli;Garrigós Miquel, Lídia;López Ramón, Jesús Ángel;Estévez March, Antoni
(Publicacions Universitat Alacant, 2019) · 166 p. · 15 €