La producció científica a la Xarxa Vives, un valor a l’alça

El present reportatge pretén mostrar una visió general de l’activitat científica de les universitats pertanyents a la Xarxa Vives mitjançant les seues publicacions en les revistes incloses en la base de dades del Citation Index, Social Science Citation Index, Arts & Humanities Citation Index de la Web of Science, propietat de Thomson Reuters. El Web of Science (WoS) és la base de dades més utilitzada en els estudis bibliomètrics, atès que ací s'arreplega informació a nivell global de més de 10.000 revistes de totes les àrees i coneixement i d’alta qualitat científica, encara que es percep un marcat tarannà a favor de la comunitat angloparlant i de la ciència bàsica sobre l’aplicada.

D’altra banda, per a l’estudi de la producció científica en revistes nacionals s’utilitza la informació del IEDCYT, el qual es basa en les bases de dades elaborades pel CSIC: ICYT (Ciència i Tecnologia) i l’ISOC (Ciències Socials i Humanitats). Les bases de dades de l’ICYT apleguen informació de més de 750 revistes científiques espanyoles de ciències experimentals i tecnològiques, i l’ISOC analitza aproximadament 2.300 revistes de ciències socials i humanitats.

	Josep Puig i Cadafalch i la recerca de la modernitat Gómez Gómez, Victor (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) · 760 pàg. · 42 €
	Recerca en Humanitats 2018 Varios autores (Publicacions URV, 2018) · 310 pàg. · 24 €
	Recerca en Humanitats 2018 Varios autores (Publicacions URV, 2018) · 310 pàg. · 10 €
	Sant Climent de Taüll: la recerca versus la icona / Saint Clement of Taüll: Research Versus the Iconic Legacy Guardia Pons, Milagros (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) · 0 pàg. · 4 €
	Sant Climent de Taüll: la recerca versus la icona / Saint Clement of Taüll: Research Versus the Iconic Legacy Guardia Pons, Milagros (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) · 118 pàg. · 12 €

La producció científica total de les universitats de la regió Vives ha crescut un 5,8% en el període 2004-2008, passant de 9.109 publicacions científiques en el 2004 a 11.759 en el 2008. En els primers anys del període analitzat s’observa un creixement constant, tanmateix, entre el 2007 i el 2008 es presentà una reducció d’un 2,7% en la quantitat de publicacions científiques. Aquesta reducció entre el 2007 i el 2008 sembla ser un fet generalitzat, atès que en l'àmbit espanyol també s’observà una reducció en el volum de publicacions científiques, encara que en aquest cas la caiguda fou d’un 4,2%.

A nivell d’universitats es troben marcades diferències quant a la producció científica. Aquestes diferències es deuen, bàsicament, a les orientacions acadèmiques, l'edat i la mida de cada universitat. Així, les universitats més grans i més antigues són les que mostren una major vocació investigadora. Les universitats de la Xarxa que han mostrat una major intensitat en la producció científica són: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Politècnica de València, entre les quals destaquen especialment les dues primeres, amb més de 2.000 publicacions científiques en el 2008.

El nombre total de publicacions científiques és un bon indicador per tal d’aproximar la capacitat de producció científica de cada universitat; amb tot, aquest indicador no permet mesurar l'eficiència de les universitats per a publicar els seus resultats científics. Per aquesta raó, i per a fer més comparables les universitats, s’ha de relativitzar el nombre de publicacions científiques pel total de personal docent investigador (PDI) en dedicació a jornada completa. El nombre mitjà de publicacions per PDI, a més de ser un clar indicatiu de l’eficiència en la producció científica, permet fer comparacions entre universitats de diferents dimensions. En l’última columna de la taula 1 es presenta la mitjana d’articles publicats per PDI a les universitats de la regió Vives. Els resultats indiquen que la universitat més eficient quant a la producció científica és la Universitat Pompeu Fabra, on segons la mitjana, cada professor va publicar 1,82 articles el 2008; en segon lloc es troba la Universitat Autònoma de Barcelona, on cada professor publicà una mitjana de 1,5 articles durant el mateix any; en tercer lloc es troben la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Miguel Hernández d’Elx, amb una mitjana de 1,18 articles per PDI. Segons la mitjana, la Xarxa Vives d’universitats publicà 0,88 articles per PDI en el 2008, una mitjana clarament superior a la presentada pel conjunt espanyol, la qual se situà en 0,62 publicacions per PDI en el mateix any. Això demostra que les universitats de la Xarxa Vives tenen una major intensitat investigadora que la mitjana espanyola i són més eficients produint outputs d’investigació.

	Investigación educativa Meneses Naranjo, Julio;Rodríguez Gómez, David;Valero Ventura, Sergi (Editorial UOC, S.L., 2019) · 248 pàg. · 25 €
	La ciència a taula Sapiña Navarro, Fernando (Publicacions de la Universitat de València, 2019) · 232 pàg. · 15 €
	Investigación educativa Meneses Naranjo, Julio;Rodríguez Gómez, David;Valero Ventura, Sergi (Editorial UOC, S.L., 2019) · 248 pàg. · 25 €
	La investigación en lexicografía hoy Varios autores (Publicacions de la Universitat de València, 2019) · 746 pàg. · 16 €
	La investigación en lexicografía hoy (Volumen I) Varios autores (Publicacions de la Universitat de València, 2019) · 382 pàg. · 8 €

La qualitat d’un article científic es mesura a través del nombre de cites que rep. De manera agregada, es pot dir que la qualitat de la producció científica d’una universitat està associada al total de cites que reben les publicacions que s’hi produeixen. D’acord amb l’informe SIR, la universitat que compta amb un major nombre de cites per article en el període 2003-2007 és la Universitat Pompeu Fabra, amb una mitjana de 9,03 cites per article. En segon lloc, es troba la Universitat de Barcelona amb 8,18 cites per article. Segons la mitjana, el nombre de cites per article a les universitats de la Xarxa Vives fou de 5,88, superior a la mitjana espanyola, la qual es va situar en 5,05. Això vol dir, que segons la mitjana, la producció científica de la Xarxa Vives té un major impacte que la producció científica espanyola.

D’altra banda, l’informe SIR presenta un indicador que mesura l’impacte de la producció científica d’una institució sobre la mitjana mundial, tenint en compte diferents àrees científiques. D’aquesta manera s'obtenen indicadors més comparables entre diferents tipus d’institucions. Els valors d’aquest indicador estan expressats en percentatges. Per exemple, si una institució té un impacte mitjà d'1,3 vol dir que els seus articles se citen un 30% més que la mitjana mundial; en el cas que l’indicador siga 0,7 implicarà que la producció científica d’aquesta institució se cita un 30% menys que la mitjana mundial. De les 14 universitats de la Xarxa Vives que es troben comptabilitzades en l’informe SIR, 13 tenen un impacte científic superior a la mitjana mundial, i es destaca la Universitat Pompeu Fabra, on la producció científica se cita un 81% més que la mitjana de la producció mundial. La Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona tenen un impacte científic de l'1,3, és a dir, la seua producció científica se cita un 30% més que la mitjana mundial.

Per José Luis Polo-Otero
Tècnic d’investigació de la Fundación Conocimiento Y Desarrollo (FCYD)

Números anteriors