La producci cientfica a la Xarxa Vives, un valor a lala

En aquest reportatge es descriu levoluci de la producci cientfica a les diferents universitats que conformen la Xarxa Vives. Lanlisi de la producci cientfica que es realitza ac es basa tant en les capacitats de les universitats de la Xarxa per a produir publicacions cientfiques, com en la qualitat daquestes, per a la qual cosa sutilitza un enfocament bibliomtric en qu es confronten indicadors de producci, qualitat i cooperaci internacional en la producci cientfica.

El present reportatge pretn mostrar una visi general de lactivitat cientfica de les universitats pertanyents a la Xarxa Vives mitjanant les seues publicacions en les revistes incloses en la base de dades del Citation Index, Social Science Citation Index, Arts & Humanities Citation Index de la Web of Science, propietat de Thomson Reuters. El Web of Science (WoS) s la base de dades ms utilitzada en els estudis bibliomtrics, ats que ac s'arreplega informaci a nivell global de ms de 10.000 revistes de totes les rees i coneixement i dalta qualitat cientfica, encara que es percep un marcat tarann a favor de la comunitat angloparlant i de la cincia bsica sobre laplicada.

Daltra banda, per a lestudi de la producci cientfica en revistes nacionals sutilitza la informaci del IEDCYT, el qual es basa en les bases de dades elaborades pel CSIC: ICYT (Cincia i Tecnologia) i lISOC (Cincies Socials i Humanitats). Les bases de dades de lICYT apleguen informaci de ms de 750 revistes cientfiques espanyoles de cincies experimentals i tecnolgiques, i lISOC analitza aproximadament 2.300 revistes de cincies socials i humanitats.

Portada del llibre






Sant Climent de Tall: la recerca versus la icona / Saint Clement of Tall: Research Versus the Iconic Legacy
Guardia Pons, Milagros
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 0 pg. 4

Portada del llibre






Sant Climent de Tall: la recerca versus la icona / Saint Clement of Tall: Research Versus the Iconic Legacy
Guardia Pons, Milagros
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) 118 pg. 12

Portada del llibre






Recerca en Humanitats 2017
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 202 pg. 20

Portada del llibre






Recerca en Humanitats 2017
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 202 pg. 3

Portada del llibre






La recerca en comunicaci
Busquet Duran, Jordi;Medina Cambrn, Alfons (coords.)
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 8

La producci cientfica de les universitats pertanyents a la Xarxa Vives t un pes significatiu sobre el total de la producci cientfica de lestat espanyol. El percentatge que representa la Xarxa sobre el total de la producci cientfica espanyola sha incrementat de manera constant durant el perode 2000-2008. Durant aquest perode es poden observar dues tendncies clarament identificades, per una part, entre 2000-2003, el pes relatiu de les publicacions cientfiques de la Xarxa Vives sobre el total espanyol oscill al voltant del 32%. A partir del 2003, i fins el 2008, sha observat un accelerat increment en el pes relatiu de les publicacions cientfiques que t la Xarxa Vives sobre el total de la producci cientfica a lestat espanyol, que arriba a representar el 35% del total de les publicacions cientfiques de tot lestat.

La producci cientfica total de les universitats de la regi Vives ha crescut un 5,8% en el perode 2004-2008, passant de 9.109 publicacions cientfiques en el 2004 a 11.759 en el 2008. En els primers anys del perode analitzat sobserva un creixement constant, tanmateix, entre el 2007 i el 2008 es present una reducci dun 2,7% en la quantitat de publicacions cientfiques. Aquesta reducci entre el 2007 i el 2008 sembla ser un fet generalitzat, ats que en l'mbit espanyol tamb sobserv una reducci en el volum de publicacions cientfiques, encara que en aquest cas la caiguda fou dun 4,2%.

A nivell duniversitats es troben marcades diferncies quant a la producci cientfica. Aquestes diferncies es deuen, bsicament, a les orientacions acadmiques, l'edat i la mida de cada universitat. Aix, les universitats ms grans i ms antigues sn les que mostren una major vocaci investigadora. Les universitats de la Xarxa que han mostrat una major intensitat en la producci cientfica sn: la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Valncia, la Universitat Politcnica de Catalunya i la Universitat Politcnica de Valncia, entre les quals destaquen especialment les dues primeres, amb ms de 2.000 publicacions cientfiques en el 2008.

El nombre total de publicacions cientfiques s un bon indicador per tal daproximar la capacitat de producci cientfica de cada universitat; amb tot, aquest indicador no permet mesurar l'eficincia de les universitats per a publicar els seus resultats cientfics. Per aquesta ra, i per a fer ms comparables les universitats, sha de relativitzar el nombre de publicacions cientfiques pel total de personal docent investigador (PDI) en dedicaci a jornada completa. El nombre mitj de publicacions per PDI, a ms de ser un clar indicatiu de leficincia en la producci cientfica, permet fer comparacions entre universitats de diferents dimensions. En lltima columna de la taula 1 es presenta la mitjana darticles publicats per PDI a les universitats de la regi Vives. Els resultats indiquen que la universitat ms eficient quant a la producci cientfica s la Universitat Pompeu Fabra, on segons la mitjana, cada professor va publicar 1,82 articles el 2008; en segon lloc es troba la Universitat Autnoma de Barcelona, on cada professor public una mitjana de 1,5 articles durant el mateix any; en tercer lloc es troben la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Miguel Hernndez dElx, amb una mitjana de 1,18 articles per PDI. Segons la mitjana, la Xarxa Vives duniversitats public 0,88 articles per PDI en el 2008, una mitjana clarament superior a la presentada pel conjunt espanyol, la qual se situ en 0,62 publicacions per PDI en el mateix any. Aix demostra que les universitats de la Xarxa Vives tenen una major intensitat investigadora que la mitjana espanyola i sn ms eficients produint outputs dinvestigaci.

Portada del llibre






Google EarthTM en el aula de Ciencias Sociales
Ortega Snchez, Delfn;Gmez Trigueros, Isabel M.
(Editorial UOC, S.L., 2018) 102 pg. 5

Portada del llibre






Google EarthTM en el aula de Ciencias Sociales
Ortega Snchez, Delfn;Gmez Trigueros, Isabel M.
(Editorial UOC, S.L., 2018) 102 pg. 11

Portada del llibre






Google EarthTM en el aula de Ciencias Sociales
Ortega Snchez, Delfn;Gmez Trigueros, Isabel M.
(Editorial UOC, S.L., 2018) 102 pg. 11

Portada del llibre






La investigacin en comunicacin
Busquet Duran, Jordi;Medina Cambrn, Alfons (coord.)
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 8

Portada del llibre






La investigacin en comunicacin
Busquet Duran, Jordi;Medina Cambrn, Alfons (coord.)
(Editorial UOC, S.L., 2017) 242 pg. 26

El nombre total de publicacions i la mitjana de publicacions per PDI permet aproximar la capacitat de les universitats per a produir articles cientfics, tanmateix, aquests indicadors no permeten establir conclusions sobre la qualitat de la producci cientfica. Per a mesurar la qualitat de la producci cientfica es poden utilitzar indicadors com la mitjana del nombre de cites per article i la qualitat de les revistes en qu sest publicant. A partir del SCImago Institution Rankings (SIR): 2009 World Report s possible analitzar la qualitat de la producci cientfica de les universitats de la regi Vives. En aquest informe hi ha un rnquing de producci cientfica en qu sinclouen ms de 2000 centres i institucions dinvestigaci, dins els quals es troben 14 universitats que pertanyen a la Xarxa Vives. El rnquing es va crear a partir de cinc indicadors mitjanant els quals saproxima el volum de producci, la capacitat de collaboraci amb altres institucions i limpacte de cada publicaci.

La qualitat dun article cientfic es mesura a travs del nombre de cites que rep. De manera agregada, es pot dir que la qualitat de la producci cientfica duna universitat est associada al total de cites que reben les publicacions que shi produeixen. Dacord amb linforme SIR, la universitat que compta amb un major nombre de cites per article en el perode 2003-2007 s la Universitat Pompeu Fabra, amb una mitjana de 9,03 cites per article. En segon lloc, es troba la Universitat de Barcelona amb 8,18 cites per article. Segons la mitjana, el nombre de cites per article a les universitats de la Xarxa Vives fou de 5,88, superior a la mitjana espanyola, la qual es va situar en 5,05. Aix vol dir, que segons la mitjana, la producci cientfica de la Xarxa Vives t un major impacte que la producci cientfica espanyola.

Daltra banda, linforme SIR presenta un indicador que mesura limpacte de la producci cientfica duna instituci sobre la mitjana mundial, tenint en compte diferents rees cientfiques. Daquesta manera s'obtenen indicadors ms comparables entre diferents tipus dinstitucions. Els valors daquest indicador estan expressats en percentatges. Per exemple, si una instituci t un impacte mitj d'1,3 vol dir que els seus articles se citen un 30% ms que la mitjana mundial; en el cas que lindicador siga 0,7 implicar que la producci cientfica daquesta instituci se cita un 30% menys que la mitjana mundial. De les 14 universitats de la Xarxa Vives que es troben comptabilitzades en linforme SIR, 13 tenen un impacte cientfic superior a la mitjana mundial, i es destaca la Universitat Pompeu Fabra, on la producci cientfica se cita un 81% ms que la mitjana de la producci mundial. La Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona tenen un impacte cientfic de l'1,3, s a dir, la seua producci cientfica se cita un 30% ms que la mitjana mundial.

Per Jos Luis Polo-Otero
Tcnic dinvestigaci de la Fundacin Conocimiento Y Desarrollo (FCYD)

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Formacin del profesorado. Tradicin. Teora. Prctica
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1990) 304 p. 20

Portada del llibre






Termodinmica qumica
Movilla Rosell, Jos Luis;Rajadell Viciano, Fernando
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2005) 336 p. 15

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






Investigacin en enfermera: teora y prctica
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 265 p. 20

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12