Les universitats, agents de cooperaci per al desenvolupament

Les universitats de la Xarxa Vives realitzen una creixent tasca de cooperaci per al desenvolupament que es tradueix en moltes iniciatives, tant al sud com als mateixos campus universitaris del nostre territori. La docncia, la recerca i la transferncia de coneixement es posen al servei de l'acci solidria, amb tot el potencial de la comunitat universitria.

La cooperaci per al desenvolupament s un exercici de responsabilitat de la societat, que t com a finalitat promoure el desenvolupament hum sostenible, l'eradicaci de la pobresa i la lluita contra les desigualtats. L'acci solidria fonamentada en el comproms i guiada per un sentiment de justcia i respecte als drets humans s un dels pilars d'aquest exercici.

Portada del llibre






El turisme sostenible com a eina de cooperaci per al desenvolupament. Experincies a Amrica Central
Miralles Plantalamor, Joan;Rossell Campins, Antnia
(Edicions UIB, 2009) 128 pg. 12

Portada del llibre






IDENTIFICACI I FORMULACI DE PROJECTES DE COOPERACI PER AL DESENVOLUPAMENT. GESTI DEL CICLE DEL PROJECTE I METODE DEL MARC LGIC
Baselga Bayo, Pilar;Calabuig Tormo, Carola;Monterde Daz, Rafael;Ferrero De La Loma-Osorio, Gabriel;Peris Blanes, Jordi;Boni Aristizbal, Alejandra
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 150 pg. 20

Portada del llibre






IDENTIFICACIN Y FORMULACIN DE PROYECTOS DE COOPERACIN PARA EL DESARROLLO. GESTIN DEL CICLO DEL PROYECTO Y ENFOQUE DEL MARCO LGICO/ IDENTIFICACI Y FORMULACI DE PROJECTES DE COOPERACI PER AL DESENVOLUPAMENT.
Baselga Bayo, Pilar;Calabuig Tormo, Carola;Monterde Daz, Rafael;Ferrero De La Loma-Osorio, Gabriel;Peris Blanes, Jordi;Boni Aristizbal, Alejandra
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 0 pg. 2

Entre els diversos actors que actualment prenen part en el procs de cooperaci, les universitats han anat assolint nous reptes que la situen en primera lnia de les accions de cooperaci que es realitzen a travs de la societat civil. Com a entitats transmissores de cultura, coneixements i motor de canvi de les realitats actuals, les universitats sn gestores de la cooperaci per al desenvolupament.

Reconegudes com un important agent de cooperaci, les universitats compten ja amb una tradici de treball prpia. El creixement constant de la cooperaci universitria per al desenvolupament s'ha produt en parallel a la coordinaci amb altres agents (organitzacions no governamentals, associacions i administracions) per tal de dur a terme una tasca unitria, coherent i transparent. En aquest sentit, les oficines de cooperaci de les universitats han assolit un paper decisiu.

Prioritats

D'acord amb el codi tic signat per les universitats, el seu paper en l'mbit de la cooperaci per al desenvolupament s'entn com el conjunt d'activitats dutes a terme per la comunitat universitria i orientades a la transformaci social en els pasos ms desfavorits. L'aposta per la pau, l'equitat, el desenvolupament hum i la sostenibilitat mediambiental al mn es considera clau per a fer possible la creaci de ms i millors oportunitats d'una vida digna, perqu les persones puguen desplegar totes les seues potencialitats. Els principis bsics de la cooperaci universitria per al desenvolupament, compartits per les universitats de la Xarxa Vives, contemplen la corresponsabilitat dels agents participants, la continutat de les accions i el carcter no lucratiu de la cooperaci.

Els mbits prioritaris de treball de la cooperaci universitria per al desenvolupament sn l'enfortiment institucional dels sistemes universitaris dels pasos del sud, la promoci de la formaci dels recursos humans, la investigaci per a i sobre el desenvolupament i la sensibilitzaci de la comunitat universitria (i la societat en general) per difondre la realitat del subdesenvolupament i dels seus efectes. Aquesta tasca de la universitat ha d'estar estretament vinculada a les seues missions naturals (docncia, recerca i transferncia del coneixement) i orientar-se bilateralment o multidireccionalment entre nord i sud i en collaboraci amb els altres agents de cooperaci.

En tots els mbits -formaci, recerca i difusi del coneixement- les universitats potencien l'execuci de projectes basats en el coprotagonisme i la corresponsabilitat entre els diferents agents destacats. Aquest punt s molt important: la universitat ha d'intervenir acompanyant els processos de desenvolupament i de transformaci social que han de dirigir els agents locals, sense que es generen dependncies.

Global i local

Professors, investigadors, personal d'administraci i serveis i estudiants desenvolupen accions que enriqueixen la cooperaci per al desenvolupament, tant mitjanant projectes als pasos del sud com a travs d'accions de formaci i sensibilitzaci als nostres campus. D'aquesta manera, es mobilitza tot el potencial de la comunitat universitria en la cooperaci per al desenvolupament.

Pel que fa a les accions realitzades als nostres campus, aquest potencial es concreta duent a terme projectes de sensibilitzaci i voluntariat i proporcionant formaci sobre temtiques com la desigualtat o els drets humans, en les diferents titulacions de grau i postgrau. Conscient que l'educaci no noms ha de formar professionals i tcnics, la universitat pretn afavorir la difusi de valors cvics, tics i solidaris, aix com el desenvolupament de la pluralitat en el seu alumnat, per tal que esdevinguen ciutadans actius, conscienciats amb les desigualtats existents i responsables amb el seu entorn. s per aix que l'estratgia i les lnies de treball a seguir per la cooperaci universitria han d'estar emmarcades dins la missi de cada universitat.

El futur

En aquest context, un dels principals reptes de futur de la cooperaci universitria per al desenvolupament s la normalitzaci del treball de cooperaci en el conjunt de l'activitat universitria, com una activitat amb entitat prpia, un reconeixement social que ha d'anar acompanyat del corresponent reconeixement acadmic. La millora de la qualitat de la cooperaci i la incidncia en les activitats amb millors perspectives d'impacte per a la consecuci de canvis estructurals sn altres importants reptes, juntament amb l'estmul de la comunitat universitria envers els temes de cooperaci.

Els projectes

Prova d'aquesta implicaci creixent sn els projectes de cooperaci duts a terme per les diferents universitats. Aix, per exemple, la de les Illes Balears va realitzar un seminari de formaci en infermeria, amb una contrapart africana, per reduir la mortalitat infantil i millorar la salut materna al continent Aquest projecte tamb es va emmarcar en els objectius de la Declaraci de Maputo, una iniciativa dels governs d'Espanya i Moambic per a aconseguir l'accs universal a la salut sexual i reproductiva al 2015. La Universitat Politcnica de Valncia (UPV), per la seva banda, compta amb les beques PROMOE-cooperaci, finanades ntegrament amb fons de la UPV i que permeten els seus alumnes realitzar els projectes de final de carrera (o fer prctiques durant uns mesos) a pasos del sud. Sense moure'ns de Valncia, la Universitat de Valncia (UV), amb el Centre Regional de Salut Valncia del Salvador, vol collaborar a donar atenci mdica a les persones sense recursos econmics d'aquest pas centreameric. Ho fa de la millor manera possible: formant lders comunals i dones els formadors o expansors de la salut per definici. Ja a Catalunya, la Universitat de Lleida porta quinze anys collaborant amb el poble qutxua de Sarayaku, a l'Amaznia equatoriana. Ho fa mitjanant el projecte Yachay, que ha perms llicenciar setze titulats que tenen com a objectiu que la comunitat pedaggica indgena construsca un model educatiu propi. La Universitat Ramon Llull, finalment, ofereix un Programa de Doctorat per a l'Amrica Llatina orientat a la formaci de recursos humans i a la cooperaci recproca amb les universitats d'origen. Aquest programa, que preveu estades curtes dels candidats a Barcelona, per tal que no es distancien durant massa temps del seu pas d'origen, compta ja amb vuit doctorats.

El Programa Algria Universitats, un pont acadmic a la Mediterrnia

El Programa Algria Universitats (PAU) s un programa de cooperaci per al desenvolupament basat en el treball conjunt de dues xarxes universitries mediterrnies, la Xarxa Vives i la Conferncia Regional d'Universitats de l'Oest (CRUO) d'Algria.

Anteriorment a la posada en marxa del PAU, la Xarxa Vives va desenvolupar un projecte de cooperaci interuniversitria amb la Universiteti i Prishtins (Universitat de Pristina, Kosovo). Les accions dutes a terme en el marc d'aquest projecte van contribuir notablement a la rehabilitaci de l'educaci superior a Kosovo, desprs de la guerra que afect aquest territori.

L'objectiu general del PAU s la integraci i el reconeixement del sistema universitari algeri dins l'arc mediterrani, alhora que potenciar-lo com a bon referent en educaci superior. Engegat l'any 2007, al llarg del 2008 el PAU va finalitzar la primera fase i va iniciar la segona al mes de setembre. L'objectiu especfic de la primera fase era la creaci d'una xarxa entre les dues xarxes, clau per obtenir resultats duradors i de gran impacte. A la segona, es tracta de consolidar aquesta xarxa interuniversitria per fer possible l'enfortiment institucional de les universitats de l'oest d'Algria, amb la missi de millorar-ne estructures de funcionament i amb la finalitat d'ampliar i retenir el capital hum de les universitats algerianes.

Els beneficiaris del PAU sn tant el PDI, com els estudiants, el PAS i la comunitat universitria en general, d'ambdues xarxes. Noms durant la primera fase del programa, el PDI va iniciar 17 projectes de recerca i docncia entre el PDI algeri i la Xarxa Vives, amb estades de durada variable per participar en msters, cursos, jornades i conferncies de diverses rees de coneixement. Quant als estudiants, l'intercanvi es va fer pals mitjanant la mobilitat: 6 estudiants en van fer prctiques, altres 2 van realitzar projectes finals de carrera i altres 26 van participar en camps de treball.

A travs de l'Aula Virtual Vives, plataforma d'ensenyament a distncia basada en programari lliure (Moodle), tamb es desenvolupen cursos, especialment orientats a la formaci permanent del personal de les universitats algerianes.

La sensibilitzaci tamb t un espai propi dins del PAU. Aix, l'exposici "Algria, un pas tamb denominat Al-Jaza'ir" ha recorregut les universitats de la Xarxa Vives amb la voluntat de trencar els estereotips i mostrar la tradici de les relacions seculars entre ambds territoris. Des de la Universitat de les Illes Balears (juny de 2008) fins a la Universitat de Valncia (setembre de 2009), la mostra ha recorregut els campus dels territoris de parla catalana.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






mbits de recerca i metodologies en sociologia
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014) 222 p. 18

Portada del llibre






El tercer sector en Espaa y en Europa
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 274 p. 18

Portada del llibre






Territori i societat a l'Edat Mitjana II.
Varios autores
(Edicions de la Universitat de Lleida, 1998) 353 p. 18

Portada del llibre






Las acogidas
Moriana Mateo, Gabriela
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 248 p. 14

Portada del llibre






digital: Revoluciones y revolucionarios en el mundo hispano
Varios autores
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2014) 288 p. 9

Portada del llibre






La construcci de la catalanitat.
Lladonosa Latorre, Mariona
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2013) 184 p. 18