Les universitats, agents de cooperació per al desenvolupament

La cooperació per al desenvolupament és un exercici de responsabilitat de la societat, que té com a finalitat promoure el desenvolupament humà sostenible, l'eradicació de la pobresa i la lluita contra les desigualtats. L'acció solidària fonamentada en el compromís i guiada per un sentiment de justícia i respecte als drets humans és un dels pilars d'aquest exercici.

	El turisme sostenible com a eina de cooperació per al desenvolupament. Experiències a Amèrica Central Miralles Plantalamor, Joan;Rosselló Campins, Antònia (Edicions UIB, 2009) · 128 pàg. · 12 €
	IDENTIFICACIÓ I FORMULACIÓ DE PROJECTES DE COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT. GESTIÓ DEL CICLE DEL PROJECTE I METODE DEL MARC LÒGIC Baselga Bayo, Pilar;Calabuig Tormo, Carola;Monterde Díaz, Rafael;Ferrero De La Loma-Osorio, Gabriel;Peris Blanes, Jordi;Boni Aristizábal, Alejandra (Universitat Politècnica de València, 2009) · 150 pàg. · 20 €
	IDENTIFICACIÓN Y FORMULACIÓN DE PROYECTOS DE COOPERACIÓN PARA EL DESARROLLO. GESTIÓN DEL CICLO DEL PROYECTO Y ENFOQUE DEL MARCO LÓGICO/ IDENTIFICACIÓ Y FORMULACIÓ DE PROJECTES DE COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT. Baselga Bayo, Pilar;Calabuig Tormo, Carola;Monterde Díaz, Rafael;Ferrero De La Loma-Osorio, Gabriel;Peris Blanes, Jordi;Boni Aristizábal, Alejandra (Universitat Politècnica de València, 2009) · 0 pàg. · 2 €

Reconegudes com un important agent de cooperació, les universitats compten ja amb una tradició de treball pròpia. El creixement constant de la cooperació universitària per al desenvolupament s'ha produït en paral·lel a la coordinació amb altres agents (organitzacions no governamentals, associacions i administracions) per tal de dur a terme una tasca unitària, coherent i transparent. En aquest sentit, les oficines de cooperació de les universitats han assolit un paper decisiu.

Prioritats

D'acord amb el codi ètic signat per les universitats, el seu paper en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament s'entén com el conjunt d'activitats dutes a terme per la comunitat universitària i orientades a la transformació social en els països més desfavorits. L'aposta per la pau, l'equitat, el desenvolupament humà i la sostenibilitat mediambiental al món es considera clau per a fer possible la creació de més i millors oportunitats d'una vida digna, perquè les persones puguen desplegar totes les seues potencialitats. Els principis bàsics de la cooperació universitària per al desenvolupament, compartits per les universitats de la Xarxa Vives, contemplen la corresponsabilitat dels agents participants, la continuïtat de les accions i el caràcter no lucratiu de la cooperació.

Els àmbits prioritaris de treball de la cooperació universitària per al desenvolupament són l'enfortiment institucional dels sistemes universitaris dels països del sud, la promoció de la formació dels recursos humans, la investigació per a i sobre el desenvolupament i la sensibilització de la comunitat universitària (i la societat en general) per difondre la realitat del subdesenvolupament i dels seus efectes. Aquesta tasca de la universitat ha d'estar estretament vinculada a les seues missions naturals (docència, recerca i transferència del coneixement) i orientar-se bilateralment o multidireccionalment entre nord i sud i en col·laboració amb els altres agents de cooperació.

En tots els àmbits -formació, recerca i difusió del coneixement- les universitats potencien l'execució de projectes basats en el coprotagonisme i la corresponsabilitat entre els diferents agents destacats. Aquest punt és molt important: la universitat ha d'intervenir acompanyant els processos de desenvolupament i de transformació social que han de dirigir els agents locals, sense que es generen depen­dències.

Global i local

Professors, investigadors, personal d'administració i serveis i estudiants desenvolupen accions que enriqueixen la cooperació per al desenvolupament, tant mitjançant projectes als països del sud com a través d'accions de formació i sensibilització als nostres campus. D'aquesta manera, es mobilitza tot el potencial de la comunitat universitària en la cooperació per al desenvolupament.

Pel que fa a les accions realitzades als nostres campus, aquest potencial es concreta duent a terme projectes de sensibilització i voluntariat i proporcionant formació sobre temàtiques com la desigualtat o els drets humans, en les diferents titulacions de grau i postgrau. Conscient que l'educació no només ha de formar professionals i tècnics, la universitat pretén afavorir la difusió de valors cívics, ètics i solidaris, així com el desenvolupament de la pluralitat en el seu alumnat, per tal que esdevinguen ciutadans actius, conscienciats amb les desigualtats existents i responsables amb el seu entorn. És per això que l'estratègia i les línies de treball a seguir per la cooperació universitària han d'estar emmarcades dins la missió de cada universitat.

El futur

En aquest context, un dels principals reptes de futur de la cooperació universitària per al desenvolupament és la normalització del treball de cooperació en el conjunt de l'activitat universitària, com una activitat amb entitat pròpia, un reconeixement social que ha d'anar acompanyat del corresponent reconeixement acadèmic. La millora de la qualitat de la cooperació i la incidència en les activitats amb millors perspectives d'impacte per a la consecució de canvis estructurals són altres importants reptes, juntament amb l'estímul de la comunitat universitària envers els temes de cooperació.

Els projectes

Prova d'aquesta implicació creixent són els projectes de cooperació duts a terme per les diferents universitats. Així, per exemple, la de les Illes Balears va realitzar un seminari de formació en infermeria, amb una contrapart africana, per reduir la mortalitat infantil i millorar la salut materna al continent Aquest projecte també es va emmarcar en els objectius de la Declaració de Maputo, una iniciativa dels governs d'Espanya i Moçambic per a aconseguir l'accés universal a la salut sexual i reproductiva al 2015. La Universitat Politècnica de València (UPV), per la seva banda, compta amb les beques PROMOE-cooperació, finançades íntegrament amb fons de la UPV i que permeten els seus alumnes realitzar els projectes de final de carrera (o fer pràctiques durant uns mesos) a països del sud. Sense moure'ns de València, la Universitat de València (UV), amb el Centre Regional de Salut València del Salvador, vol col·laborar a donar atenció mèdica a les persones sense recursos econòmics d'aquest país centreamericà. Ho fa de la millor manera possible: formant líders comunals i dones… els formadors o expansors de la salut per definició. Ja a Catalunya, la Universitat de Lleida porta quinze anys col·laborant amb el poble quítxua de Sarayaku, a l'Amazònia equatoriana. Ho fa mitjançant el projecte Yachay, que ha permès llicenciar setze titulats que tenen com a objectiu que la comunitat pedagògica indígena cons­truïsca un model educatiu propi. La Universitat Ramon Llull, finalment, ofereix un Programa de Doctorat per a l'Amèrica Llatina orientat a la formació de recursos humans i a la cooperació recíproca amb les universitats d'origen. Aquest programa, que preveu estades curtes dels candidats a Barcelona, per tal que no es distancien durant massa temps del seu país d'origen, compta ja amb vuit doctorats.

El Programa Algèria Universitats, un pont acadèmic a la Mediterrània

El Programa Algèria Universitats (PAU) és un programa de cooperació per al desenvolupament basat en el treball conjunt de dues xarxes universitàries mediterrànies, la Xarxa Vives i la Conferència Regional d'Universitats de l'Oest (CRUO) d'Algèria.

Anteriorment a la posada en marxa del PAU, la Xarxa Vives va desenvolupar un projecte de cooperació interuniversitària amb la Universiteti i Prishtinës (Universitat de Pristina, Kosovo). Les accions dutes a terme en el marc d'aquest projecte van contribuir notablement a la rehabilitació de l'educació superior a Kosovo, després de la guerra que afectà aquest territori.

L'objectiu general del PAU és la integració i el reconeixement del sistema universitari algerià dins l'arc mediterrani, alhora que potenciar-lo com a bon referent en educació superior. Engegat l'any 2007, al llarg del 2008 el PAU va finalitzar la primera fase i va iniciar la segona al mes de setembre. L'objectiu específic de la primera fase era la creació d'una xarxa entre les dues xarxes, clau per obtenir resultats duradors i de gran impacte. A la segona, es tracta de consolidar aquesta xarxa interuniversitària per fer possible l'enfortiment institucional de les universitats de l'oest d'Algèria, amb la missió de millorar-ne estructures de funcionament i amb la finalitat d'ampliar i retenir el capital humà de les universitats algerianes.

Els beneficiaris del PAU són tant el PDI, com els estudiants, el PAS i la comunitat universitària en general, d'ambdues xarxes. Només durant la primera fase del programa, el PDI va iniciar 17 projectes de recerca i docència entre el PDI algerià i la Xarxa Vives, amb estades de durada variable per participar en màsters, cursos, jornades i conferències de diverses àrees de coneixement. Quant als estudiants, l'intercanvi es va fer palès mitjançant la mobilitat: 6 estudiants en van fer pràctiques, altres 2 van realitzar projectes finals de carrera i altres 26 van participar en camps de treball.

A través de l'Aula Virtual Vives, plataforma d'ensenyament a distància basada en programari lliure (Moodle), també es desenvolupen cursos, especialment orientats a la formació permanent del personal de les universitats algerianes.

La sensibilització també té un espai propi dins del PAU. Així, l'exposició "Algèria, un país també denominat Al-Jaza'ir" ha recorregut les universitats de la Xarxa Vives amb la voluntat de trencar els estereotips i mostrar la tradició de les relacions seculars entre ambdós territoris. Des de la Universitat de les Illes Balears (juny de 2008) fins a la Universitat de València (setembre de 2009), la mostra ha recorregut els campus dels territoris de parla catalana.

Números anteriors