Governana universitria: un sistema pendent de reformar

BUC ha posat damunt la taula la qesti de la governana. Tres personalitats del mn universitari expressen la seua visi, en relaci amb el sistema de governabilitat mitjanant el qual es regeixen les universitats de l'Estat espanyol.

La cita va tenir lloc el passat 10 de febrer al Ministeri de Cincia i Innovaci, a Madrid, i va tenir com a participants el secretari d'Estat d'Universitats i exrector de la Universitat de Barcelona (UB), Mrius Rubiralta; la vicepresidenta III de la Xarxa Vives d'Universitats (XVU) i rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas, i el vicepresident de la Fundacin Conocimiento y Desarrollo, Francesc Sol Parellada. Desprs d'una hora i mitja de debat condut per el professor Sol Parellada, qued palesa la necessitat d'adequar la governana a una organitzaci tant complexa com la universitat d'avui. Sense aquesta reforma i sense un replantejament del finanament, es fa difcil complir amb la missi de la universitat en les seves facetes de docncia, recerca i comproms social, especialment en un moment en que la universitat est sotmesa a reptes de la importncia de l'adequaci del sistema universitari a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) i a l'area europea de recerca (ERA). Heus ac un resum del debat.

Portada del llibre






Universitats internacionals i plurilinges?
Varios autores
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2013) 102 pg. 12

Portada del llibre






La internacionalitzaci de les universitats
Varios autores
(Publicacions URV, 2009) 200 pg. 13

Portada del llibre






La universitat per dins: com funcionen les universitats
Gonzlez Lpez, Juan Jos;Garca Surez, Jos Antonio
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 pg. 8

Portada del llibre






Universitats internacionals i plurilinges?
Varios autores
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2013) 0 pg. 3

Francesc Sol Parellada: Podrem comenar explicant quina s la situaci actual de la governana a la universitat espanyola i amb quines dificultats us heu anat trobant a partir de la vostra experincia, rectora.

Montserrat Casas: B, la governana, s a dir, la capacitat de posar en practica un pla de govern en un disseny organitzatiu adient, i la capacitat de treure'n conseqncies i rectificar, han d'estar adaptades a all que gestiona la universitat, que s el coneixement. La universitat es una organitzaci que gestiona professionals del coneixement. Estem davant d'una instituci a la qual se li han ampliat les competncies clssiques sense que l'esquema de govern s'hagi canviat al mateix ritme. Davant d'aix, s ben necessari fer una reflexi. Penso que l'esquema de govern ha de ser portat per una direcci clara i operativa. Es pot discutir o no com ha de ser elegida aquesta direcci i el grau de participaci dels collectius universitaris per el govern ha de poder actuar amb autonomia i rendici de comptes. Desprs hi ha d'haver un disseny que giri al voltant d'un projecte i un equip que pugui donar una resposta efica i rpida.

Mrius Rubiralta: Certament, venim d'una situaci en qu la representaci de cadascun dels collectius ve donada per una elecci amb unes normes fixes. Penso que la relaci actual entre el rector, el consell de govern i el consell social, orientats tots tres cap al mateix nivell d'objectius, s un sistema pensat per a un model d'universitat ms simple que no pas l'actual. La universitat s'ha fet complexa i el seu entorn tamb. Les interrelacions entre ambos sn de complexitat evident. Observant les universitats hi trobem fundacions, entitats jurdiques lligades a la instituci, que formen part dels campus universitaris i empreses nascudes a l'entorn de la universitat que hi volen romandre, tot plegat s'ha de gestionar en l'mbit dels objectius de la universitat i no s fcil.

M.C.: Insisteixo que les estructures internes s'haurien d'articular al voltant del projecte amb uns objectius concrets i els que governen haurien de poder exercir la seva funci sense contradiccions; amb l'estructura actual pot donar-se el cas que no tots els departaments o els deganats combreguin amb el projecte global, atenent a all que els diuen les seves bases electores. En l'mbit de la Recerca, per exemple els grups de Recerca i els instituts de Recerca lluiten per uns objectius concrets i es ms fcil que participin de una alineaci comuna.

F.S.P.: Hi ha, doncs, una dificultat per a fer un pla estratgic de la prpia universitat i una altra per a dur-lo a terme.

M.R.: S. En els ltims tres anys he tingut l'oportunitat d'estudiar la governana en dos plans diferents i el desajust s evident. Primer, des de la Universitat de Barcelona, a travs de l'estudi del seu Pla Estratgic (Horitz 2020), liderat pel doctor Bricall. I, desprs, des de l'mbit catal (Llibre Blanc) i el projecte de la Universitat de Catalunya. En el fons, el que estic veient, en els darrers mesos, arran de les tancades universitries, tamb hi ha un tercer nivell que est lligat al model d'universitat de les bases dels collectius d'estudiants, i tamb caldr plantejar-ho. A ms, la Llei Orgnica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es va modificar la Llei Orgnica 6/2001 d'Universitats defineix molt poc la qesti de la governana, tot i que parla del tema del govern (rector i estructures internes, deganat i departaments, etctera).

F.S.P.: Davant d'aquesta dificultat, qu ens proposen?

M.R.: Cal arribar a un acord de governana. Un model pel qual acceptarem les decisions i no les posarem constantment en discussi i desprs ja vindr la rendici de comptes. s molt greu que es pugui dir que un rector s antidemocrtic quan ha estat escollit per tothom i amb aquest argument posar en qesti el pla de treball. s ben ents, que s'ha de ponderar el vot, que s'ha d'estudiar la participaci i tamb cal un acord per determinar com es fa. Si no hi ha un acord entre tots els universitaris, tota la governana continuar fallant.

F.S.P.: Sembla que hi ha un acord amb que cal fer el trnsit a una universitat que sense deixar de ser participativa ha de ser tamb efica. Ara b, penso que tornar a discutir ara, a aquestes alades, si volem una universitat amb uns principis diferents s, potser, ignorar el repte de les demandes socials i econmiques que el pas proposa a la universitat.

M.R.: Per, actualment, ens trobem amb una universitat del segle XXI que haurem de tornar a construir, com a universitat pblica. Que no podem donar cap principi per conegut ni per fet. Comenar a reconstruir-la amb principis slids i amb el mxim consens. Entenem que l'acceptaci de la complexitat implicaria una major responsabilitat i per tant, que l'equip rectoral pogus retre comptes per que tingus tots els elements de l'estructura. s una mica estrany que poguem definir politiques i que no es puguin executar fins al final.

F.S.P.: Un cop detectat el problema de governabilitat, cal replantejar el paper dels consells socials de les universitats a fi i efecte que no es limiti a fiscalitzar parcialment el govern sin que esdevinguin un agent per a l'assoliment de les missions, els objectius i el finanament necessaris.

M.R.: Els consells socials hauran de jugar un paper ms determinant en les assignacions pressupostries perqu esdevinguin interlocutors per a les missions i els objectius de la universitat. Per aquest motiu el gerent ha de ser molt proper al consell social. Dit d'una altra manera: aquest model, molt present a Europa, va dirigit cap a una professionalitzaci de la universitat. s a dir, cal elegir les millors persones per a cada responsabilitat amb un sistema transparent. Al rector cal donar-li ms llibertat d'acci.

M.C.: Fins i tot, jo penso que l'estructura del consell social ha de canviar. Ha de convertir-se en un grup d'experts en el sistema universitari i, potser, ens hem de repensar la representaci de la societat en la prpia universitat. Hauria de ser gent que conegui el sistema. En canvi, si cal anar a una poltica de quotes, difcilment funcionar.

M.R.: Ha de quedar clar, per, que els consells socials han evitat el pensament endogmic dins de la prpia universitat. Han obert la universitat a la societat. La discussi del paper del consell social no ha vingut per temes docents, sin per qestions financeres. Hem de repensar la qesti del finanament. Els diferents models poden influir en la supervivncia de la universitat. Penso que s clau. L'autonomia universitria noms existeix si tens un finanament just i adequat a les missions que es tenen. I aquest s un equilibri que no es dna sempre.

F.S.P.: Un cop analitzat i debatut el present, ara cal que ens preguntem si es pot exercir la governana de la docncia, la recerca i la tercera missi dins el marc que defineix l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES). Pot fer un rector que els professors canvin el seu sistema d'ensenyament? Pot un vicerector estructurar la recerca i apropar-la a aquells qui no en fan?

M.C.: Penso que s per amb molts ms esforos i dificultats que les que tindrem amb una altra estructura de govern i amb un disseny organitzatiu mes adequat. Hi ha una srie de gent que est convenuda que anar cap a Europa s l'nic cam i que aix s bo per a la universitat. S'ha de marcar un sistema de rendici de comptes de tots els nivells per tal que la gent vegi reconeguda la seva feina. Hi ha estructures dins de la universitat que han quedat anquilosades i que lluiten per la seva supervivncia. Per exemple, si vols fer una docncia i una recerca de qualitat hauries de poder portar un professor de fora, que no t per qu estar dins el finanament estipulat. Aix pot collisionar amb els interessos de determinats departaments. Ens hem de redefinir una mica l'arquitectura de la recerca. Pot haver equips de recerca que no necessriament hagin de coincidir amb les estructures dels departaments.

F.S.P.: Per hi ha gent que t motius de recels i cauteles en front a un aven. Potser correm el risc que el rector, que no pot governar directament les facultats i els departaments, es focalitzi en aquesta segona universitat, que ha anat agafant una massa crtica important i on t una governana ms fcil.

M.R.: Caldr implicar ms els collectius. Fins ara noms podem delegar en unes minories que formen part dels claustres. Ara b, amb aix no hi ha prou perqu amb dos o tres cops l'any (claustres), una collectivitat es posa en funcionament o en lnia amb uns objectius determinats. Crec, per, que hem barrejat sistemes vells amb altres de nous i el resultat no s l'ptim. Avui, la instituci no t mecanismes per a canalitzar les tensions. Penso que s positiu el debat intern i la formaci d'opini. Per aix cal posar els estudiants en un nivell important de decisi del que han de ser les gran lnies mestres de la universitat. Tant en l'mbit autonmic com en l'estatal. Aposto per constituir un consell general de l'estudiant universitari que participi de les decisions del Govern d'Espanya. Aix ha de reforar la governana.

M.C.: Estic totalment d'acord, per a la universitat ens consta molt que els delegats dels estudiants participin en les estructures existents. De vegades s'ha de fer un esfor suplementari i no estic segura que aix faciliti la seva presncia en collectius ms amplis.

F.S.P.: Dedueixo, doncs, que la governana no s el primer problema de la reconstrucci de la universitat sin una conseqncia.

M.R.: Finalment, hi ha un aspecte que vull remarcar i s important per tancar el cercle. El consell social ha de dir qu ha aportat la universitat per a la millora de la societat, quin s el retorn que es dna. Aix s urgentssim. Per aix, demano una certa professionalitzaci del consell a l'hora de mesurar el paper de l'entorn universitari. Les universitats haurien de poder dir: m'han donat 300 milions i han estat gastats de manera eficient i efica perqu hem complert els objectius, per a la vegada, hem fet una recerca determinada, una activitat cientfica, hem generat empreses noves, hem transferit tecnologia i coneixement, hem construt edificis universitaris, i finalment els 300 milions s'han convertit en 500. En resum, shan format millors graduats, sha fet ms i millor reerca, sha ajudat a millorar la competitivitat empresarial. Han donat ms dinamisme social i econmic i han participat a crear teixit empresarial (spin-off). Aquest discurs tamb s'ha de fer perqu si no el fem, sembla que el consell social noms ens vulgui controlar la part econmica i no estigui per explicar la creaci de valor i demanar-ne un millor finanament.

M.C.: En aquest sentit, des de la Xarxa Vives estem elaborant un estudi que recollir l'aportaci de les vint universitats als territoris de parla catalana on actuem. Estic d'acord amb tu: hi ha molta gent que fa molta feina per la societat no en t constncia. Algunes universitats tamb hem encarregat estudis externs per determinar l'aportaci de la universitat al seu entorn. Espero que aviat podrem presentar al pblic els resultats d'aquest estudi de les universitats de la Xarxa.

M.R.: Alguns pensem que la societat basada en el coneixement pot propiciar el canvi, ara que es tracta de construir un nou sistema de valors socials i econmics, ara que hi ha una crisi del sistema tradicional poc basat en el coneixement. Si els que ho pensem no som capaos de donar indicadors per veure que des de les universitats s'est produint una acci positiva, ser ms fcil que els ms pessimistes surtin guanyant en aquesta etapa. Si ara no som capaos de propiciar el canvi adequadament, tornarem a l'economia especulativa. Jo en soc optimista i crec que aquest cop la universitat millorar i es modernitzar i adequar la seva governana a aquest repte.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Formacin del profesorado. Tradicin. Teora. Prctica
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1990) 304 p. 20

Portada del llibre






Termodinmica qumica
Movilla Rosell, Jos Luis;Rajadell Viciano, Fernando
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2005) 336 p. 15

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






Investigacin en enfermera: teora y prctica
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 265 p. 20

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12