LA TRIPLE HLIX, CLAU PER AL DESENVOLUPAMENT

Ja no n'hi ha prou d'assolir l'excellncia en docncia i recerca: el gran repte actual de les institucions d'educaci superior s transferir eficament el valus cabal de coneixement i innovaci que generen cap al seu entorn social i econmic. Per aconseguir-ho, s fonamental que la triple hlix formada per administraci, universitat i empresa multiplique vincles i n'agilitze la coordinaci.

Portada del llibre






Sant Climent de Tall: la recerca versus la icona / Saint Clement of Tall: Research Versus the Iconic Legacy
Guardia Pons, Milagros
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 0 pg. 4

Portada del llibre






La investigacin en comunicacin
Busquet Duran, Jordi;Medina Cambrn, Alfons (coord.)
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 8

Portada del llibre






La investigacin en comunicacin
Busquet Duran, Jordi;Medina Cambrn, Alfons (coord.)
(Editorial UOC, S.L., 2017) 242 pg. 26

Portada del llibre






La investigacin en comunicacin
Busquet Duran, Jordi;Medina Cambrn, Alfons (coord.)
(Editorial UOC, S.L., 2017) 240 pg. 26

Portada del llibre






Mtodos y tcnicas de investigacin educativa
Ballester Brage, Llus;Nadal Cristbal, Andrs;Amer Fernndez, Joan
(Edicions UIB, 2017) 488 pg. 25

Potenciar una major promoci de l'emprenedoria, la recerca, la interacci amb el mn empresarial i amb el territori de qu forma part sn els objectius principals que es van fixar els representants de la Xarxa Vives, participants en el debat "La triple hlix i el desenvolupament regional", organitzat a la Fundaci URV de Reus el passat 5 de juny. Un debat en el qual tamb van ser presents administraci, empresariat i sindicats, on va quedar constncia que cal un enfocament ms proactiu per part de tots els estaments per a un millor aprofitament del coneixement i esdevenir ms competitius en el mercat global.

En aquest sentit, Mrius Rubiralta, secretari d'estat d'Universitats del Govern espanyol i ex rector de la UB, va destacar que "hem d'aprofitar un canvi cultural que implica donar importncia a la formaci continuada i millorar la cultura cientfica i emprenedora a qu hem arribat tard i malament i que sovint hem confs amb privatitzaci. Emprendre no s noms fer empreses, s innovar. Per tal que el sistema siga ms efectiu, els agents de la triple hlix han de funcionar per igual i amb un alt percentatge de coincidncia".

Seguint aquesta lnia, la presidenta de la Xarxa Vives i rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, va exposar una srie d'iniciatives que ja s'estan duent a terme a la UIB: augmentar la inversi en R+D+I, incentivar la creaci, el suport i la valoraci d'empreses derivades (spin-off) i promoure la cultura emprenedora dels estudiants mitjanant un programa multisectorial que inclou ajuts com microcrdits, cessi temporal de locals gratuts i lloguers assequibles. Els resultats sn realment satisfactoris, com ho demostra la consolidaci d'empreses molt innovadores en camps tan diversos i tils per a les persones com la robtica i l'automatitzaci, l'estalvi energtic i el desenvolupament sostenible, la profilaxi i la diagnosi, entre d'altres. Segons la rectora Casas, "per augmentar la competitivitat i la productivitat es necessiten ms persones amb educaci superior i apostar per les noves tecnologies i la innovaci".

Una altra proposta interessant de transferncia del coneixement de la universitat a la societat, en aquest cas plenament consolidada, la constitueix el Programa Innova de la Universitat Politcnica de Catalunya, que des de fa una dcada ha ajudat a crear 190 empreses de sectors diversos i ha generat ms de 1.000 llocs de treball (en un 80 % titulats superiors). L'eficcia l'ha portat a formar part de quatre xarxes d'excellncia europees i dues d'internacionals.

Per tal de plantejar tant els avantatges com els entrebancs amb qu es troben els joves universitaris en encetar una aventura empresarial, durant la jornada van explicar les seues experincies els responsables de dues empreses de nova creaci de base tecnolgica vinculades a universitats: Josep Maria Gast, responsable de l'empresa derivada Staitec Confidence Data, creada amb el suport de la URV i dedicada a la protecci de la privacitat en bases de dades, va assenyalar que "la universitat no s un accionista qualsevol: s un inversor convenut, aglutinador d'interessos del territori i que ens dna una credibilitat i un valor afegit intangible". D'altra banda, Ana Maiques, una de les fundadores de Starlab Barcelona SL -un centre interdisciplinari dedicat a medi ambient, espai, energia, salut i neurocincia, vinculat a la UB, la UPC i la UPV, entre altres institucions-, va alertar que "al nostre pas, el risc es veu molt malament i aix s fatal per al nostre desenvolupament. Fins i tot un cop es t un prototip que funciona, el cam fins a ser producte comercial s llarg i costs. Aqu no tenim un problema de coneixement, al contrari, el nostre sistema universitari s excellent, amb bones tecnologies que no tenen res a envejar de les dels EUA o Alemanya, per falta suport a la comercialitzaci i facilitats de finanament".

Connectant amb la societat

Un obstacle que preocupa, i molt, s la baixada sense fre de les matriculacions de joves a la universitat i l'augment dels abandonaments, especialment a les carreres purament humanstiques, cientfiques i tcniques. Una situaci provocada, d'una banda, per la davallada demogrfica d'aquesta franja d'edat i, de l'altra, per la imperant cultura de la immediatesa i rebuig de l'esfor que duu a una valoraci a la baixa del que aporten uns estudis superiors. Segons Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, "hi ha un problema de cost d'oportunitats: els estudiants sn atrets cap a feines amb sous baixos per que cobreixen les necessitats econmiques bsiques. Per aix caldria que rebessen un sou mensual i estimular-los perqu tinguen una visi ms propera dels centres de recerca".

Per atacar aquest problema, fa quatre anys la Universitat Autnoma de Barcelona va endegar el Campus taca, un programa socioeducatiu que t per objectiu animar alumnat d'instituts de secundria catalans -amb bones capacitats per poc atrets per la formaci superior- a seguir estudiant desprs d'acabar l'ESO. L'experincia, estructurada en tallers, debats, xerrades i activitats de diferents disciplines, t lloc durant dues setmanes de juliol al campus de la UAB amb resultats encoratjadors: cada any n'augmenta la participaci -amb una significativa presncia d'alumnes immigrants- i el ms important, canvia positivament la percepci dels joves envers la universitat. Segons la valoraci de l'IES Santa Eullia de Terrassa, amb alumnes participants al Campus taca, aquest programa "introdueix els nois i les noies en una perspectiva de futur que moltes vegades els semblava utpica i inaccessible".

Mitjanant una gran varietat de propostes i formats, els centres de la Xarxa Vives estan decidits a fer-se ms visibles i propers a la societat de qu formen part, i per aix cada cop inverteixen ms esforos a desenvolupar recursos per a amplificar la difusi social del coneixement. Una tasca imprescindible per a la consolidaci d'un sistema universitari modern ms obert a les demandes de la societat sense renunciar en cap moment a la independncia de la seva lnia docent i de recerca.

Per Mar Claramonte

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Formacin del profesorado. Tradicin. Teora. Prctica
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1990) 304 p. 20

Portada del llibre






Termodinmica qumica
Movilla Rosell, Jos Luis;Rajadell Viciano, Fernando
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2005) 336 p. 15

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






Investigacin en enfermera: teora y prctica
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 265 p. 20

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12