LA XINA, UN IMPERI D'OPORTUNITATS I REPTES

Per a molts, la Xina s la seu dels propers Jocs Olmpics, el pas on es reprimix el poble tibet, la fbrica d'Europa. Per, qu en sabem de les grans inversions d'aquest gegant asitic a l'estranger, de la capa social que cada vegada gasta ms en productes de luxe occidentals o de les creixents revoltes violentes de camperols i empresaris que cada vegada se senten ms pobres?

L'any passat, segons l'ONU, la Xina va rebre una inversi directa estrangera de 67.300 milions de dlars i, el mes passat, la mateixa organitzaci va pronosticar una pujada del 10,7% de l'economia del pas al llarg del 2008. Les dades confirmen l'evidncia: la Repblica Popular de la Xina s una potncia econmica inqestionable i ha arribat fins ac perqu s'ha convertit en "la fbrica del mn". Per aquesta etiqueta, que podem pensar que defineix la seua activitat empresarial, es queda curta. I s que la Xina compta amb grans inversions a l'estranger, especialment en empreses del sector energtic a l'frica i l'Amrica Llatina. La jugada s evident: assegurarse el combustible necessari per a mantenir actiu l'immens engranatge industrial. "Fins i tot van estar a punt de comprar una petroliera americana." Rosa Maria Calaf, corresponsal de TVE a Pequn, fa servir haches exemple perqu ens fem una idea del poder xins. Sn les seues inversions en els fons nord-americans les que "estan pagant el deute pblic dels EUA".

Portada del llibre






El cronista de China
Sola Garca, Diego
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 320 pg. 28

Portada del llibre






Manual lxico-comercial de lengua china. Habilidades comerciales B2
Terol Rojo, Gabriel
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 80 pg. 9

Portada del llibre






Manual lxico-comercial de lengua china. Habilidades sociales B2
Terol Rojo, Gabriel
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 88 pg. 9

Portada del llibre






La sociedad china contempornea
Choukroune, Lela
(Editorial UOC, S.L., 2016) 132 pg. 6

Portada del llibre






Calligrafies xineses
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 56 pg. 1

"Aqu estem veient com creix un imperi davant nostre." Aquesta velocitat de transformaci de qu parla la periodista ha convertit "la fbrica del mn" en un pas amb gran potencial de consumidors. I s que, malgrat les grans bosses de pobresa, dels seus 1.300 milions de ciutadans, uns 200 disposen de molts diners que gasten en productes de luxe i en marques occidentals.

Els experts com Manel Oll, profesor d'estudis d'sia oriental a la UPF i autor del llibre Made in China, tenen clarssim que aquesta ha de ser l'aposta de futur dels empresaris de l'Estat espanyol. "Els xinesos estan a punt de passar al davant dels japonesos com a consumidors de luxe", explica Oll, un signe que l'oportunitat est en la comercialitzaci dels productes de marca i "tamb en el turisme de qualitat". Per per a traure suc a aquesta oportunitat cal treballar molt. Entrebancs com la dificultat que tenen els xinesos a l'hora d'obtenir visats fan que opten per triar altres pasos com Frana, on els posen les coses ms fcils.

A la Xina la sensaci general de la societat s que han estat tocats per la prosperitat. "La gent gran del camp veu que els joves marxen a treballar a la ciutat i que, malgrat que les condicions no sn bones, es guanyen millor la vida", explica Rosa Maria Calaf.

Demandes socials

Per aquesta conformitat, tot i que molt estesa, no ha arrelat en tota la poblaci.

La periodista parla d'incidents: "s'estan doblant les revoltes violentes" tot i que se'n sap poc perqu la informaci quasi no transcendix. El gruix de les queixes ve dels camperols, el sector ms pobre de la societat, i la causa dels aldarulls sovint est relacionada amb les expropiacions de la terra i amb la gran lacra del pas: la contaminaci. L'estat lamentable de l'aire i de l'aigua dels rius acaba amb les collites.

Els obrers de les empreses estatals, que el govern est tancant per deficitries, tamb surtixen al carrer per queixar-se. Molts s'han quedat sense feina i, a ms, han perdut els mnims de sanitat i educaci que els cobria l'Estat. Els aldarulls de camperols i obrers sn una de les grans preocupacions del govern xins, que no pot oblidar que els fets de Tiananmen de 1989 tamb van comenar amb demandes socials i van portar el pas a una inestabilitat que volen evitar coste el que coste. Per posar-hi remei, l'Estat fa temps que treballa per millorar les condicions de vida de la gent, especialment a les zones rurals, on el govern xins ha proms que el 2011 haur acabat amb el problema de la manca d'aigua potable.

Lam Chuen Ping, president de la Uni d'Associacions de Xinesos a Catalunya, fa ms de trenta anys que viu a Barcelona per mai s'ha deslligat del seu pas natal.

Lam Chuen s conscient que al seu pas encara li queda molt cam per recrrer per lamenta que des d'Occident noms es vulga parlar del que queda per fer i no dels esforos que s'han fet per lluitar contra la pobresa i millorar el medi ambient. "S'ha de mirar vint-i-set anys enrere i veure el progrs que hi ha hagut; abans hi havia molta gent que no menjava i ara tothom t aquesta necessitat coberta." Per a ell, l'obertura del pas s clara per tamb recorda que un procs com aquest requereix temps.

L'obertura de la repblica comunista, per a Manel Oll, es veu en les llibertats personals. "Hi ha ms llibertat en temes sexuals, s'ha perms el divorci", hi ha ms autonomia sempre que "no es faci res que afecti el govern". De fet, la majoria de la societat no t inters de posar-li les coses difcils. La seua preocupaci s guanyar ms diners i ms qualitat de vida. L'aspiraci fins i tot arriba a les universitats, on l'objectiu de "la majoria s sortir i collocar-se en una bona feina", explica Rosa Maria Calaf.

L'estabilitat a la Xina est molt valorada, tant que, fins i tot, una part important dels intellectuals prefereixen fer els ulls grossos per no trencar la bonana al pas. Malgrat aix tamb hi ha gent que creu que val la pena lluitar per la millora dels drets humans. Un exemple s Hu Jia, el jove dissident poltic que, a principis d'abril, va ser condemnat a tres anys i mig de pres per haver denunciat en un bloc el tracte que patixen els malalts de sida i hepatitis i la brutalitat policial.

Tot i que aquest esperit de protesta no s un fet social ests, per a Carles Prado, professor de literatura xinesa a la Universitat Oberta de Catalunya, est clar que a la Xina hi ha ms Hu Jia. Es refereix a gent com Wang Hui, que va participar a les protestes de Tiananmen, i que segueix reclamant millores en sanitat i educaci, o els escriptors i intellectuals que estan presos per haver demanat millores pel seu poble.

La repressi del poble tibet i d'altres minories menys conegudes com els uigurs (de religi musulmana), la censura, les traves als periodistes estrangers o l'explotaci dels obrers que treballen pels Jocs Olmpics, sn algunes de les mancances de la Xina.

Malgrat tot, experts com Manel Oll o Carles Prado coincidixen que cal valorar la incipient obertura del pas. I, com fa la dita, tot cam comena amb un primer pas.

Per Eva Auqu

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Psicodiagnstico clnico infantil
Vives Gomila, Maria
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 17

Portada del llibre






digital: Apprendre le franais... pour traduire des textes de spcialit
Civera Garca, Pilar
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 455 p. 15

Portada del llibre






Ciencia poltica para periodistas
Rodrguez Castromil, Antn
(Editorial UOC, S.L., 2017) 214 p. 23

Portada del llibre






Vetus textrinum. Textiles in the ancient world
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 282 p. 36

Portada del llibre






La articulacin del Estado en Amrica Latina
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) 266 p. 26

Portada del llibre






digital: Introducci a la topologia (2 ed.)
Mascar Bonnin, Francisca;Monterde Garca-Pozuelo, Juan Luis;Nuo Ballesteros, Juan Jos;Sivera Villanueva, Rafael
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2013) 216 p. 7

Portada del llibre






Iniciacin a la probabilidad y la estadstica
Delgado, Rosario
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2004) 312 p. 22

Portada del llibre






digital: La pilota valenciana
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 11