LECTURES: El Teatro Principal de ValènciaZàping matemàticÉmile Durkheim: el sociòleg de la moralLa lectura de... Francesc DaumalEl Teatro Principal de Valencia. Acústica y arquitectura escénicaArturo Barba Sevillano, Alicia Giménez Pérez
I a l’hora d’escriure-ho? Trobem textos dedicats a l’Òpera de Milà, al Gran Teatre del Liceu o al Teatre Colón de Buenos Aires, que reuneixin aquests dos camps alhora? Aquí sí que hi ha un gran buit, perquè o són llibres d’acústica, o bé ho són d’arquitectura o d’història de l’art. No acostumem a trobar-nos llibres sobre llocs escènics, com aquest, que reuneixin alhora el fet arquitectònic amb l’acústic. Física i enginyeria unides íntimament amb l’arquitectura? Això és realment un fet insòlit! Aquest és el seu primer valor fonamental; és un llibre d’Arquitectura Acústica, i n’hi ha ben pocs que alhora reuneixin els dos temes vinculant-los tant profundament. El títol ja ens suggereix que el contingut pot ser prou ambiciós en ambdós camps, i llegint-lo no ens decep. Tot i així, a l’efecte de clarificar continguts, cal advertir que els autors han escollit fer una clara separació entre les dues parts que el composen, i per aquest motiu, també caldrà parlar de cadascuna d’elles de forma separada. La primera part del llibre és esplèndida per als estudiosos de l’arquitectura. Està dedicada a la recerca urbanístico-arquitectònica d’aquest Teatre Principal de València, que és un dels més antics d’Espanya. Abasta des de la seva implantació en el lloc, passa per l’estudi de la tipologia de teatre a la italiana, i acaba amb el fet arquitectònic específic d’aquesta sala. De segur que el rigorós estudi que ha realitzat el meu company arquitecte Arturo Barba Sevillano us entusiasmarà, perquè ha fet la part històrica de l’evolució de l’edifici teatral mitjançant un rigorós rastreig documental als arxius de la ciutat de València, que li ha permès treure a la llum una gran quantitat de documentació gràfica inèdita i molt il•lustrativa de la història d’aquest Teatre Principal, que, tot cal dir-ho, és un dels exemples paradigmàtics dels teatres a la italiana. Espero que l'autor faci servir part d'aquest estudi per a la seva tesi doctoral. L’animo a continuar amb aquestes recerques tan profitoses de l’arquitectura escènica, de la qual encara ens manca conèixer molt pel que fa als seus orígens i al procés constructiu. La segona part és Acústica amb A majúscula. Es nota la gran tasca que ha desenvolupat la Dra. enginyera Alicia Giménez Pérez, que des de sempre ha dedicat tota la seva activitat de recerca a l’estudi del perquè els teatres i auditoris sonen de determinada manera. Estic segur que el treball que va fer pel Ministeri li va permetre accedir i estudiar aquest edifici. Per això pot ara plantejar un estudi complert i actualitzat del seu comportament acústic. Ens ofereix els valors dels paràmetres acústics més importants d’acord amb la ciència acústica d’ara, tant els paràmetres objectius con els subjectius. Crec que no es deixa res, perquè ho fa basant-se en mesures acústiques realitzades in situ, en models virtuals de simulació acústica d’última generació (CATT-Acoustic –v 8.0) i en estudis geomètrics de la seva planimetria. Entre tots dos, han trobat tot un conjunt de secrets acústics pel que fa als elements que formen aquest teatre, com ara l’ona de la barana de les llotges que permet la difusió sonora, tant o més important que la reverberació en aquesta tipologia de sales, els ressonadors del fossar d’orquestra, etc. Aquest llibre neix gràcies a l’esforç conjunt del Ministeri de Ciència i Innovació, de Teatres de la Generalitat Valenciana i del Vicerectorat de Cultura de la Universitat Politècnica de València, i puc afirmar que suposa una compromesa aposta per la divulgació i la posada en valor del patrimoni arquitectònic valencià i de la història local, fent un just homenatge al més important dels edificis teatrals de València i a un dels més antics d’Espanya.
Catedràtic de Condicionament i Serveis La lectura de... Jordi JoséZàping matemàticJoan Gómez i Urgellés
Partidaris i detractors d’aquesta idea coincideixen tanmateix en la dificultat (si no impossibilitat) d’estar al corrent de tots els avenços científics en els camps ja de per sí força especialitzats de la ciència contemporània. I si difícil resulta estar al dia dels avenços en un camp, cada cop estem més lluny d’aquella filosofia del renaixement que cercava el coneixement multidisciplinari. En aquest context, en una societat que conviu amb naturalitat en un món hipertecnificat però que alhora mira amb recel la ciència i la tècnica, qualsevol esforç per tendir ponts que facilitin l’accés al coneixement tecnocientífic resulta clarament necessari. Zàping matemàtic, del llicenciat en matemàtiques, doctor en pedagogia, professor de la UPC, divulgador, conferenciant i tertulià Joan Gómez i Urgellés, n’és un recent exemple. Publicat a la col•lecció de divulgació científica Hyperion (manuals de supervivència científica per al segle XXI), de la ma de la recentment creada Iniciativa Digital Politècnica (UPC), presenta una mirada fresca en vers les matemàtiques, un encertat tastet de la destacada presència de les matemàtiques en el món quotidià. El text s’articula essencialment al voltant de tres eixos temàtics. En el primer, les matemàtiques del dia a dia, Joan Gómez ens teletransporta al món de les mesures, a la relació entre matemàtiques i la circulació vial (de la ma de suggerents exercicis que inciten a la reflexió: quants cotxes podem matricular amb l’actual sistema de 4 dígits i 3 lletres? És més rentable un motor dièsel o un de benzina?), a la insospitada relació entre Tales i el GPS o entre Gauss, la mona de Pasqua i les vacances de Setmana santa. El capítol continua amb una saludable incursió a les matemàtiques de la nutrició (cóm saber si un ou es fresc amb només un transportador d’angles?), la geometria dels estris de cuina, l’aritmètica del pret-a-porter, el preu del diner, o la incidència de les matemàtiques en àmbits tan inversemblants com les eleccions, les comunitats de veïns, o el transport públic. A la segona part del llibre, l’autor passa revista a alguns nombres emblemàtics, com el nombre d’or i la seva relació amb les arts (de la Venus de Milo a Dalí, passant per Leonardo da Vinci) o el mediàtic nombre pi. Finalment, Joan Gómez aborda els codis de barres, tan habituals en la nostra societat industrialitzada: de l’aritmètica del DNI, el NIF o el passaport, a l’àmbit bancari (com ens ajuden les matemàtiques a esbrinar l’autenticitat d’una tarja de crèdit?), passant per la catalogació de llibres. En definitiva, un deliciós i refrescant tour de force de molt agradable lectura que, de la ma d’uns mínims i rudimentaris coneixements matemàtics, proporciona eines per entendre millor les matemàtiques i el seu rol com a part integral de la nostra vida. Una obra, en definitiva, que contribueix a la sempre difícil tasca d’alfabetització matemàtica de la societat, en aquest mon on les lletres continuen essent l’exponent màxim de la cultura, i on davant d’un simple i elemental problema de matemàtiques, afirmar “es que soc de lletres” resulta encara una excusa (malauradament) acceptable... Catedràtic de Física Aplicada (UPC) Jordi BusquetÉmile Durkheim: el sociòleg de la moralLluís Flaquer Vilardebó
La publicació de la darrera obra de Lluís Flaquer és una bona notícia. Es tracta del primer volum d’una nova sèrie dins la col•lecció Vull Saber, que versa sobre els autors clàssics de les ciències socials. La tria dels autors respon a la seva importància històrica i a la seva vigència. La resta de volums que acompanyen la publicació d’aquest llibre sobre Emile Durkheim fan referència a dos autors clàssics moderns: Karl Marx i Sigmund Freud, i a dos autors clàssics contemporanis: Pierre Bourdieu i Zigmunt Bauman. Flaquer demostra un coneixement profund i exhaustiu de l’obra de Durkheim. Beu directament de les fonts originals i ens proposa una lectura molt personal i acurada de la seva obra. El llibre està dividit en cinc capítols. En el primer es presenta l’objecte i el mètode de la sociologia. Seguidament exposa les elaboracions teòriques sobre l’estructura i l’evolució de les societats. Més endavant analitza les aportacions de Durkheim al tema de la moral, la religió i l’anomia. Per acabar, explora les línies mestres del seu pensament polític, fent particular esment de les nocions d'estat, de nacionalisme i de socialisme. El darrer capítol fa un balanç sobre les aportacions de Durkheim des d'una perspectiva sociològica contemporània. Flaquer fa un retrat del perfil del sociòleg segons Durkheim: «el sociòleg és en la pràctica com una mena de metge de la societat, que aplica els seus coneixements científics a destriar entre els estats de salut i de malaltia, a fer un diagnòstic de l'etiologia de les patologies socials i a desenvolupar tractaments per a fer-hi front». Durkheim va preveure de forma premonitòria la influència creixent de l´estat en la vida domèstica. La seva obra permet comprendre els fets socials que coaccionen la llibertat dels individus. Segons l’autor francès, l´autonomia personal creix en paral•lel a la dependència de la societat. L’acompliment de les normes és bàsic per un bon funcionament de la societat. Segons Durkheim: «les nostres passions són il•limitades i insaciables, només poden ser refrenades per la contenció imposada pels nostres semblants. Sense normes seríem uns éssers dissortats, desventurats, insatisfets i neuròtics. Així doncs, la limitació normativa de la societat no és tan sols per a nosaltres un imperatiu de supervivència, sinó de felicitat personal i d'equilibri emocional». Flaquer ens regala algunes perles: «La religió del món modern és el nacionalisme. Així doncs, podríem dir que el nacionalisme és el déu de la modernitat». El manteniment de l'ordre social es recolza en un dret penal de fortes connotacions religioses, assentat sobre sancions repressives que castiguen les transgressions amb celeritat i violència i acompleixen les funcions de reafirmar les creences i els valors centrals. «La pena continua essent, tant ara com en els seus orígens, un acte de venjança [...]. Allò que vengem, allò que el criminal expia, és l'ultratge fet a la moral». Aquesta és una tria d’alguns fragments destacables del llibre de Lluís Flaquer. Es tracta –com el lector podrà comprovar– d’un estudi concís, profund, escrit de manera clara i didàctica. La principal virtut d’aquest treball és que ens proposa una lectura actual i suggerent de l’obra d’un autor pioner i que està considerat –juntament amb Max Weber– el principal clàssic de la sociologia.
Professor de Sociologia de la |
MÉS CONSULTATS
|
Números anteriors
Amb el suport de:
- Xarxa Vives d’Universitats
Edifici Àgora Universitat Jaume I, local 10 - Av. de Vicent Sos Baynat, s/n
12071 Castelló de la Plana - Tel.: +34 964 72 89 93
-
Números anteriors | ISSN: 1888-7414
Copyright © 2018 - Xarxa Vives d'Universitats