LECTURES:

El Teatro Principal de Valncia
Zping matemtic
mile Durkheim: el socileg de la moral



La lectura de... Francesc Daumal

El Teatro Principal de Valencia. Acstica y arquitectura escnica
Arturo Barba Sevillano, Alicia Gimnez Prez

Portada del llibre






La contaminacin acstica
Garca Rodrguez, Amando
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2014) 0 pg. 2

Portada del llibre






Materiales absorbentes ecolgicos para pantallas acsticas
Arenas Bermdez, Jorge P.;Alba Fernndez, Jess;del Rey Tormos, Romina;Ramis Soriano, Jaime;Surez Silva, Enrique
(Publicacions Universitat Alacant, 2013) 184 pg. 15

Portada del llibre






ACSTICA ARQUITECTNICA Y URBANSTICA
Llinares Galiana, Jaime;Sancho Vendrell, Francisco Javier;Llopis Reyna, Ana
(Universitat Politcnica de Valncia, 2011) 0 pg. 11

Portada del llibre






Arquitectura acstica. 3. Rehabilitaci
Daumal Domnech, Francesc de Paula
(Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2007) 302 pg. 36

Portada del llibre






EL TEATRO PRINCIPAL DE VALENCIA: ACSTICA Y ARQUITECTURA ESCNICA
Gimnez Prez, Alicia;Barba Sevillano, Arturo
(Universitat Politcnica de Valncia, 2011) 272 pg. 28

Creieu que t sentit fer un lloc escnic sense pensar en la seva acstica?, o que t sentit fer uns grans plantejaments terics de lacstica que no es puguin materialitzar en larquitectura? s evident que la resposta a ambdues qestions s la mateixa: no es pot fer lun sense laltre.

I a lhora descriure-ho? Trobem textos dedicats a lpera de Mil, al Gran Teatre del Liceu o al Teatre Coln de Buenos Aires, que reuneixin aquests dos camps alhora?

Aqu s que hi ha un gran buit, perqu o sn llibres dacstica, o b ho sn darquitectura o dhistria de lart.

No acostumem a trobar-nos llibres sobre llocs escnics, com aquest, que reuneixin alhora el fet arquitectnic amb lacstic. Fsica i enginyeria unides ntimament amb larquitectura? Aix s realment un fet inslit! Aquest s el seu primer valor fonamental; s un llibre dArquitectura Acstica, i nhi ha ben pocs que alhora reuneixin els dos temes vinculant-los tant profundament. El ttol ja ens suggereix que el contingut pot ser prou ambicis en ambds camps, i llegint-lo no ens decep.

Tot i aix, a lefecte de clarificar continguts, cal advertir que els autors han escollit fer una clara separaci entre les dues parts que el composen, i per aquest motiu, tamb caldr parlar de cadascuna delles de forma separada.

La primera part del llibre s esplndida per als estudiosos de larquitectura. Est dedicada a la recerca urbanstico-arquitectnica daquest Teatre Principal de Valncia, que s un dels ms antics dEspanya. Abasta des de la seva implantaci en el lloc, passa per lestudi de la tipologia de teatre a la italiana, i acaba amb el fet arquitectnic especfic daquesta sala. De segur que el rigors estudi que ha realitzat el meu company arquitecte Arturo Barba Sevillano us entusiasmar, perqu ha fet la part histrica de levoluci de ledifici teatral mitjanant un rigors rastreig documental als arxius de la ciutat de Valncia, que li ha perms treure a la llum una gran quantitat de documentaci grfica indita i molt illustrativa de la histria daquest Teatre Principal, que, tot cal dir-ho, s un dels exemples paradigmtics dels teatres a la italiana.

Espero que l'autor faci servir part d'aquest estudi per a la seva tesi doctoral. Lanimo a continuar amb aquestes recerques tan profitoses de larquitectura escnica, de la qual encara ens manca conixer molt pel que fa als seus orgens i al procs constructiu.

La segona part s Acstica amb A majscula. Es nota la gran tasca que ha desenvolupat la Dra. enginyera Alicia Gimnez Prez, que des de sempre ha dedicat tota la seva activitat de recerca a lestudi del perqu els teatres i auditoris sonen de determinada manera.

Estic segur que el treball que va fer pel Ministeri li va permetre accedir i estudiar aquest edifici. Per aix pot ara plantejar un estudi complert i actualitzat del seu comportament acstic. Ens ofereix els valors dels parmetres acstics ms importants dacord amb la cincia acstica dara, tant els parmetres objectius con els subjectius. Crec que no es deixa res, perqu ho fa basant-se en mesures acstiques realitzades in situ, en models virtuals de simulaci acstica dltima generaci (CATT-Acoustic v 8.0) i en estudis geomtrics de la seva planimetria.

Entre tots dos, han trobat tot un conjunt de secrets acstics pel que fa als elements que formen aquest teatre, com ara lona de la barana de les llotges que permet la difusi sonora, tant o ms important que la reverberaci en aquesta tipologia de sales, els ressonadors del fossar dorquestra, etc.

Aquest llibre neix grcies a lesfor conjunt del Ministeri de Cincia i Innovaci, de Teatres de la Generalitat Valenciana i del Vicerectorat de Cultura de la Universitat Politcnica de Valncia, i puc afirmar que suposa una compromesa aposta per la divulgaci i la posada en valor del patrimoni arquitectnic valenci i de la histria local, fent un just homenatge al ms important dels edificis teatrals de Valncia i a un dels ms antics dEspanya.

Catedrtic de Condicionament i Serveis
Universitat Politcnica de Catalunya



La lectura de... Jordi Jos

Zping matemtic
Joan Gmez i Urgells

Portada del llibre






Matemticas bsicas para ingenieras. Ejercicios resueltos
Agud Albesa, Luca;Mora Carbonell, Margarita
(Universitat Politcnica de Valncia, 2019) 286 pg. 24

Portada del llibre






Fundamentos matemticos de la ingeniera qumica : ecuaciones diferenciales y temas complementarios
Tkachenko Grski, Igor Mijail;Ferrer Villanueva, Jose Ramon
(Universitat Politcnica de Valncia, 2019) 374 pg. 26

Portada del llibre






Prcticas de matemticas con Excel en el mbito turstico
Boigues Planes, Francisco Jos;Orts Muoz, Abilio;Palomares Chust, Alberto
(Universitat Politcnica de Valncia, 2018) 0 pg. 10

Portada del llibre






Prcticas de matemticas con Excel en el mbito turstico
Boigues Planes, Francisco;Jos Orts Muoz, Abilio;Palomares Chust, Alberto
(Universitat Politcnica de Valncia, 2018) 172 pg. 28

Portada del llibre






Desarrollo de competencias matemticas en el mbito turstico
Boigues Planes, Francisco Jos;Estruch Fuster, Vicente Domingo;Roig Sala, Bernardino
(Universitat Politcnica de Valncia, 2017) 0 pg. 6

Un cop superat el canvi de segle, la humanitat camina decididament cap a un futur on es fa pals el paper central de la cincia i la tecnologia. El volum de nous coneixements tecnocientfics generats en les nostres universitats i centres de recerca sembla crixer exponencialment. Algunes ments mal pensants, fins i tot, afirmen que lespai ocupat per aquest volum de nous coneixements en les nostres biblioteques creixer, en poques dcades, a un ritme superior al de la velocitat de la llum. Posar aix en entredit els postulats de la teoria de la relativitat especial? Com afirmen els creadors daquesta paradoxa, per violar la teoria de la relativitat caldria transmetre informaci ms rpid que la llum, quelcom que, segons ells, no acompanya al flagrant augment de productivitat cientfica que vivim. Comentari no exempt de cert cinisme que posa de manifest linnegable risc dapostar per un augment en el volum de producci cientfica i no tant per la seva qualitat.

Partidaris i detractors daquesta idea coincideixen tanmateix en la dificultat (si no impossibilitat) destar al corrent de tots els avenos cientfics en els camps ja de per s fora especialitzats de la cincia contempornia. I si difcil resulta estar al dia dels avenos en un camp, cada cop estem ms lluny daquella filosofia del renaixement que cercava el coneixement multidisciplinari. En aquest context, en una societat que conviu amb naturalitat en un mn hipertecnificat per que alhora mira amb recel la cincia i la tcnica, qualsevol esfor per tendir ponts que facilitin laccs al coneixement tecnocientfic resulta clarament necessari.

Zping matemtic, del llicenciat en matemtiques, doctor en pedagogia, professor de la UPC, divulgador, conferenciant i tertuli Joan Gmez i Urgells, ns un recent exemple. Publicat a la collecci de divulgaci cientfica Hyperion (manuals de supervivncia cientfica per al segle XXI), de la ma de la recentment creada Iniciativa Digital Politcnica (UPC), presenta una mirada fresca en vers les matemtiques, un encertat tastet de la destacada presncia de les matemtiques en el mn quotidi.

El text sarticula essencialment al voltant de tres eixos temtics. En el primer, les matemtiques del dia a dia, Joan Gmez ens teletransporta al mn de les mesures, a la relaci entre matemtiques i la circulaci vial (de la ma de suggerents exercicis que inciten a la reflexi: quants cotxes podem matricular amb lactual sistema de 4 dgits i 3 lletres? s ms rentable un motor disel o un de benzina?), a la insospitada relaci entre Tales i el GPS o entre Gauss, la mona de Pasqua i les vacances de Setmana santa. El captol continua amb una saludable incursi a les matemtiques de la nutrici (cm saber si un ou es fresc amb noms un transportador dangles?), la geometria dels estris de cuina, laritmtica del pret-a-porter, el preu del diner, o la incidncia de les matemtiques en mbits tan inversemblants com les eleccions, les comunitats de vens, o el transport pblic.

A la segona part del llibre, lautor passa revista a alguns nombres emblemtics, com el nombre dor i la seva relaci amb les arts (de la Venus de Milo a Dal, passant per Leonardo da Vinci) o el meditic nombre pi.

Finalment, Joan Gmez aborda els codis de barres, tan habituals en la nostra societat industrialitzada: de laritmtica del DNI, el NIF o el passaport, a lmbit bancari (com ens ajuden les matemtiques a esbrinar lautenticitat duna tarja de crdit?), passant per la catalogaci de llibres.

En definitiva, un delicis i refrescant tour de force de molt agradable lectura que, de la ma duns mnims i rudimentaris coneixements matemtics, proporciona eines per entendre millor les matemtiques i el seu rol com a part integral de la nostra vida. Una obra, en definitiva, que contribueix a la sempre difcil tasca dalfabetitzaci matemtica de la societat, en aquest mon on les lletres continuen essent lexponent mxim de la cultura, i on davant dun simple i elemental problema de matemtiques, afirmar es que soc de lletres resulta encara una excusa (malauradament) acceptable...

Catedrtic de Fsica Aplicada (UPC)
Coordinador de la collecci Hyperion



Jordi Busquet

mile Durkheim: el socileg de la moral
Llus Flaquer Vilardeb

Portada del llibre






mile Durkheim
Flaquer Vilardeb, Llus
(Editorial UOC, S.L., 2015) 124 pg. 9

Portada del llibre






mile Durkheim
Flaquer Vilardeb, Llus
(Editorial UOC, S.L., 2014) 124 pg. 6

Portada del llibre






mile Durkheim
Flaquer Vilardeb, Llus
(Editorial UOC, S.L., 2012) 116 pg. 9

Portada del llibre






mile Durkheim
Flaquer Vilardeb, Llus
(Editorial UOC, S.L., 2011) 116 pg. 9

Llus Flaquer, catedrtic de sociologia de la Universitat Autnoma de Barcelona, s reconegut internacionalment pels seus estudis sobre la infncia i la famlia i s una de les figures ms destacades de les cincies socials en el nostre pas. En el seu darrer llibre, Durkheim: el socileg de la moral, ens ofereix una sntesi i un retrat magistral de lobra dun autor clssic i considerat, alhora, el pare de la sociologia i de lantropologia franceses.

La publicaci de la darrera obra de Llus Flaquer s una bona notcia. Es tracta del primer volum duna nova srie dins la collecci Vull Saber, que versa sobre els autors clssics de les cincies socials. La tria dels autors respon a la seva importncia histrica i a la seva vigncia. La resta de volums que acompanyen la publicaci daquest llibre sobre Emile Durkheim fan referncia a dos autors clssics moderns: Karl Marx i Sigmund Freud, i a dos autors clssics contemporanis: Pierre Bourdieu i Zigmunt Bauman.

Flaquer demostra un coneixement profund i exhaustiu de lobra de Durkheim. Beu directament de les fonts originals i ens proposa una lectura molt personal i acurada de la seva obra. El llibre est dividit en cinc captols. En el primer es presenta lobjecte i el mtode de la sociologia. Seguidament exposa les elaboracions teriques sobre lestructura i levoluci de les societats. Ms endavant analitza les aportacions de Durkheim al tema de la moral, la religi i lanomia. Per acabar, explora les lnies mestres del seu pensament poltic, fent particular esment de les nocions d'estat, de nacionalisme i de socialisme. El darrer captol fa un balan sobre les aportacions de Durkheim des d'una perspectiva sociolgica contempornia.

Flaquer fa un retrat del perfil del socileg segons Durkheim: el socileg s en la prctica com una mena de metge de la societat, que aplica els seus coneixements cientfics a destriar entre els estats de salut i de malaltia, a fer un diagnstic de l'etiologia de les patologies socials i a desenvolupar tractaments per a fer-hi front.

Durkheim va preveure de forma premonitria la influncia creixent de lestat en la vida domstica. La seva obra permet comprendre els fets socials que coaccionen la llibertat dels individus. Segons lautor francs, lautonomia personal creix en parallel a la dependncia de la societat.

Lacompliment de les normes s bsic per un bon funcionament de la societat. Segons Durkheim: les nostres passions sn illimitades i insaciables, noms poden ser refrenades per la contenci imposada pels nostres semblants. Sense normes serem uns ssers dissortats, desventurats, insatisfets i neurtics. Aix doncs, la limitaci normativa de la societat no s tan sols per a nosaltres un imperatiu de supervivncia, sin de felicitat personal i d'equilibri emocional.

Flaquer ens regala algunes perles: La religi del mn modern s el nacionalisme. Aix doncs, podrem dir que el nacionalisme s el du de la modernitat. El manteniment de l'ordre social es recolza en un dret penal de fortes connotacions religioses, assentat sobre sancions repressives que castiguen les transgressions amb celeritat i violncia i acompleixen les funcions de reafirmar les creences i els valors centrals. La pena continua essent, tant ara com en els seus orgens, un acte de venjana [...]. All que vengem, all que el criminal expia, s l'ultratge fet a la moral.

Aquesta s una tria dalguns fragments destacables del llibre de Llus Flaquer. Es tracta com el lector podr comprovar dun estudi concs, profund, escrit de manera clara i didctica. La principal virtut daquest treball s que ens proposa una lectura actual i suggerent de lobra dun autor pioner i que est considerat juntament amb Max Weber el principal clssic de la sociologia.

Professor de Sociologia de la
Universitat Ramon Llull


tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






digital: Superhroes y superescenarios
Contreras Espinosa, Ruth S.
(Editorial UOC, S.L., 2015) 94 p. 13

Portada del llibre






Nuevos horizontes en la literatura latina de Estados Unidos: Transnacionalismos, resistencias queer y sus manifestaciones en la web
Garca-Avello Fernndez-Cueto, Macarena
(Edicions UIB, 2018) 196 p. 20

Portada del llibre






Sol cap a la fosca
Cabrera Villalonga, Carles
(Edicions UIB, 2018) 184 p. 14

Portada del llibre






Contribuciones antropolgicas al estudio del desarrollo
Larrea Killinger, Cristina;Martnez Mauri, Mnica
(Editorial UOC, S.L., 2012) 170 p. 19

Portada del llibre






Manual de prcticas de laboratorio. Evaluacin de la calidad ambienta
Pachs Giner, Mara Aguas Vivas;Martnez Guijarro, Mara Remedios;Aguado Garca, Daniel
(Universitat Politcnica de Valncia, 2017) 120 p. 8