LECTURES:

Gabriel Mir: su biblioteca personal y su circunstancia literaria
Una passejada per la cuina adrinica
El combat per la premsa. Al Vent i Nosaltres els valencians



La lectura de... Miguel ngel Lozano

Gabriel Mir: su biblioteca personal y su circunstancia literaria
Ian R. Macdonald

Portada del llibre






Gabriel Mir: su biblioteca personal y su circunstancia literaria
Macdonald, Ian R.
(Publicacions Universitat Alacant, 2010) 370 pg. 25

Portada del llibre






Los inicios de la obra literaria de Gabriel Mir. Del vivir
Lozano Marco, Miguel ngel
(Publicacions Universitat Alacant, 2010) 164 pg. 12

Portada del llibre






Gabriel Mir y las figuras del deseo
Garca Lara, Carlos Enrique
(Publicacions Universitat Alacant, 2000) 192 pg. 14

La Universitat dAlacant publica en la collecci Norte Crtico, de gust exquisit i molt acurada en els detalls, aquest llibre del professor de la Universitat dAberdeen Ian R. Macdonald. Es tracta de la traducci (feta per Guillermo Lan Corona) dun dels estudis fonamentals sobre lescriptor alacant: Gabriel Mir: His Private Library and His Literary Background (Tamesis Books, Londres, 1975). En els trenta-cinc anys transcorreguts, els estudis mironians han avanat considerablement, per els avanos no han afectat el contingut daquest volum, que conserva la vigncia original.

La ra daquesta vigncia rau en la matria de la investigaci: la biblioteca personal de lescriptor. Quan al comenament de 1927 Ortega y Gasset va considerar l'art de Mir com un magnfic lirisme descriptiu, traient l'autor de la condici de novellista, va resumir un criteri que la majoria de crtics i lectors va acceptar sense qestionar-ne la simplificaci. La imatge dun escriptor esteticista, dun estilista, va ocultar la realitat duna obra complexa i de calat, amb un sentit que ben pocs van saber veure. Aquesta imatge, que lescriptor va suportar de mala gana, no casa amb la realitat dun autor denorme exigncia, que gestava les seues obres molt lentament, amb notables referncies bibliogrfiques. No s un escriptor que segueix la inspiraci i les impressions del moment. La seua biblioteca personal era un vertader taller de treball i els seus llibres, molt consultats, un dels principals materials per a la creaci. Sense aquests llibres, una obra tan plena i bella com Figuras de la Pasin del Seor, en la qual transforma l'erudici en pgines plenes de bellesa i dhorror, no hauria pogut ser escrita. Dacord amb un dels seus criteris fonamentals, les lectures de Mir, les seues experincies, meditacions, sensacions sn materials per a la creaci de la veritat esttica, sempre solidria duna tica, en qu consisteix lobra literria.

Per al coneixement de lobra de Mir, lestudi de la seua biblioteca s, per tant, imprescindible, i el professor Ian R. Macdonald va dur a terme aquesta tasca de manera minuciosa i saga. Quasi detectivescament va reconstruir el procs de les lectures de lescriptor alacant, segons podien indicar les enquadernacions, les dates de publicaci, les notcies que va aconseguir de diverses fonts i les evidncies de les adquisicions en les tres ciutats on va residir: Alacant, Barcelona i Madrid. Va rastrejar, en tota la seua producci, les cites dautors, les allusions a lectures i la complexa utilitzaci daquesta bibliografia com a material per a la creaci. Finalment, va exemplificar amb Del vivir (1904), lobra en qu Mir aconsegueix un estil propi, la manera en qu treballava, i converteix aix en text literari experincies, meditacions, visions i lectures.

El professor Macdonald va ser precs a lhora d'identificar larrel don ha brollat la mala interpretaci que la crtica i per aix la histria literria ha mantingut sobre lobra de Mir, per considerar-la esteticista i reduir lart del creador al seu estil. Aix era resultat dunes preceptives literries obsoletes, que van perviure durant massa temps em vaig educar amb elles, segons les quals calia distingir entre fons i forma, menyspreant la segona per a subordinar-la al primer. Sentenia que el formalisme estava buit i que els valors literaris sestablien entorn de les idees. En aquest sentit, Gabriel Mir es va avanar a la seua poca (a Espanya; a Europa les idees literries sintonitzaven amb les de lalacant) i es va situar per damunt dels qui el jutjaven quan mantenia quasi en soledat que la paraula s la idea feta carn i arribava a fer dependre el vigor del seu art de la paraula que no ho diu tot sin que ho cont tot: forma i contingut sn, per tant, indissolubles. Ms encara: el contingut noms depn de la forma precisa. Amb les seues pauprrimes idees literries, crtics i lectors (Ortega entre ells) no van entendre els xits artstics dun dels grans creadors de la nostra literatura. Per ara ja estem en condicions dentendre'ls i aquest llibre contribueix de manera decisiva a retirar les successives capes de males interpretacions que ocultaven una obra complexa.

El llibre d'Ian R. Macdonald s imprescindible per a lestudis i necessari per al lector interessat. Un llibre sense data de caducitat, perqu el mtode i els resultats obtinguts tenen valor i inters permanents.

Catedrtic de Literatura Espanyola
Universitat dAlacant



La lectura de... Purificacin Garca

Una passejada per la cuina adrinica
Jaume Coll

Portada del llibre






La cuina dels genis
Varios autores
(Publicacions URV, 2020) 0 pg. 10

Portada del llibre






Castell i la seua cuina
Agust i Vicent, Joan;Agust i Ramos, Pere
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2019) 573 pg. 42

Portada del llibre






Castell i la seua cuina
Agust i Vicent, Joan;Agust i Ramos, Pere
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2019) 573 pg. 18

Portada del llibre






Cuina i cultura del gust al Pas Valenci
Fbrega i Colom, Jaume
(Publicacions Universitat Alacant, 2019) 532 pg. 20

Portada del llibre






Cuina de relacions
Bernardo Vilamitjana, Merc;Arbuss Reixach, Anna;Escalante lamo, Ral
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 156 pg. 16

El llibre de Jaume Coll sorgeix a partir de la magnfica laudatio que va preparar lautor per al nomenament com a doctor honoris causa per la UPV del prestigis xef Ferran Adri. En aquesta obra seleva a categoria dadjectiu el cognom del paradigmtic xef.

Innovador, avantguardista, creatiu, boig o visionari Com en tots els terrenys de lart, sempre hi ha figures que brillen amb llum prpia, i aix ho reflecteix el senyor Adri en un art que no pel fet de ser efmer s menys sorprenent.

Amb aquesta nova obra, Jaume Coll sencimbella com a millor escriptor gastronmic del panorama actual. Els seus llibres sn una referncia del saber fer de xefs que, amb la reflexi gastronmica i lanlisi curosa de la creaci culinria, nhan sigut els protagonistes: Nando Jubany, Ferm Puig, Carme Ruscalleda, Sergi Arola o els germans Roca han vist reflectit lesperit de les seues cuines a travs de la mirada de Jaume Coll. Amb el seu saber explicar i transformar en paraules el sentit, el pensament, lordre i el caos, en aquesta obra ens dna les claus que han portat Ferran Adri, El Bulli i el conjunt del seu equip al cim de la gastronomia mundial.

Al llarg de 176 pgines i en tres idiomes (castell, angls i catal), Jaume Coll presenta la histria evolutiva dEl Bulli. Passa de gairell per amb destresa pels comenaments del restaurant de Roses, amb Jean Louis Neichel al capdavant i amb el suport incondicional del matrimoni Marieta i Hans Schilling, que neren propietaris. I sendinsa de ple en lhurac Adri des del seu pas per El Bulli lagost de 1983, fins a assentar-shi definitivament el 1984. A partir dac i fins avui, considerant el fet que el juliol de 2011 El Bulli tancar les portes com a restaurant per a reobrir-se, amb Adri al capdavant, com a centre de creativitat el 2014, Coll divideix la seua particular histria en tres etapes:

1985-1993. De la imitaci de la cuina francesa als seus propis procediments de creaci: la cuina de Ferran comena amb la imitaci dels referents de la cuina francesa, fins que, empentat per la necessitat creativa (crear s no copiar), decideix donar un rumb nou a la seua cuina i cerca establir els propis procediments creatius: adaptaci, inspiraci i associaci.

1994-2002. De la creaci conceptual a la temporada retrospectiva: des de 1994 fins a 1999, a El Bulli es viu una revoluci creativa. Apareixen els conceptes de textures, els gelats salats i les combinacions fredes-calentes; es comena a escriure el llenguatge de la nova cuina.

2003-2011. La maduresa creativa. Cap a un nou model dEl Bulli. La cuina adrinica s una cuina emocionant que t el final com a tal el 2011 per a fer un pas avant.

No hi ha dubte que viatjar per aquestes pgines s descobrir levoluci no solament de la cuina dEl Bulli, grcies a la creativitat i lesperit inquiet dAdri, sin la de bona part de la cuina mundial. Els ensenyaments i lafany per compartir el coneixement adquirit de Ferran Adri han creat escola en tots els continents.

Per no solament de Ferran viu El Bulli, i Jaume Coll empra per a aquest llibre part de la histria del restaurant recopilada i indita (Les veus dEl Bulli) sobre la resta dactors que han participat daquesta aventura creativa:

Juli Sol, director i cap de sala dEl Bulli des de 1981, que sempre va concebre el restaurant com un espai mgic on arribar era quasi una aventura i en el qual els clients gaudiren duna cuina amb les noves tendncies. La seua filosofia es resumeix en la frase donar plaer al comensal, que sen vaja satisfet i feli, i per aix crea una atmosfera nica.

Albert Adri va ser capa de reconvertir la cuina dola i fer-se crrec duna de les partides ms difcils dun restaurant. Creador de formes impossibles i de sabors molt particulars, per sempre tenint com a punt de referncia la imprescindible senzillesa, aix ens mostra Jaume Coll el qui, pel fet de ser el germ menor del geni, tenia moltes possibilitats de quedar encobert per lombra daquest, per que ha esdevingut per mrits propis el gran reboster dEl Bulli.

i el magnfic equip que compon el taller.

El llibre presenta una edici curosa amb ms de 80 lmines dels plats ms representatius de cadascuna de les etapes del restaurant.

Professora del Departament de Tecnologia dels Aliments
Universitat Politcnica de Valncia



La lectura de... Joaquim M. Puyal

El combat per la premsa. Al Vent i Nosaltres els valencians
Albert Snchez-Pantoja, Vicent Pitarch

Portada del llibre






El combat per la premsa
Pitarch i Almela, Vicent;Snchez-Pantoja i Domnguez, Albert
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2009) 280 pg. 24

Afortunadament, a la nostra societat sovintegen les condemnes a la violncia: la violncia de gnere, la violncia dels terroristes (encara que no s si shi compten tots...), la violncia dels sistemes dictatorials (per b que hi ha alguns que no es qestionen)... Per hi ha una violncia estesa, persistent i dominant, tan poc reconeguda que ning no en parla (vet aqu la seva fora) per jo no em vull estar de referir-mhi, assenyalant-la i etiquetant-la.

Parlo del fenomen de substituci dels smbols propis del conjunt identitari i cultural dels individus dun territori per uns altres, a causa de la penetraci (sovint subtil) daquells altres smbols de la cultura del grup o dels grups dominants. Daquest fet, en diem violncia simblica. Els mitjans de comunicaci sn cooperants necessaris perqu la violncia simblica campi com si res, en societats emfticament dites democrtiques. La seva acci produeix un doble efecte: neguen laccs a laparador meditic a totes aquelles realitats, eines comunicatives i vehicles culturals que no sn els seus; i daltra banda, de forma sistemtica i metdica i a lempara de la normalitat, fan que els receptors acabin per acceptar i reconixer com a propi lescenari, les gramtiques de relaci, els valors, els actors i tot el corpus referencial que els s imposat. El procs, tamb amb una explicaci econmica, es mou en el marc dobservadors internacionals, que no hi posen aturador perqu no troben que hi hagi res que calgui aturar. Connivncia general, doncs.

De violncia simblica nhi ha arreu i la pateixen, amb intensitat variable, els grups febles, sense sobirania, recursos ni capacitat per protegir-se de la penetraci industrial, mercantil, cultural, meditica i/o administrativa dels grups consolidats i potents. Si observem els territoris del nostre mbit lingstic trobarem una manifestaci concreta de violncia simblica. Si ens fixem en el Pas Valenci (dir-ne Pas o Comunitat no ns indiferent) el cas s ben eloqent.

Per deixar les consideracions generals assenyalaria: primer, que tot i que aquest procs ve de lluny, sha accelerat extraordinriament, sobretot, amb el mitj televisiu que fa que una allau de comunicacions entren de franc a casa, i ens mostra la part del mn i de la vida que els emissors trien segons les seves prioritats i convenincies; i en segon lloc vull subratllar que la llengua s el fil de lagulla que embasta el nostre grup cultural, lnima de la personalitat collectiva. La llengua s la mare dels ous.

La nostra llengua fou combatuda pel franquisme i malgrat aix es mantenia com a vehicle de moltes relacions, gaireb sempre en lmbit privat; i les limitacions per recuperar-la per a ls pblic, van ser estrictes. En lmbit escrit no sanava ms enll de les publicacions clandestines o les que dalguna manera eren tolerades o, ms b, ignorades. Les temptatives radiofniques eren escadusseres i sovint des demissores locals o en espais de caire, direm, folklric.

Vist aix no s sorprenent com puc arribar a considerar dimportants i transcendents les experincies de la revista Al Vent i del programa radiofnic Nosaltres els valencians, que ha publicat la Universitat Jaume I de Castell, amb la qual sempre collaboro de gust. Aquest llibre no s un tractat historiogrfic, sin una crnica. La revista Al Vent va ser una publicaci que va resistir, amb noms el suport de lesglsia (com tantes daltres), fins a assolir un miler de subscriptors, sota la direcci de Snchez-Pantoja. Aparegu lany 1964 i fou clausurada pel govern civil lany 1969. Pocs mesos desprs semetia a lantena de Radio Popular de la Plana Nosaltres els valencians. Fou el primer programa de rdio en catal fet des duna visi crtica de la realitat valenciana, i sobrevisqu onze anys superant censures, estats dexcepci i prohibicions explcites que haurien torpedinat el projecte si no hi hagus hagut lempenta daquella colla de persones i la figura de Vicent Pitarch al davant.

Per aix el meu reconeixement cap a tots aquells indomables individus que, sensibles al fenomen i refractaris a la inrcia dels fets, van gosar enfrontar-se a la situaci. Sn una minoria de fonamentalistes illuminats que representen el psit duna anacrnica cultura residual condemnada a la imminent desaparici? Jo no ho diria. Compartien un bagatge ideolgic que era el rerefons de la vindicaci cultural i de la lluita poltica. Naturalment, es nodrien dutopia i tenien la fora poderosa dun capteniment ple de generositat. A dia davui, res daix no ens sobra.

Doctor en Lingstica per la
Universitat de Barcelona i periodista


tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: El mtodo dialctico en Jean-Paul Sartre
Ranch Sales, Eduardo
(Publicacions Universitat Alacant, 2018) 0 p. 5

Portada del llibre






Plantes valencianes
(Publicacions Universitat Alacant, 2020) 152 p. 12

Portada del llibre






Comunicar i marcar la diferncia
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2020) 244 p. 14

Portada del llibre






Bref rsume de l'histoire de la Catalogne / La question de la Catalogne
Rovira i Virgili, Antoni
(Publicacions URV, 2020) 204 p. 20

Portada del llibre






digital: GEOMETRA DESCRIPTIVA. SISTEMA ACOTADO: APLICACIONES
Diaz Minguez, Rodrigo
(Universitat Politcnica de Valncia, 2015) 316 p. 6

Portada del llibre






Contribuciones antropolgicas al estudio del desarrollo
Larrea Killinger, Cristina;Martnez Mauri, Mnica
(Editorial UOC, S.L., 2012) 170 p. 19