LECTURES:

Formas de caminar
Apologia d'un matemtic
Dret administratiu andorr



La lectura de... Lola Mascarell

Formas de caminar
Jos Saborit

Portada del llibre






FORMAS DE CAMINAR
Saborit Viguer, Jose Rafael
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 358 pg. 17

s juny, de vesprada. Ja ha canviat la brisa. Les ltimes llampades d'un sol abrasador ho tinyen tot amb el seu or irreal, incomprensible. El carrer est buit. Un rogle de falcies travessa el cel en una desbandada tossuda. Tot s al punt, amb esplendor, immers en una calma millenria. Darrere algun balc alg escriu, alg tracta d'agafar amb les paraules la mgia d'un instant tan efmer i frgil com aquest.

I aquest alg que escriu, sense saber-ho, es converteix en fragment imprescindible, en actor principal d'aquest moment que s la vesprada de juny, la vesprada irrepetible que s'ofereix radiant i desusada a tot el que spia contemplar-la amb ulls desusats i radiants.

s juny, de vesprada. Han passat mil junys des de llavors. O aix li pareix a qui ara arreplega entre les mans els escrits d'aquell que tantes vesprades tractava de capturar amb les paraules el temps fugitiu. El carrer est en silenci. I a la llum impossible que vessa els ltims acords a la taula s'uneixen les llampades encara calentes de la vesprada llunyana que perviu atrapada en les pgines d'un llibre.

El llibre s'anomena Formas de caminar. I comena amb una vesprada. Una vesprada d'octubre o de setembre. Una vesprada de nvols, nvols cndids tenyint-se "de siena i de rosa, de continguts carmins violacis, de taronges intensos i torrats". Una vesprada que avui, encara, en passar la pgina, es continua tenyint invencible. I all, davall d'aquest cel, enmig d'aquesta llum que mai acaba de passar, es troba l'escriptor, passejant ocasional que ix a la intemprie per buscar les raons de l'ofici que li ha tocat exercir, l'ofici de columnista.

Li diuen Jos Saborit, i encara que tamb s professor, pintor i poeta, durant un cert temps fou columnista. Ho va ser perqu el diari ABC (grcies a la iniciativa de Mariano Gasparet i Jos Lpez Jaraba) li va brindar l'oportunitat d'escriure setmanalment una srie d'articles que se n'isqueren dels camins establits del columnisme. Tres caminants ms d'excellents i llargues travessies literries (Antonio Cabrera, Vicente Gallego i Carlos Marzal) l'acompanyaren en el cam, encoratjant i perfilant els textos que ara s'apleguen en aquest llibre.

El volum, editat en la collecci "Diversia" de la Universitat Politcnica de Valncia, es divideix en set seccions. La primera, "Formas de caminar", recull columnes en qu apareix alguna classe de desplaament: nadar, pedalejar, fer un viatge... petites excursions en qu el caminar es confon amb el pensament, i aix el passeig exterior es converteix en un passeig interior, introspectiu. La segueixen els textos sobre art "Del arte expuesto", en qu l'autor, algunes vegades al fil d'algun esdeveniment cultural, o de vegades simplement perqu s, ens ofereix valuoses i fondes reflexions al voltant de la pintura, l'escultura i la fotografia. En tercer lloc, les "Gastronmicas", una breu collecci d'elogis, d'homenatges a la cuina (l'olla o la paella) i als seus ingredients (sardines, ram, erions de mar). Desprs, una secci titulada "La sala oscura", on es reuneixen ressenyes cinematogrfiques, concises reflexions sobre el cinema, petits feixos de llum entre les ombres del pati de butaques. Els objectes quotidians (calcetins, pantalles, gossos, bestioles) o les reflexions a l'entorn de la societat es reuneixen en la secci titulada "En el mundo". I la que segueix, "Entre pginas", arreplega una selecci d'escrits sobre altres escrits, i els seus autors. El llibre conclou amb un apartat titulat "Divagaciones", on l'autor reuneix reflexions variades, que van des del silenci fins a l'art de comenar, passant per la importncia de la nostra vida en els altres, els avantatges del no saber o la potncia del temps de l'espera.

La lectura de Formas de caminar s el ms paregut a un passeig, en tant que el passeig, el passeig de veritat, no t una destinaci determinada, ni un temps definit (una altra cosa sn els succedanis de passeig que, com els succedanis de viatge, repeteixen sense gens ni mica d'aventura els itineraris quotidians a la faena o de retorn a casa). s la vagabunderia entre les pgines, l'avan i el retrocs, el fet de quedar-se parat uns instants el que va marcant el ritme de la lectura: el nostre pas. Maneres de caminar i veure, d'aturar-se, de ser a penes empremta, xafada fugitiva recorrent les dreceres que ja altres van recrrer i que seran el rumb dels que ens han de rellevar. Maneres de "subratllar l'efmer, d'assenyalar les coses per si alg s'anima a mirar-les".

Directora del taller de narrativa de la UPV
Juny de 2009



La lectura de... Manuel Sanrom

Apologia d'un matemtic
Godfrey H. Hardy

Ho tindria difcil si hagus de fer una ressenya o crtica de l'Apologia d'un matemtic de Godfrey H. Hardy. No solament pel molt que s'ha escrit sobre aquest clssic del pensament matemtic i cientfic (el llibre t la seva prpia entrada en 12 idiomes a la Viquipdia) sin per la desqualificaci que l'autor mateix fa d'un intent semblant en el primer pargraf del seu llibre: "comentar, criticar, valorar s feina de ments de segona categoria". Comencem b!

Acceptat el meu paper secundari, val a dir que el que em pertoca no s comentar el mtic llibre del no menys mtic descobridor de Ramanujan (com li agradava autoqualificar-se a Hardy) sin la magnfica edici que n'ha fet Obrador Edendum i Publicacions de URV. Perqu en aquesta edici no solament gaudim de l'Apologia sin de quatre excellents assaigs, units per un fil conductor que m'atreveixo a sintetitzar en l'esttica de la matemtica. I s que tant la introducci que en fa el matemtic Josep Pla, com la semblana de Hardy feta per C. P. Snow, la prpia Apologia o la ben elegida conferncia "El paper de la matemtica en les cincies i la societat" d'un altre mtic matemtic com fou John von Neumann, giren al voltant de la bellesa i la utilitat de la matemtica; de la utilitat de la bellesa, si voleu. Amb l'elecci d'aquests assaigs els editors han configurat un volum rod que ajuda a desmentir el tpic que el pensament s humanista mentre que la cincia i la tecnologia estan guiats solament per l'utilitarisme.

Portada del llibre






Fundamentos matemticos de la ingeniera qumica : ecuaciones diferenciales y temas complementarios
Tkachenko Grski, Igor Mijail;Ferrer Villanueva, Jose Ramon
(Universitat Politcnica de Valncia, 2019) 374 pg. 26

Portada del llibre






Prcticas de matemticas con Excel en el mbito turstico
Boigues Planes, Francisco Jos;Orts Muoz, Abilio;Palomares Chust, Alberto
(Universitat Politcnica de Valncia, 2018) 0 pg. 10

Portada del llibre






Prcticas de matemticas con Excel en el mbito turstico
Boigues Planes, Francisco;Jos Orts Muoz, Abilio;Palomares Chust, Alberto
(Universitat Politcnica de Valncia, 2018) 172 pg. 28

Portada del llibre






Desarrollo de competencias matemticas en el mbito turstico
Boigues Planes, Francisco Jos;Estruch Fuster, Vicente Domingo;Roig Sala, Bernardino
(Universitat Politcnica de Valncia, 2017) 0 pg. 6

Portada del llibre






Elogio del algoritmo: las matemticas del clculo cientfico
Marquina Vila, Antonio
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 pg. 2

I a fe que han triat b. En aquest any 2009 en qu celebrem centenaris de la vida i l'obra de lluminries com Galileu i Darwin, tamb fa 50 anys que un dels autors escollits, C. P. Snow, donava una conferncia anomenada "The two cultures", que posava el dit a la nafra sobre un tema llargament debatut des d'aleshores: la fractura entre cincies i humanitats. Snow, fsic i novellista, amic personal de Hardy i com ell apassionat del cricket, va escriure un magnfic llibre anomenat Variety of men en el qual dibuixava retrats personals de grans personatges als quals havia conegut personalment com ara Einstein, Churchill, H. G. Wells, Rutherford i altres. D'aquest llibre han extret els editors la semblana de G. H. Hardy que inclouen en l'edici que ens ocupa: ning com Snow podia parlar de la vida i l'obra del seu amic i collega a Cambridge. I val a dir que en l'edici de la seva ja clssica conferncia sobre les dues cultures, Snow cit l'Apologia de Hardy com un dels exemples "de la ms bella prosa del nostre temps, mostra dels valors intellectuals, esttics i morals inherents a l'activitat cientfica".

Snow tenia ra. No crec que hi hagi cap altre llibre sobre la matemtica, escrit per un matemtic, que abordi tant profundament el com, el qu, el per qu i el per a qu d'aquesta activitat humana a cavall entre la Cincia i l'Art. Perqu l'Apologia, sent una obra a l'abast de qualsevol lector, s una obra literria, cientfica, filosfica, esttica, de primera magnitud, tot a la vegada. Aprofundeix en l'essncia de la matemtica i, encara que alguns dels seus arguments sobre la utilitat o aplicabilitat d'aquesta han quedat llargament desfasats, la situa correctament entre les grans obres de la ment humana. La seva lectura i relectura dna el mateix plaer que la degustaci d'una obra d'art. Perqu s un artista genial, un gran matemtic, o un flegmtic gentleman de l'Anglaterra sotmesa a les bombes de Hitler qui remata el seu llibre dient que "mai no he fet res d'til" i que "puc ser jutjat per haver creat alguna cosa que valia la pena que fos creada?"

El contrapunt el posa Von Neumann, una lluminria de la matemtica aplicada, fsic i enginyer que fu importants contribucions en camps com l'economia, la psicologia o la computaci. En la seva conferncia es mostra allunyat dels prejudicis aristocrtics de Hardy contra la utilitat de la matemtica per remarca que s la conjunci entre elegncia, llibertat i utilitat el que li dna a la matemtica el seu paper essencial en el progrs hum.

I per si no n'hi havia prou amb tres textos tant brillants, Josep Pla fa una excellent introducci del context histric de l'Apologia (no oblidem que Hardy el va escriure el 1940 en una Anglaterra sotmesa a l'amenaa hitleriana) i en fa un comentari i anlisi crtica des de la visi d'un matemtic i historiador de la cincia actual. En resum: ens trobem davant un volum que no solament hauria d'estar en la biblioteca de tota persona culta de llengua catalana, sin amable i til de llegir i rellegir: un compendi de bellesa til.

Ctedra de Cincia i Humanisme
URV/Caixa Tarragona



La lectura de... Pere Pastor

Dret administratiu andorr
Obra collectiva

Portada del llibre






Patrimoni cultural d'Andorra
Yaez de Aldecoa, Cristina
(Editorial Andorra, 2016) 252 pg. 18

Portada del llibre






L'entorn comunicatiu d'Andorra
Bertrana, Univers; Caus, Antoni; Altarriba, Josep M.; Poy, Ricard
(Editorial Andorra, 2016) 350 pg. 22

Portada del llibre






Llengua i literatura a Andorra i als Pirineus
Bastida, Carolina; Bertrana, Univers; Sistac, Ramon; Villar, Albert
(Editorial Andorra, 2016) 374 pg. 22

Portada del llibre






Dret Internacional Privat del Principat d'Andorra. Vol 2
Vias i Farr, Ramon
(Universitat d'Andorra-Fundaci Crdit Andorr, 2009) 373 pg. 26

Portada del llibre






Dret Administratiu Andorr
Pastor Vilanova, Pere; Andrs Pereira, Albert; Arqus Toms, Daniel; Fiana Pifarr, Antoni
(Universitat d'Andorra-Fundaci Crdit Andorr, 2006) 360 pg. 26

Aquest llibre constitueix una compilaci de les classes de dret administratiu d'Andorra que s'imparteixen des de l'any 2000 al Postgrau de Dret Andorr que ofereix la Universitat d'Andorra. Es tracta d'una obra collectiva elaborada per prctics del dret, ja siguin jutges ja siguin advocats. L'originalitat del manual rau en la seva prpia publicitat, ja que el nombre de llibres sobre dret administratiu andorr s encara redut, probablement perqu es tracta d'una branca del dret encara jove al Principat i, per tant, poc estudiada. Si ens endinsem una mica en el detall del llibre, els primers temes versen sobre les bases constitucionals del dret administratiu andorr, en particular s'hi exposen els principis vertebradors de l'Administraci pblica, s a dir: la seva submissi a la Constituci, a les lleis i als principis generals de l'ordenament jurdic; la responsabilitat patrimonial de les administracions quan s'aparten del dret; i, finalment, el control a qu estan sotmeses per part d'una jurisdicci especialitzada -en el cas d'Andorra, es tracta de la jurisdicci administrativa.

Al costat de l'acte administratiu (estudiat en gaireb cinc temes), de naturalesa unilateral, el camp de l'activitat jurdica de l'Administraci s'estn cada cop ms a la tcnica contractual, mitjanant la qual es produeix un concert de voluntats entre els ens pblics i les persones privades.

La contractaci de les administracions pbliques presenta la notable peculiaritat que rau en la coexistncia de dos rgims jurdics contractuals distints, ja que a banda dels contractes que es regulen per les normes prpies del dret civil, hi ha una altra categoria que abraa els contractes anomenats pblics o administratius, que presenten un contingut exorbitant del dret com. Diferenciar els contractes administratius i els privats no s de vegades gens evident, cosa que s'analitza en el tema corresponent, com tamb s'hi descriuen les prerrogatives considerables de qu disposa l'Administraci amb vista a satisfer l'inters general, com pot ser el poder de modificar unilateralment els termes contractuals.

El rgim dels bns de les persones pbliques s objecte d'anlisi separada. s cert que una part dels bns de les administracions queda sotms al dret individual de propietat que tots coneixem; no obstant aix, la part ms significativa del patrimoni de les persones pbliques es regeix d'acord amb un rgim especial, derogatori del dret com. El tema corresponent explica com es determina el carcter pblic o privat dels bns de les administracions, la qual cosa resulta fonamental si tenim present que els bns pblics posseeixen un grau elevat de protecci perqu sn inalienables, imprescriptibles i inembargables. La utilitzaci, la conservaci i la defensa dels bns de les administracions mereixen comentaris especfics perqu es tracta de coses que sn propietat de la collectivitat. La fiscalitat t un lloc fora destacat dins el llibre. D'una banda, s'hi estudia a fons la Llei general de les finances pbliques, del 19 de desembre de 1996, que constitueix el marc rector del pressupost de l'Estat. Els principis pressupostaris -unitat, universalitat, anualitat, especialitat i no afectaci dels ingressos- sn analitzats amb detall, com tamb les diverses modalitats de control del pressupost. El tema dedicat a l'ordenament tributari s tamb molt dens. Es parteix d'una anlisi historicojurdica que segons l'autor va conduir a l'adopci d'una llei marc, la Llei de bases de l'ordenament tributari. Un d'aquests esdeveniments s l'acord comercial entre la Comunitat Econmica Europea i el Principat d'Andorra de 1990, que garanteix al pas el gaudiment d'una llibertat fiscal quasi total, llevat de la prohibici de discriminaci fiscal entre productes importats i productes industrials nacionals. L'altre fet rellevant queda constitut per l'aprovaci de la Constituci de 1993.

Tres temes afecten el dret del medi ambient. En l'mbit general, es conclou en una cobertura constitucional modesta davant la intensitat amb qu es tendeix actualment a reclamar-ne el reconeixement. En efecte, com a dret objectiu, el deure de preservar el medi ambient s noms una obligaci a crrec de l'Estat i no dels ciutadans. Com a dret subjectiu, no es reconeix explcitament en el text constitucional un dret en favor dels ciutadans a gaudir d'un medi ambient sa, equilibrat i digne, sin que queda supeditat al que puguin preveure les lleis en cada cas. El tema dedicat al medi ambient cont alhora una part especial que tracta sobre el dret de la naturalesa, el dret al respecte de la vida privada i familiar de les persones i, finalment, s'interessa per les activitats industrials perilloses i els estudis d'impacte. L'estrangeria constitueix un altre tema d'inters especial. Es recorda el carcter "ultraprotector" que confereix la Constituci als estrangers legalment establerts, cosa que es tradueix, en matria d'expulsions, en el tipus de control que exerceix la jurisdicci administrativa. Els tribunals vetllen aleshores per la proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutad estranger i les conseqncies de la mesura, compte tingut de les circumstncies personals de l'interessat.

Doctor en dret
Juny de 2009


tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






digital: La masa, un Mir para Mrs. Hemingway
Fernndez de Castro, Alex
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 9

Portada del llibre






El medi natural del Solsons
Guix Coromines, David
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 50

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Estadstica para las ciencias del comportamiento
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 244 p. 20

Portada del llibre






Cuina i cultura del gust al Pas Valenci
Fbrega i Colom, Jaume
(Publicacions Universitat Alacant, 2019) 532 p. 20