LECTURES:

Antoni Segura: La II Repblica espanyola. Perspectives interdisciplinries en el seu 75 aniversari
Ferran Snchez: L'esclat de l'Est
Anna Pagans: El ydish. Historia y gramtica de una lengua juda



La lectura de... Antoni Segura

La II Repblica espanyola. Perspectives interdisciplinries en el seu 75 aniversari
Montserrat Duch Plana (ed.)

Portada del llibre






La poesa espaola de la II Repblica a la Transicin
Prieto de Paula, ngel Luis
(Publicacions Universitat Alacant, 2021) 848 pg. 35

Portada del llibre






La Guerra Civil en las comarcas del Vinalop 80 aos despus: Patrimonio y memoria
Pay Lpez, Pedro
(Publicacions Institucionals UA, 2020) 290 pg. 15

Portada del llibre






Los profesores de Segunda Enseanza en la Guerra Civil
Ibez Tarn, Margarita
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2019) 0 pg. 7

Portada del llibre






La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939
Esteve Deu Baigual
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2019) 356 pg. 24

Portada del llibre






Los profesores de Segunda Enseanza en la Guerra Civil
Ibez Tarn, Margarita
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2019) 302 pg. 19

El precedent ms immediat del nostre actual sistema democrtic s, sens dubte, la II Repblica, la memria de la qual durant la transici qued, com ens recorda Montserrat Duch, condicionada per "un punt central de referncia que opera sistemticament com a imatge negativa, reductora i limitativa: la Guerra Civil". L'oblit de la Repblica o l'ocultament parcial o total del seu record respon a un intent d'esborrar de la memria i del present poltic (durant la transici) un conflicte que enfront dramticament les dues espanyes de Machado, per que representa tamb una victria pstuma de la dictadura franquista i de la interpretaci propagandstica que va fer de la Guerra Civil. En efecte, pel franquisme la Guerra Civil fou la culminaci inevitable del desordre i el caos de la II Repblica que conduren al trencament d'Espanya (Estatut d'autonomia de Catalunya) i a l'aparici de la violncia poltica en forma de persecuci de les idees conservadores i de la religi catlica. S'amagava aix el veritable origen de la Guerra Civil, que no fou altre que el cop d'Estat militar contra el sistema poltic legalment establert. I, en aquest sentit, la cronologia s rellevant: la Guerra Civil no fou la culminaci inevitable de la II Repblica, sin, pel contrari, la conseqncia, ara si inevitable, del cop militar del 18 de juliol de 1936. Fou el cop d'Estat militar que va portar la violncia poltica i no pas la Repblica la que va degenerar en violncia poltica.

Aquesta reflexi inicial era necessria per situar les aportacions recollides en el volum editat per Montserrat Duch Plana, que suposa una important contribuci al coneixement de la II Repblica espanyola sense la contaminaci interessada posterior imposada pel franquisme, fins a l'extrem de fer gaireb oblidar que tant la primera com la segona repblica sucumbiren a la violncia dels sectors colpistes de l'exrcit. Calen, doncs, obres que permetin recuperar la memria de la II Repblica i, sobretot, de les seves aportacions ms rellevants. Des de les contribucions a l'organitzaci territorial de l'Estat (Josep Oliveras i Samitier), qesti a hores d'ara encara mal o insuficientment resolta; a les poltiques pbliques de salut (Josep M. Comelles), quines experincies l'exili va permetre aplicar en altres indrets mentre ac es tancaven totes les portes a continuar amb les prctiques desenvolupades durant els anys de la repblica; o els avenos en matria educativa (Salom Marqus), tota una referncia encara en els anys de la transici, o la reforma agrria (M. Antnia Ferrer Bosch) o els escriptors i escriptores catalans (Montserrat Palau); passant per l'anlisi de les contribucions artstiques (Antonio Salcedo Miliani), les aportacions literries d'un Luis Cernuda (Manuel Fuentes Vzquez); la relaci entre l'Estatut d'autonomia i la reforma de l'Estat, que no va tenir continutat perqu el cop d'estat militar ho va impedir i que encara avui planteja problemes i resistncies que s'havien comenat a superar als anys trenta (Josep M. Roig i Rosich); sense deixar de banda alguns dels problemes cabdals a qu hagu d'enfrontar-se la II Repblica, com l'exercici que proposa Joan Maria Thoms per identificar els enemics de la Repblica; l'acurada anlisi que fa Josep Snchez Cervell de les febleses internes republicanes durant la Guerra Civil; o algunes de les qestions relacionades amb l'eficcia i l'organitzaci militar que sn recollides per Gabriel Cardona. Finalment, la contribuci de Montserrat Duch ens retorna al present i a una de les qestions que centren el debat historiogrfic entorn de la memria o, per sser ms exactes, de la possible existncia i el per qu d'una "(des)memria republicana en la Catalunya actual", com sovint demostra la toponmia urbana i, sobretot, la manca d'inters que fins fa poc han demostrat les institucions democrtiques per recuperar els "espais de memria" i el discurs historiogrfic relacionat amb el passat republic. Prova evident fou que el 50 aniversari de la II Repblica va passar gaireb sense cap ress institucional.

En definitiva, un llibre que cal llegir per recuperar una part del nostre passat ms recent i per poder-ho fer des d'una perspectiva en positiu, no contaminada per la desmemria que va imposar el franquisme, que ens aproxima a un millor coneixement d'all que va representar la II Repblica des de vessants molt diferents (socials, poltiques, culturals, institucionals, organitzatives, etc.) per totes arrabassades del record desprs de la desfeta de 1939.

Universitat de Barcelona
Agost de 2008



La lectura de... Ferran Snchez

L'esclat de l'Est
Llibert Ferri

Portada del llibre






Organs de govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC?PSOE) (1978?2014)
Giral Quintana, Eugeni
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2017) 94 pg. 12

Portada del llibre






Republicanos con la monarqua, socialistas con la Repblica
Valero Gmez, Sergio
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2015) 0 pg. 8

Portada del llibre






Republicanos con la monarqua, socialistas con la Repblica
Valero Gmez, Sergio
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2015) 312 pg. 20

Portada del llibre






Los socialistas en accin
Martnez Leal, Juan
(Publicacions Universitat Alacant, 2005) 176 pg. 15

Portada del llibre






Andreu Nin i el socialisme
Alba, Vctor
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1998) 0 pg. 9

Quan a la capacitat d'anlisi de l'historiador s'afegeix la descripci dels fets viscuts, prpia del periodista, el relat histric del temps recent no solament pot guanyar una presentaci ms atractiva, sin tamb una reconstrucci dels esdeveniments tant dinmica com verdica. s per aix que L'esclat de l'Est desperta imatges televisives de l'inconscient del lector que criem oblidades, sense simplificar la complexitat del procs que es proposa d'explicar: l'enfonsament dels rgims comunistes a Europa.

L'autor comena el relat recordant la fotografia de George Orwell que Agust Centelles li va fer a Barcelona pel desembre de 1936, mentre feia cua per allistar-se a les milcies del POUM. L'ancdota simbolitza la seducci que la revoluci va exercir sobre gran part de la intellectualitat europea, desprs compromesa en la denncia de la temptaci totalitria. No comparteixo l'opini que la construcci d'un govern fort a la Repblica Espanyola en guerra fos un assaig subversiu de les futures instauracions de les democrcies populars a l'Europa de l'Est. Ms aviat crec que la nostra visi de la Uni Sovitica posterior, omnipresent i tentacular, intervencionista i activa en tots els fronts mundials freds, ens fa obviar l'aposta per la collaboraci amb els partits burgesos, el projecte de "socialisme d'un sol pas" i la dificultat estratgica que per a Moscou implicava la revoluci espanyola. Malgrat que tot aix dificulti l'existncia de cap pla el 1938, ning no pot negar, acompanyant Llibert Ferri en el viatge cronolgic fins a l'est "alliberat" pels sovitics el 1945, que alguns dels protagonistes de la satellitzaci de l'Europa de l'Est ja havien respirat darrere el clatell d'Orwell o dels "poumistes" allunyats de l'ortodxia.

Aquesta s una de les sorpreses d'aquest llibre, mitjanant el qual el lector s'assabentar tamb, per exemple, que Glasnost no s exactament llibertat d'expressi, coneixer quin percentatge del territori bielors continua contaminat pel ver radioactiu vessat a Txernbil, descobrir els lmits de la desestalinitzaci de Krushev, sabr com es va produir el trasps del matrimoni Ceaucescu, i quan es va obrir el primer McDonald's del territori sovitic. El resultat s una crnica d'esdeveniments de ritme trepidant, que posa ordre en el marasme de dades quan els fets es precipiten, tan atenta als despatxos de Moscou com als carrers dels pasos satllits, i que sovint recorda -grcies a l'experincia personal de l'autor com a corresponsal a Moscou- la confosa allau d'informaci que van rebre les estorades opinions pbliques occidentals coetnies.

Aquesta seqncia vertiginosa evita els dogmes de qualsevol signe. Per tant, no s un text revisionista amb voluntat de fer llenya de l'arbre a terra, sin un retrat fefaent del passat recent, que se serveix d'una acurada i selecta bibliografia, en la qual destaquen la sociloga Olga Kryshtanvskaya i la periodista Anna Politkvskaya. Aix, doncs, no es defuig diferenciar l'nima totalitria de l'nima humanista del comunisme, ni criticar els ultraliberals que van impulsar unes terpies de xoc dissenyades als laboratoris occidentals per desmantellar l'economia planificada i substituir-la per una altra que, ms que de mercat, semblava de casino. La davallada de la producci i la caiguda de les inversions que van provocar aquestes terpies es van intentar superar retallant despeses socials. Aix va ser com 40 milions de persones arrunades per la inflaci i la consegent prdua del valor adquisitiu dels sous van haver de buscar estratgies de supervivncia, que anaven des de les paradetes en parcs i voreres per vendre els objectes personals fins a l's de la violncia per desallotjar els desvalguts petits propietaris dels pisos privatitzats.

El 1999 les Nacions Unides van publicar un balan sobre el cost de vides humanes del desmantellament del comunisme a Europa: es volia denunciar que un gran nombre de persones havien desaparegut dels censos de poblaci. Se les havien endut les malalties (per l'ensorrament del sistema pblic de salut), els sucidis, l'alcoholisme i la violncia d'una societat desestructurada. La xifra espanta qualsevol: recomano que quan us la trobeu a L'esclat de l'Est el lector la compari amb les que s'atribueixen a cinquanta anys de rgim sovitic en qualsevol d'aquests "llibres negres" consagrats a donar al comunisme un carcter intrnsecament criminal. En el text de Llibert Ferri les vctimes del capitalisme salvatge tamb mereixen el seu sentit record reivindicatiu!

Historiador
Juliol de 2008



La lectura de... Anna Pagans

El ydish. Historia y gramtica de una lengua juda
Joan Ferrer

Portada del llibre






Antic Testament Interlineal Hebreu-Catal
Diversos autors
(Universitat de Girona. Servei de Publicacions, 2012) 180 pg. 14

Portada del llibre






El verb hebreu: conjugaci i petit diccionari
Ferrer Costa, Joan
(Universitat de Girona. Servei de Publicacions, 2010) 557 pg. 9

Portada del llibre






El ydish
Ferrer, Joan
(Universitat de Girona. Servei de Publicacions, 2008) 198 pg. 11

Portada del llibre






Diccionario Yidish-Espaol
Lerman, Jacobo Isaas;Niborski, Isidoro
(Universitat de Girona. Servei de Publicacions, 2003) 358 pg. 16

Portada del llibre






Hebreu bblic
Ferrer, Joan
(Universitat de Girona. Servei de Publicacions, 2002) 132 pg. 11

La ciutat de Girona va ser, en l'edat mitjana, un punt de referncia capital en el mn del judaisme. No solament per la comunitat activa que es va desenvolupar en el si del call sin, sobretot, per la petja intellectual dels filsofs i estudiosos de la Cbala, en especial de Moss ben Nahman, o Nahmnides. Desprs de la dispora, el llegat jueu va quedar arraconat, per b que latent en la mateixa fesomia de la ciutat. Amb l'arribada de la democrcia al nostre pas i amb la recuperaci del Barri Vell com un dels emblemes habitables i vius del nostre entorn, el call jueu va passar a ser un reclam de primer ordre, que l'Ajuntament de la ciutat ha promogut tant a escala turstica com de recerca humanista. Girona, doncs, est plenament integrada en l'imaginari del poble jueu, i s, en aquest sentit, una satisfacci que els estudiosos de la Universitat de Girona tamb aportin la seva contribuci erudita a una histria secular.

En aquest cas, El ydish. Historia y gramtica de una lengua juda, del professor titular d'estudis hebreus de la Facultat de Lletres Joan Ferrer, ens parla d'un remarcable episodi lingstic, emmarcat en la singularitat jueva. El judaisme s una realitat religiosa i cultural fonamentada en una experincia consignada en uns llibres sagrats (la Bblia) i en una histria d'una densitat tan gran que aclapara. La millor definici del jiddisch potser s la que va escriure Isaac Bashevis Singer quan va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1978: "A mi m'agrada escriure histries de fantasmes. No hi ha res ms adient per a una histria de fantasmes que una llengua moribunda. Com menys viva s una llengua, ms vius estan els fantasmes. Els fantasmes adoren el jiddisch: tots el parlen".

Tornem a Girona, per. Enquadernat entre els vells protocols notarials de l'Arxiu histric, s'ha conservat un quadernet absolutament singular: el llibre de comptes que Jucef Zabara, administrador de la comunitat jueva de Girona, va escriure durant uns mesos de l'any 1443. Aquest text ha estat publicat i estudiat fa molt poc pels estudiosos Eduard Feliu i Joan Ferrer en la revista Tamid de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans). Jucef Zabara pren les notes en hebreu i quan una paraula no existeix en hebreu l'escriu en la llengua de la vida quotidiana -el catal- en lletres hebrees. s un fenomen lingstic que avui veiem com a ben inslit, que mostra un mn ric en qu tothom parlava en catal i on els cristians solien escriure en llat i els jueus en hebreu. Tot a Girona, en un moment en qu les comunitats jueves ja es trobaven gaireb agniques.

Parlem de llenges, doncs. De llenges amb presncia i de llenges que llangueixen, que s'esfumen. El jiddisch s una d'aquestes prdues, amb el tresor immens d'una llarga tradici oral i literria. Aquesta s la primera gramtica escrita en castell de la llengua jiddisch (en angls, francs i itali Yiddish, i en castell ydish), un altre fenomen lingstic absolutament nic. El jiddisch s una llengua que es parlava a ms de mig Europa: des d'Amsterdam a Vencia i des de Riga a Odessa, per noms era parlada per les comunitats jueves. Aquestes circumstncies conformen un captol ben remarcable en la histria lingstica del mn: una llengua caracterstica d'una comunitat religiosa, en un mn en qu es parlen desenes d'altres llenges, que t un marc territorial impressionant. Aquesta llengua, avui gaireb agnica, abans de l'Holocaust era parlada per gaireb vuit milions de persones.

El jiddisch, com s'esmenta en la introducci del volum, prov de la fusi dels dialectes de la llengua alemanya medieval amb elements de la llengua de la tradici religiosa de les comunitats jueves (l'hebreu i l'arameu), de les llenges romniques i de les llenges eslaves. Com a signe d'identitat s'escriu amb lletres hebrees i en la direcci de l'hebreu -de dreta a esquerra- tot i que des del punt de vista fontic recorda molt la llengua alemanya.

Alcaldessa de Girona
Agost de 2008


tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS


Portada del llibre






Historia de Afganistn. De los orgenes del Estado afgano a la cada del rgimen talibn
Gom Pinilla, Daniel
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2011) 330 p. 38

Portada del llibre






Els colors de la neu
Comellas Casanova, Pere;Junyent Figueras, M. Carme
(Eumo Editorial SAU, 2021) 160 p. 20

Portada del llibre






Gramtica amaziga
Mrcia Sanchez, Carles
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021) 334 p. 34

Portada del llibre






digital: Llengua i Estat
Tasa Fuster, Vicenta
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2019) 0 p. 5

Portada del llibre






digital: El prodigi de les lletres: aproximaci a lobra de Mircea Cartarescu
Alexandrescu, Ioana;Montoliu Pauli, Xavier
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2021) 160 p. 5

Portada del llibre






digital: Anatoma y morfologa de las plantas superiores
Santamarina Siurana, Pilar;Rosell Caselles, Josefa
(Universitat Politcnica de Valncia, 2018) 0 p. 10