La visi s fonamental per a la nostra conscincia

Li somriuen els ulls. s catedrtica de Fisiologia a la Universitat Miguel Hernndez dElx i directora del grup de Neurobiologia Ocular a lInstitut de Neurocincies dAlacant. Un dia, de joveneta, la Nobel Levi-Montalcini li va dir que la vida mai no s perfecta, que has de decidir com i on inverteixes el teu temps.
Juana Gallar (Albacete, 1960) ha dedicat els seus darrers 30 anys a la recerca sobre neurofisiologia sensorial.

Portada del llibre






Msica y neurociencia
Jauset Berrocal, Jordi A.
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 7

Portada del llibre






Msica y neurociencia
Jauset Berrocal, Jordi A.
(Editorial UOC, S.L., 2017) 170 pg. 18

Portada del llibre






Msica y neurociencia
Jauset Berrocal, Jordi A.
(Editorial UOC, S.L., 2017) 168 pg. 18

Portada del llibre






El jard de la neurobiologia
Zaera, Rossana
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2015) 48 pg. 20

Portada del llibre






Neurociencia afectiva
Vinyamata Camp, Eduard;Morgado Bernal, Ignacio;Cuquerella Fuentes, ngel;Redolar Ripoll, Diego;y otros
(Editorial UOC, S.L., 2015) 83 pg. 5

Un ter dels joves actuals seran miops d'ac a 10 anys a causa de l's excessiu dels ordinadors. Sha donat aquesta alarma des de l'Hospital Casa de Salut de Valncia. Com valora la dada?

Limpacte ms greu que tenim no s el poder miopitzar sin que quan mires la pantalla o alguna cosa que tinteressa molt, redueixes fins a un 80% les vegades que parpelleges. Aix vol dir que tenim els ulls oberts molt de temps. Estem produint contnuament llgrimes que cobreixen la part anterior del nostre ull i si deixes de produir aquesta pelliculeta de nutrients, comences a sentir moltes molsties. Hi ha estudis que demostren que treballar a mitja distncia, per exemple amb un ordinador, no augmenta la miopia, i s augmenta amb lanomenat treball de prop, per exemple llegir.

Cossor, picor, sensaci darena, irritaci... Parlem aleshores de la Sndrome Visual de Pantalla?

Aquestes molsties es produeixen en gran varietat de circumstncies i les haurem d'anomenar sndrome de lull sec, ms que sndrome visual de pantalla. Hi ha molts estudis ergonmics que demostren que laltura de la pantalla de lordinador ha destar sempre per baix de lalada dels ulls, de manera que els ulls estiguen mig tancats quan mires la pantalla. Aix tajudes a no tenir aquestes molsties.

Evitem aix una possible futura miopia?

Mirar a una distncia intermdia com s mirar la pantalla de lordinador pot augmentar la miopia o no; jo personalment crec que probablement no siga una conclusi correcta. Els estudis sn contradictoris i fins i tot podria ser al revs. Alguns estudis mostren que en laparici i augment de la miopia s determinant el temps que es dedica a treball de prop. Hi ha altres factors tamb importants com la posici del cap, que mire cap a baix molt de temps pot condicionar que augmente la miopia. Tampoc no est demostrat que augmente la presbcia.

Explique-mho.

A partir de determinada edat, anem perdent la capacitat per enfocar objectes molt prxims, procs que sanomena presbcia. Quan ms a gust est lull dun miop s quan est mirant de prop o a mitja distncia, o siga que davant lordinador no est forant lull.

Parlem aleshores del factor gentic: una persona amb una visi de 20/20 t uns ulls perfectament redons, com una pilota de tennis?

S, en principi.

Els miops tenen els ulls lleugerament ms allargats i els hipermtrops ms curts (de darrere a davant)?

B, aquesta seria lexplicaci ms senzilleta. s, en realitat, lexplicaci des del punt de vista morfolgic. Per hi ha importants factors funcionals. En un miop pot ser que el sistema de lents intraoculars siga ms potent del que sespera, no necessriament ha de ser que tinga lull ms allargat.

s cert que els bebs naixen amb hipermetropia que resolen amb el creixement?

La majoria de les persones naixen amb hipermetropia i entre els dos i cinc anys dedat arriben a la normalitat. Hi ha al beb un desequilibri entre la potncia de les lents dels ulls i la mida de lull. Quan el xiquet naix, les seues lents sn molt poc potents per van guanyant potncia.

Qu hi ha de cert en afirmacions com ara que seure massa a prop del televisor malmet la vista o utilitzar un llum de nit per llegir provoca miopia?

Pense que seure molt a prop probablement indica que la persona ja t mal la vista. Jo conec la persona que va fer lestudi don sextreuen aquestes conclusions. s una persona seriosa i probablement lestudi estiga ben fet, per ell mateix, desprs de publicar-ho i tot i defensar-lo, reconeix que hi havia altres factors que no es van considerar adequadament i que havien condicionat els resultats.

Cada any perdem un 1,2% de la capa d'oz, un fet que augmenta el risc de patir malalties visuals causades pel sol, com cremades a la crnia o cataractes prematures. Quines mesures individuals podem prendre a ms de l's d'ulleres de sol? Les haurem de fer servir tot l'any?

He treballat amb grups de Sidney i he viscut a Austrlia, on tenen major problema amb la capa doz. A Austrlia la gent s que porta ulleres de sol tot lany. Jo crec que s lnica forma: portar unes bones ulleres de sol, bones de veritat. Descartem les gangues del carrer. Al carrer no les compreu, per favor, mai.

Aleshores ac tamb en recomanaria ls tot lany?

Probablement. On jo estic tenim ms de 300 dies de sol a lany.

La crnia s la part del cos hum amb major nombre de receptors sensorials i, per tant, s la ms sensible en general, sobretot al dolor, ms incls que les dents. Quina funci t aquesta hipersensibilitat de la crnia?

El 25% de la informaci sensorial que rep el cervell s visual. Aix vol dir que s ms important que altres sentits com el tacte, laudici, etc. La visi s fonamental per a la nostra conscincia: saber quina s la nostra posici en el nostre entorn. La informaci visual s bsica. s tan important que hem de tenir mecanismes per a protegir lrgan encarregat de la visi. Hi ha moltes maneres en qu est protegit lull: est dins duna caixa ssia i per davant tenim un mecanisme que sobri i que es tanca, per cal alguna cosa ms que indique que una potencial agressi pot fer-li mal a lull. Aquest mecanisme s lenorme quantitat de receptors sensorials que tenim a la crnia.

Fa un any i mig una prestigiosa revista cientfica va publicar un estudi en el qual es relacionava la fibromilgia amb la sndrome de l'ull sec. Com a investigadora al capdavant, quins indicis la van portar a fer aquesta recerca?

Vaig coincidir amb un oftalmleg catedrtic de la Universitat del Pas Basc a un congrs als Estats Units. Jo havia portat una comunicaci referent a lull sec i parlant desprs sobre possibles explicacions, ell va fer un comentari duns pacients que tenia sobre fibromilgia i aquest va ser lorigen de lestudi. s un bon exemple de collaboraci entre universitats.

Hi ha molta collaboraci entre universitats?

A mi magradaria que nhi haguera ms. Jo tinc sort perqu a travs de lInstitut de Neurocincies estem en collaboraci amb altres centres.

En la cirurgia refractiva per a la miopia que tant d'xit, demanda i aplicaci ha tingut en els ltims anys, cal considerar el fet que puga contribuir al deteriorament de la crnia?

Rotundament s. Els qui treballem en sensibilitat ocular estem intentant que els oftalmlegs tinguen en compte el que suposa trencar la innervaci de la crnia per una ra: els nostres teixits reben contnuament unes molcules que els nervis alliberen; si una zona deixa de tenir nervis, deixa de rebrels i ja no est tan viva; ja no t, per exemple, capacitat per a regenerar una ferida.

Aleshores els nervis que es tallen en la cirurgia refractiva ja no es regeneren?

Aix mateix, ja no es regeneren o ho fan incompletament. Fa set anys vam publicar un estudi funcional, no noms morfolgic, on demostrvem com la sensibilitat de la crnia desprs de la cirurgia refractiva de la miopia va recuperant-se, per no ho fa del tot.

Oblidem lesttica i la comoditat de deixar les ulleres?

(Riu agafant les seues ulleres) Les persones que tenim miopia en realitat lnica part que tenim completament sana del nostre ull s la crnia i, almenys jo, no vull que me la toquen. Preferisc portar ulleres i avui dia hi ha molt disseny.

Sona obvi per habitualment es desconeix aquesta conseqncia.

Perqu mai no han considerat una qesti important. No sha tingut conscincia, literalment. Per aix dic que la nostra feina ara s conscienciar lespecialista que s molt important preservar els nervis de la crnia. El 50% dels operats tenen ull sec almenys durant els sis mesos posteriors a la cirurgia i hi ha persones que ho pateixen per a tota la vida. Aix hauria de formar part de la informaci al pacient prviament a la decisi doperar-se.

Investigadors canadencs i suecs han demostrat que les crnies biosinttiques poden ajudar a regenerar i a reparar el teixit danyat de l'ull per millorar la visi en humans. Quina ha estat la seua aportaci en la recerca?

La collaboraci del nostre grup va ser demostrar que aquests nervis que estan creixent dins de la crnia artificial estan actius, treballen i funcionen amb normalitat.

Sabem que la investigaci ha arribat ja a la seua fase clnica. Quan creu que ser possible l's d'aquestes crnies biosinttiques en el sistema de salut pblica?

A Sucia ja sha fet un assaig clnic. El primer es va fer amb 10 persones. Ara hem demanat un projecte de la Uni Europea per a, conjuntament amb altres grups dAlemanya, Itlia, Polnia, Finlndia, Sucia i nosaltres, fer una fase ms mplia dassaig clnic i recaptar la mxima informaci possible.

Ara mateix, doncs, no es fan servir en cap sistema de salut pblica?

No. Ara mateix est autoritzat, de manera experimental, a Sucia.

Qu li va atraure de l'rgan ocular en el conjunt de l'estudi del cervell? Per qu lull?

Vam comenar a utilitzar lull com a un model perqu s un teixit que t molts nervis, el que t ms nervis sensorials de dolor de tot el cos. I el vam fer servir per estudiar el dolor. Al final hem anat ms cap a lull i jo diria que ara, quasi en un 50%, treballem en preguntes relacionades amb la patologia ocular i laltre 50%, en preguntes relacionades amb el dolor. Per sempre ens hem mantingut en la mateixa lnia: les bases neurobiolgiques del dolor ocular.

Els mecanismes de la sensibilitat.

S, estudiem els mecanismes de la sensibilitat. Duna banda, mirem com aquestes neurones sensorials envien les seues branquetes perifriques a la crnia per a rebre la sensibilitat, i transmeten eixa informaci al cervell perqu si fa falta protegir lull, hem dactuar rpidament. I, daltra banda, estudiem aquest segon paper que tenen els nervis que estan contnuament alliberant molcules a lull, perqu el teixit estiga viu completament i es puga regenerar.

Va fer un postdoctorat a l'Escola de Medicina de Harvard (EUA). Quina repercussi va tenir en la seua trajectria cientfica passar per tan prestigiosa universitat?

Molta. Jo crec que s fonamental conixer com es treballa en altres llocs que no siga on thas format, encara que desprs siga per tornar, que aix s molt espanyol (somriu). I, normalment, quan tornem a Espanya, ho fem al nostre poble.

Quina impressi es va endur de Harvard?

Lexperincia de lestada a l'Eye Research Institute va ser tremendament positiva. S que s veritat que, una vegada ests a dins, descobreixes que s un centre amb molt de prestigi per que s tan amigable com qualsevol altre. Per a mi va ser molt positiu. Vaig tenir molta sort perqu vaig anar a treballar en un grup de persones que em van ensenyar molt, molt, molt, i amb les que he continuat treballant. Anys desprs vaig poder fer un sabtic a Estats Units i vaig decidir passar-lo amb ells, que ja no estaven a Boston, i men vaig anar a La Jolla, a Califrnia.

La projecci cientfica, per, ara mateix, est molt lligada a la publicaci de papers i al prestigi de les revistes on es publica. Es publica massa?

Es publiquen molts papers. Jo li dic la cincia salami (riu). A mi magrada fer un treball red, complet, sense fissures i que conteste completament una pregunta que jo mhe fet. Si cal fer vuit tipus diferents dexperiments per contestar finalment la pregunta, els fem. Aix qu vol dir? No publiquem molt perqu tardem quatre anys per donar la resposta completa. Jo noms publique dos papers per any, el laboratori no dna per a ms. Per hi ha investigadors que agafarien un daquests papers i decideixen que amb un trosset ja tenen per publicar i fan com amb el salami: el passa per la trituradora i fa unitats experimentals que no tenen sentit per elles mateixes.

Segons linforme Universitat s futur, la producci cientfica a la Xarxa Vives genera un 50% de les patents universitries a lEstat espanyol. Com veu la recerca a les nostres universitats?

Parlem de recerca com a producci de coneixement o com a producci de tecnologia o de patents? En qesti de patents probablement no estem molt b, perqu patentar no vol dir que eixes idees acaben utilitzant-se. Com a producci de coneixement estem molt b. Hem donat un salt qualitatiu. Abans hi havia molts professors universitaris que semblava que pensaven que investigar era una obligaci i un dret, per feien investigaci amateur. Ara es fa investigaci ms professional. Sha apostat per fer recerca en preguntes importants. Jo sempre he pensat que shan de fer preguntes que suposen un avanament en el coneixement. Aix de fer alguna cosa perqu no sha fet mai, si no s una pregunta rellevant, no ho entenc.

I qu em diu daquesta constant de buscar la recerca amb aplicaci? On queda el que vost comentava de la producci del coneixement?

Qui ha de posar els diners pblics, en ltima instncia, els poltics, tenen la impressi que si el projecte no s de salut o duna aplicaci tecnolgica molt directa no haurien de finanar-lo. Jo crec que en aix senganyen. Quan jo era molt joveneta, vaig anar a una conferncia del Federico Mayor pare i una de les coses que va dir s que no pot haver cincia aplicada si no hi ha cincia que aplicar. Hem de fer cincia de veritat i si aquesta cincia es pot aplicar avui o dins de 100 anys, ja es veur.

Com a dona catedrtica, qu li diu la dada que menys del 16% de les ctedres de les nostres universitats locupen dones?

Ara ha millorat per fa uns anys crec que era el 8% de dones catedrtiques a la meua rea de coneixement. s una qesti de temps.

Es parla de lefecte tisora: una majoria de dones alumnes passa a ser minoria a mesura que es puja a l'escalaf universitari.

S, per la majoria de dones alumnes es troben desprs de la meua generaci, almenys en Medicina. La meua promoci va ser la primera que va veure limitat laccs a la carrera de Medicina. Fins aleshores hi havia una majoria aclaparadora dhomes, aix que s normal que entre els que sn ara als nivells superiors, ms o menys els de la meua edat, siguen tamb majoria. Es corregir amb el temps. A la meua generaci ja ens van ordenar per nota i ja van entrar moltes ms dones a Medicina i la proporci ha anat augmentant. Els xics maduren ms tard que les xiques, a les qui obliguem a ser ms responsables i, per aix, potser tenen millors notes.

Hi ha, aleshores, un sostre de vidre?

S que s veritat que hi ha un sostre de cristall per en ocasions s cert que moltes vegades el posem nosaltres mateixes. Quan jo era jove estava fent el doctorat vaig tenir loportunitat de conixer Rita Levi-Montalcini al poc temps dhaver rebut ella el Nobel. Em va impactar moltssim el missatge que em va transmetre en persona. En aquell moment ella tenia 77 anys i encara treballava al laboratori. Ara en t 102 i segueix anant. Vaig comprar el seu llibre Elogio de la imperfeccin, que s autobiogrfic, on reflexiona sobre all positiu i negatiu de dedicar-se a la investigaci. La conclusi final s que la vida mai s perfecta, mai, i finalment has de decidir buscar lequilibri i decidir a qu dediques el teu treball. En el seu cas ella va renunciar completament a la vida familiar per dedicar-se a la investigaci. I he de dir que s molt dur compaginar el temps. Finalment la famlia ho entn i els xiquets tamb per no els agrada; quan has de treballar 18/20 hores un dia, no els agrada.

Com a catedrtica de Fisiologia a la Universitat Miguel Hernndez d'Elx, quina percepci t dels centres universitaris de la Xarxa Vives?

Les universitats de la Xarxa Vives, grans o xicotetes, noves o antigues, tenen un denominador com, i ara no em referisc a la llengua sin al dinamisme. Eixa s una caracterstica que haurem de potenciar per damunt de tot, perqu s el que ens far crixer, i no parle del nombre destudiants o de titulacions, sin de la projecci social de les universitats. Jo tinc, com tots, deformaci professional, i com a fisiloga, pense que una estructura no t sentit si no la fem servir, que el que importa s la funci. I una limitaci de la Xarxa Vives s que, encara que sorganitzen moltes activitats conjuntes, jo pense que no ens apropem al potencial que tindria una xarxa daquesta grandria. Probablement perqu no acabem dapreciar el valor afegit de les estructures en xarxa, potser perqu som totalment localistes i a la vegada totalment globalistes. El think globally, act locally portat sempre fins a les ltimes conseqncies.

I com a implicada en els rgans de govern de la Xarxa en una etapa anterior, quin potencial li veu a les seues universitats en un temps en qu es parla doptimitzar al mxim els recursos disponibles?

Una de les ms clares estratgies destalviar s compartir els recursos. En part ja ho fem, per exemple, amb la subscripci conjunta a revistes de les universitats pbliques valencianes, per s evident que hem danar a ms. A Catalunya ja han comenat amb les retallades... Jo diria all de cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar. A la meua Universitat ja hem fet una retallada voluntria del pressupost, on es pot estalviar, perqu no voldrem retallar en personal.

De cara al potencial de la universitat?

La recerca a les universitats es fa amb diners finalistes, no forma part del pressupost ordinari de la universitat, lhem rebut per altres vies, amb la finalitat exclusiva de gastar-lo en recerca. Ac tamb hi ha retallades. On ms sha notat, per, s en les empreses, que han deixat de contractar investigaci.

Digue'm, els ulls sn el mirall de l'nima?

Els ulls donen molta informaci. El diafragma de lull est controlat pel sistema nervis autnom, que no podem controlar, i s un indicatiu del nostre estat dexcitabilitat. S, els ulls sn el mirall de lnima.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Promocionando el bienestar.
Botella Arbona, Cristina;y otros
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2010) 219 p. 15

Portada del llibre






La teora platnica de las Ideas en Bizancio (siglos IX-XI)
Campo Echevarra, Alberto del
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2012) 422 p. 35

Portada del llibre






Lmits i identitat tnica: una recerca a Fraga (Osca).
Previtera, Silvio
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2008) 136 p. 12

Portada del llibre






Coeducar i prevenir la violncia de gnere en educaci secundria obligatria
Salv Mut, Francesca;Rossell Ramon, M. Rosa;Quintana Murci, Elena
(Edicions UIB, 2018) 154 p. 18

Portada del llibre






Els versos dels calaixos
Carb Aguilar, Ferran
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2018) 240 p. 15

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15