El futur d'Internet s una fibra ptica ms potent

Fa noms cinc anys que aquesta jove investigadora va acabar la carrera per, sens dubte, Ivana Gasulla (Valncia, 1981) ha sabut aprofitar el temps. En noms un lustre ha aconseguit formar part de lInstitut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimdia (iTEAM) de la Universitat Politcnica de Valncia, guanyar el prestigis premi IEEE LEOS Graduate Student Fellowship, o batre un rcord de velocitat de transmissi de dades per fibra ptica. s evident que el seu futur es presenta ms que brillant.

Com vas arribar a lInstitut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimdia (iTEAM) de la Universitat Politcnica de Valncia?
Afortunadament, liTEAM t fons per a mantenir investigadors postdoctorals. Jo vaig acabar la meua tesi fa un any i mig... i mhi vaig quedar. El fet que liTEAM aposte per nosaltres s molt important. Pensa que ens dediquem a grans projectes que demanen no noms becaris, sin tamb persones que tinguen un perfil dinvestigador, com pot ser el meu.

I exactament qu s el que fas? Qu tens entre mans ara mateix?
A liTEAM es treballa en projectes molt diferents, per tots relacionats amb les comunicacions ptiques: tenim un grup de mbils, un altre de radars, un de microones, un daplicacions multimdia... Jo pertany al grup de Comunicacions ptiques i Quntiques i ara mateix estic treballant en un projecte europeu que busca frenar la llum. Sembla molt futurista, per tampoc ho s tant... Aix s, bsicament, de tractar de retardar una mica la velocitat de la llum per fer-la servir en certes aplicacions.

Portada del llibre






La organizacin del conocimiento en Internet
Lara Navarra, Pablo;Martnez Usero, Jos nge
(Editorial UOC, S.L., 2018) 0 pg. 8

Portada del llibre






La seguridad para los menores en internet
de Luis Gargallo, Erik
(Editorial UOC, S.L., 2017) 106 pg. 11

Portada del llibre






La seguridad para los menores en internet
de Luis Gargallo, Erik
(Editorial UOC, S.L., 2017) 104 pg. 11

Portada del llibre






La seguridad para los menores en internet
de Luis Gargallo, Erik
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 6

Portada del llibre






Comunicar la moda en Internet
Fernndez de Crdova, Isabel
(Editorial UOC, S.L., 2017) 222 pg. 23

s a dir: investigaci pura i dura...
Doncs s. Aquests projectes et donen una lnia a seguir i, a partir dac, vas investigant, vas publicant articles, fas presentacions, assisteixes a congressos internacionals... Per resumir-ho dalguna manera, es podria dir que la meua feina agrupa totes les tasques universitries, tret de la docncia; tot i que tamb ajude a formar altres investigadors que estan comenant o que estan realitzant la seua tesi doctoral.

O siga que, prcticament, tens tot el temps del mn per a centrar-te en la teua feina...
Efectivament, i sc conscient que s una gran sort. De fet em sent una mica pionera, perqu fins fa poc no es contemplava aquesta possibilitat. Per norma general, a les universitats, els investigadors eren els mateixos docents que noms es podien tancar al laboratori quan trobaven una estona lliure. Nosaltres, afortunadament, podem dedicar el cent per cent del nostre temps a la investigaci.

I aconseguir fites tan sorprenents com un rcord de velocitat de transmissi de dades per fibra ptica...
Doncs s. Dintre del grup de Comunicacions ptiques i Quntiques de liTEAM hi ha moltes lnies, i jo mhe centrat (de fet era el tema de la meua tesi doctoral) en la transmissi de dades per fibres ptiques multimodus. Sn les primeres que es van fabricar. Es van comenar a fer servir als anys 80 i van tenir molt dxit perqu eren barates i molt fcils dinstallar. Tot i aix, uns anys desprs van voler millorar-les i van crear una fibra ptica ms cara i ms complexa, amb tot el que aix comporta. Nosaltres vam decidir treballar amb la primera i ens proposrem millorar-ne la capacitat de transmissi. Desprs de fer centenars de proves al laboratori, vam aconseguir batre el rcord de velocitat al que feies referncia.

I sempre pensant en lusuari...
Efectivament. Al cap i a la fi, el que busquem nosaltres s millorar la capacitat de transmissi en lltim tram de la xarxa: el que implica directament a lusuari. Qu volem aconseguir exactament? Capacitats de transmissi cent vegades ms altes que les que ens pot oferir l'ADSL.

Tornant al tema del rcord, els diaris van recollir la notcia amb titulars cridaners de lestil: Ara et podrs baixar una pellcula en un parpelleig!. Aix passar realment?
Passar, passar... Hi ha molt dinters, hi ha molts projectes europeus, hi ha moltes empreses... Pensa que lnic que falta ara mateix s millorar aquest ltim tram. Tenim una xarxa troncal de fibra ptica molt bona, per quan arribem a lusuari shan de fer pedaos i la velocitat de transmissi es redueix moltssim. Si em preguntes quan ens podrem baixar una pellcula en un parpelleig... Aquest s un altre tema. No s si ser dac a 5 anys o dac a 10, per ser.

s clar que per batre aquest rcord de velocitat del qu parlem, alg el va haver de perdre, en aquest cas els investigadors de Stanford. Hi ha molta competncia en el vostre mn?
Home... Una mica s. Per mentre siga sana s bona, no? Motiva molt veure que alg fa alguna cosa interessant o que publica un article apassionant, i dir doncs jo ho far millor. De tota manera, ms que de competncia jo crec que shauria de parlar de collaboraci i de comunicaci. Pensa que hi ha projectes europeus que et permeten entrar en contacte amb 15 partners, que parles contnuament amb professionals de diferents universitats i dempreses de tot Europa, que assisteixes a congressos internacionals... Sn oportunitats niques per a intercanviar punts de vista. Tot plegat, s molt enriquidor.

I s veritat que en el mn de la investigaci universitria tamb hi ha una bona dosi de secretisme? O hem vist massa pellcules sobre frmules secretes?
No nhi ha tant com podria semblar, tot i que s veritat que, de vegades, en cal una mica. La comunicaci entre collegues sempre ha de ser molt fluida, s cert, per tamb ho s que, si no et vols arriscar massa, thas de guardar algunes coses noms per a tu. De vegades, i afortunadament noms de vegades, dones massa informaci i desprs et trobes que alg fa alguna presentaci o publica algun article que sassembla sospitosament al qu tu havies fet... Per tampoc cal fer-ne un gra massa. Al cap i a la fi, tots ens nodrim del coneixement dels altres: del que sha fet abans i del que sest fent parallelament. No hem doblidar que la investigaci s un procs incremental. De tota manera, mai no est de ms mostrar el qu per no el com...

I supose que tampoc estar de ms fer visites peridiques a loficina de patents...
S, per no et penses... Ac ens preocupem molt danar a congressos o de publicar articles en revistes, per no de les patents. Dalguna manera, estem convenuts que estan ms relacionades amb el mn de lempresa, i s una pena, perqu tamb haurien de jugar un paper molt important al mn de la universitat. Tots ens haurem de plantejar que no noms es poden patentar productes, sin tamb idees, mtodes de treball... Es tracta, al cap i a la fi, de blindar la propietat intellectual que s el nostre valor principal.

Tornant al tema de la comunicaci entre collegues i de les sinergies. Quina opini et mereix la Xarxa Vives?
Crec que aquestes iniciatives sn molt importants. Com texplicava, a la meua professi s bsic estar connectat amb investigadors darreu del mn, per, s clar, sempre sha de comenar per casa. De tota manera, crec que shauria de potenciar. No he vist una interactuaci massa forta. Imagine que en el camp de la docncia es notar ms, per en el cas de la investigaci en tecnologia no s tant evident, i s una llstima.

Tu continues investigant ac, a casa teua, tot i que hi ha molts investigadors que el primer que fan noms tenen una mica de reconeixement s marxar. s una opci teua? O s que encara no has rebut la trucada adient?
Si que s veritat que, arribats a un punt, la gent sol fugir, entre altres coses perqu les condicions que hi ha ac no tenen res a veure amb les que es poden trobar a la resta dEuropa o als EUA. De tota manera, de moment jo treballe molt b des dac, tot i que s cert, no ho negar, que ja em comence a plantejar diferents opcions de futur... Dentrada, vull valorar si em conv fer una estada dun any o dos.

I si en lloc de trucar-te de Stanford et truquen de Movistar o dONO?
Ja... Empresa o universitat... Sn mns absolutament diferents. Al de la universitat no treballes noms per fer currculum o per guanyar diners. s ms una mena de repte personal. Hi ha molta motivaci, molta llibertat... i moltes hores. A lempresa, en canvi, depens de molts elements externs: duns diners, dun producte determinat, dunes pautes que et venen marcades des de dalt... Aix s, tens moltes ms possibilitats de promouret i davanar. El problema de la universitat en aquest sentit s que, ara, amb la nova llei de cincia que sha aprovat fa poc, no tenim places dinvestigadors. Estem amb contractes temporals que es van renovant. Si vols ser permanent, lnica frmula possible s ser personal docent. Convertir-te en un investigador-professor. Aix les coses, per molt damor que sentes per la investigaci, s normal que, tard o dhora, arribes a la conclusi que tests estancant. En el meu cas, ja veurem qu passa... De moment, tinc molt clar que a la universitat hi ha molta feina per fer, hi falta molta gent, i ms ara que hi ha hagut retallades importantssimes en pressupostos i subvencions.

Tu ja has donat classes?
No encara, i no tinc vocaci de professora. No enganyar ning. Crec que sha de potenciar i sha dajudar qui s que tinga aquesta vocaci docent.

I a banda de diners, qu li mancaria al mn de la investigaci en aquest pas?
Com he comentat abans, una normativa que contemple i definisca clarament la figura del personal investigador com a tal. Contractes permanents que ens permeten no haver de dependre de renovacions continuades. Estic convenuda que, si no solucionem aquest problema, la gent continuar marxant a lestranger per a trobar millors oportunitats i estabilitat laboral. Arribat a una edat, no pots estar pendent de contractes temporals ni sense saber qu passar el dia de dem.

No s si la divulgaci, arribar al gran pblic, s tamb una assignatura pendent dels investigadors...
Absolutament. I s una pena, perqu s molt important que la gent spiga que sestan fent avanos ac mateix, al costat de casa seua.

Ja per acabar amb el tema de les empreses. Supose que deuen estar molt pendents del que aneu fent, i ms en el vostre cas. Teniu una relaci fluida amb elles?
S que tenim molta comunicaci. De fet, estem ms que acostumats a collaborar en molts projectes amb elles. De vegades, una empresa determinada et diu mira, necessite que investigues sobre aix o all i en aquest cas es fa ms com una feina de tu a tu. A ms a ms, en tots els grans projectes dinvestigaci nacionals o europeus estem en contacte permanent amb grans empreses com Telefnica I+D o Alcatel.

Ivana, tu has passat de ser una alumna a ser investigadora en un temps rcord. Es veuen les coses diferents des de laltra banda?
Molt diferents. Com a alumne noms veus lactivitat docent. Ests all asseguda, esperant que tensenyen coses, i poca cosa ms. No tens ni idea del que representa el mn de la investigaci, ni et pots arribar a imaginar que aquell professor, a banda danar cada dia a classe, t moltssimes ms coses per fer: portar equips, fer estudis, publicar articles... Si tot va b i passes a laltra banda, descobreixes rpidament que hi ha molta feina, per que, afortunadament, tenim molt potencial i un nivell molt ms que bo.

I supose que el que tamb teniu s un ambient de treball envejable. Parlam una mica del grup de Comunicacions ptiques i Quntiques de liTEAM. Qui sou? Cm es lequip amb el qu treballes a diari?
A liTEAM treballem al voltant de 150 persones i el grup de Comunicacions ptiques i Quntiques est format per unes 25. Tenim gent que estudia doctorats i la majoria dels qui tenen contractes no arriba als 30 anys, aix que la mitjana dedat de lequip est al voltant dels 27 o dels 28 anys. Com et pots imaginar, som gent molt jove i lambient de treball est fora b. Hi ha molta motivaci, molta comunicaci, molta illusi... Si un dia arribes a la feina una mica baixet dnims, se tacaba passant de seguida.

Feu activitats a fora del laboratori?
Efectivament. A les installacions de liTEAM tenim pistes de tennis, de futbol, de bsquet... A ms a ms, part de lequip participa sovint en diferents carreres populars i, molts dies, desprs dacabar la feina, anem a la platja de la Malvarrosa a jugar un partit de voleibol. El mn de la investigaci s molt sedentari i no ens podem passar tot el dia tancats. A ms, practicar esport i, en general, fer activitats amb els teus companys de feina, s una bona manera de conixer una mica ms el teu equip. Als EUA ho saben des de fa anys.

I tot s aix de positiu? No tens cap mena de queixa?
B... Potser que s un mn molt mascul. Al grup de Comunicacions ptiques i Quntiques de liTEAM som noms dos xiques. Cada vegada que hi entra alg nou creuem els dits, a veure si s una altra dona, per de moment no hi ha hagut sort.

Ivana, ja per acabar, qu ens espera al futur pel que fa a la transmissi de dades?
El futur dInternet, sense cap mena de dubte, passa per fer ms potent la fibra ptica. De moment, no hi ha cap ms tecnologia que ens permeta ampliar tant la capacitat de transmissi. Sha de pensar que parlem duna tecnologia molt jove, a la qu encara hem de treure molt partit. Tampoc ens podem oblidar de les comunicacions sense fils. Tot i que estan ms limitades en qestions com la capacitat de transmissi o les prdues dinformaci, el futur tamb passa per elles. De fet, la millor opci seria aconseguir una convergncia entre tots dos mns.

Per Jordi Martnez
Periodista

Fotografies: Sergi Briet

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Promocionando el bienestar.
Botella Arbona, Cristina;y otros
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2010) 219 p. 15

Portada del llibre






La teora platnica de las Ideas en Bizancio (siglos IX-XI)
Campo Echevarra, Alberto del
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2012) 422 p. 35

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






Lmits i identitat tnica: una recerca a Fraga (Osca).
Previtera, Silvio
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2008) 136 p. 12

Portada del llibre






Coeducar i prevenir la violncia de gnere en educaci secundria obligatria
Salv Mut, Francesca;Rossell Ramon, M. Rosa;Quintana Murci, Elena
(Edicions UIB, 2018) 154 p. 18

Portada del llibre






Les dones i les professions sanitries al llarg de la histria
Jimnez Sureda, Montserrat
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2017) 132 p. 12