Per ensenyar, sha de pensar que mai no sen sap prou

Conixer la doctora Pilar Benejam (Menorca, 1937) s obrir una finestra de llum als problemes que pateix el nostre sistema educatiu. Catedrtica jubilada de Didctica de les Cincies Socials a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), els seus esforos i el seu inters shan centrat, al llarg de la seua trajectria, en la formaci professionalitzadora dels educadors.

Pilar Benejam ha combinat l'activitat docent i investigadora a la Universitat amb lensenyament a centres de Primria i Secundria, en un comproms fidel de relacionar teoria i prctica. No en va, ha rebut la distinci Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya i el premi Ramon Llull del Govern Balear com a reconeixement a una vida dedicada a la docncia i a la formaci del professorat.

Portada del llibre






Coeducar i prevenir la violncia de gnere en educaci secundria obligatria
Salv Mut, Francesca;Rossell Ramon, M. Rosa;Quintana Murci, Elena
(Edicions UIB, 2018) 154 pg. 18

Portada del llibre






Pedagoga y transformacin social
Ral Meja, Marco
(Editorial UOC, S.L., 2018) 214 pg. 20

Portada del llibre






Pedagoga y transformacin social
Ral Meja, Marco
(Editorial UOC, S.L., 2018) 216 pg. 20

Portada del llibre






Pedagogas crticas
Maldonado Garca, Miguel ngel
(Editorial UOC, S.L., 2018) 176 pg. 18

Portada del llibre






Pedagogas nmadas en accin
Traver Mart, Joan A.;Segarra Arnau, Toms;Lozano Estivalis, Mara;Trilles Fabregat, Eugeni (eds.)
(Editorial UOC, S.L., 2018) 230 pg. 8

Vost va visitar i estudiar la formaci del professorat a Estats Units, la Uni Sovitica, Alemanya Federal, Anglaterra i Frana. Quines idees va emportar-se a casa?
Vaig passar una temporada a cada pas. El govern em va ajudar a contactar amb persones i amb institucions de cada lloc i daquesta manera em vaig poder fer una idea de com funcionava el sistema educatiu. Aquella experincia em va reforar la idea que, primer, per a ser professor cal conixer una matria en profunditat per a poder-la entendre amb el rigor necessari. Segon, conixer un parell de matries complementries per poder relacionar-ne els coneixements. I tercer, cal una bona formaci professional terica i prctica.

Com veu lequilibri actual entre els actors que participen en leducaci: famlia, escola, universitat, estaments poltics...?
La familia s la instituci social que generalment t ms pes en leducaci dinfants i joves. Lescola, al temps que instrueix i socialitza, educa. I tamb li toca fer un paper compensatori per posar remei als dficits que fan difcil laprenentatge. Els estaments poltics poden facilitar la millora de leducaci i tamb poden desorientar el personal amb canvis constants, innecessaris i sempre dictats des de dalt. Dels poltics depenen decisions que podrien ajudar molt a millorar leducaci per leducaci s una feina de temps llarg i les eleccions sn cada quatre anys.

Sona una mica desencantada...
Encara que insistim en certes reformes com la formaci i selecci del professorat o en la revisi dels contractes blindats dels funcionaris de leducaci, entenem que algunes decisions poden ser un sucidi poltic perqu sn temes que aixequen passions i fereixen molts interessos.

I la universitat?
Est bsicament preocupada pel coneixement i educa sense proposar-sho. La manera densenyar i els valors que promociona influeixen en la interpretaci que fan els estudiants de la realitat i en la seva escala de valors. Tanmateix, cal tenir present que la humanitat est subjecta a moltes influncies per no a cap determinisme. Si no cregussim en aquesta possibilitat de superaci no tindria sentit dedicar-se a leducaci.

La inversi en I+D ha estat incrementada a lestat espanyol gaireb en un 50% des de 1995. En canvi, les nostres universitats estan a la cua, tant al panorama europeu com a l'internacional... Quin s el problema de base?
La universitat ha millorat molt en el camp de la recerca per cal tenir en compte el nivell del qual es partia. Actualment s indispensable presentar treballs de recerca per poder acreditar-se i accedir a una plaa de professor o professora, i els sistemes de promoci interna exigeixen mrits dinvestigaci.

Cal un sistema de gesti de la universitat ms meritori i transparent?
Tant en el camp de la docncia com en el de la investigaci el sistema de funcionariat s un sistema pervers, perqu un cop aprovades les oposicions els funcionaris sn intocables, tant si treballen com si no. Durant els anys 60 i 70 alguns vam defensar el contracte laboral, que no ha de representar inseguretat laboral quan hom compleix. Sembla que ara es torna a contemplar... s important poder contractar persones de reconeguda vlua docent o investigadora en ra dels seus mrits o del seu projecte sense passar pels obstacles que representa la carrera universitria establerta. Segurament s difcil avaluar un investigador per segur que no es pot considerar nicament el nombre de recerques, ni el pressupost de la investigaci, ni el nombre darticles publicats a revistes de llengua anglesa i dimpacte. Aquest sistema davaluaci fa que es dilapidin recursos i que es perdi molt de temps.

De quina manera afecta a la tasca educativa de leducador?
Per a formar el professorat necessitem mestres. Lexperincia docent s fonamental. Necessitem gent que hagi estat uns anys donant classe a lescola o a linstitut, no que surtin de la carrera a donar classes sense coneixement prctic.

El cam ms raonable, doncs, seria el pas de professors de Secundria i Primria a la universitat?
s clar, per tu no li pots demanar a un bon professional amb unes oposicions fetes que entri a la universitat amb una categoria molt inferior i amb molt menys sou.

Vost sempre sha mostrat crtica amb el CAP (Certificat dAptitud Pedaggica). En qu consisteix el CQP (Curs de Qualificaci Pedaggica)?
Fins ara, per entrar de professor a un institut sha demanat una carrera universitria i el CAP: un curset de tres mesos. Jo sempre he dit que CAP s igual a res. El CQP s tot un curs de formaci terica i prctica per aprendre a ser professor: una formaci professional. Desprs de diversos intents, finalment aquest any ha comenat el CQP. A Secundria hi ha molts problemes, perqu el professorat s gent molt preparada cientficament per amb una formaci insuficient com a professors.

No hi ha cap curs obligatori equivalent al CQP per al professorat universitari?
Ara per ara, no.

Tot i que seria necessari.
S, per ja ho hem aconseguit a Secundria. Deixans respirar dos o tres anys! (riu). Des de lany 70 que estem amb aix!

Creu que hi ha controls de qualitat eficaos per a garantir un bon ensenyament?
Jo no hi crec gaire, en els controls. Ja s que ara estan molt de moda. Leducaci s una acci de llarga durada. Pots mesurar algunes coses com la velocitat de lectura o loperativitat, per mesurar la capacitat de pensar, de dialogar, de participar... s molt difcil. Jo tot aquest esfor que es gasta en avaluar el gastaria en formaci de professorat. Tu poses un bon professor i s molt probable que els alumnes treguin bons resultats.

Em referia, ms aviat, a controls per al professorat.
Com deia, s un problema de funcionariat. Nosaltres vam lluitar molts anys per tenir un contracte laboral. Per experincia, havem vist alguns dels nostres professors que, un cop tenien la plaa, ja no es preocupaven ms. Jo sempre he dit que el funcionari no el poden treure si no viola un menor davant un notari; i aix no s freqent! Vull dir que s difcil apartar un funcionari de la docncia.

Aix no casa amb el que ha de ser un formador.
No es tracta de donar inseguretat, sin que hi hagi un control cada quatre o cinc anys per a justificar el que fas. Ara ho intenten amb aix de les promocions i els triennis dinvestigaci. Sobretot es controla la investigaci, no la docncia.

Com ha evolucionat la universitat des que vost era una estudiant fins ara?
Jo sc molt optimista, per sempre volem que millori ms. Jo vaig estudiar primer de mestra i quan vaig acabar li vaig dir al meu pare: no puc treballar perqu no s res. Estava a la Normal del 52 al 55, quan les Normals eren un desert. Vaig convncer el meu pare per estudiar Pedagogia. Quan vaig acabar li vaig dir: s que no s res, quina matria puc ensenyar?. Llavors em va deixar fer Geografia i Histria i quan vaig acabar el meu pare em va dir: mira, ms igual que spigues res o no, jo ja no pago ms. Per a ensenyar sha de pensar que saps molt poc, per tal com ens ensenyaven, en general, era molt difcil aprendre. Penso que ara sensenya millor.

Sha trobat sovint, sobretot a Secundria, que el professor no est all per vocaci sin per descart de les seues opcions professionals?
Hi ha molta gent que creu que ensenyar s una cosa que qualsevol pot fer, que tothom serveix. No tothom serveix per a ensenyar. Ensenyar s una professi dajuda, de comunicaci, i hi ha persones que no tenen aquestes capacitats, igual que jo no puc cantar al Liceu. s fonamental creure que leducaci s important. Hi ha gent que vol assegurar-se un modus vivendi per desprs es converteix i s un bon docent.. Tamb hi ha gent que sn molt bons professionals. Thi trobes de tot.

Com ha canviat leducaci en les darreres dcades?
Infantil i Primria van canviar fora a partir dels anys 60, amb els moviments de renovaci pedaggica. Secundria i la universitat, fins la llei dels 70, eren estudis molt minoritaris i per tant la gent que estudiava estava molt motivada, o ells o la famlia. Llavors, que el professor fes classes de tipus magistral era molt normal i els alumnes ho aguantvem per inters. Ara aquest sistema ja no s possible.

No era tan greu que el professor de Secundria no tinguera una formaci com a professor.
s clar. No era tan greu com ha estat desprs amb la LOGSE. Primer amb lampliaci de Secundria i desprs, sobretot, amb la LOGSE. Si vas ampliant lescolaritat obligatria quan jo estudiava eren 10 anys et trobes amb un problema didctic. Una cosa s tenir una minoria motivada i pocs professors i laltra s que tots els ciutadans del pas estudin junts fins els 16 anys, tant si estan motivats com si no, tant si la famlia ajuda com si no, tant si tenen molta capacitat pels estudis com poca. Ensenyar en una escola obligatria i integrada fins els 16 anys s molt difcil i demana una preparaci professional seriosa.

Com sen surten els professors?
Doncs per aix hem lluitat tant. Jo no dono mai la culpa als professors. Ells repeteixen el model viscut i el de la universitat: arriben a classe i expliquen. Per aix ja no pot ser perqu la societat ha canviat molt i la gent vol ser activa. Una classe magistral de tant en tant ja est b. Per sobretot els has de fer treballar: buscar informaci, raonar-la, pensar i dubtar, comprovar, dialogar...

Tots els alumnes no sn iguals.
Per si fas un bon ensenyament tots poden aprendre encara que no aprenguin igual. Tots han darribar al mnim necessari i tots treballar al mxim de les seves capacitats. Jo aix de suspendre en les etapes obligatries em sembla que no t sentit.

No creu en el sistema davaluaci tradicional?
No, gens. Quan veus que un alumne no segueix, s per alguna cosa. Qu li passa? Qu t? Poden haver-hi motius afectius, familiars, de desnim... Llavors li has de donar un suport especial. Per a tenir tots junts fins els 16 anys cal una educaci compensatria molt forta: un suport pels qui ho necessitin des de petits.

s el cas de Finlndia, que sovint es posa dexemple perqu el seus resultats en educaci eren mediocres els anys 80 i avui dia s un dels pasos capdavanters?
A Finlndia tenen una molt bona educaci compensatria: quan detecten un problema, immediatament hi ha professionals que sen cuiden i donen aquesta guia, aquest suport necessari i, s clar, arriben a Secundria en condicions. Sempre es pot ensenyar per s molt ms difcil si arriben als 16 anys sense saber llegir o escriure, per exemple. A ms, hi ha una molt bona formaci del professorat i una selecci molt estricta. Aqu tothom serveix per a ensenyar i a Finlndia serveix molt poca gent.

Explique'm...
Fan uns exmens dentrada a Magisteri, dentrada!, molt exigents. Hi ha una selecci fortssima. Els demanen un grau molt elevat de comprensi lectora, de capacitat descriptura, dexpressi oral, de conversa.. Magisteri s una carrera difcil, acadmica i professional. Aqu fem Qumica, posem per cas, i desprs un curset per a ensenyar. All fan una carrera de professor de Qumica. Era el que nosaltres demanvem quan es va fer linforme de la Comissi Quinze, als anys 80.

Seria com un segon cicle?
La proposta de la Comissi per a la formaci de professorat consistia en qu havies de ser llicenciat com a professor de Qumica. Un primer cicle ms cientfic i un segon cicle ms professional.

Quina resposta vau tenir?
Va ser un fracs total. Encara avui, poques persones hi donarien suport perqu en general es considera que limportant s tenir molta informaci i actualment la informaci s inabastable i est disponible als ordinadors. Avui cal convertir la informaci en coneixement, en capacitat de pensar. Per aix cal aprendre a buscar informaci, a seleccionar-la, a ordenar-la, a raonar-la, a qestionar-la... Cal saber donar resposta a problemes nous i per aix necessites un cap ben estructurat.

Qu va passar, doncs, amb la Comissi Quinze?
Al principi, el Ministeri hi estava dacord. Per quan la proposta va arribar a la junta de rectors, es van posar les mans al cap. Les facultats shaurien quedat en la meitat. Hi ha molts interessos... Al final va ser un fracs absolut.

A dia davui no hi ha cap altre intent en aquesta lnia?
El CQP, que s desprs de la carrera un curs ms, com un mster.

Ja s fer cam.
Home, s com all de les trinxeres. A la guerra, a la lluita pel que defenses, et vas retirant a all que s ms possible, a la trinxera, per poder seguir avanant a la primera ocasi.

Pregunta obligada: qu pensa del Pla de Bolonya?
s una proposta encertada, en general. Si formem part de la Uni Europea hem de tenir uns comuns denominadors. Crec que Bolonya s semblant al sistema anglosax tradicional: poques classes, molta biblioteca, molt treball personal i de seminari amb el professor. Jo vaig estar un trimestre, amb una beca, al Trinity College de Dubln. Noms hi havia una classe de la meva matria a la setmana, per era una classe magistral, amb molts alumnes. Desprs tenien molta feina a la biblioteca, de treball personal i, sobretot, molts colzes: aix s imprescindible. A ms tenien seminaris de 12-15 alumnes i moltes tutories personals. Hi havia molta dedicaci del professor: no tant de preparar conferncies magistrals sin densenyar els alumnes a aprendre per ells mateixos.

Bolonya s, doncs, positiu?
S, per quan les coses es canvien des de dalt i sense preparaci del professorat, canvien els noms i les coses segueixen igual. No n'hi ha prou que una llei digui: heu de fer seminaris, la gent ha de saber fer seminaris. Les reformes en educaci han danar al revs: sha dajudar molt els que ho fan b; sha destendre molt un bon model i llavors ha de venir la llei. s el que sempre ha passat a Gran Bretanya. Aqu es fa al revs.

Quina s la seua percepci de les universitats que composen la Xarxa Vives?
Al meu entendre s molt positiu que hagin constitut una xarxa i que collaborin en temes com publicacions, les biblioteques o en la defensa de la cultura catalana. Seria molt oport que arribessin a acords que permetessin racionalitzar les ofertes de titulacions i els intercanvis de professorat.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Psicodiagnstico clnico infantil
Vives Gomila, Maria
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 17

Portada del llibre






digital: Apprendre le franais... pour traduire des textes de spcialit
Civera Garca, Pilar
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 455 p. 15

Portada del llibre






Ciencia poltica para periodistas
Rodrguez Castromil, Antn
(Editorial UOC, S.L., 2017) 214 p. 23

Portada del llibre






La articulacin del Estado en Amrica Latina
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) 266 p. 26

Portada del llibre






Vetus textrinum. Textiles in the ancient world
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 282 p. 36

Portada del llibre






Iniciacin a la probabilidad y la estadstica
Delgado, Rosario
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2004) 312 p. 22

Portada del llibre






digital: Introducci a la topologia (2 ed.)
Mascar Bonnin, Francisca;Monterde Garca-Pozuelo, Juan Luis;Nuo Ballesteros, Juan Jos;Sivera Villanueva, Rafael
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2013) 216 p. 7

Portada del llibre






digital: La pilota valenciana
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 11