Juan de Dalmau"La recerca a l'espai obre nous àmbits de negoci"
És una de les persones que millor coneix els secrets de l'observació de la Terra des de l'espai. Juan de Dalmau, format a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va ser el responsable de llançaments dels satèl·lits Ariane IV i V de l'Agència Espacial Europea a la Guaiana francesa i, després de deu anys d'experiència a la base de Kourou, avui dirigeix l'equip d'investigadors del Centre de Tecnologia Aeroespacial a Viladecans (Barcelona), una entitat sense ànim de lucre fundada el 2005 per la universitat, l'administració i la indústria.
En l'Any Internacional de l'Astronomia, Juan de Dalmau, enginyer industrial amb una llarga trajectòria internacional en R+D+i aeroespacial, ha parlat amb la revista BUC i ens ha descobert els reptes i les oportunitats de la nostra indústria aeronàutica i de l'espai. Ell és un d'aquells rars exemples d'investigadors de primera línia que han tornat a casa després d'una important experiència internacional, per fomentar el desenvolupament del sector a Catalunya i a l'Estat.
Som una fundació privada sense ànim de lucre i la nostra missió és motivar les empreses de qualsevol sector productiu a integrar tecnologies de l'aeronàutica i de l'espai. I les ajudem a tirar endavant projectes d'innovació, aportant el saber fer tecnològic dels nostres professionals en camps com la navegació via satèl·lit o la mobilitat aèria i terrestre. A més, tenim experiència en robòtica i control d'enginys a distància, una herència de les missions interplanetàries. I això ho estem fent servir per robots terrestres que s'han d'enviar a llocs on és perillós que hi vagi una persona. Per exemple, si cal desactivar un objecte sospitós, o s'ha de fer una anàlisi d'una atmosfera que podria ser molt contaminada o amb un ambient químic, sovint, abans d'enviar-hi una persona, s'hi envia un robot. Per analitzar volcans, per exemple? Sí, volcans o, sobretot, instal·lacions industrials. Com definiria el seu equip? Es tracta d'un grup relativament petit -25 persones- però molt jove -l'edat mitjana és inferior als 30- i molt disposat a integrar tecnologies de diversos orígens. Curiosament, tenim pocs enginyers aeronàutics i, en canvi, hi ha una proporció important d'enginyers de telecomunicacions i informàtics, perquè s'han pogut formar bastant bé a Catalunya i a Espanya. Després han estat a l'estranger, especialitzant-se o adquirint experiència professional en projectes internacionals per, finalment, tornar a casa. També tenim joves d'altres països a qui ens interessa preparar per després poder tenir-los com a contactes privilegiats. Ara, per exemple, estem construint lligams amb joves prometedors de la Xina, i esperem fer-ho també amb l'Índia i amb el Brasil, perquè creiem que podem ajudar empreses d'aquí a guanyar mercat tecnològic en aquells països, que són economies emergents. En aquest sentit, com creu que està afectant la crisi econòmica global a la indústria aeronàutica i de l'espai? Crec que n'hi ha molta menys que a d'altres sectors. En especial, el sector al qual no li afecta de cap manera, més aviat al contrari, és el de l'espai, perquè les administracions públiques hi tenen molt més a dir que no pas a l'aeronàutic. La majoria de contractes són encàrrecs de l'Agència Espacial Europea, de ministeris o de governs autonòmics, i precisament des que la crisi s'ha fet evident, s'ha vist clar que una bona manera d'ajudar a la recuperació econòmica és invertir en innovació. I resulta que l'espai és una de les àrees a les quals s'estan destinant més diners. Concretament, el Govern de l'Estat espanyol, abans de la crisi ja havia publicat un pla estratègic de l'espai que comportava un creixement de la inversió pública força impressionant que, malgrat la crisi, s'està acomplint. I situacions paral·leles a aquesta s'estan produint també arreu d'Europa. Aquest creixement de la inversió pública en R+D+i implica un veritable desenvolupament de la indústria aeronàutica i de l'espai a casa nostra? Hi ha un creixement i una indústria reals. Catalunya, concretament, té una situació peculiar respecte a d'altres comunitats autònomes, i és que som actius en moltes àrees punteres, però el volum de la facturació de les empreses relacionades és força reduït. És a dir, tenim un potencial molt fort de créixer i potser en alguns casos això s'aconseguirà invertint capital a l'estranger. Però el recurs més important del qual disposem és el de la gent ben formada en molts àmbits de la recerca i de la gestió d'empreses aeroespacials: estem preparant gent molt bona que sovint ha hagut de travessar les fronteres per poder dedicar-se al que li agrada, perquè fins ara, aquí no hi havia trobat la possibilitat. Per això, un dels reptes que se'ns plantegen és aconseguir que tots els professionals de casa nostra que vulguin tornar per desenvolupar la seva carrera puguin fer-ho. Per tant, convé fer un esforç en aquest sentit. Així doncs, quina és la reacció dels empresaris? S'hi estan involucrant com sembla que ho estan fent les administracions? Bé, jo no sóc empresari i no m'atreviria mai a generalitzar. Però hi ha una molt bona tasca des de l'associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE), una iniciativa que està funcionant perquè és el millor interlocutor per fer arribar la veu dels empresaris a les administracions. En aquesta faena conjunta amb les empreses, dels projectes en què treballa actualment el CTAE, quins són els que poden obtenir resultats més impactants o als que s'estan dedicant més esforços? Un dels sectors on més podem ajudar i que més prometedors veiem és el de la mobilitat en els equips per a vianants, és el que anomenem serveis basats en la localització. D'aquí a poc, tots els telèfons mòbils portaran GPS i, com que l'operador de telefonia sabrà on estarà situat l'usuari, li podrà oferir serveis d'informació en funció de la seva ubicació: informació turística, de pàgines grogues, etc. Serà un nou i important àmbit de negoci. Quant a la mobilitat del transport per carretera, disposem del potencial per desenvolupar el que s'anomena "peatge a l'ombra", un sistema de pagament de tarifes basat en una central de control informatitzada, sense la necessitat que els vehicles es parin a la barrera, que és un mètode molt arcaic. En canvi, si un petit receptor GPS via satèl·lit o via xarxa de telecomunicacions envia al peatge a l'ombra la posició del cotxe, l'hora i la distància que està recorrent, es poden calcular els paràmetres dels preus del peatge. Així, aquesta tarifa augmentarà en funció de si estàs contribuint al col·lapse viari quan hauries pogut agafar un transport públic, per exemple. A Londres ja s'ha començat a posar en funcionament aquest sistema. En paral·lel, també ens estem dedicant a les ajudes a la mobilitat en el transport de mercaderies i en el seguiment d'aquelles que tenen un cert valor, per saber en tot moment on són. I fins i tot es podria informar a l'empresa de transport en quines condicions de temperatura viatgen. I pel que fa a la navegació aèria? Tots aquest aspectes de mobilitat de persones, vehicles i de mercaderies es podrien ampliar a la mobilitat aèria. I aquí ja ens acostaríem a la nostra especialitat, que és la millora del trànsit aeri. Entre d'altres projectes, treballem en la iniciativa del GPS europeu, una constel·lació de satèl·lits que s'està construint, els Galileu, que permetrà donar als avions un major nivell de seguretat per aterrar, amb la qual cosa es podrà millorar la freqüència d'aterratges i enlairaments, contribuint també a reduir temps d'espera, optimitzar l'ús dels motors i així estalviar combustible i emetre menys contaminació. Sembla que estan treballant força en temes que suposen avenços mediambientals. Indirectament sí, perquè moltes de les millores que des del CTAE ajudem a desenvolupar contribuiran a reduir les emissions de gasos contaminants, tot i que no fem recerca específica en combustibles o en motors aeronàutics. Però també estem treballant en processos de fabricació de materials compostos -que és el material dels avions del futur- que són molt més modelables, més lleugers… I també més segurs? Sí, augmentarien la seva resistència. I tot això, contribueix de manera indirecta a estalviar combustible. Quant als projectes del CTAE que se centren en l'observació de la Terra, també poden tenir aplicacions orientades a la previsió i gestió d'accidents industrials o naturals, no és cert? L'observació de la Terra des de l'aire, per exemple via satèl·lit, és primordial per determinar el lloc on s'està produint un accident, organitzar millor l'ajuda que s'hagi d'enviar i també com a canal de comunicació d'emergència. D'altra banda, hi ha moltes tasques de vigilància que no necessiten un pilot a bord, sinó que el professional pot controlar l'operació des de terra, amb la qual cosa estalviem complexitat de la màquina. L'enginy pot ser més lleuger i flexible per observar més de prop un incendi o la fuita d'oli que un vaixell estigui deixant anar al mar de manera il·legal. Com que aquestes observacions es faran amb vehicles aeris no tripulats, comportaran menys riscos per a la vida humana i, per tot això, conformaran un mercat molt important que cal no deixar perdre. Amb el saber fer que tenim aquí, caldrien diners públics i no només d'empreses privades per invertir en aquest sector, que adaptarà tecnologies que ara només s'utilitzen per a missions de defensa, en aplicacions civils.
En aquest procés hi ha una part de tecnologia, una part de convèncer els usuaris -és a dir, els empresaris i aquells que poden arribar a fer servir aplicacions de tecnologia aeroespacial-, que això els serà útil, i una part de disseny de la reglamentació. Perquè actualment la llei és força restrictiva en aquest sentit, ja que només permet vehicles sense pilot a alçades molt baixes. Però és gairebé segur que la reglamentació evolucionarà en molt poc temps. I per convèncer els usuaris, com s'ho faran? Això és tota una feina de fons. D'una banda cal conèixer les necessitats que tenen ara i les que poden arribar a tenir d'aquí a uns anys, que seran les demandades per la societat, al cap i a la fi. El que passa és que és molt difícil per a un usuari que es dedica a donar, per exemple, un servei de cartografia, imaginar-se allò que podrà fer amb una nova tecnologia, sobretot si aquesta encara no està ben desenvolupada. Però, d'altra banda, l'empenta de la tecnologia ha de liderar el camí: no es pot deixar que l'usuari es defineixi perquè no té prou dades per a imaginar tot allò que és possible aconseguir amb la tecnologia. Per tant, hi ha molta feina de desenvolupament tecnològic i de diàleg amb la indústria i cal fer-la permanentment. Per últim, quina és la seva opinió sobre la nostra universitat actual, en relació amb la que va viure vostè? Vaig viure la nostra universitat com a estudiant a finals dels anys 70, i ara l'estic vivint des d'un centre tecnològic vinculat a la UPC, que també treballa amb grups de recerca d'altres universitats. La meva feina actual em permet conèixer el funcionament de tot allò que com a estudiant no havia viscut: planificació dels plans d'estudis en aeronàutica, organització de la recerca i de la transferència de tecnologia, i col·laboració amb empreses. Crec que la progressió professional dels investigadors i professors de les universitats hauria de dependre en més gran mesura d'avaluacions independents, les quals, a més del criteri de les publicacions, utilitzessin criteris com ara l'avaluació per part dels estudiants, els treballs de recerca efectuats per a clients externs a la universitat, etc. Una gran millora que observo és la facilitat que tenen els nostres estudiants d'avui per a sortir a altres països aprofitant els ajuts com ara Erasmus o els acords de doble titulació, que en la meva època eren gairebé inexistents (com a anècdota, si no tenies fet el servei militar, no podies anar a viure a l'estranger, encara que alguns ho vàrem fer...). També he notat que avui hi ha molta més relació d'igual a igual entre estudiants i professors, i que es treballa més en equip entre estudiants. Aquest darrer punt potser caldria fomentar-lo més a través d'avaluacions de treballs en grup, a poder ser interdisciplinaris. Llibres que m'han influït
|
MÉS CONSULTATS
|
Números anteriors
Amb el suport de:
- Xarxa Vives d’Universitats
Edifici Àgora Universitat Jaume I, local 10 - Av. de Vicent Sos Baynat, s/n
12071 Castelló de la Plana - Tel.: +34 964 72 89 93
-
Números anteriors | ISSN: 1888-7414
Copyright © 2021 - Xarxa Vives d'Universitats