Juan de Dalmau

"La recerca a l'espai obre nous mbits de negoci"

s una de les persones que millor coneix els secrets de l'observaci de la Terra des de l'espai. Juan de Dalmau, format a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), va ser el responsable de llanaments dels satllits Ariane IV i V de l'Agncia Espacial Europea a la Guaiana francesa i, desprs de deu anys d'experincia a la base de Kourou, avui dirigeix l'equip d'investigadors del Centre de Tecnologia Aeroespacial a Viladecans (Barcelona), una entitat sense nim de lucre fundada el 2005 per la universitat, l'administraci i la indstria.

En l'Any Internacional de l'Astronomia, Juan de Dalmau, enginyer industrial amb una llarga trajectria internacional en R+D+i aeroespacial, ha parlat amb la revista BUC i ens ha descobert els reptes i les oportunitats de la nostra indstria aeronutica i de l'espai. Ell s un d'aquells rars exemples d'investigadors de primera lnia que han tornat a casa desprs d'una important experincia internacional, per fomentar el desenvolupament del sector a Catalunya i a l'Estat.

Portada del llibre






Tcnicas de observacin en astronoma ptica
Lpez Garca, lvaro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 pg. 6

Portada del llibre






Gastronoma alicantina
Guardiola y Ortiz, Jos
(Publicacions Universitat Alacant, 2017) 184 pg. 12

Portada del llibre






Tcnicas de observacin en astronoma ptica
Lpez Garca, lvaro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2016) 218 pg. 13

Portada del llibre






La astronoma en el antiguo Egipto
Lull Garca, Jos
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2016) 374 pg. 23

Portada del llibre






Astronomia fonamental, 2a ed.
Galad-Enrquez, David;Marco Soler, Enric;Martnez Garca, Vicent J.;Miralles Torres, Joan Antoni
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2011) 312 pg. 8

A quines tasques es dedica el CTAE?

Som una fundaci privada sense nim de lucre i la nostra missi s motivar les empreses de qualsevol sector productiu a integrar tecnologies de l'aeronutica i de l'espai. I les ajudem a tirar endavant projectes d'innovaci, aportant el saber fer tecnolgic dels nostres professionals en camps com la navegaci via satllit o la mobilitat aria i terrestre. A ms, tenim experincia en robtica i control d'enginys a distncia, una herncia de les missions interplanetries. I aix ho estem fent servir per robots terrestres que s'han d'enviar a llocs on s perills que hi vagi una persona. Per exemple, si cal desactivar un objecte sospits, o s'ha de fer una anlisi d'una atmosfera que podria ser molt contaminada o amb un ambient qumic, sovint, abans d'enviar-hi una persona, s'hi envia un robot.

Per analitzar volcans, per exemple?

S, volcans o, sobretot, installacions industrials.

Com definiria el seu equip?

Es tracta d'un grup relativament petit -25 persones- per molt jove -l'edat mitjana s inferior als 30- i molt disposat a integrar tecnologies de diversos orgens. Curiosament, tenim pocs enginyers aeronutics i, en canvi, hi ha una proporci important d'enginyers de telecomunicacions i informtics, perqu s'han pogut formar bastant b a Catalunya i a Espanya. Desprs han estat a l'estranger, especialitzant-se o adquirint experincia professional en projectes internacionals per, finalment, tornar a casa. Tamb tenim joves d'altres pasos a qui ens interessa preparar per desprs poder tenir-los com a contactes privilegiats. Ara, per exemple, estem construint lligams amb joves prometedors de la Xina, i esperem fer-ho tamb amb l'ndia i amb el Brasil, perqu creiem que podem ajudar empreses d'aqu a guanyar mercat tecnolgic en aquells pasos, que sn economies emergents.

En aquest sentit, com creu que est afectant la crisi econmica global a la indstria aeronutica i de l'espai?

Crec que n'hi ha molta menys que a d'altres sectors. En especial, el sector al qual no li afecta de cap manera, ms aviat al contrari, s el de l'espai, perqu les administracions pbliques hi tenen molt ms a dir que no pas a l'aeronutic. La majoria de contractes sn encrrecs de l'Agncia Espacial Europea, de ministeris o de governs autonmics, i precisament des que la crisi s'ha fet evident, s'ha vist clar que una bona manera d'ajudar a la recuperaci econmica s invertir en innovaci. I resulta que l'espai s una de les rees a les quals s'estan destinant ms diners. Concretament, el Govern de l'Estat espanyol, abans de la crisi ja havia publicat un pla estratgic de l'espai que comportava un creixement de la inversi pblica fora impressionant que, malgrat la crisi, s'est acomplint. I situacions paralleles a aquesta s'estan produint tamb arreu d'Europa.

Aquest creixement de la inversi pblica en R+D+i implica un veritable desenvolupament de la indstria aeronutica i de l'espai a casa nostra?

Hi ha un creixement i una indstria reals. Catalunya, concretament, t una situaci peculiar respecte a d'altres comunitats autnomes, i s que som actius en moltes rees punteres, per el volum de la facturaci de les empreses relacionades s fora redut. s a dir, tenim un potencial molt fort de crixer i potser en alguns casos aix s'aconseguir invertint capital a l'estranger. Per el recurs ms important del qual disposem s el de la gent ben formada en molts mbits de la recerca i de la gesti d'empreses aeroespacials: estem preparant gent molt bona que sovint ha hagut de travessar les fronteres per poder dedicar-se al que li agrada, perqu fins ara, aqu no hi havia trobat la possibilitat. Per aix, un dels reptes que se'ns plantegen s aconseguir que tots els professionals de casa nostra que vulguin tornar per desenvolupar la seva carrera puguin fer-ho. Per tant, conv fer un esfor en aquest sentit.

Aix doncs, quina s la reacci dels empresaris? S'hi estan involucrant com sembla que ho estan fent les administracions?

B, jo no sc empresari i no m'atreviria mai a generalitzar. Per hi ha una molt bona tasca des de l'associaci Barcelona Aeronutica i de l'Espai (BAIE), una iniciativa que est funcionant perqu s el millor interlocutor per fer arribar la veu dels empresaris a les administracions.

En aquesta faena conjunta amb les empreses, dels projectes en qu treballa actualment el CTAE, quins sn els que poden obtenir resultats ms impactants o als que s'estan dedicant ms esforos?

Un dels sectors on ms podem ajudar i que ms prometedors veiem s el de la mobilitat en els equips per a vianants, s el que anomenem serveis basats en la localitzaci. D'aqu a poc, tots els telfons mbils portaran GPS i, com que l'operador de telefonia sabr on estar situat l'usuari, li podr oferir serveis d'informaci en funci de la seva ubicaci: informaci turstica, de pgines grogues, etc. Ser un nou i important mbit de negoci.

Quant a la mobilitat del transport per carretera, disposem del potencial per desenvolupar el que s'anomena "peatge a l'ombra", un sistema de pagament de tarifes basat en una central de control informatitzada, sense la necessitat que els vehicles es parin a la barrera, que s un mtode molt arcaic. En canvi, si un petit receptor GPS via satllit o via xarxa de telecomunicacions envia al peatge a l'ombra la posici del cotxe, l'hora i la distncia que est recorrent, es poden calcular els parmetres dels preus del peatge. Aix, aquesta tarifa augmentar en funci de si ests contribuint al collapse viari quan hauries pogut agafar un transport pblic, per exemple. A Londres ja s'ha comenat a posar en funcionament aquest sistema.

En parallel, tamb ens estem dedicant a les ajudes a la mobilitat en el transport de mercaderies i en el seguiment d'aquelles que tenen un cert valor, per saber en tot moment on sn. I fins i tot es podria informar a l'empresa de transport en quines condicions de temperatura viatgen.

I pel que fa a la navegaci aria?

Tots aquest aspectes de mobilitat de persones, vehicles i de mercaderies es podrien ampliar a la mobilitat aria. I aqu ja ens acostarem a la nostra especialitat, que s la millora del trnsit aeri. Entre d'altres projectes, treballem en la iniciativa del GPS europeu, una constellaci de satllits que s'est construint, els Galileu, que permetr donar als avions un major nivell de seguretat per aterrar, amb la qual cosa es podr millorar la freqncia d'aterratges i enlairaments, contribuint tamb a reduir temps d'espera, optimitzar l's dels motors i aix estalviar combustible i emetre menys contaminaci.

Sembla que estan treballant fora en temes que suposen avenos mediambientals.

Indirectament s, perqu moltes de les millores que des del CTAE ajudem a desenvolupar contribuiran a reduir les emissions de gasos contaminants, tot i que no fem recerca especfica en combustibles o en motors aeronutics. Per tamb estem treballant en processos de fabricaci de materials compostos -que s el material dels avions del futur- que sn molt ms modelables, ms lleugers

I tamb ms segurs?

S, augmentarien la seva resistncia. I tot aix, contribueix de manera indirecta a estalviar combustible.

Quant als projectes del CTAE que se centren en l'observaci de la Terra, tamb poden tenir aplicacions orientades a la previsi i gesti d'accidents industrials o naturals, no s cert?

L'observaci de la Terra des de l'aire, per exemple via satllit, s primordial per determinar el lloc on s'est produint un accident, organitzar millor l'ajuda que s'hagi d'enviar i tamb com a canal de comunicaci d'emergncia. D'altra banda, hi ha moltes tasques de vigilncia que no necessiten un pilot a bord, sin que el professional pot controlar l'operaci des de terra, amb la qual cosa estalviem complexitat de la mquina. L'enginy pot ser ms lleuger i flexible per observar ms de prop un incendi o la fuita d'oli que un vaixell estigui deixant anar al mar de manera illegal. Com que aquestes observacions es faran amb vehicles aeris no tripulats, comportaran menys riscos per a la vida humana i, per tot aix, conformaran un mercat molt important que cal no deixar perdre. Amb el saber fer que tenim aqu, caldrien diners pblics i no noms d'empreses privades per invertir en aquest sector, que adaptar tecnologies que ara noms s'utilitzen per a missions de defensa, en aplicacions civils.

Portada del llibre






Turismo Gastronmico
Leal Londoo, M Pilar
(Editorial UOC, S.L., 2016) 226 pg. 8

Portada del llibre






La ciencia ficcin
Barcel Garca, Miquel
(Editorial UOC, S.L., 2016) 96 pg. 5

Portada del llibre






Turismo Gastronmico
Leal Londoo, M Pilar
(Editorial UOC, S.L., 2015) 226 pg. 23

Portada del llibre






Turismo Gastronmico
Leal Londoo, M Pilar
(Editorial UOC, S.L., 2015) 226 pg. 23

Portada del llibre






La ciencia ficcin
Barcel Garca, Miquel
(Editorial UOC, S.L., 2015) 96 pg. 9

Quan est previst, doncs, que aquestes naus teledirigides formen part de la nostra vida quotidiana?

En aquest procs hi ha una part de tecnologia, una part de convncer els usuaris -s a dir, els empresaris i aquells que poden arribar a fer servir aplicacions de tecnologia aeroespacial-, que aix els ser til, i una part de disseny de la reglamentaci. Perqu actualment la llei s fora restrictiva en aquest sentit, ja que noms permet vehicles sense pilot a alades molt baixes. Per s gaireb segur que la reglamentaci evolucionar en molt poc temps.

I per convncer els usuaris, com s'ho faran?

Aix s tota una feina de fons. D'una banda cal conixer les necessitats que tenen ara i les que poden arribar a tenir d'aqu a uns anys, que seran les demandades per la societat, al cap i a la fi. El que passa s que s molt difcil per a un usuari que es dedica a donar, per exemple, un servei de cartografia, imaginar-se all que podr fer amb una nova tecnologia, sobretot si aquesta encara no est ben desenvolupada.

Per, d'altra banda, l'empenta de la tecnologia ha de liderar el cam: no es pot deixar que l'usuari es defineixi perqu no t prou dades per a imaginar tot all que s possible aconseguir amb la tecnologia. Per tant, hi ha molta feina de desenvolupament tecnolgic i de dileg amb la indstria i cal fer-la permanentment.

Per ltim, quina s la seva opini sobre la nostra universitat actual, en relaci amb la que va viure vost?

Vaig viure la nostra universitat com a estudiant a finals dels anys 70, i ara l'estic vivint des d'un centre tecnolgic vinculat a la UPC, que tamb treballa amb grups de recerca d'altres universitats. La meva feina actual em permet conixer el funcionament de tot all que com a estudiant no havia viscut: planificaci dels plans d'estudis en aeronutica, organitzaci de la recerca i de la transferncia de tecnologia, i collaboraci amb empreses.

Crec que la progressi professional dels investigadors i professors de les universitats hauria de dependre en ms gran mesura d'avaluacions independents, les quals, a ms del criteri de les publicacions, utilitzessin criteris com ara l'avaluaci per part dels estudiants, els treballs de recerca efectuats per a clients externs a la universitat, etc.

Una gran millora que observo s la facilitat que tenen els nostres estudiants d'avui per a sortir a altres pasos aprofitant els ajuts com ara Erasmus o els acords de doble titulaci, que en la meva poca eren gaireb inexistents (com a ancdota, si no tenies fet el servei militar, no podies anar a viure a l'estranger, encara que alguns ho vrem fer...).

Tamb he notat que avui hi ha molta ms relaci d'igual a igual entre estudiants i professors, i que es treballa ms en equip entre estudiants. Aquest darrer punt potser caldria fomentar-lo ms a travs d'avaluacions de treballs en grup, a poder ser interdisciplinaris.

Llibres que m'han influt

  • Albert Einstein: Mi credo humanista.
  • Herg: Tota la collecci de les aventures d'en Tintin.
  • Ernest Callenbach: Ecotopia: The Notebooks and Reports of William Weston, 1975.
Llibres que recomanaria
  • David A. Mindell: Digital Apollo: Human and Machine in Spaceflight. MIT Press, Boston, 2008.
  • Jos M. Snchez Ron: El Poder de la Ciencia: historia social, poltica y econmica de la ciencia (siglos XIX y XX). Ed. Crtica, Barcelona, 2007.
  • 24 estudiants i joves titulats de 16 pasos i especialitats de les cincies fsiques i mdiques, enginyeries, administraci i dret: Technlogy transfer - Bridging Space and Society. International Space University, Estrasburg i Houston, 1997.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Psicodiagnstico clnico infantil
Vives Gomila, Maria
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 17

Portada del llibre






digital: Apprendre le franais... pour traduire des textes de spcialit
Civera Garca, Pilar
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 455 p. 15

Portada del llibre






Ciencia poltica para periodistas
Rodrguez Castromil, Antn
(Editorial UOC, S.L., 2017) 214 p. 23

Portada del llibre






La articulacin del Estado en Amrica Latina
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) 266 p. 26

Portada del llibre






Vetus textrinum. Textiles in the ancient world
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 282 p. 36

Portada del llibre






digital: Introducci a la topologia (2 ed.)
Mascar Bonnin, Francisca;Monterde Garca-Pozuelo, Juan Luis;Nuo Ballesteros, Juan Jos;Sivera Villanueva, Rafael
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2013) 216 p. 7

Portada del llibre






Iniciacin a la probabilidad y la estadstica
Delgado, Rosario
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2004) 312 p. 22

Portada del llibre






digital: La pilota valenciana
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 11