Adela Cortina

"Hem de convertir les masses en pobles"

Fa poc ms d'un any Adela Cortina va ser nomenada membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques com a reconeixement d'una carrera plena d'xit en el terreny de la filosofia. Catedrtica d'tica i Filosofia Poltica a la Universitat de Valncia des de 1986, el seu pensament s'ha centrat bsicament en la recerca per una defensa ferma de la dignitat de l'altre per ser escoltat i per poder desenvolupar-se.

Cortina ha dialogat amb el mn empresarial, l'administraci i una infinitat d'agents de la societat civil, cosa que li ha perms conixer com ning les sinrgies que animen el cor de la ciutadania responsable. No en va "l'tica cordial" sembla que s l'ltima sntesi a la qual ha arribat per explicar les qestions del present. Des de la revista BUC tractem d'aprofundir en aquest recorregut.

Portada del llibre






DOXA. Cuadernos de Filosofa del Derecho
Varios autores
(Publicacions Institucionals UA, 2017) 344 pg. 10

Portada del llibre






Lecciones sobre la Filosofa de la Historia Universal. Introduccin General
Hegel, Georg Wilhelm Friedrich
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 pg. 2

Portada del llibre






Coneixement i inters / La filosofia en la crisi de la humanitat europea
Habermas, Jrgen;Husserl, Edmund
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 pg. 3

Portada del llibre






Filosofa y esttica (2a ed.)
Fichte, Johan Gottlieb
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 pg. 6

Portada del llibre






La genealogia de la moral (Dissertacions I i II)
Nietzsche, Friedrich
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 pg. 3

Donada la seva llarga experincia i tot veient que el seu cam no es pot separar del dileg, de l'afany de comprensi de tots els agents que formen la societat, la nostra primera pregunta seria: qu pot aportar la filosofia a la societat actual? Creu que el filsof ha de complir una funci social determinada?

Veiem. Podria semblar que el filsof, en principi, no t una tasca ben definida en una poca de canvis rpids, on la gent, moltes vegades, escoltant el seu tertuli o llegint les columnes dels seus periodistes preferits, rpidament es fan crrec de quin criteri han de prendre davant la vida. Per aquest motiu la filosofia, que si no s alguna cosa s un eslgan rpid, un reflex rpid de la societat, sembla que no estiga en el seu millor moment. Tot i aix, jo crec que la filosofia t unes tasques que si no les fa ella s difcil que alg les faa i que per aix s absolutament necessria. s per aix que defense la filosofia al batxillerat i a tots els plans d'estudi, perqu crec que t tasques importants.

Em podria concretar quines sn aquestes tasques?

Doncs, fonamentalment cinc. El filsof pot servir, per exemple, per ajudar a recuperar el pols de la reflexi, cosa que incentiva l'inters per un mateix, tot assumint les millors possibilitats, que s en el que consisteix la llibertat. Hegel deia que l'esclau s esclau perqu no es coneix a si mateix, mentre que qui sap qui s no pot ser esclau i s senyor de la seua prpia vida. Una segona tasca seria la de saber argumentar per acabar amb els dogmatismes. Avui dia, la reflexi no est de moda, vivint abocats a l'ordinador, al telfon mbil, ens costa saber parlar i dir la paraula oportuna en el moment oport. Aix s el que vol dir saber raonar, que no s altra cosa que donar raons ben fonamentades perqu l'altre les puga comprendre i, tal vegada, assumir com a prpies. En tercer lloc, jo diria que la filosofia serveix per excitar la capacitat de discerniment, que no s noms criticar, sin saber dir qu s bo i qu s dolent. Per aix calen criteris. Tota la histria de la filosofia s una aportaci de criteris per a poder discernir. s molt important conixer aquests criteris perqu desprs, per exemple, en un comit d'tica la gent valora molt quan des de la filosofia s'aporten criteris per a orientar en les accions ms difcils i complexes. El filsof ha de saber orientar, conjuntament amb els altres, la presa de decisions a la vida diria. La quarta seria forjar ciutadans que puguen saber-se i sentir-se lliures i iguals. Hem de convertir les masses en pobles. I finalment la filosofia ha d'anar ajudant a fer un mn ms hum, perqu aquesta ha estat la seua intenci des dels seus inicis i crec que hauria de seguir ajudant en aix. A mi em sembla que aquestes sn tasques que ning pot fer per la filosofia, si s que es vol complir amb tota la seua complexitat.

Recentment ha estat acceptada a la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. Quina creu que ha estat la seva aportaci per entrar a formar-ne part?

B, en primer lloc supose que pel meu perfil. El fet d'haver-me dedicat a qes- tions d'tica (fonamentaci i aplicaci) i a la filosofia poltica (ciutadania, democrcia, globalitzaci) t molt a veure amb l'essncia de l'Acadmia. En segon lloc, per haver introdut en el mn hisp l'tica del discurs d'Apel i Habermas, a ms d'haver-la complementat amb les aportacions d'Aranguren i Zubiri. Jo crec que aquesta s, sens dubte, l'tica ms adequada per a la societat contempornia, caracteritzada per una democrcia pluralista. Finalment, la influncia que aquesta ha tingut en el desenvolupament de les tiques aplicades al nostre pas crec que t a veure amb les traduccions d'aquestes obres, a ms de l'esfor de difusi que s'ha fet des del meu grup d'investigaci, format per professors sobretot de les universitats pbliques valencianes, en connexi amb investigadors internacionals, que proposa un model propi d'tica i filosofia poltica i l'aplica a l'economia i l'empresa, la biotica, la poltica, l'educaci i els mitjans. La creaci de la Fundaci ETNOR t ac molta importncia.

L'tica aplicada es composa d'una srie de disciplines que es dediquen a relacionar l'especulaci filosfica amb els aspectes ms prctics del mn d'avui, i cerca introduir les reflexions que siguin necessries per implementar millores tiques. En aquest marc, fins a quin punt aprova el nostre model de societat?

El nostre actual model de societat s clarament injust, perqu hi ha mitjans suficients perqu tots els ssers humans puguen viure amb dignitat i, tot i aix, una cinquena part de la humanitat pateix la pobresa extrema, la meitat est sota els dos dlars al dia, i l'atur i la misria no deixen d'augmentar. Davant d'aix, al ciutad d'avui li diria que el segle XXI ha de ser el dels ciutadans que pensen per si mateixos i es fan responsables solidriament dels altres. Que no han de dei- xar-se manipular, sin dirigir la seua vida amb els altres ciutadans, que sn ja ciutadans del mn.

Creu que sn compatibles eficcia i valors tics?

Si l'eficcia est al servei de la justcia, s un valor tic; si serveix a l'inters egoista, es fa inevitablement injusta. Les empreses han d'ajudar a crear una bona societat.

La seva activitat al capdavant de la Ctedra d'tica i Filosofia Poltica de la Universitat de Valncia ha estat fruit d'una recerca constant de nous punts de vista per ensenyar la seva prpia manera de veure la filosofia. Ara jo voldria donar-li la volta a aquesta idea i preguntar-li: qu s'aprn a les aules?

B. Sempre hi ha un grup d'alumnes amb veritable vocaci i constncia en treballar pels quals val la pena que existisca la instituci universitria. Sempre hi ha un grup de gent amb ganes, amb inters, i el que em sembla ms interessant s que aquestes persones no sn els que es creuen ms intelligents, sin els que tenen una sana intelligncia emocional i moltes ganes de saber, moltes ganes d'aprendre i moltes ganes de treballar. Aquests solen tenir a la vida el que es coneix com a autorealitzaci, xit, i s meravells veure com evolucionen.

Parlant d'aules... Com valora la proposta de l'espai europeu d'educaci superior, ms conegut com Pla Bolonya?

Com tot en aquest mn, t llums i ombres. Per abans de res crec que hem d'entendre que sempre que hem estat tancats a Europa ha estat un desastre important. En aquest sentit hi ha avantatges on tots estem d'acord. Per exemple, la integraci a Europa, la mobilitat de professors i alumnes, l'augment de beques, l'homologaci de ttols, la compatibilitat de ttols fins a l'extinci dels que encara estan en vigor, els preus pblics dels msters i doctorats, que es puga compaginar estudi i treball. Ara b, quant als aspectes negatius, en veig sobretot dos: l'excessiva burocratitzaci, que s un dels defectes ancestrals d'Europa, i que aix reste temps a la investigaci i a l'afany d'innovaci. Quan demanem quelcom a Europa hem de fer milions de valoracions, milions de papers, que a l'hora de la veritat tothom sap que no serveixen per a res. En aquest sentit tinc por que "Bolonya" augmente excessivament el burocratisme en detriment de la investigaci. La universitat no es pot separar entre docents i investigadors i dedicar alguns noms a la docncia. Alg que no investiga amb qualitat ser un mal professor universitari. La tasca de la universitat ha de ser triple: seguir formant professionals, promoure l'afany investigador i generar cultura. No podem renunciar a cap d'aquestes.

Creu que la filosofia trobar el seu lloc entre tant rebombori?

Clar que trobar el seu lloc. Sempre que parle des de la realitat social i per a ella. Per jo quan parlo d'tica, la gent em diu que aquestes coses estan passades de moda.

Com podem fer entendre a la gent que l'tica s cosa de tots?

Doncs mira, per comenar que pensen que s el que diuen quan parlen. Si ara agafes qualsevol diari llegirs que aquesta crisi econmica s'ha produt perqu hi ha una srie de banquers i empresaris que han estat cobejosos, que han estat irresponsables, que han portat les coses a l'extrem, que han generat desconfiana generalitzada dins la societat. Aix genera atur, fam, misria. Diuen que els poltics han mentit i que no prenen les mesures oportunes, etctera. Doncs b, tot aix sn termes tics, expressions tiques: cobdcia, irresponsabilitat, desconfiana, falsedat. Com ho sn tamb la solidaritat, la confiana, la veracitat i ser responsable. Tot el mn reclama una vida social tica, encara que no li pose el nom. Vivim ticament, per el que passa s que moltes vegades la gent ha identificat l'expressi tica amb determinades actituds morals d'altres temps i en aquest sentit la rebutgen, per la nostra vida s tica senzillament perqu no podem viure sense ella. No hi ha actes indiferents. Hi ha actes bons i actes dolents. Jo sempre dic que l'tica no es una qesti de moda, sin de palpitant actualitat, perqu es troba a les mateixes entranyes de l'sser hum.

Portada del llibre






Kant. Leyendo Crtica de la razn pura
Camacho Martnez, Paula;Fernndez Zamora, Jess Antonio;Lpez Baeza, Carlos;Llofriu Terrasa, Miguel Jos;Quints Alonso, Guillermo
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2012) 108 pg. 5

Portada del llibre






Kant. Llegir Crtica de la ra pura
Camacho Martnez, Paula;Fernndez Zamora, Jess Antonio;Lpez Baeza, Carlos;Llofriu Terrasa, Miguel Jos;Quints Alonso, Guillermo
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2012) 108 pg. 5

Portada del llibre






Kant. Leyendo Crtica de la razn pura
Camacho, Paula
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2012) 108 pg. 11

Portada del llibre






Kant. Llegir la Crtica de la ra pura
Camacho, Paula
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2012) 108 pg. 11

Portada del llibre






Msica y escritura en Alejo Carpentier
Rubio Navarro, Gabriel Mara
(Publicacions Universitat Alacant, 2000) 248 pg. 14

Llibres que m'han influt
  • Els Evangelis
  • Fonamentaci de la Metafsica dels Costums d'Immanuel Kant
  • La transformacin de la filosofa de Karl-Otto Apel
  • El Petit Prncep d'Antoine de Saint-Exupry
Llibres que recomanaria
  • La fiesta del chivo de Mario Vargas-Llosa
  • El Samurai de Shusaku Endo
  • La histria interminable de Michael Ende
  • Cent anys de solitud, de Gabriel Garca Mrquez
  • La hoja roja de Miguel Delibes
  • Plenilunio d'Antonio Muoz Molina
  • El Siglo de las Luces d'Alejo Carpentier
  • La sospecha de Friedrich Drrenmatt
  • Les cendres d'ngela de Frank McCourt
  • Nieve d'Orhan Pamuk

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Psicodiagnstico clnico infantil
Vives Gomila, Maria
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 17

Portada del llibre






digital: Apprendre le franais... pour traduire des textes de spcialit
Civera Garca, Pilar
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 455 p. 15

Portada del llibre






Ciencia poltica para periodistas
Rodrguez Castromil, Antn
(Editorial UOC, S.L., 2017) 214 p. 23

Portada del llibre






Vetus textrinum. Textiles in the ancient world
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 282 p. 36

Portada del llibre






La articulacin del Estado en Amrica Latina
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) 266 p. 26

Portada del llibre






digital: Introducci a la topologia (2 ed.)
Mascar Bonnin, Francisca;Monterde Garca-Pozuelo, Juan Luis;Nuo Ballesteros, Juan Jos;Sivera Villanueva, Rafael
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2013) 216 p. 7

Portada del llibre






Iniciacin a la probabilidad y la estadstica
Delgado, Rosario
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2004) 312 p. 22

Portada del llibre






digital: La pilota valenciana
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 11