Antoni Estevadeordal

"VIVIM UN CANVI DE MODEL DE CREIXEMENT"

La revoluci energtica i la importncia de l'sia sn les principals variables de les transformacions que vivim. Com a director del Departament d'Integraci i Comer del Banc Interameric de Desenvolupament, Estevadeordal t clar que el nostre model de creixement, basat en el carb i el petroli, ja ha comenat a canviar.

Antoni Estevadeordal assegura que si no s'hagus dedicat a l'economia, hauria estat arquitecte. El director del Departament d'Integraci i Comer del Banc Interameric de Desenvolupament (BID), instituci d'ajuda al desenvolupament per l'Amrica Llatina i el Carib, explica que els economistes, com els bons arquitectes, han de tenir uns slids coneixements tcnics per tamb una gran sensibilitat artstica. Desprs d'estudiar a la Universitat de Barcelona, una beca li va permetre viatjar als Estats Units, per fer el doctorat a la Universitat de Harvard, on va acabar donant classes, i on diu haver tingut el privilegi de coincidir amb Andreu Mas-Colell. Actualment coordina programes de cooperaci internacional amb l'Organitzaci Mundial del Comer, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, la Uni Europea i les Nacions Unides.

Portada del llibre






Women in work. Dona, art i treball en la globalitzaci
Monlen Pradas, Elena
(Universitat Politcnica de Valncia, 2017) 44 pg. 3

Portada del llibre






Macroeconoma (nueva edicin)
Tugores Ques, Juan
(Editorial UOC, S.L., 2014) 290 pg. 9

Portada del llibre






Macroeconoma (nueva edicin)
Tugores Ques, Juan
(Editorial UOC, S.L., 2013) 290 pg. 25

Portada del llibre






Diversitat, gnere i tnia en el marc de la globalitzaci i la immigraci.
Mulet Trobat, Bartomeu;Oliver Cardell, Catalina;Ferr Rotger, Jaume;Lorenzana lvarez, Liliana;Gonzalz Paredes, Francisco Jos;Crusat Martorell, Jlia;Ibez Ferret, scar Adri
(Edicions UIB, 2013) 238 pg. 20

Portada del llibre






Macroeconoma
Tugores Ques, Juan
(Editorial UOC, S.L., 2013) 290 pg. 25

Qu s la globalitzaci?
Parlem de la globalitzaci com si fos un fenomen nou, per de fet s un procs que comena a finals del segle XIX amb els grans moviments migratoris transocenics i amb els fluxos comercials i financers. Ara estem vivint una altra onada d'aquest procs d'interdependncia econmica creixent, en gran mesura vinculat a importants transformacions tecnolgiques a les comunicacions i el transport. No afecta noms la mobilitat de les persones, les mercaderies o el capital, tamb afecta les idees i el coneixement.

Quins sn els efectes per al nord i el sud?
Varia molt entre els mateixos pasos del nord o del sud, com per exemple amb el progrs que han experimentat pasos com Corea, o el canvi econmic que estan vivint la Xina, l'ndia o el Brasil.

Quin paper hi t la cooperaci?
En part a causa de la globalitzaci, molts pasos en desenvolupament tenen avui ms accs a recursos de finanament extern o poden dedicar-ne ms al desenvolupament. Els pasos amb recursos naturals importants s'han beneficiat per exemple de la bonana dels preus de productes bsics. Aix s cert per a alguns pasos, per no per a molts d'altres per als quals la cooperaci internacional segueix sent indispensable.

Quins sn els seus lmits?
La cooperaci internacional no s'ha d'entendre noms com un mecanisme de transferncia de recursos financers entre rics i pobres, s molt ms que aix. Els programes de desenvolupament tenen un important valor afegit en termes de nous coneixements, bones prctiques en la implementaci de poltiques o l'intercanvi d'experincies en desenvolupament. A ms a ms, la cooperaci internacional s un instrument molt important per fomentar la coordinaci entre pasos a fi de resoldre problemes d'ordre global o regional, com el canvi climtic, o per promoure la cohesi i la integraci. Pensem en els beneficis que pot tenir una iniciativa com el llanament de la nova Uni per la Mediterrnia.

Com ha canviat l'economia a les rees que ha estudiat en els anys que porta al BID?
L'economia s una branca de coneixement relativament jove, en renovaci constant. L'economista ha de ser un bon tcnic, per ha de tenir una gran sensibilitat per aplicar aquests coneixements, tenint en compte el context histric, social, poltic i cultural de cada pas. Aquesta s la gran lli del que est passant a la Xina i a l'ndia. Part de l'xit d'aquests dos models de desenvolupament, tan diferents, est en com han sabut dissenyar poltiques que siguin consistents amb els seus entorns poltics, institucionals i culturals. A poc a poc la teoria econmica est intentant incorporar aquestes dimensions. Treballar en desenvolupament s un gran privilegi en aquest sentit. No serveix de res tenir un gran coneixement tcnic si no es disposa de la sensibilitat per poder-lo aplicar en diferents pasos i circumstncies.

s correcta la percepci que el gap econmic entre nord i sud no para de crixer?
Jo crec que cada vegada serveix menys parlar del nord i del sud, en part a causa del mateix procs de globalitzaci. s una frontera cada vegada ms difcil de marcar, que en molts casos est dins de cada pas. Qui est ms al nord o al sud, la moderna ciutat de Xangai o els pobres barris novaiorquesos de Harlem? Ara b, la responsabilitat a escala mundial del que est passant a alguns pasos africans s molt gran.

La crisi energtica afecta per igual tots els pasos?
No tots els pasos estan igualment afectats. L'impacte dels preus de l'energia, les preocupacions sobre seguretat poltica i les consideracions ambientals, tot apunta cap un procs de canvi i transici del model energtic de creixement econmic basat en el carb i el petroli. Estem noms a les primeres etapes i segurament ser un procs llarg i amb uns costos de transici elevats per alguns pasos.

Fins a quin punt pot posar en perill el model de creixement actual?
Sc bastant optimista en la capacitat d'innovaci tecnolgica, ja tenim molts exemples en la recerca de noves frmules energtiques. La revoluci energtica i la importncia econmica de l'sia en l'economia mundial en les properes dcades seran dues de les caracterstiques ms clares de les transformacions que vivim.

Com valora l'actitud d'Europa davant l'empenta de la Xina?
Europa, com altres regions del mn, ha d'adoptar una actitud pragmtica. s cert que s'intensifica la competncia, per hi ha molt a guanyar. El dileg econmic i poltic i la intensificaci de la presncia del sector privat europeu a Xina apunten en el bon cam. Complementar aquestes relacions en rees de coneixement i investigaci, reforant els vincles universitaris entre Europa i la Xina, poden ser inversions decisives de futur.

Com veu el nivell docent i investigador de les universitats europees?
Crec que les coses han canviat moltssim des de la meva poca d'estudiant universitari a Barcelona als anys 80, per encara falta per poder tenir un model universitari europeu al nivell dels Estats Units. Tinc la impressi que les nostres universitats encara sn institucions massa allunyades de la realitat econmica i poltica. La universitat hauria de compartir funcions amb iniciatives del sector privat, institucions pbliques o centres d'investigaci independents, fomentant la mobilitat dels investigadors i estudiants, i sobretot la creativitat i el risc associat amb tot procs d'innovaci.

Com han evolucionat les universitats als territoris de parla catalana?
A l'rea de l'economia el salt qualitatiu ha estat molt important, en part grcies als incentius per poder incorporar talent de l'exterior. Un pas com el nostre, amb grans atractius per viure-hi, hauria de ser un pol d'atracci de talent a escala mundial d'estudiants i investigadors.

Per Laura Casadevall
Fotografies: Arlette Pedraglio

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Formacin del profesorado. Tradicin. Teora. Prctica
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1990) 304 p. 20

Portada del llibre






Termodinmica qumica
Movilla Rosell, Jos Luis;Rajadell Viciano, Fernando
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2005) 336 p. 15

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






Investigacin en enfermera: teora y prctica
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 265 p. 20

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12