Antoni Estevadeordal

"VIVIM UN CANVI DE MODEL DE CREIXEMENT"

Antoni Estevadeordal assegura que si no s'hagués dedicat a l'economia, hauria estat arquitecte. El director del Departament d'Integració i Comerç del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), institució d'ajuda al desenvolupament per l'Amèrica Llatina i el Carib, explica que els economistes, com els bons arquitectes, han de tenir uns sòlids coneixements tècnics però també una gran sensibilitat artística. Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona, una beca li va permetre viatjar als Estats Units, per fer el doctorat a la Universitat de Harvard, on va acabar donant classes, i on diu haver tingut el privilegi de coincidir amb Andreu Mas-Colell. Actualment coordina programes de cooperació internacional amb l'Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, la Unió Europea i les Nacions Unides.

	Women in work. Dona, art i treball en la globalització Monleón Pradas, Elena (Universitat Politècnica de València, 2017) · 44 pàg. · 3 €
	Macroeconomía (nueva edición) Tugores Ques, Juan (Editorial UOC, S.L., 2014) · 290 pàg. · 9 €
	Macroeconomía (nueva edición) Tugores Ques, Juan (Editorial UOC, S.L., 2013) · 290 pàg. · 25 €
	Diversitat, gènere i ètnia en el marc de la globalització i la immigració Mulet Trobat, Bartomeu;Oliver Cardell, Catalina;Ferrà Rotger, Jaume;Lorenzana Álvarez, Liliana;Gonzaléz Paredes, Francisco José;Crusat Martorell, Júlia;Ibáñez Ferreté, Òscar Adrià (Edicions UIB, 2013) · 238 pàg. · 20 €
	Macroeconomía Tugores Ques, Juan (Editorial UOC, S.L., 2013) · 290 pàg. · 25 €

Quins són els efectes per al nord i el sud?
Varia molt entre els mateixos països del nord o del sud, com per exemple amb el progrés que han experimentat països com Corea, o el canvi econòmic que estan vivint la Xina, l'Índia o el Brasil.

Quin paper hi té la cooperació?
En part a causa de la globalització, molts països en desenvolupament tenen avui més accés a recursos de finançament extern o poden dedicar-ne més al desenvolupament. Els països amb recursos naturals importants s'han beneficiat per exemple de la bonança dels preus de productes bàsics. Això és cert per a alguns països, però no per a molts d'altres per als quals la cooperació internacional segueix sent indispensable.

Quins són els seus límits?
La cooperació internacional no s'ha d'entendre només com un mecanisme de transferència de recursos financers entre rics i pobres, és molt més que això. Els programes de desenvolupament tenen un important valor afegit en termes de nous coneixements, bones pràctiques en la implementació de polítiques o l'intercanvi d'experiències en desenvolupament. A més a més, la cooperació internacional és un instrument molt important per fomentar la coordinació entre països a fi de resoldre problemes d'ordre global o regional, com el canvi climàtic, o per promoure la cohesió i la integració. Pensem en els beneficis que pot tenir una iniciativa com el llançament de la nova Unió per la Mediterrània.

Com ha canviat l'economia a les àrees que ha estudiat en els anys que porta al BID?
L'economia és una branca de coneixement relativament jove, en renovació constant. L'economista ha de ser un bon tècnic, però ha de tenir una gran sensibilitat per aplicar aquests coneixements, tenint en compte el context històric, social, polític i cultural de cada país. Aquesta és la gran lliçó del que està passant a la Xina i a l'Índia. Part de l'èxit d'aquests dos models de desenvolupament, tan diferents, està en com han sabut dissenyar polítiques que siguin consistents amb els seus entorns polítics, institucionals i culturals. A poc a poc la teoria econòmica està intentant incorporar aquestes dimensions. Treballar en desenvolupament és un gran privilegi en aquest sentit. No serveix de res tenir un gran coneixement tècnic si no es disposa de la sensibilitat per poder-lo aplicar en diferents països i circumstàncies.

És correcta la percepció que el gap econòmic entre nord i sud no para de créixer?
Jo crec que cada vegada serveix menys parlar del nord i del sud, en part a causa del mateix procés de globalització. És una frontera cada vegada més difícil de marcar, que en molts casos està dins de cada país. Qui està més al nord o al sud, la moderna ciutat de Xangai o els pobres barris novaiorquesos de Harlem? Ara bé, la responsabilitat a escala mundial del que està passant a alguns països africans és molt gran.

La crisi energètica afecta per igual tots els països?
No tots els països estan igualment afectats. L'impacte dels preus de l'energia, les preocupacions sobre seguretat política i les consideracions ambientals, tot apunta cap un procés de canvi i transició del model energètic de creixement econòmic basat en el carbó i el petroli. Estem només a les primeres etapes i segurament serà un procés llarg i amb uns costos de transició elevats per alguns països.

Fins a quin punt pot posar en perill el model de creixement actual?
Sóc bastant optimista en la capacitat d'innovació tecnològica, ja tenim molts exemples en la recerca de noves fórmules energètiques. La revolució energètica i la importància econòmica de l'Àsia en l'economia mundial en les properes dècades seran dues de les característiques més clares de les transformacions que vivim.

Com valora l'actitud d'Europa davant l'empenta de la Xina?
Europa, com altres regions del món, ha d'adoptar una actitud pragmàtica. És cert que s'intensifica la competència, però hi ha molt a guanyar. El diàleg econòmic i polític i la intensificació de la presència del sector privat europeu a Xina apunten en el bon camí. Complementar aquestes relacions en àrees de coneixement i investigació, reforçant els vincles universitaris entre Europa i la Xina, poden ser inversions decisives de futur.

Com veu el nivell docent i investigador de les universitats europees?
Crec que les coses han canviat moltíssim des de la meva època d'estudiant universitari a Barcelona als anys 80, però encara falta per poder tenir un model universitari europeu al nivell dels Estats Units. Tinc la impressió que les nostres universitats encara són institucions massa allunyades de la realitat econòmica i política. La universitat hauria de compartir funcions amb iniciatives del sector privat, institucions públiques o centres d'investigació independents, fomentant la mobilitat dels investigadors i estudiants, i sobretot la creativitat i el risc associat amb tot procés d'innovació.

Com han evolucionat les universitats als territoris de parla catalana?
A l'àrea de l'economia el salt qualitatiu ha estat molt important, en part gràcies als incentius per poder incorporar talent de l'exterior. Un país com el nostre, amb grans atractius per viure-hi, hauria de ser un pol d'atracció de talent a escala mundial d'estudiants i investigadors.

Per Laura Casadevall
Fotografies: Arlette Pedraglio

Números anteriors