Llus Quintana-Murci

"EL RACISME NO T BASE GENTICA"

La gentica no s el dimoni. Dir que gentica s clonaci humana, experiments racistes i aliments transgnics, s falsejar la realitat. La gentica s "una cincia neutra i, fins i tot, humanista, perqu ens mostra que tots els humans sn ms semblants del que creiem". Aix ho explica l'investigador mallorqu Llus Quintana-Murci.

La selecci natural continua actuant en l'espcie humana?
Hi ha regions del mn on la selecci natural actua amb normalitat en els humans, especialment a les zones on no arriben els medicaments moderns. En canvi, als pasos ms desenvolupats, on fa ms de 50 anys que es fan servir antibitics i vacunes, per exemple, la selecci natural ha deixat d'actuar de forma drstica. En l'actualitat, en les societats avanades neixen i sobreviuen moles infants que, en altres condicions, dissortadament, haurien mort. En conjunt es pot dir que la selecci natural no actua en la nostra espcie com ho feia uns segles enrere.

Portada del llibre






La forja gentica dEuropa
Lalueza Fox, Carles
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) 176 pg. 16

Portada del llibre






70 problemas resueltos de Ingeniera Gentica
Micol Molina, Jos Luis
(Universidad Miguel Hernndez, 2016) 122 pg. 0

Portada del llibre






Gentica mdica
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 407 pg. 7

Portada del llibre






Gentica mdica
Clria Enrich, Joan;Ballesta Martnez, Francisca;Mengual Brichs, Lourdes;Oriola Ambrs, Jos;Oliva Virgili, Rafael
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) 410 pg. 25

Portada del llibre






Bases genticas de la conducta
Bartrs-Faz, David;Redolar Ripoll, Diego
(Editorial UOC, S.L., 2012) 418 pg. 30

Fins ara es creia que l'nica tcnica per descobrir el nostre arbre genealgic era l'estudi dels fssils. Qu aporta de nou la gentica?
Fa vint anys que, amb l'eclosi de les tcniques de biologia molecular, la gentica investiga l'origen de l'home. Amb l'estudi dels fssils dedum coses a partir d'objectes que trobem en un lloc concret. En canvi, amb la gentica podem estudiar tota la humanitat, totes les regions del mn. Tot amb tot, hem de reconixer que la gentica ens pot donar noms una part de la histria de la humanitat.

Quina s aquesta part de la histria?
Observant l'actual variabilitat gentica de les poblacions podem confirmar que els humans tenen el seu origen a l'frica. La gentica ens permet explicar com la nostra espcie va sortir d'frica fa uns 60.000 anys i va colonitzar sia i Europa. Com desprs, possiblement en diferents migracions, va colonitzar Amrica. La gentica ens permet explicar les rutes migratries, les interaccions entre poblacions i, fins i tot, com han pogut haver-hi diferncies migratries entre els homes i les dones. Aix ho fem estudiant el cromosoma Y, que passa per la via paternal, i l'ADN mitocondrial, que es transmet per la via maternal.

Analitzen les diferncies en aquests elements de l'ADN
Estudiem i comparem les mutacions gentiques que es troben en els diferents continents i grups humans. En cada poblaci hi ha algunes mutacions que es presenten amb una freqncia diferent i, a partir d'aquestes dades, dedum quines sn les poblacions ms antigues i quins han estat els moviments migratoris o les interrelacions entre poblacions.

Com es fa aquest estudi?
El nostre treball a l'Institut Pasteur se centra en l'estudi de la diversitat del genoma hum en l'mbit de poblacions. D'una banda, estudiem l'origen de l'home i les migracions, i en aquest apartat collaborem amb el Genographic Project que promou National Geographic. De l'altra, en la lnia ms important del nostre treball, estudiem la diversitat del genoma hum per comprendre millor les relacions de les poblacions humanes amb els agents que causen les malalties. Estudiem com l'home, al llarg de la histria, s'ha adaptat millor o pitjor a la presncia dels agents patgens. Aquest coneixement ens ajuda a entendre millor per qu unes persones sn ms susceptibles que altres a determinades malalties infeccioses.

Durant molts anys s'ha criticat l'estudi gentic de poblacions per por al racisme
Les diferncies entre els humans existeixen, s evident. No fa falta anar a la gentica per observar les diferncies, per aix no t cap importncia; aix s el que cal fer veure al conjunt de la poblaci. No hi ha cap motiu per al racisme, i menys si parlem de gentica. La gentica destrueix completament el concepte de raa. Les nostres diferncies no sn altra cosa ms que una riquesa. Quin mn tan horrors si tots fssim iguals

Des del punt de vista gentic no existeixen les races?
s clar que no. Evidentment que hi ha diferncies gentiques entre humans, per les grans diferncies que trobem en la nostra espcie sn interindividuals, no entre poblacions. s a dir, pot haver-hi ms diferncies gentiques entre dues persones de Barcelona que entre una persona de Barcelona i una altra de Dakar.

s cert que la seua vocaci es va despertar veient els documentals del comandant Cousteau?
El meu inters per la cincia s'inicia amb la biologia marina. De petit m'interessaven molt les balenes i els dofins M'agradava Rodrguez de la Fuente i, sobretot, Cousteau. Vaig estudiar els tres primers anys de la carrera de Biologia a la Universitat de les Illes Balears i desprs a la Universitat de Barcelona. En tornar a Mallorca vaig treballar en un laboratori de gentica humana que ja estudiava gentica de poblacions. Aquell laboratori em va descubrir que la gentica no noms s una cincia mdica, sin que pot abordar temes molt ms socials i histrics.

Havia canviat els cetacis pels humans per sempre ms
Desprs vaig aconseguir una beca de la Uni Europea que em va permetre anar a la Universitat de Pavia, a fer la tesi doctoral, al departament que havia creat Luca Cavalli-Sforza. En acabar, vaig comenar a treballar, com a postdoc, a l'Institut Pasteur en el camp de reproducci humana. Dos anys ms tard, el 2001, vaig treure una plaa al Centre National de la Recherche Scientifique (CRNS, Frana) i vaig poder tornar a investigar en gentica de poblacions, centrat en les malalties infeccioses. El 2003 vaig comenar a muntar el meu equip i, des de gener de 2007, sc director de la Unitat de Gentica Evolutiva Humana a l'Institut Pasteur, a Pars.

El mn universitari s molt diferent a una banda i l'altra de la frontera?
A les universitats franceses, durant els dos darrers anys de la carrera, hi ha un seguiment molt ms individualitzat dels estudiants. Ara dono classes a la Universit Pierre et Marie Curie - Paris 6, i veig que hi ha un seguiment dels estudiants que jo no vaig tenir quan estudiava. s possible que aix hagi canviat els ltims anys a la UIB i la UB, no ho s pas.

No t ganes de tornar?
Tinc la sndrome de l'emigrant etern. Estic b a Pars, m'encanta aquesta ciutat, per penso molt sovint a tornar. Tinc la sort que Pars s una mica com Barcelona: un comproms entre les coses bones d'una ciutat del sud i sense les dolentes d'una ciutat del nord. Sc un gran xovinista de Barcelona, tot i que no sc d'aquesta ciutat. Molt sovint penso que si tingus una bona feina m'agradaria viure a Palma o a Barcelona. Desprs reconec que estic ben installat a Pars i se'm fa difcil pensar a refer-ho tot de nou, per mai se sap

Per Joaquim Elcacho
Fotografies: Jerme Bon i Christian Maury

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Formacin del profesorado. Tradicin. Teora. Prctica
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1990) 304 p. 20

Portada del llibre






Termodinmica qumica
Movilla Rosell, Jos Luis;Rajadell Viciano, Fernando
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2005) 336 p. 15

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






Investigacin en enfermera: teora y prctica
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 265 p. 20

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12