Contra l'oblit. Museu Memorial de l'Exili: conèixer el passat per a entendre el present

l Museu Memorial de l'Exili (MUME) va obrir les portes el 16 de febrer de 2008. Situat a La Jonquera, al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats de 1939, el MUME està dedicat a la preservació de la memòria i el llegat de l'exili republicà. Traspassar les seues portes no només suposa emprendre un apassionant viatge en el temps, sinó també formar part d'un merescut tribut simbòlic a tots aquells que van haver de deixar sa casa. Als vençuts. Als que ho van perdre tot a la Guerra Civil Espanyola.

	La Compañía de Jesús, del exilio a la restauración. Diez estudios Giménez López, Enrique (Publicacions Universitat Alacant, 2019) · 0 pàg. · 6 €
	Revolución y república. Pensamiento político en la independencia chilena Cid, Gabriel (Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2019) · 246 pàg. · 9 €
	Desde la capital de la República Varios autores (Publicacions de la Universitat de València, 2018) · 416 pàg. · 25 €
	Dones del moviment republicà irlandès Ros Domènech, Mireia (Publicacions URV, 2018) · 166 pàg. · 10 €
	Memorias de un exilio Luengo, S.I., Manuel (Publicacions Universitat Alacant, 2018) · 0 pàg. · 6 €

Un espai per a recordar
Inserit dins la Xarxa "Espais de Memòria de Catalunya", creada pel Memorial Democràtic de la Generalitat, el MUME ocupa un antic edifici municipal profundament reestructurat pels arquitectes Rafael de Cáceres Zurita i Philippe Pous. Els seus espais, diàfans i amb predomini del blanc, transmeten una certa pau espiritual que contrasta poderosament amb la cruesa dels continguts exposats i la naturalesa dramàtica dels fets que il·lustren.

La planta baixa del Museu Memorial de l'Exili alberga el vestíbul, la recepció, l'aula pedagògica (equipada amb material bibliogràfic i documental, connexió a Internet i material tècnic per treballar en la projecció d'imatges), la botiga i la sala d'activitats temporals. A la primera trobem les principals sales de l'exposició permanent. A la segona, finalment, una valuosa selecció de documents (publicacions de l'època, material fílmic, fotografies, documentació oficial…) que permetrà el visitant submergir-se encara més en les apassionants (i terribles) vivències dels exiliats.

Així, les coses, i tenint com a columna vertebral la memòria, la història i la reflexió crítica, el MUME ens proposa passar d'una consideració general sobre l'exili (evocant i recordant la seua actualitat), a una reflexió sobre les causes de la gran fugida de febrer de 1939, sense perdre de vista una descripció detallada del patiment dels vençuts pel franquisme.

Aquest impactant i alliçonador recorregut té la representació espacial en la recreació d'un laberint que condueix al visitant a través de l'univers dels camps d'internament francesos, de la resistència al feixisme durant la Segona Guerra Mundial o de la deportació de milers de republicans espanyols als camps de concentració nazis (especialment a Mauthausen), fins a arribar a la derrota de les forces de l'Eix, la decepció que va suposar la supervivència del franquisme després de la Segona Guerra Mundial i la seua conti­nuïtat fins a mitjans dels anys setanta.

Donar testimoni
Però si per alguna cosa destaca (i impacta) aquest museu és per la presència de testimonis de persones que van experimentar en la pròpia pell el trastorn produït per la impossibilitat de residir en l'Espanya franquista. Les seues vivències ocupen un lloc privilegiat dins del MUME. De fet, des de l'obertura del centre s'està treballant activament en la recollida de fitxes personals d'exiliats i exiliades per ampliar encara més aquesta enriquidora col·lecció.

I és que el MUME no vol ser un museu estàtic. Els responsables el veuen més aviat com una espècie d'àgora, un espai obert, un gran projecte pedagògic de la memòria i de la conservació del patrimoni històric vinculat al combat per la llibertat i la democràcia. Per tant, resulta essencial acostar el museu a tot un ventall generacional: joves, estudiants, famílies, visitants de la tercera edat… El repte? No captar només un públic que estiga relacionat directament amb l'especialització i la investigació històrica. Al cap i a la fi, i tot i que l'eix principal del discurs expositiu és l'exili de 1939, la principal ambició dels responsables del MUME és fer d'aquest museu un lloc on siga possible reflexionar sobre l'exili, tenint present que ha estat una constant en la història del segle XX i principis de l'actual. Amb aquesta proposta, el Museu Memorial de l'Exili espera rebre uns 25.000-30.000 visitants cada any.

El Consorci del MUME està format per les següents institucions: Memorial Democràtic/Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Ajuntament de La Jonquera, Consell Comarcal de l'Alt Empordà i Universitat de Girona.

Números anteriors