Els navegadors web i la lectura

La lectura per internet de llibres, revistes i altres documents digitals ha estat, fins ara, una lectura de consulta. Arran de la creixent importncia del nvol a internet, el navegador web s, cada vegada ms, un element essencial.

Portada del llibre






La organizacin del conocimiento en Internet
Lara Navarra, Pablo;Martnez Usero, Jos nge
(Editorial UOC, S.L., 2018) 0 pg. 8

Portada del llibre






La seguridad para los menores en internet
de Luis Gargallo, Erik
(Editorial UOC, S.L., 2017) 106 pg. 11

Portada del llibre






La seguridad para los menores en internet
de Luis Gargallo, Erik
(Editorial UOC, S.L., 2017) 104 pg. 11

Portada del llibre






La seguridad para los menores en internet
de Luis Gargallo, Erik
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 6

Portada del llibre






Comunicar la moda en Internet
Fernndez de Crdova, Isabel
(Editorial UOC, S.L., 2017) 222 pg. 23

Entenem per lectura en el nvol aquella que es produeix sense la necessitat de descarregar els documents a lordinador o al dispositiu de lectura. La lectura en el nvol segueix la tendncia dinternet de posar-ho tot en el nvol, des dobjectes digitals, com ara llibres o canons, fins al mateix programari que permet la consulta i gesti de la informaci. Una mostra de la creixent importncia s la recent aparici dels primers ordinadors (Chromebook) basats en ls exclusiu daplicacions web i on els arxius tamb semmagatzemen a internet i no pas a lordinador de lusuari.

Pel que fa prpiament a la lectura, el navegador i les aplicacions web tamb sn importants. En la lectura en el nvol s important que el consumidor trobi tot el catleg en els diferents canals dinternet i que aquests garanteixin la lectura en qualsevol moment, des de qualsevol lloc i per a qualsevol dispositiu i, fins i tot, sense connexi permanent a internet. A ms, la lectura per internet permet compartir les nostres opinions amb els autors o amb altres usuaris mitjanant les xarxes socials.

La lectura en el nvol pot comportar models de negoci que, en el fons, no sn tan innovadors (que no vol dir que no siguin disruptius respecte de la indstria cultural actual): accs lliure, subscripci, pagament per exemplar, tarifa plana, etc. Per a accedir als fitxers utilitza el sistema didentificaci per contrasenya, amb la qual cosa no calen sistemes de protecci dels fitxers (DRM), sistemes que sn enutjosos a lhora de comprar. El venedor o distribudor de la informaci pot fer un seguiment directe de la lectura digital i saber hbits de lectura i tendncies del mercat.

A continuaci esmentem diverses maneres com la tecnologia sha apropat a la lectura digital en el nvol.

Lectura de pgines web

En termes generals, i simplificant fora, els navegadors dinternet consisteixen en una interfcie dusuari universal que sencarrega de sollicitar pgines codificades en html i de representar-les correctament com a pgines web. En principi, les pgines web sn esttiques i tenen com a caracterstica destacada la de permetre la navegaci mitjanant hiperenllaos.

Com s la lectura travs dels navegadors? La lectura de les pgines web a partir dels navegadors est condicionada pel mateix navegador, per la grandria de la informaci i pel tipus i disseny daquesta. Alhora, aquests elements estan condicionats per la infinitat de mides diferents de les pantalles [i, evidentment, del dispositiu de lectura]. Ats que la majoria de pgines web tenen una informaci que ultrapassa la mida duna sola pantalla, cal recrrer a la barra de desplaament lateral i a ls del cursor per anar amunt i avall del document. A fi danar duna pgina a laltra del llibre o revista i continuar amb la lectura hi ha un sumari que porta a un altre captol o secci del document. Evidentment, en aquest text shi poden incorporar textos, fotografies, sons, hiperenllaos, etc., que permeten enriquir la consulta o b saltar a altres parts del llibre o a altres documents externs que estan distributs per internet.

El disseny de la pgina pot ser fluid s a dir, que el text sadapta a la mida de la pantalla, o b pot ser fix. En el primer cas tenim un problema: el disseny de la pgina resulta poc atractiu (perjudicat, a ms, per la proliferaci de botons i pestanyes dels navegadors, llevat que no activem la funci de pantalla completa); en el segon cas tenim un altre problema: un disseny optimitzat per una dimensi determinada pot arribar a perdre bona part del seu potencial en pantalles de mides ms grans o, sobretot, ms petites.

Grcies a internet, les limitacions fsiques del paper queden superades amb escreix pels nous avantatges. Ara b, internet s ideal per a consultes espordiques, per a navegar, estar al dia de notcies, etc, per la lectura a partir de lordinador no ha acabat de reeixir (fins ara, com ms endavant expliquem). A ms del fet que lordinador es percep com un estri de treball, lanomenat look web (aparena web) s poc atractiu i adequat per a una lectura seqencial i en profunditat.

La lectura de PDF

Els fitxers PDF mantenen la composici grfica i el disseny del document creat. Generalment aquests fitxers provenen de documents que prviament han estat impresos en paper. Les seves prestacions grfiques sn excellents, per pateixen del fet que no sadapten a les pantalles dels diferents dispositius de consulta. Per a poder-los llegir sovint cal ampliar-los, fins i tot ms enll de la mida de la pantalla del dispositiu, per la qual cosa cal emprar les barres de desplaament dels navegadors per a poder-los visualitzar adequadament. Cal notar, a ms, que fins fa no gaires anys, la lectura de documents PDF noms es podia fer si aquests es descarregaven i es llegien des de lordinador. Actualment ja es poden llegir des del mateix navegador. Tamb s important observar que els dispositius petits sn els que ms dificultats tenen a lhora de veure PDF. Fins i tot els aparells de tinta electrnica actuals, que tot i que disposin duna pantalla relativament gran sn poc gratificants a lhora de mostrar PDF, ats el refrescament lent de la pantalla: lentitud de fer zooms i desplaaments de text.

La lectura de EPUB

Amb laparici del format EPUB han sorgit propostes que permeten llegir EPUB des dels mateixos navegadors. Nesmentem dues, una amb fitxers descarregats al mateix ordinador i una altra en lectura al nvol:

EPUBReader s un complement del navegador Firefox que permet llegir EPUB (sense DRM) que estan en lordinador de lusuari. El mateix programa, per, permet localitzar EPUB distributs per internet i descarregar-los amb molta facilitat. Val a dir que tamb disposa de la gesti de la biblioteca personal i que millora notablement les seves prestacions versi rere versi.

Bookworm s un servei web que ens permet pujar els nostres propis llibres EPUB (sense DRM) i llegir-los des de la web, en el nvol, de franc. Tamb permet generar una versi per poder ser llegida des de dispositius mbils, una gesti de la biblioteca personal i un punt de llibre. Per a utilitzar aquest servei noms hem de crear un compte i allotjar-hi els nostres arxius.

Tant una opci com laltra, per, encara tenen un look web, s a dir, un aspecte poc atractiu.

Les aplicacions descriptori, les aplicacions natives i les aplicacions dinternet enriquides.

A fi de millorar lexperincia lectora han aparegut nombroses aplicacions de lectura. La caracterstica general daquest grup s que, poc o molt, per a poder llegir els documents cal la installaci de complements o de programes fets a mida.

En les aplicacions descriptori i natives, el programari de lectura sinstalla en el dispositiu de lusuari. Ats que dominen el programari de laparell, poden emprar i optimitzar les prestacions del programari. Lexperincia lectora pot arribar a un mxim molt ptim, des de la personalitzaci a la interactivitat, animacions enriquides, etc. A lextrem, un llibre pot esdevenir una aplicaci de dalt a baix.

Les aplicacions enriquides funcionen des del navegador per, a ms, requereixen la installaci dun programari o de complements en lordinador per a poder utilitzar-se. Generalment es necessiten frameworks. Normalment aquestes aplicacions donen tantes prestacions com les dels programaris descriptori.

Dins daquest grup es troben aplicacions altament sofisticades, com ara des de les desenvolupades per a plataformes digitals densenyament a daltres de ms senzilles dedicades noms a la lectura de text.

Hi ha aplicacions que noms llegeixen llibres del propi dispositiu, com liBooks dApple, el reader del Kindle dAmazon o el de Kobo. En aquest cas, la diferncia entre els diferents programaris, respecte a internet, rau en ls que fan de la xarxa. En uns casos, noms lutilitzen per a comprar els llibres i descarregar-los a laparell. En altres casos lutilitzen per a gestionar les notes i el punt del llibre de lusuari i que aquestes siguin accessibles des de les diferents aplicacions que lusuari t installades en els diversos dispositius, com ara ordinador, mbil i tauleta. Aquestes notes romanen en el nvol propi de cada usuari. En altres casos, internet s emprat per a compartir les notes i altres experincies amb altres usuaris: Ibis, Kobe, etc.

Si b poden existir aplicacions multiplataforma (basats, per exemple en Adobe Air), la majoria de programaris daquest grup han de ser desenvolupats per a cada tipus diferent de plataforma (Windows, iOS, Android, MacOS, Linux, etc) i, fins i tot, per a cada tipus de dispositiu (per a optimitzar-lo al mxim). Apple podria ser un exemple paradigmtic dempresa que malda perqu es desenvolupin aplicacions exclusives en el seu entorn propietari. El cost de desenvolupar diverses vegades la mateixa aplicaci per a cadascuna de les plataformes noms est a labast de grans companyies, sobretot si cal actualitzar-les peridicament.

Les aplicacions web

Les aplicacions web. Si b la frontera entre les aplicacions del grup anterior i aquest sn dscoles, les aplicacions web no sinstallen ni executen en lordinador, sin a travs dun navegador. Les noves aplicacions web estan traslladant el model de desenvolupament centrat en el marc del servidor daplicacions propietries a un model centrat en la banda del client que treballa fluidament amb serveis en el nvol. Element clau del canvi de paradigma, entre altres avantatges daquest sistema trobem: estalvi de temps i de recursos en el desenvolupament, no ocupa espai en el disc dur, multiplataforma i actualitzacions immediates arreu, a ms de permetre compartir recursos en el nvol amb altres usuaris, guardar notes, etc. s a dir, podem gaudir dun sol desenvolupament que serveixi per a totes les plataformes i dispositius. A ms, des del punt de vista comercial i de mrqueting, ens trobem que podem estalviar-nos les comissions de les botigues d'aplicacions i que podem mantenir una comunicaci directa entre provedor de la informaci i usuari. Aquest nou plantejament continua tenint linconvenient que les funcionalitats encara no sn tant potents com les aplicacions descriptori, per cada vegada ms les diferncies sn menors: la implantaci de lhtml5 (que encara no s un estndard oficial) est menant al sorgiment de noves aplicacions web molt interessants per als lectors i per als mitjans de comunicaci i editors. Tot just estem a linici. A ms, lhtml5 permet guardar els llibres digitals a la caix de laparell de lectura, amb la qual cosa, si es talla la connexi a internet, es pot continuar llegint.

Com a cloenda de larticle i a tall dexemple, volem esmentar i compartir una nova proposta digital en les aplicacions web. Beat acaba de presentar el llibre digital, en obert, Manual de llengua per visibilitzar la presncia femenina, de la filloga Eullia Lled. Desenvolupat amb estndards web (html5, css3 i javascript) el llibre t una estructura grfica en columnes i incorpora imatges i vdeos, es pot consultar des de qualsevol navegador web modern i sadapta dinmicament a qualsevol tipus de pantalla i a qualsevol dispositiu: ordinador, mbil, tauleta, etc. El projecte sanir enriquint progressivament amb noves propostes digitals.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






El tercer sector en Espaa y en Europa
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 274 p. 18

Portada del llibre






mbits de recerca i metodologies en sociologia
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014) 222 p. 18

Portada del llibre






Territori i societat a l'Edat Mitjana II.
Varios autores
(Edicions de la Universitat de Lleida, 1998) 353 p. 18

Portada del llibre






Las acogidas
Moriana Mateo, Gabriela
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 248 p. 14

Portada del llibre






Agents del mercat artstic i colleccionistes
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) 244 p. 28

Portada del llibre






digital: Revoluciones y revolucionarios en el mundo hispano
Varios autores
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2014) 288 p. 9