Enric Valor, un mestre de la narrativa i de la filologia

Amb ra Josep Giner va poder dir que Enric Valor era l'escriptor valenci que possea naturalment ms llengua viva nadiua, usual, popular, instintivament ben usada, natural, espontnia. Gran observador i dotat duna fina sensibilitat lingstica, va saber aprofitar la riquesa dels nostres parlars: el de la Foia de Castalla nadiua, el de lAlacant dels anys de la Repblica, el de la seua estimada Valncia, on visqu des dels trenta anys, el de la Vall dAlbaida, la Mariola, lAitana, el Maestrat i els Ports de Morella, que recorregu com a recollector de rondalles, com a caador i excursionista o com a comerciant.

Valor va saber combinar una gran fidelitat a la norma fabriana i un treball per arribar a una llengua al ms unitria possible, amb una admirable tasca de recuperaci de la llengua de la terra, dels vells mots valencians. Ell mateix afirmava en 1971: Els valencians tenim grans reserves de vocabulari, que a Barcelona, per exemple, sols coneixen per la lectura dels clssics; possem un tresor dexpressions magnfiques creades a travs dels segles per gent de la ciutat i de les nostres comarques; conservem girs sintctics duna gran puresa [...] I el nostre deure s preservar-ho, fer-ho valdre, i en una paraula aportar-ho a la llengua general. En la seua obra aconsegueix un equilibri perfecte entre l'adhesi disciplinada a la normativa unitria i la defensa de les peculiaritats de la nostra modalitat, peculiaritats ben legtimes perqu es remunten als segles gloriosos d'esplendor medieval. En tota la seua producci, gramatical o narrativa, va saber trobar el punt dol entre la parla real, viva i espontnia del poble valenci, i el model de llengua convergent amb la resta de varietats del nostre idioma.

Portada del llibre






Rondalles populars valencianes
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2011) 764 pg. 20

Portada del llibre






Rondalles populars valencianes
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2007) 764 pg. 50

Rondallaire valenci

Segons el consell de Manuel Sanchis Guarner, inici desprs de la guerra de 1936-1939 larreplega i la reelaboraci de la literatura popular valenciana. El corpus de rondalles va anar apareixent entre 1950 i 1976. Leditorial Torre, dirigida per Xavier Casp i Miquel Adlert, li public entre 1950 i 1958 onze Rondalles valencianes. En leditorial lEstel, dirigida per Sanchis Guarner, en public dotze ms entre 1964 i 1970 amb el ttol de Meravelles i picardies. I la resta, fins a trenta-sis, veieren la llum en els dos primers volums de lObra literria completa entre 1975 i 1976 en leditorial Gorg. En les rondalles, arreplegades majoritriament en comarques valencianes meridionals (en la Foia de Castalla, en lAlcoi, en la Vall dAlbaida i en lAlacant), aconsegueix una prosa dctil, popular i genuna i alhora plenament correcta.

Sanchis, en 1970, es planyia amb ra que els valencians actuals no shan adonat del gran servei que Enric Valor ret al Pas, salvant duna prdua segura un dels seus bns espirituals ms significatius, ms bells i ms desconeguts i escrivia esperanat que potser el valoraran ms les generacions esdevenidores si s que germina la llavor valencianista que ara escampem. I tant que va germinar! Durant els darrers trenta anys shan multiplicat les edicions del corpus rondallstic valori, en el text original de lautor i en versions abreujades per a infants a crrec de Rosa Serrano, i shan adaptat al teatre i als nous mitjans audiovisuals.

Grcies als personatges de les seues contaralles, grcies a Esclafamuntanyes, a lAlbarder de Cocentaina, al Dimoni Fumador, al Gegant del Roman, els valencians hem recuperat el nostre imaginari collectiu. I amb les seues contalles, milers de valencians hem comenat a llegir i a estimar la nostra llengua.

El filleg

Com a filleg, en la doble faceta de gramtic i de lexicgraf, mostra sempre la seua passi per ensenyar. Amb una gran capacitat didctica, combinada amb una formaci lingstica respectable, va anar fornint una obra ben consistent. En els seus manuals combinava el rigor i la precisi amb la claredat de lexposici. Lafany de precisi el portava a establir distincions subtils, a donar clarcia en els aspectes ms complexos. Com ha assenyalat Vicent Pitarch, els seus manuals gramaticals sn treballs seriosos per alhora senzills, en els quals el rigor no enterbolix gens ni miqueta leficcia i loperativitat de lensenyana de la llengua.

Les seues obres gramaticals Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitj de gramtica catalana referida especialment al Pas Valenci (1977), La flexi verbal (1983), Temes de correcci lingstica (1983) tenen tanta qualitat com les dels mestres Carles Salvador, Josep Giner i Manuel Sanchis Guarner, i han sigut fonamentals en la formaci de bona cosa de valencians durant els darrers trenta anys.

En la seua recerca duna normativa comuna sesforava per orientar els valencians cap a les formes unitries, per no desaprofitava mai les ocasions daconsellar els parlants de la varietat oriental que sacostaren a les formes valencianes. I per aix considerava incorrecta la grafia darrera de ladverbi darrere, afirmava que la prdua de ladverbi ac en el barcelon era deguda probablement a influncia castellana, o qualificava la paraula tarda com a castellanisme del segle XVI.

Entre la seua producci gramatical, lobra ms brillant i ms original s sense dubte Millorem el llenguatge (1971), un llibre extraordinari i modlic, on segueix el mestratge de les Converses filolgiques de Fabra i tracta de depurar i denriquir lidioma, a partir de ls poc contaminat dels pobles valencians. Com va assenyalar el mestre Joan Sol, en aquesta obra el lector trobar una gran riquesa de llenguatge, una slida i segura informaci, un gran tacte, molta delicadesa, prudncia i pedagogia.

La seua tasca lexicogrfica comena amb el Vocabulari castellut de 1948, obra valuosssima formada per una relaci de les variants de Castalla que mancaven en el diccionari de Pompeu Fabra, mpliament aprofitat per Joan Coromines en el seu monumental diccionari etimolgic, i culmina amb el Vocabulari Fonamental (1988), especialment dedicat als jvens valencians, que t el mrit dintroduir paraules i locucions vives en les nostres comarques per absents en els diccionaris generals (com ara desduir-se distraures, divertir-se, dessonillar-se perdre la son, donyet follet, joguet joguina, reballar llanar amb violncia o tendur cast. mesa camilla), i dadoptar grafies ben coherents amb la nostra fontica histrica (com ara blsem, Brbera, estmec, msquera, nufreg o pleg).

Les novelles dEnric Valor

De les tres facetes de la seua obra rondallaire, filleg i narrador, la que ell estimava per damunt de tot va ser la de creador duna obra narrativa original. Aix ho confessava en 1985 en una entrevista amb Toms Llopis: Crec que si he fet gramtiques i Millorem el llenguatge s pel gran amor a lidioma que tenia i perqu mhavia preparat per a conixer-lo a fons i poder escriure b, escriure novelles; i, respecte a la recreaci de les rondalles, afirmava obertament que no ho hauria fet si hagus pogut escriure novelles. I, deu anys ms tard, ho confirmava en les Converses amb un senyor escriptor a Rosa Serrano: Vaig comenar a escriure per amor a la literatura; lamor a la narrativa i especialment a les novelles no se mhavia refredat a travs de tan diverses circumstncies com havien afectat la meua vida.

La narrativa original de Valor sinicia amb les Narracions de la Foia de Castalla (Barcino, 1953), primera i darrera obra publicada a Barcelona. Segons Joan Fuster, autor del prleg, el que hi preval s la passi descriptiva, i aquesta empeny la prosa de Valor a moments de matisaci delicada, en el lxic i en el dibuix; la geografia literria del Pas Valenci sen beneficia indiscutiblement.

La primera novella, Lambici dAleix, acabada el 1948, no es publica fins al 1960. Narra la relaci amorosa entre una dona infeliment casada i un jove sentimental, i lacci es localitza a Callosa den Sarri, la Vila Joiosa i especialment en el mas de lArbre, en plena serra dAitana. Joaquim Espins ha destacat en aquesta obra el protagonisme i la humanitzaci del paisatge, dotat ben sovint dun cert lirisme, i la precisi descriptiva, que la inscriuen dins la tradici realista i lemparenten amb narradors modernistes com Vctor Catal o Gabriel Mir. Per s en la trilogia de lanomenat cicle de Cassana, el projecte narratiu ms ambicis de Valor, on el seu geni creador i forjador dun cosmos literari arriba a un major abast globalitzador. La primera novella del cicle es public en 1980 amb el ttol de Sense la terra promesa. En aquesta obra, on intervenen ms dun centenar de personatges, un narrador omniscient ens presenta un panorama minucis de la vida duna xicoteta ciutat valenciana meridional, Cassana (la seua Castalla natal) i dels pobles propers dIvarri i Tavarri (els reals Ibi i Tibi) entre els anys 1916 i 1918.

Tant la segona novella del cicle, Temps de batuda (1983), com la tercera i darrera, Enll de lhoritz (1991), ens narren, ja en primera persona i amb molts elements autobiogrfics, les conseqncies de la guerra i la revoluci (1936-1939) en el sud valenci. En Temps de batuda el jove professor de la ciutat de Valncia Frederic Genovard i Amors, lalter ego de Valor, en companyia de sa mare i sa germana es veuen atrapats en el mas de lAlmussai de Cassana, que acaben dheretar i on sols pensaven passar lestiu, per lesclat de lalament del general Franco contra la Repblica. La novella ens mostra, duna banda, la recuperaci de la terra nadiua a partir de la contemplaci del paisatge i de la descripci de les formes de vida tradicional, i, de laltra, el procs didentificaci del protagonista amb la classe treballadora, que el portar a convertir-se en un dinmic gestor de la collectivitat de treballadors de Cassana. En Enll de lhoritz, lmbit de lacci samplia de Cassana, on arriben els refugiats madrilenys, a la bombardejada ciutat dAlacant, a lAlcoi revolucionari, al front de Terol i a la ciutat de Gandia, des don Genovard partir cap a lexili.

Enric Valor ha bastit un univers narratiu propi que fa de la seua obra una fita ineludible i ben significativa de la nostra literatura contempornia, que es mereix assolir una mplia difusi i ser coneguda pel pblic lector de tota la comunitat lingstica. Com ha escrit recentment Vicent Escriv, ens agradaria moltssim veure assumit que la seua aportaci a les nostres lletres s, senzillament, impressionant a ms dimprescindible, i que el seu nom apareguera entre els grans fabuladors histrics com Vctor Catal i Narcs Oller, i al costat dels seus quasi coetanis Lloren Villalonga i Merc Rodoreda.

No agrairem mai prou al mestre Enric Valor el seu enorme esfor per arreplegar pacientment el nostre tresor lxic i fraseolgic, i oferir-nos-el contextualitzat en una obra literria amena, coherent i duna gran bellesa. I no s un dels seus menors mrits que el seu valenci literari haja influt tant i per a b en el model lingstic adoptat pels escriptors de les darreres generacions (com ara Josep Piera i Toni Cucarella), pels mestres que han introdut lidioma a lescola, i pels mitjans de comunicaci audiovisuals.

Enguany commemorem el centenari de la naixena(i lany passat ho vam fer del des aniversari del seu trasps) duna de les figures clau de la histria valenciana contempornia: la d'Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 Valncia, 2000), narrador, recuperador de la nostra rondallstica i dels nostres parlars, gramtic, lexicgraf, enamorat d'una llengua i d'un pas als quals va dedicar totes les seues energies al llarg de vuitanta-vuit anys de vida fecunda. Tota l'obra de Valor, narrador per vocaci i gramtic i lexicgraf per convicci cvica, aparentment molt diversa, t un eix bsic evidentssim: el comproms amb el poble valenci a travs de la paraula.

Un petit tast de l'obra d'Enric Valor

Construir dacord amb el propi enginy i amb subjecci a regles duna inflexible sintaxi, s ben lloable. Ac, el subjecte; all, el verb; ms enll, latribut, o el complement... Aix est, naturalment, ben b. Per una prosa amb un excs de sistematitzaci i que defugint de bona fe lamanerament extirpe o oblide les nostres caracterstiques locucions, frases sancionades, girs peculiars, en fi, els nostres modismes, haur de resultar freda, poc castissa i, de vegades, artificiosa (Esclat, 3, 1948).

LAitana, lenlairada i majesttica serra, forma all una alta vall, llarga i estreta [...] Barrant-li lhoritz de migjorn a la vall eriada i solitria, corre interminable la carena suprema de la serra, lvida balena ptria morta sobre un ja de serres convulses i entrelligades, amples com si anessin a ser infinites, que es resolen en la seua alta i senzilla unitat (Lambici dAleix, 1960).

El mes dagost va proporcionar a la vila, ampla, callada i ensopida, una commoci daquelles que solen donar-se de tard en tard. Dona Berta Mauri i Alemany havia mort a migjorn, en lhora aturada i calorosa del poble llaurador lliurat a la batuda dels cereals (Sense la terra promesa, 1980).

A la primeria de lestiu, havem anat a la Casa Gan de lAlmussai, un mas propi heretat de poc, per passar-hi un curt estiueig en plena serra de Cassana. Ja all dalt, sesdevingu lalament militar i dret contra la Repblica el 18 de juliol de 1936, i la nostra biografia prengu un rumb inesperat (Enll de lhoritz, 1991).

Premis, homenatges i estudis

Entre els principals reconeixements a lobra dEnric Valor cal destacar: el Premi de les Lletres Valencianes de lAjuntament de Valncia (1985), el Premi dHonor de les Lletres Catalanes (1987), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) i els doctorats honoris causa de les universitats de Valncia (1993), les Illes Balears (1998), Jaume I de Castell (1999), Alacant (1999) i Politcnica de Valncia (1999).

Els principals treballs dedicats a lestudi de les aportacions dEnric Valor es troben en les obres segents: Actes del Simposi Enric Valor dEstudi i Festa (Castalla, primavera del 1995), coordinat per Adri Carbonell, Alacant, Diputaci Provincial, 1996; Enric Valor. Huitanta-sis anys, nmero monogrfic de la revista Canelobre coordinat per Llus Alpera, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1997; Paraula de la terra (escrits seleccionats), Universitat de Valncia, 1998; Valoriana. Estudis sobre lobra dEnric Valor editats per Vicent Salvador i Heike van Lawick, Castell, Universitat Jaume I, 1999; Enric Valor (1911-2000). In memoriam. Creaci literria i comproms lingstic, Universitat Autnoma de Barcelona, 2000; Enric Valor, un home de poble, estudis editats per E. Casanova, R. Mora i J. Sanchis, Valncia, Denes, 2002; i Enric Valor. El valor de les paraules, estudis editats per Vernica Cant com a catleg de lexposici organitzada per lAcadmia Valenciana de la Llengua, Valncia, 2010.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Ejercicios de qumica farmacutica I
Camps Garca, Pelayo;Vzquez Cruz, Santiago;Escolano Mirn, Carmen
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015) 252 p. 19

Portada del llibre






digital: GEOMETRA DESCRIPTIVA. SISTEMA ACOTADO: APLICACIONES
Diaz Minguez, Rodrigo
(Universitat Politcnica de Valncia, 2015) 316 p. 6

Portada del llibre






Grafitis
Russi, Pedro
(Editorial UOC, S.L., 2016) 160 p. 17

Portada del llibre






digital: La encendida memoria: aproximacin a Thomas Merton (2 Ed.)
Beltrn Llavador, Fernando
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2020) 0 p. 8

Portada del llibre






Marcas sonrientes
Valiente Alber, Snia
(Editorial UOC, S.L., 2016) 242 p. 26

Portada del llibre






Cuba-EEUU: la hora del deshielo
Guerrero Vall, Joan Antoni
(Editorial UOC, S.L., 2016) 150 p. 13