El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva

El llibre digital, tamb anomenat llibre electrnic, s una publicaci que es difon en format digital, i que, per tant, necessita un dispositiu electrnic per a ser llegida. El que en principi podria ser contemplat com un simple aven tecnolgic, i res ms, s'est convertint en tot un fenomen disruptiu quant al consum de la informaci que t el paper com a suport de distribuci.

La tecnologia disruptiva, a diferncia de la tecnologia sostenible, s una tecnologia innovadora que trenca el statu quo del moment i permet millorar significativament un producte o un servei d'una manera que el mercat no espera. Representa un trencament radical que no vol dir immediat i implica el desplaament de la tecnologia existent o la introducci d'un nou servei a la societat. Generalment, per tal de competir contra la tecnologia dominant i mirar de consolidar-se, la tecnologia disruptiva en els seus inicis presenta baixes prestacions. Millora progressivament i va ocupant els nnxols als quals la tecnologia establerta va renunciant, fins que finalment aconsegueix la major quota del mercat. Aquesta descripci terica sobre la tecnologia disruptiva la podem aplicar al mn de l'edici i del llibre en paper: el llibre digital, amb les seves noves prestacions i nous serveis, i els nous dispositius de lectura o de consum de la informaci estan fent que la tecnologia i l'ecosistema econmic, social i cultural que gira al voltant del llibre en suport paper estiguin sent desplaats. No s, per, un tema recent ni inesperat: des de fa uns quants anys moltes lnies d'edici (per exemple, enciclopdies) han estat eliminades del catleg de les editorials davant de la puixana dels ordinadors i, en especial, d'Internet, que ha perms la creaci de nous productes i de serveis impensables fa escassos anys. Per la tecnologia disruptiva encara no ha completat el seu cam. La recent aparici de nous aparells lectors i la seva progressiva millora assenyalen un nou pas: la resta del catleg editorial en paper, sense cap excepci, acabar sent desplaat per l'entorn digital. Tardar ms o menys, hi haur ms o menys convivncia entre el paper i el digital, per aquest s'acabar imposant al primer.

La digitalitzaci de la informaci permet que els llibres es puguin llegir en multitud de dispositius electrnics, com ara ordinadors, telfons mbils, smart phones (o telfons intelligents), lectors de llibres electrnics, tablets, televisors, etc. (ja sigui mitjanant consulta per streaming o reproducci en temps real o mitjanant descrrega dels fitxers). A ms (depenent de les caracterstiques del dispositiu), es poden adquirir i es poden llegir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Tamb, depenent de les caracterstiques del dispositiu lector, l'usuari pot canviar la mida del text, prendre-hi notes, fer-hi cerques, desplaar-se a pgines concretes, enviar a imprimir, enllaar amb informaci externa, escoltar msica, veure vdeos, consultar informaci de diccionaris incorporats o vinculats, compartir la informaci i notes en xarxes socials i moltes altres prestacions que s'anomenen enriquides. I tamb, grcies a la digitalitzaci de la informaci, aquesta pot ser personalitzada en funci de les necessitats dels usuaris (en educaci, per exemple) o b d'interessos comercials (publicitat, per exemple).

Portada del llibre






El documento electrnico: Aspectos jurdicos, tecnolgicos y archivsticos.
Varios autores
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2014) 440 pg. 12

Portada del llibre






La preservacin de los documentos electrnicos
Soler Jimnez, Joan
(Editorial UOC, S.L., 2012) 128 pg. 12

Portada del llibre






La preservacin de los documentos electrnicos
Soler Jimnez, Joan
(Editorial UOC, S.L., 2011) 128 pg. 6

Portada del llibre






El documento electrnico: Aspectos jurdicos, tecnolgicos y archivsticos.
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2008) 440 pg. 24

Portada del llibre






La preservacin de los documentos electrnicos
Soler Jimnez, Joan
(Editorial UOC, S.L., 2008) 128 pg. 12

El llibre digital tamb est transformant lacci mateixa de llegir (i, igualment, el lector mateix). Actualment hi ha qui sost que l'hbit de lectura de la societat i, en especial, del jovent est en retrocs. Per s aix, realment? Es llegeix menys ara que abans? Qu entenem per lectura? Com la quantifiquem? Ara en general llegim ms que mai, encara que no siguin llibres. El lector, a ms, ha de saber com s'organitza la informaci, com i on es troba, com hi pot interactuar i, sobretot, el seu paper ja no s passiu: ara t un paper proactiu, ja que participa en els debats de les obres, ajuda collaborativament a crear-les, a esmenar-les, a actualitzar-les, etc. Tamb s important considerar que el llibre o el diari ja no sn una unitat tancada entre dues tapes, com una unitat d'informaci estanca: els llibres o els diaris poden ser oberts, integrables i mesclables, ja sigui per part de l'autor, de l'editor o de l'usuari. Evidentment, tamb sorgeixen productes electrnics dirigits especialment cap a un tipus determinat de suport, com ara les novelles per a mbils.

L'any 2007 l'aparici del Kindle d'Amazon vei com els dispositius lectors de llibres digitals (dits tamb e-books o llibres electrnics) sortien del seu estat de letargia per a reivindicar el seu paper en l'entorn digital (tinguem present que el llibre electrnic comen a difondre's el 1998). Aquests aparells lectors sn uns dispositius fabricats especialment per a llegir llibres, diaris, revistes i altres documents digitals i tenen un disseny que imita la forma i les dimensions del llibre de paper. La majoria de models utilitzen l'anomenada tinta electrnica i presenten com a gran avantatge el fet que permeten la visi dels documents en condicions extremes de llum ambiental, ja sigui en la foscor o en plena llum solar. Les pantalles de tinta electrnica, a diferncia de les pantalles tpiques dels ordinadors, no emeten llum per a poder llegir els documents, per la qual cosa la vista no es cansa. Entre altres prestacions, a ms de les esmentades anteriorment, consumeixen poca energia, pesen poc, poden emmagatzemar centenars de llibres descarregats, etc. Altrament aquests dispositius tenen en lactualitat limitacions que els fan aptes noms per a llegir llibres o diaris: tinta en blanc i negre, refrescament lent de les pantalles (que no permet veure vdeos), etc. El mateix concepte de lector de llibre electrnic ha implicat una certa controvrsia: hi ha qui opina que com que la gent no llegeix, no t cap sentit un dispositiu dedicat a la lectura i que l'usuari preferir un dispositiu amb ms prestacions, com ara mbils o tablets. Val a dir, per, que la tecnologia de la tinta electrnica est evolucionant i aviat disposarem de dispositius en color flexibles o no que tamb permetran veure-hi vdeo.

Al 2010, l'aparici de la tablet iPad d'Apple ha representat un nou pas vers la transformaci del paper al digital. L'iPad s un ordinador en forma de taula plana i tctil que est pensat ms aviat per al consum d'aplicacions que no com un dispositiu per a crear continguts. L'experincia de l'usuari en aquest entorn s el que s'anomena gratificant, ja que les prestacions, variades, poden ser altament enriquides amb vdeos, animacions, etc. Les tablets marquen un cam que el mn de l'edici veu amb especial inters. Altrament, tamb hi ha qui considera que aquestes aplicacions sn tancades i que acabaran esdevenint obsoletes, com ho sn les aplicacions en CD, i que el futur ha de passar per internet. Per tant, anem cap a un entorn en qu existiran multitud de propostes diferents i multitud de canals de distribuci. Aix, al costat dels llibres de paper, existiran llibres digitals, llibres enriquits, aplicacions, i s'avanar cap a una convergncia real entre diferents tecnologies: televisi, rdio, llibres digitals, etc. Respecte als llibres de paper, com que prviament hauran estat digitalitzats (o ja seran digitals) ajustaran la seva oferta a la seva demanda real. Mitjanant la impressi sota comanda s'acabar l'acumulaci d'estocs de llibres per vendre i les anades i vingudes de llibres d'un magatzem a l'altre. Tot fa pensar que el llibre en paper conviur amb el llibre digital durant un cert temps. A ms, el paper com a objecte t un valor gens negligible. Per tant, de cara als editors, a ms d'oferir llibres ms o menys enriquits hauran d'oferir la possibilitat d'imprimir els llibres sota comanda, talment com si fos un factor premium d'una proposta digital. I ara, un altre aclariment, com que hi haur infinitat de propostes diferents (com persones i estils cognitius diversos), una d'elles ser la simple lectura seqencial. Per tant, no totes les propostes hauran de ser enriquides. Val a dir, per, que el preu de venda ser sensiblement diferent i, molt probablement, inferior a lactual.Respecte a la cadena de valor del llibre, aquesta canviar radicalment en relaci amb lactual, de manera que existiran mltiples cadenes diferents, nous interlocutors i tamb la modalitat, cada vegada ms en ala, de l'autopublicaci.

Malgrat que encara hi ha gent refractria a considerar que estem davant d'una tecnologia disruptiva, podem dir clarament que el llibre digital est implicant una reformulaci de la distribuci i del consum de la informaci en la societat del segle XXI. Les grans empreses sn les ms reticents a admetre el canvi i neguen aquesta evidncia o b adopten el nou entorn sense canviar el model de negoci. Innovar no vol dir traslladar mimticament la informaci i la cadena de valor del paper al nou entorn digital ni mantenir captius els lectors, sin que el nou entorn implica un nou paradigma en el mn de l'edici i un nou model de negoci. I aquest s un dels problemes actuals: bona part dels sectors afectats encara no han trobat models alternatius viables econmicament. I encara ms, la competncia s molt important i tecnolgicament parlant est ms ben preparada (grans operadores de telecomunicacions i grans empreses informtiques). A ms, ara realment estem en un mercat mundial. Tenim problemes per tamb oportunitats. El paper dels editors que haur de ser reinventat ser el de saber donar valor afegit als continguts i comercialitzar-los en un mn en xarxa i saber trobar el seu nnxol de mercat.

Josep M. Vinyes
Editor de Beat.cat i de lEnciclopdia.cat

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






digital: Interuniversity Style Guide for Writing Institutional Texts in English
Varios autores
(Publicacions URV, 2017) 142 p. 3

Portada del llibre






Les teories de la recepci literria
Guzman Pitarch, J. Roderic
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1995) 130 p. 9

Portada del llibre






Infraestructuras hidrulico-sanitarias I. Abastecimiento y distribucin de agua
Trapote Jaume, Arturo
(Universitat d' Alacant (Publicacions), 2011) 268 p. 21

Portada del llibre






Blaquerna. Edici facsmil
Llull, Ramon
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 320 p. 38

Portada del llibre






El ltimo vuelo y otras piezas (2003 - 2008)
Montalbn Kroebel, Pedro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2008) 160 p. 12

Portada del llibre






INGENIERIA DEL MEDIO RURAL: CONSTRUCCIN
Turegano Pastor, Jos Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 242 p. 26

Portada del llibre






PROBLEMAS RESUELTOS DE FUNDAMENTOS QUMICOS DE LA INGENIERA
Tormos Faus, Rosa;Climent Olmedo, Mara Jos;Espl Moncho, Mercedes;Morera Bertomeu, Isabel M
(Universitat Politcnica de Valncia, 2001) 160 p. 17

Portada del llibre






digital: Padres y madres en serie
Visa Barbosa, Mariona
(Editorial UOC, S.L., 2016) 246 p. 8

Portada del llibre






digital: L'estratgia electoral
Canaleta Heras, Pau
(Editorial UOC, S.L., 2012) 106 p. 9

Portada del llibre






digital: Gua prctica para la creacin de empresas
Varios autores
(Publicacions URV, 2014) 184 p. 2