La biblioteca del segle XXI

El pas del rotllo al cdex, laparici de la minscula, ls del paper i la invenci de la impremta havien estat fins a la segona meitat del segle XX els principals esdeveniments que havien determinat la transmissi i la difusi del coneixement, un coneixement que en formes i suports diversos era preservat per a una minoria iniciada i erudita en venerables i silenciosos espais anomenats pels grecs biblioteques.

Ls generalitzat de les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci al darrer decenni del segle XXI ha representat la superaci de la societat industrial i la modificaci de les formes del comportament hum. Espai i temps han adquirit un significat nou en un mn globalitzat on les niques fronteres sn les que sentesten a mantenir els homes per al seu inters i profit: les poltiques i les econmiques. Hic et nunc, aqu i ara, defineixen la generaci de linici del segle XXI. Les necessitats han de ser cobertes de forma immediata, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El desprs s sempre massa tard.

I les biblioteques no podien romandre al marge daquesta revoluci. No podien continuar sent recintes tancats, noms accessibles fsicament i en determinats moments. Calia que mitjanant les noves tecnologies sobrissin i posessin el coneixement a labast de qualsevol ciutad de qualsevol indret. Les biblioteques del segle XXI han de ser tamb biblioteques digitals.

Portada del llibre






Bibliotecas integradas
Parra-Valero, Pablo
(Editorial UOC, S.L., 2018) 132 pg. 6

Portada del llibre






Bibliotecas integradas
Parra-Valero, Pablo
(Editorial UOC, S.L., 2018) 136 pg. 15

Portada del llibre






Bibliotecas integradas
Parra-Valero, Pablo
(Editorial UOC, S.L., 2018) 132 pg. 15

Portada del llibre






Biblioteca
Ortiz Macas, Magdalena
(Editorial UOC, S.L., 2017) 0 pg. 6

Portada del llibre






Biblioteca
Ortiz Macas, Magdalena
(Editorial UOC, S.L., 2017) 134 pg. 14

El concepte de biblioteca digital no s unvoc, ja que implica diferents accepcions, des de la part digital duna biblioteca fsica fins als dipsits de materials digitalitzats. Com en el cas del pas del rotllo al cdex, de la majscula a la minscula o del manuscrit al text imprs, els documents preservats en les biblioteques fsiques sn copiats digitalment i incorporats en el nou suport a lanomenada biblioteca digital. Pot ser el cas de Google Books o de la Biblioteca Virtual Joan Llus Vives, circumscrita a les obres ms importants del patrimoni cultural catal, valenci i balear, sense oblidar les que, tot i escrites en altres llenges, hi han tingut relaci. Cal fer esment especial daquesta biblioteca virtual que, en el marc de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes especialitzada en literatura hispanoamericana, compl el seu des aniversari el 5 doctubre de 2009 amb ms de mil obres a text complet, 1.081 per ser precisos. Promoguda per la Xarxa Vives duniversitats, shi han sumat altres institucions com la Biblioteca de Catalunya, lInstitut dEstudis Catalans, lAbadia de Montserrat, amb edicions facsmils dobres tan notables com les Homilies dOrgany o el Llibre Vermell de Montserrat. Sn tamb remarcables els portals temtics Jaume I i El llibre dels fets, Convivio. Poesa medieval y cancioneros, Poesia catalana contempornia, Historiografia a la Corona dArag i la biblioteca dautors que inclou Ausis March, Constant Llombart, Joan Maragall i Ramon Llull. Si la histria s mestra, cal no repetir els errors comesos en el passat destruint els exemplars en el suport o format anterior i confiant la pervivncia de lobra nicament al nou format. Un dels reptes actuals s la preservaci futura dels documents digitalitzats, un repte per al qual sembla que les solucions encara sn poques i poc convincents. Tamb caldria evitar que la biblioteca digital arracons la biblioteca presencial de forma que el que no estigus digitalitzat acabs caient en loblit com succe amb les antologies que condemnaren a la desaparici les obres que no hi foren incloses.

Una biblioteca digital, de la mateixa manera que una biblioteca presencial, tamb pot incloure informaci digital heterognia. s el cas de la Biblioteca Digital de Catalunya, promoguda pel Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) fa deu anys, la qual ofereix bases de dades, e-revistes, dipsits de materials diversos i tamb e-llibres. La importncia per als membres de la comunitat universitria queda palesa en les dades dutilitzaci corresponents a lany 2009: 1.500.000 de recerques a bases de dades, 4.560.000 articles descarregats i 236.700 daccessos a llibres electrnics, des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb major facilitat dintegraci de la informaci en lentorn de treball de cadasc. Per ladquisici consorciada dinformaci digital no solament ha facilitat laccs a la informaci, sin que ha perms que tots els professors, investigadors i estudiants disposin dels mateixos recursos, amb independncia de la universitat o del centre al qual pertanyin, i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats en la seva formaci i promoci professional. Endems, possibilita laccs a un volum dinformaci que cap instituci per si sola en podria suportar els costos, al mateix temps que li representa un important estalvi econmic.

Les revistes en suport paper o les e-revistes, classificades en quartils pel seu valor dimpacte, han estat i continuen sent el mitj de difusi de la producci cientfica. Sn comercialitzades per monopolis editorials que en fixen el preu anual i, en el cas de les e-revistes, per paquets tancats. La publicaci en aquestes revistes sol comportar un cost per a linvestigador que no solament hi aporta els resultats duna recerca finanada, en la majoria dels casos, amb cabals pblics, sin que els cedeix els drets dexplotaci, de forma que laccs i ls queden restringits a les condicions establertes en el corresponent contracte. Si la situaci s econmicament insostenible, encara ho s menys socialment. Cada vegada sn ms les declaracions i manifestos reclamant que els resultats de la recerca finanada amb diners pblics siguin de domini pblic: Budapest Open Access Initiative (2002), Bethesda Statement on Open Access Publishing (2003), Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities (2003), European Research Advisory Board (2006), Commission of the European Communities (2007), European Research Council.(2007), European University Association (2008), i la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (2009). Cal posar els resultats de la recerca a labast de la ciutadania de forma que aquesta pugui conixer, aprehendre i fer seus els avenos cientfics i culturals de lentorn social, cal, en definitiva, socialitzar el coneixement.

Accs obert i control

Laccs obert no significa en cap cas la supressi de mecanismes de control que garanteixin la qualitat de la publicaci ni la limitaci de la llibertat de linvestigador per a publicar on consideri que els resultats de la recerca tindran un major impacte. La publicaci en accs obert es pot fer per vies i formes diferents: en e-revistes, assumint els costos de publicaci fixats (via daurada), o a travs de dipsits o repositoris (via verda), per en qualsevol cas cal garantir-ne la revisi per part dun comit dexperts. Laccs obert tamb pot ser amb limitacions i graus diferents: des de laccs sense cap limitaci a laccs restringit als membres dun collectiu o comunitat o des de la mera referncia bibliogrfica al text complet passant per la incorporaci de preprints o abstracts. Per en qualsevol cas cal que les institucions pbliques estableixin lobligaci de dipositar en repositoris les publicacions derivades de projectes subvencionats amb fons pblics, incentivin econmicament les publicacions en accs obert i les afavoreixin amb mesures de discriminaci positiva en els processos davaluaci de projectes dinvestigaci, dacreditaci del professorat, davaluaci de la recerca (sexennis) o de promoci interna. Serveixin dexemple els mandats de les universitats do Minho i de Lige.

Finalment, cal remarcar tamb un altre important avantatge de publicar en accs obert: una major visibilitzaci de la producci cientfica de linvestigador i de la instituci, un aspecte despecial rellevncia en una societat mediatitzada per uns rnquings criticats per la majoria, per examinats amb cura per tots.

La publicaci en accs obert requereix disposar de repositoris digitals que siguin interoperables en xarxa, s a dir, que els documents que shi emmagatzemin estiguin degudament etiquetats a fi que disposin de metadades que possibilitin la seva recollecci per cercadors o des daltres repositoris. La Biblioteca Digital de Catalunya disposa en aquest moment de cinc repositoris cooperatius especialitzats en la recopilaci de la producci cientfica, de materials docents i del patrimoni catal: TDX, RACO, RECERCAT, MDC i MDX.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) cont, en format digital, tesis doctorals a text complet duniversitats catalanes i daltres comunitats autnomes fins a un total de dinou. Daquesta manera sen facilita laccessibilitat i se nincrementa la visibilitat, aix com la difusi de la producci cientfica daquestes universitats. El nombre total de tesis dipositades s de 8.305 i el de consultes durant lany 2009 fou de 4.463.737.

RACO (Revistes Catalanes amb Accs Obert) permet la consulta, en accs obert, dels articles a text complet de revistes cientfiques, culturals i erudites catalanes a fi dincrementar-ne la visibilitat i difondre la producci cientfica i acadmica que hi est recollida. Inclou un total de 95.137 articles, corresponents a 7.001 nmeros de 257 revistes, els quals han rebut 2.604.013 consultes al llarg de lany 2009.

RECERCAT (Dipsit de la Recerca de Catalunya) aplega literatura de recerca de les universitats i dels centres dinvestigaci de Catalunya articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques a fi de fer ms visible la recerca que es duu a terme a Catalunya i alhora facilitar-ne, de forma gratuta, la incorporaci a la xarxa per tal de crear alternatives al paradigma de pagar per tenir accs a la informaci que sha elaborat en la prpia instituci. Hi participen 17 institucions amb 14.685 documents agrupats en 195 colleccions, els quals reberen 952.178 consultes durant lany 2009.

MDC (Memria Digital de Catalunya) inclou colleccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells i ex-libris relacionats amb Catalunya a fi de facilitar-ne la consulta i la preservaci. En total sn 653.005 imatges reunides en 34 colleccions corresponents a 11 institucions.

MDX (Materials Docents en Xarxa), inaugurat el 15 doctubre de 2009, cont materials i recursos digitals resultants de lactivitat docent que es porta a terme a les universitats membres amb lobjectiu de contribuir a la innovaci educativa i a laccs lliure al coneixement. Shi poden consultar ja ms de 800 documents agrupats en 11 colleccions pertanyents a 10 universitats catalanes. El repositori, de tipus hbrid, permet dipositar informaci o recollectar-la, aix com fer-ho amb carcter restringit o no. Sha volgut donar resposta a les necessitats docents i daprenentatge, no cobertes fins aleshores, malgrat ser la docncia la primera de les missions de la universitat.
Per per accedir a la informaci de forma independent cal dominar tot un seguit de competncies informtiques i informacionals que possibilitin la correcta gesti de la informaci. En aquest sentit la Comissi mixta CRUE-TIC i REBIUN elabor un document sobre competncies informtiques i informacionals en els estudis de grau, que fou trams a tots els rectors de les universitats espanyoles, amb lobjectiu dassegurar-ne la presncia, juntament amb els coneixements especfics, en els plans destudi dels nous ensenyaments de grau. Cal recordar que competncia s un concepte holstic i dinmic que la OECD ha definit com la capacitat per donar resposta amb xit a demandes individuals o socials, o dur a terme una activitat o comesa. Duna banda, lusuari ha de saber com funcionen les tecnologies de la informaci, per qu serveixen i com shan dutilitzar per a aconseguir uns objectius concrets; daltra banda, ha de ser conscient de la necessitat dinformaci; identificar com satisfer-ne la necessitat; determinar com localitzar-la; localitzar-la i accedir-hi; comparar-la i avaluar-la; organitzar-la, utilitzar-la, de forma tica i legal, i transmetre-la, i finalment sintetitzar-la i crear coneixement. Els set pilars per a lassoliment de competncies informacionals establertes per SCONUL (Society of College, National and University Libraries) troben el seu fonament en el mtode del filsof atens, fill del picapedrer i la llevadora, pel qual el subjecte passa de la nescincia a la ignorncia per a iniciar el costerut cam que lha de portar al coneixement llumins.

La biblioteca del segle XXI ha de deixar de ser un dipsit passiu de fons per esdevenir un centre actiu de recursos per a laprenentatge i la investigaci (CRAI), en el qual es faciliti accs a la informaci, assessorament, formaci i recursos informtics, tecnolgics i educatius per obtenir-la. La biblioteca universitria del segle XXI ha de situar-se en el centre de la nova estructura dels campus dexcellncia, els quals agrupen no solament centres universitaris, sin tamb centres dinvestigaci, centres tecnolgics, parcs cientfics i tecnolgics, hospitals, empreses i institucions culturals, per tal de prestar un servei de suport a laprenentatge, a la docncia, a la investigaci, a la transferncia i a la innovaci, de qualitat, a tots els que en formen part i no noms a uns en particular.

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






Letras del exilio. Mxico 1939-1949
Albiana, Salvador;Caudet, Francisco;Mancebo Alonso, M. Fernanda
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 1999) 136 p. 11

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Psicodiagnstico clnico infantil
Vives Gomila, Maria
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 17

Portada del llibre






Ciencia poltica para periodistas
Rodrguez Castromil, Antn
(Editorial UOC, S.L., 2017) 214 p. 23

Portada del llibre






digital: Apprendre le franais... pour traduire des textes de spcialit
Civera Garca, Pilar
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 455 p. 15

Portada del llibre






digital: La literatura dramtica
Foguet i Boreu, Francesc;Nria, Santamaria Roig
(Editorial UOC, S.L., 2016) 0 p. 9

Portada del llibre






Cmo construir un buen guion audiovisual
Aranda Jurez, Daniel;de Felipe Allu, Fernando;Icart, Pau;Pujol Ozonas, Cristina
(Editorial UOC, S.L., 2016) 254 p. 24

Portada del llibre






digital: La pilota valenciana
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 11

Portada del llibre






digital: Elisabeth Noelle-Neumann
Risquete Snchez, Jaume
(Editorial UOC, S.L., 2016) 136 p. 6