La biblioteca del segle XXI

L’ús generalitzat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació al darrer decenni del segle XXI ha representat la superació de la societat industrial i la modificació de les formes del comportament humà. Espai i temps han adquirit un significat nou en un món globalitzat on les úniques fronteres són les que s’entesten a mantenir els homes per al seu interès i profit: les polítiques i les econòmiques. Hic et nunc, aquí i ara, defineixen la generació de l’inici del segle XXI. Les necessitats han de ser cobertes de forma immediata, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El després és sempre massa tard.

I les biblioteques no podien romandre al marge d’aquesta revolució. No podien continuar sent recintes tancats, només accessibles físicament i en determinats moments. Calia que mitjançant les noves tecnologies s’obrissin i posessin el coneixement a l’abast de qualsevol ciutadà de qualsevol indret. Les biblioteques del segle XXI han de ser també biblioteques digitals.

	Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939) Casals Baltà, Joana (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) · 232 pàg. · 20 €
	Datos abiertos enlazados de archivos, bibliotecas y museos en la web Marcondes, Carlos Henrique (Editorial UOC, S.L., 2019) · 142 pàg. · 6 €
	Makerspaces y bibliotecas Alonso Arévalo, Julio (Editorial UOC, S.L., 2019) · 140 pàg. · 6 €
	Bibliotecas de escritores Varios autores (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019) · 188 pàg. · 18 €
	Bibliotecas ciudadanas de Sousa Guerreiro, João;Domínguez Sanjurjo, María Ramona (Editorial UOC, S.L., 2019) · 114 pàg. · 6 €

Una biblioteca digital, de la mateixa manera que una biblioteca presencial, també pot incloure informació digital heterogènia. És el cas de la Biblioteca Digital de Catalunya, promoguda pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) fa deu anys, la qual ofereix bases de dades, e-revistes, dipòsits de materials diversos i també e-llibres. La importància per als membres de la comunitat universitària queda palesa en les dades d’utilització corresponents a l’any 2009: 1.500.000 de recerques a bases de dades, 4.560.000 articles descarregats i 236.700 d’accessos a llibres electrònics, des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb major facilitat d’integració de la informació en l’entorn de treball de cadascú. Però l’adquisició consorciada d’informació digital no solament ha facilitat l’accés a la informació, sinó que ha permès que tots els professors, investigadors i estudiants disposin dels mateixos recursos, amb independència de la universitat o del centre al qual pertanyin, i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats en la seva formació i promoció professional. Endemés, possibilita l’accés a un volum d’informació que cap institució per si sola en podria suportar els costos, al mateix temps que li representa un important estalvi econòmic.

Les revistes en suport paper o les e-revistes, classificades en quartils pel seu valor d’impacte, han estat i continuen sent el mitjà de difusió de la producció científica. Són comercialitzades per monopolis editorials que en fixen el preu anual i, en el cas de les e-revistes, per paquets tancats. La publicació en aquestes revistes sol comportar un cost per a l’investigador que no solament hi aporta els resultats d’una recerca finançada, en la majoria dels casos, amb cabals públics, sinó que els cedeix els drets d’explotació, de forma que l’accés i l’ús queden restringits a les condicions establertes en el corresponent contracte. Si la situació és econòmicament insostenible, encara ho és menys socialment. Cada vegada són més les declaracions i manifestos reclamant que els resultats de la recerca finançada amb diners públics siguin de domini públic: Budapest Open Access Initiative (2002), Bethesda Statement on Open Access Publishing (2003), Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities (2003), European Research Advisory Board (2006), Commission of the European Communities (2007), European Research Council.(2007), European University Association (2008), i la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (2009). Cal posar els resultats de la recerca a l’abast de la ciutadania de forma que aquesta pugui conèixer, aprehendre i fer seus els avenços científics i culturals de l’entorn social, cal, en definitiva, socialitzar el coneixement.

Accés obert i control

Finalment, cal remarcar també un altre important avantatge de publicar en accés obert: una major visibilització de la producció científica de l’investigador i de la institució, un aspecte d’especial rellevància en una societat mediatitzada per uns rànquings criticats per la majoria, però examinats amb cura per tots.

La publicació en accés obert requereix disposar de repositoris digitals que siguin interoperables en xarxa, és a dir, que els documents que s’hi emmagatzemin estiguin degudament etiquetats a fi que disposin de metadades que possibilitin la seva recol•lecció per cercadors o des d’altres repositoris. La Biblioteca Digital de Catalunya disposa en aquest moment de cinc repositoris cooperatius especialitzats en la recopilació de la producció científica, de materials docents i del patrimoni català: TDX, RACO, RECERCAT, MDC i MDX.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) conté, en format digital, tesis doctorals a text complet d’universitats catalanes i d’altres comunitats autònomes fins a un total de dinou. D’aquesta manera se’n facilita l’accessibilitat i se n’incrementa la visibilitat, així com la difusió de la producció científica d’aquestes universitats. El nombre total de tesis dipositades és de 8.305 i el de consultes durant l’any 2009 fou de 4.463.737.

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) permet la consulta, en accés obert, dels articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes a fi d’incrementar-ne la visibilitat i difondre la producció científica i acadèmica que hi està recollida. Inclou un total de 95.137 articles, corresponents a 7.001 números de 257 revistes, els quals han rebut 2.604.013 consultes al llarg de l’any 2009.

RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) aplega literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya –articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques– a fi de fer més visible la recerca que es duu a terme a Catalunya i alhora facilitar-ne, de forma gratuïta, la incorporació a la xarxa per tal de crear alternatives al paradigma de pagar per tenir accés a la informació que s’ha elaborat en la pròpia institució. Hi participen 17 institucions amb 14.685 documents agrupats en 195 col•leccions, els quals reberen 952.178 consultes durant l’any 2009.

MDC (Memòria Digital de Catalunya) inclou col•leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells i ex-libris relacionats amb Catalunya a fi de facilitar-ne la consulta i la preservació. En total són 653.005 imatges reunides en 34 col•leccions corresponents a 11 institucions.

MDX (Materials Docents en Xarxa), inaugurat el 15 d’octubre de 2009, conté materials i recursos digitals resultants de l’activitat docent que es porta a terme a les universitats membres amb l’objectiu de contribuir a la innovació educativa i a l’accés lliure al coneixement. S’hi poden consultar ja més de 800 documents agrupats en 11 col•leccions pertanyents a 10 universitats catalanes. El repositori, de tipus «híbrid», permet dipositar informació o recol•lectar-la, així com fer-ho amb caràcter restringit o no. S’ha volgut donar resposta a les necessitats docents i d’aprenentatge, no cobertes fins aleshores, malgrat ser la docència la primera de les missions de la universitat.
Però per accedir a la informació de forma independent cal dominar tot un seguit de competències informàtiques i informacionals que possibilitin la correcta gestió de la informació. En aquest sentit la Comissió mixta CRUE-TIC i REBIUN elaborà un document sobre competències informàtiques i informacionals en els estudis de grau, que fou tramès a tots els rectors de les universitats espanyoles, amb l’objectiu d’assegurar-ne la presència, juntament amb els coneixements específics, en els plans d’estudi dels nous ensenyaments de grau. Cal recordar que competència és un concepte holístic i dinàmic que la OECD ha definit «com la capacitat per donar resposta amb èxit a demandes individuals o socials, o dur a terme una activitat o comesa». D’una banda, l’usuari ha de saber com funcionen les tecnologies de la informació, per què serveixen i com s’han d’utilitzar per a aconseguir uns objectius concrets; d’altra banda, ha de ser conscient de la necessitat d’informació; identificar com satisfer-ne la necessitat; determinar com localitzar-la; localitzar-la i accedir-hi; comparar-la i avaluar-la; organitzar-la, utilitzar-la, de forma ètica i legal, i transmetre-la, i finalment sintetitzar-la i crear coneixement. Els set pilars per a l’assoliment de competències informacionals establertes per SCONUL (Society of College, National and University Libraries) troben el seu fonament en el mètode del filòsof atenès, fill del picapedrer i la llevadora, pel qual el subjecte passa de la nesciència a la ignorància per a iniciar el costerut camí que l’ha de portar al coneixement lluminós.

La biblioteca del segle XXI ha de deixar de ser un dipòsit passiu de fons per esdevenir un centre actiu de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (CRAI), en el qual es faciliti accés a la informació, assessorament, formació i recursos informàtics, tecnològics i educatius per obtenir-la. La biblioteca universitària del segle XXI ha de situar-se en el centre de la nova estructura dels campus d’excel•lència, els quals agrupen no solament centres universitaris, sinó també centres d’investigació, centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, hospitals, empreses i institucions culturals, per tal de prestar un servei de suport a l’aprenentatge, a la docència, a la investigació, a la transferència i a la innovació, de qualitat, a tots els que en formen part i no només a uns en particular.

Números anteriors