Darwin, 1859

Enguany celebrem els 200 anys del naixement de Charles Darwin i els 150 de la publicaci del seu llibre L'origen de les espcies. Han passat molts anys, per sens dubte, la validesa de la seva visi sobre l'evoluci s indiscutible i la selecci natural continua sent l'espina dorsal de la teoria de l'evoluci. Sorprenentment, ara al nostre pas cada vegada ms parlem d'evoluci: en publicitat, en discussions formals i informals, etc. L'evoluci s un concepte que est en voga, est a la boca de tots; ha passat a ser un element de la realitat social i cultural de la nostra espcie. Aix doncs, com molts altres conceptes que sn socialitzats, ens serveixen per a entendre com som i ens ajuden a pensar i actuar de forma diferent.

Charles Darwin va nixer el 12 de febrer de 1809 a Anglaterra. Als vuit anys ja demostrava la seva inclinaci per la histria natural. Amb el temps es convertiria en una de les personalitats que ms han aportat a la cincia en la histria de la Humanitat. Els seus estudis sobre l'evoluci i, sobretot, el descobriment de la selecci natural han tingut una gran transcendncia perqu va explicar l'engranatge fonamental de l'evoluci i ho va resumir en la ms important teoria cientfica que encara serveix de base a totes les concepcions evolucionistes.

Portada del llibre






La evolucin de un evolucionista
Ayala, Francisco J.
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2011) 444 pg. 11

Portada del llibre






La evolucin de un evolucionista
Ayala, Francisco J.
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2006) 444 pg. 25

Per qu s la selecci natural? De manera resumida, s la base del canvi evolutiu dels organismes vius. A travs d'ella, els espcimens ms adaptats substitueixen els menys eficients de manera que l'acumulaci de lents canvis gentics beneficiosos al llarg de generacions produeix l'xit d'una espcie. s, per tant, un mecanisme de transformaci capa de facilitar el naixement de noves espcies. El racionalisme a Europa ha aconseguit que evoluci sigui sinnim de conscincia social, de coneixement cientfic, de pensament consistent, etc. La formulaci de la selecci natural com a mecanisme d'adaptaci i adquisici de carcters que porten a la diversitat biolgica al planeta ha estat, i ser, al pas que anem, la clau mestra del coneixement sobre l'evoluci.

Portada del llibre






La forja gentica de Europa
Lalueza Fox, Carles
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 178 pg. 16

Portada del llibre






La forja gentica dEuropa
Lalueza Fox, Carles
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) 176 pg. 16

Portada del llibre






70 problemas resueltos de Ingeniera Gentica
Micol Molina, Jos Luis
(Universidad Miguel Hernndez, 2016) 122 pg. 0

Portada del llibre






Gentica mdica
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) 407 pg. 7

Portada del llibre






Ensayos hetereogneos sobre biologia y evolucin
Moya Simarro, Andrs
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2014) 0 pg. 1

La influncia de Darwin en l'evoluci de la humanitat des de la publicaci del llibre L'origen de les espcies ha estat creixent tant en els mbits cientfics com en els socials. Des d'aleshores hi ha hagut importants noves formulacions sobre la teoria de l'evoluci, sobretot de la m de Stephen Jay Gould, el qual amb la seva teoria de l'equilibri puntuat admet que l'evoluci t moments d'estasi o de pocs canvis i que en altres ocasions els canvis s'acceleren i produeixen transformacions en curts perodes de temps. O sigui, que les noves espcies apareixen de forma gradual i a partir d'altres preexistents. Una aplicaci social de les teories biolgiques de l'evoluci ens va portar al darwinisme social, interpretaci que ha servit durant molt de temps per a justificar formacions socials com la que vivim. s obvi que Darwin no va construir la teoria per ser aplicada de forma poc eloqent a les diferncies socials, per justificar, i conseqentment fer-ho s una manipulaci grollera i de baix perfil cientfic.

L'evolucionisme, segons el meu punt de vista, ha de jugar un rol molt important en la concepci del futur de l'espcie. La conscincia crtica i la intelligncia operativa sn fruit de la selecci natural, per ara la conscincia, que tamb s un producte de l'evoluci, ha de servir per a desplaar l'atzar evolutiu i substituir-lo per la lgica del coneixement i del pensament hum.

La celebraci del 150 aniversari de la formulaci de la teoria de l'evoluci ens pot servir per socialitzar-la encara ms, ja que explica com hem arribat fins aqu. Llegir directament Darwin s un luxe que aconsello fer als qui encara no ho hagin fet. Quants ms descobriments fem des de les cincies de la vida i de la terra, ms slida s la teoria.

Vaig tenir la sort d'estar a les illes Galpagos, un dels llocs que va visitar el genial naturalista en el segle XIX amb el vaixell Beagle. All vaig tenir l'honor d'escoltar al matrimoni Grant, amb ms de 25 anys treballant amb la variabilitat dels pinsans; havia comprovat una altra vegada com n's de robusta la teoria de l'evoluci. Peter i Rosemary Grant han observat la vida de diverses generacions d'aquestes aus i han constatat que la selecci natural s un fet que mai no para, sempre succeeix. Aquests cientfics han etiquetat cadascun dels pinsans, han mesurat els seus pics, han estudiat els seus hbits de reproducci, els seus cants, la seva alimentaci, s a dir, tots els mbits de la seva lluita per la vida. Amb les seves detallades observacions han pogut demostrar com els anys de sequera o d'inundacions exerceixen una pressi directa i constant sobre l'evoluci dels pinsans.

Per aquest va ser noms un dels diferents llocs que Darwin va visitar per efectuar els seus estudis cientfics. Durant el viatge, que va durar cinc anys, va recopilar una quantitat immensa de dades i anotacions sobre geografia, geologia, botnica i zoologia. El llarg viatge va permetre a Darwin estudiar les caracterstiques geolgiques de terres diverses i observar una enorme varietat de fssils i d'espcies animals i vegetals; tamb en va recollir nombroses mostres que, en havent tornat a Anglaterra, va ordenar i classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencs a proposar-se interrogants sobre els orgens dels ssers vius que habitaven el planeta.

Darwin va respondre aquests interrogants a L'origen de les espcies, un llibre molt volumins publicat el 1859, on justifica aquestes arrels, la humana inclosa, a travs de la selecci natural, val a dir, d'un lent procs evolutiu de milions d'anys. El llibre, que va sacsejar el mn, va permetre conixer pertot arreu aquesta obra de Darwin, fins al punt que es va esgotar el mateix dia de posar-se a la venda i va aixecar una polmica fenomenal. Pensem que la teoria evolucionista contradeia la visi predominant als pasos de tradici cristiana, segons la qual els ssers vius havien estat creats separadament per Du, tal com explica el Gnesi, el primer llibre de la Bblia. Tot i la polmica inicial, el temps va acabar donant la ra a les tesis de Darwin.

Portada del llibre






EN EL LMITE DE LA VIDA. UN SIGLO DE VIRUS
Palls Benet, Vicente
(Universitat Politcnica de Valncia, 2008) 156 pg. 12

Ara per, amb la socialitzaci de la cincia i la tecnologia, la selecci tcnica, iniciada fa 1,5 milions d'anys amb la construcci de les primeres eines de pedra, pot modificar la selecci natural, perqu s'aplica de manera conscient i no est determinada exclusivament per factors naturals. La selecci tcnica interv modificant les espcies.

En tot cas, un dels mrits de Darwin va ser demostrar que l'sser hum, com la resta de les espcies, evoluciona i, a ms, procedeix d'un animal i no d'una entitat divina, situant al mateix temps les arrels dels nostres orgens a l'frica.

La visi de Darwin ha anat agafant cada vegada ms fora i moltes idees de la seva teoria de l'evoluci es poden apreciar tamb en el comportament de les persones i en les estructures socials. Fem, doncs, un esfor per conixer ms i evolucionar com humans a travs del coneixement d'aquesta teoria.

Eudald Carbonell

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Promocionando el bienestar.
Botella Arbona, Cristina;y otros
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2010) 219 p. 15

Portada del llibre






La teora platnica de las Ideas en Bizancio (siglos IX-XI)
Campo Echevarra, Alberto del
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2012) 422 p. 35

Portada del llibre






Lmits i identitat tnica: una recerca a Fraga (Osca).
Previtera, Silvio
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2008) 136 p. 12

Portada del llibre






Coeducar i prevenir la violncia de gnere en educaci secundria obligatria
Salv Mut, Francesca;Rossell Ramon, M. Rosa;Quintana Murci, Elena
(Edicions UIB, 2018) 154 p. 18

Portada del llibre






Les dones i les professions sanitries al llarg de la histria
Jimnez Sureda, Montserrat
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2017) 132 p. 12

Portada del llibre






Els versos dels calaixos
Carb Aguilar, Ferran
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2018) 240 p. 15