Darwin, 1859
Enguany celebrem els 200 anys del
naixement de Charles Darwin i els
150 de la publicació del seu llibre
L'origen de les espècies. Han passat
molts anys, però sens dubte, la
validesa de la seva visió sobre
l'evolució és indiscutible i la selecció
natural continua sent l'espina dorsal
de la teoria de l'evolució.
Sorprenentment, ara al nostre país
cada vegada més parlem d'evolució:
en publicitat, en discussions formals
i informals, etc. L'evolució és un
concepte que està en voga, està a la
boca de tots; ha passat a ser un
element de la realitat social i cultural
de la nostra espècie. Així doncs, com
molts altres conceptes que són
socialitzats, ens serveixen per a
entendre com som i ens ajuden a
pensar i actuar de forma diferent.
Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a Anglaterra. Als vuit anys ja demostrava la seva inclinació per la història natural. Amb el temps es convertiria en una de les personalitats que més han aportat a la ciència en la història de la Humanitat. Els seus estudis sobre l'evolució i, sobretot, el descobriment de la selecció natural han tingut una gran transcendència perquè va explicar l'engranatge fonamental de l'evolució i ho va resumir en la més important teoria científica que encara serveix de base a totes les concepcions evolucionistes.
L'evolucionisme, segons el meu punt de vista, ha de jugar un rol molt important en la concepció del futur de l'espècie. La consciència crítica i la intel·ligència operativa són fruit de la selecció natural, però ara la consciència, que també és un producte de l'evolució, ha de servir per a desplaçar l'atzar evolutiu i substituir-lo per la lògica del coneixement i del pensament humà. La celebració del 150 aniversari de la formulació de la teoria de l'evolució ens pot servir per socialitzar-la encara més, ja que explica com hem arribat fins aquí. Llegir directament Darwin és un luxe que aconsello fer als qui encara no ho hagin fet. Quants més descobriments fem des de les ciències de la vida i de la terra, més sòlida és la teoria. Vaig tenir la sort d'estar a les illes Galápagos, un dels llocs que va visitar el genial naturalista en el segle XIX amb el vaixell Beagle. Allà vaig tenir l'honor d'escoltar al matrimoni Grant, amb més de 25 anys treballant amb la variabilitat dels pinsans; havia comprovat una altra vegada com n'és de robusta la teoria de l'evolució. Peter i Rosemary Grant han observat la vida de diverses generacions d'aquestes aus i han constatat que la selecció natural és un fet que mai no para, sempre succeeix. Aquests científics han etiquetat cadascun dels pinsans, han mesurat els seus pics, han estudiat els seus hàbits de reproducció, els seus cants, la seva alimentació, és a dir, tots els àmbits de la seva lluita per la vida. Amb les seves detallades observacions han pogut demostrar com els anys de sequera o d'inundacions exerceixen una pressió directa i constant sobre l'evolució dels pinsans. Però aquest va ser només un dels diferents llocs que Darwin va visitar per efectuar els seus estudis científics. Durant el viatge, que va durar cinc anys, va recopilar una quantitat immensa de dades i anotacions sobre geografia, geologia, botànica i zoologia. El llarg viatge va permetre a Darwin estudiar les característiques geològiques de terres diverses i observar una enorme varietat de fòssils i d'espècies animals i vegetals; també en va recollir nombroses mostres que, en havent tornat a Anglaterra, va ordenar i classificar minuciosament. Tot plegat va fer que comencés a proposar-se interrogants sobre els orígens dels éssers vius que habitaven el planeta. Darwin va respondre aquests interrogants a L'origen de les espècies, un llibre molt voluminós publicat el 1859, on justifica aquestes arrels, la humana inclosa, a través de la selecció natural, val a dir, d'un lent procés evolutiu de milions d'anys. El llibre, que va sacsejar el món, va permetre conèixer pertot arreu aquesta obra de Darwin, fins al punt que es va esgotar el mateix dia de posar-se a la venda i va aixecar una polèmica fenomenal. Pensem que la teoria evolucionista contradeia la visió predominant als països de tradició cristiana, segons la qual els éssers vius havien estat creats separadament per Déu, tal com explica el Gènesi, el primer llibre de la Bíblia. Tot i la polèmica inicial, el temps va acabar donant la raó a les tesis de Darwin.
En tot cas, un dels mèrits de Darwin va ser demostrar que l'ésser humà, com la resta de les espècies, evoluciona i, a més, procedeix d'un animal i no d'una entitat divina, situant al mateix temps les arrels dels nostres orígens a l'Àfrica. La visió de Darwin ha anat agafant cada vegada més força i moltes idees de la seva teoria de l'evolució es poden apreciar també en el comportament de les persones i en les estructures socials. Fem, doncs, un esforç per conèixer més i evolucionar com humans a través del coneixement d'aquesta teoria. Eudald Carbonell |
MÉS CONSULTATS
|
Números anteriors
Amb el suport de:
- Xarxa Vives d’Universitats
Edifici Àgora Universitat Jaume I, local 10 - Av. de Vicent Sos Baynat, s/n
12071 Castelló de la Plana - Tel.: +34 964 72 89 93
-
Números anteriors | ISSN: 1888-7414
Copyright © 2018 - Xarxa Vives d'Universitats