800 ANYS DE JAUME I

Enguany se celebra el 800 aniversari del naixement de Jaume I, el rei que hauria pogut donar nom a la Xarxa Vives, per la relaci que va tenir amb tots els territoris i ciutats de les universitats que integren la Xarxa, de Perpiny a Alacant, de Lleida a les Illes Balears, per l'empenta que va donar als estudis superiors i fins i tot per la vinculaci amb Montpeller, la seua ciutat natal i la seu d'una de les ms importants universitats del seu temps, on acudien estudiants de tot l'mbit lingstic catal, molt abans que es creara -a Lleida, el 1300- la primera universitat de la Corona d'Arag. I, de fet, una universitat, la de Castell, porta avui el seu nom.

Jaume I va nixer, en efecte, a Montpeller, la ciutat que havia portat la seua mare, Maria, al matrimoni amb Pere el Catlic, que es va convertir en un gran centre universitari al segle XIII, amb la creaci de les facultats de dret i medicina el 1229, la d'arts el 1242 i la unificaci de totes tres el 1289 amb la fundaci de la Universitat de Montpeller. Un desplegament extraordinari dels estudis universitaris que es va produir, doncs, durant el regnat de Jaume I.

Portada del llibre






Diplomatari de la Uni del Regne de Valncia (1347-1349)
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2014) 0 pg. 16

Portada del llibre






Els orgens de la revolta de la Uni al regne de Valncia (1330-1348)
Baydal Sala, Vicent
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2014) 420 pg. 11

Portada del llibre






Diplomatari de la Uni del Regne de Valncia (1347-1349)
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2014) 444 pg. 35

Portada del llibre






Els orgens de la revolta de la Uni al regne de Valncia (1330-1348)
Baydal Sala, Vicent
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2013) 420 pg. 25

Portada del llibre






Pere Joan Porcar: coses evengudes en la ciutat y regne de Valncia
Porcar, Pere Joan
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2012) 1156 pg. 24

Aquells primers anys del segle XIII, quan va nixer Jaume I, Montpeller no era encara una ciutat perifrica de la Corona d'Arag, en el nord ms extrem i enclavada en els dominis del rei de Frana, sin una de les capitals ms dinmiques d'Occitnia, al bell mig de les possessions ultrapirinenques -el Llenguadoc i la Provena- dels reis d'Arag i comtes de Barcelona. Una pea estratgica en la partida d'escacs que jugaven contra el comte de Tolosa per l'hegemonia sobre les terres d'Oc i una ciutat clau d'aquell estat a cavall dels Pirineus, des del Roine fins a l'Ebre, que hauria pogut ser. Si ms no, en els somnis dels trobadors medievals i dels historiadors de la Renaixena. Tolosa, tamb un important centre universitari, era la gran rival de Barcelona en la regi.

Per aix s'havia casat Pere el Catlic amb Maria de Montpeller, no perqu l'estimara -que no l'estimava gens, si hem de creure els cronistes de l'poca, i cost Du i ajuda que el rei s'acostara a la seua dona per tenir un fill-, sin per obtenir la senyoria de la ciutat. No cal dir que l'amor no comptava gaire en els matrimonis reials, que responien sobretot a interessos poltics i territorials. Una vegada aconseguida Montpeller, Pere el Catlic ja no va voler saber-ne res, de Maria, i Jaume va nixer de pur miracle, com ell mateix afirma en la seua crnica, el Llibre dels feits, un exemple inslit d'autobiografia d'un rei medieval. Pere arrib fins i tot a demanar al papa l'anullaci del matrimoni per a casar-se amb un partit millor, Maria de Montferrat, l'hereva del tron de Jerusalem. Si l'haguera obtingut, Jaume hauria deixat de ser l'hereu legtim.

No s estrany, per tant, que Jaume I no expresse en la seua crnica cap mostra de devoci filial envers el seu pare -de qui, tanmateix, sembla que va heretar una lubricitat desmesurada, fins al punt que se li coneixen ms d'una dotzena de dones i amistanades estables- i que li recrimine fins i tot la derrota a la batalla de Muret, on Pere va trobar la mort. En la partida d'escacs que es jugava a Occitnia -un gegant cultural per un nan poltic, fragmentat en una mirade de petits comtats, vescomtats i castellanies-, havia irromput amb fora un tercer jugador, el rei de Frana, que aprofitava el pretext de la croada contra els albigesos per a estendre els dominis fins a la Mediterrnia i als Pirineus. Muret, on catalans, aragonesos i tolosans, ara tots units enfront de l'enemic com, foren derrotats per Sim de Montfort, el cabdill dels croats francesos, tanc un cam, el de l'expansi ultrapirinenca, occitana, i n'obr, o ms aviat en consolid, un altre, en ensolcar ja decididament la futura expansi territorial cap al sud, sobre les despulles d'Al-Andalus. L'estat que hauria pogut ser catalanooccit, a una banda i l'altra dels Pirineus, esdevindr finalment, ja amb Jaume I, ibric i mediterrani.

En realitat, el cam l'havia obert, un any abans de Muret, la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), que precipit l'enfonsament de l'imperi almohade i, amb ell, l'ocupaci cristiana de la major part d'Al-Andalus. En l'espai d'una o dos generacions, les conquestes portugueses, castellanolleoneses i catalanoaragoneses deixaren reduda la presncia musulmana a la pennsula Ibrica al reducte de Granada. Les conquestes de Mallorca, Valncia i Mrcia, els principals "fets" del regnat de Jaume I, i al capdavall un acte d'agressi que provoc la destrucci i desaparici de les societats andalusines autctones, sn contempornies, doncs, de les de l'Alentejo i l'Algarve en la zona d'expansi portuguesa i de la major part d'Andalusia en la castellana. I, de la mateixa manera que aquestes conquestes completarien la formaci territorial de les corones de Portugal i Castella, tamb donarien la forma i, sobretot, l'articulaci poltica definitiva a la Corona d'Arag.

En efecte, en un moment en qu, a tot Europa, les noves monarquies territorials tendien a consolidar-se entorn d'un poder reial fort i centralitzat, com era el cas d'Anglaterra, Frana o Castella, Jaume I opt per un model confederal i descentralitzat per als seus regnes. No sols no incorpor les terres mallorquines i valencianes a Catalunya i Arag, com havien fet un segle abans els seus antecessors amb la Catalunya Nova (Lleida i Tortosa) i el Baix Arag (Terol), ni propici la unificaci entre Catalunya i Arag (com passaria finalment amb Castella i Lle), sin que hi va crear dos regnes nous, autnoms, amb les prpies lleis, moneda i institucions. I aquest mateix model s el que s'aplicaria ms tard per a "fer encaixar" en la Corona els nous estats membres: Sardenya, Siclia i Npols.

s molt possible que en aquesta decisi, com en la de dividir els dominis a la mort, influira un concepte patrimonial, arcatzant, de la corona, que el portava a considerar els regnes com a propis, personals (els uns per haver-los heretat i els altres per haver-los conquerit ell mateix), i, per tant, a sentir-se lliure per a dotar cada fill amb un regne, quan ja les altres monarquies comenaven a diferenciar entre el que era patrimoni pblic i patrimoni privat del rei. I, de fet, cada vegada que naixia un nou fill, canviava el testament per a adjudicar-li un regne propi, en detriment del primognit i hereu. Aix, que debilitava la consistncia de la Corona enfront dels dos poderosos vens, Castella i Frana, i la renncia a Occitnia pel tractat de Corbeil, sn dos retrets que, vuit segles desprs, encara no li han perdonat els historiadors.

En contrapartida, Jaume I tamb presenta trets "moderns", com el carcter romanista que impregna els Furs valencians, els Privilegis mallorquins i, en general, tota l'obra legislativa, i el desenvolupament que va imprimir a l'administraci de l'estat, amb la creaci d'una veritable hisenda reial, la institucionalitzaci del poder municipal i tamb el de les corts, nascudes precisament per a incorporar les ciutats i el patriciat urb al joc poltic, dominat en exclusiva fins aleshores pel monarca i la noblesa. En un altre terreny, el de la cultura, Jaume I contribu notablement a la fixaci del catal com a vehicle literari amb la seua autobiografia, el Llibre dels feits, a ms, naturalment, de la utilitzaci com a llengua de la cancelleria i l'administraci reials. Finalment, les conquestes van ser les que van portar la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears i al Pas Valenci, les que configuraren aquest mbit cultural i lingstic com que anomenem Pasos Catalans i que cobreix en tota l'extensi la Xarxa Vives, de Perpiny a Alacant i de Lleida a Palma de Mallorca.

Per Antoni Furi

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






Estadstica aplicada a les Cincies Socials
Molina Vila, Mara Dolores;Mulero Gonzlez, Julio;Nueda Roldan, Mara Jos;Pascual Romero, Mara Aurora
(Publicacions Universitat Alacant, 2015) 264 p. 15

Portada del llibre






El Campus Mundet: un entorn per descobrir
Trib i Traveria, Gemma
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 184 p. 35

Portada del llibre






Psicodiagnstico clnico infantil
Vives Gomila, Maria
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 17

Portada del llibre






digital: Apprendre le franais... pour traduire des textes de spcialit
Civera Garca, Pilar
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 455 p. 15

Portada del llibre






Ciencia poltica para periodistas
Rodrguez Castromil, Antn
(Editorial UOC, S.L., 2017) 214 p. 23

Portada del llibre






Vetus textrinum. Textiles in the ancient world
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) 282 p. 36

Portada del llibre






La articulacin del Estado en Amrica Latina
Varios autores
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) 266 p. 26

Portada del llibre






Iniciacin a la probabilidad y la estadstica
Delgado, Rosario
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2004) 312 p. 22

Portada del llibre






digital: Introducci a la topologia (2 ed.)
Mascar Bonnin, Francisca;Monterde Garca-Pozuelo, Juan Luis;Nuo Ballesteros, Juan Jos;Sivera Villanueva, Rafael
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2013) 216 p. 7

Portada del llibre






digital: La pilota valenciana
Varios autores
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 0 p. 11