A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des de les comarques septentrionals fins a les meridionals, del litoral a l'interior. Entre ells, els dos més grans eren el ducat de Sogorb i el marquesat de Dénia, dos grans estats formats al seu torn per la incorporació de diverses baronies. Des del principi de l'Edat Moderna, la majoria de les cases nobiliàries valencianes, i amb elles les seues possessions, havien anat emparentant i fonent-se amb les grans famílies aristocràtiques castellanes, com era el cas dels ducs de Medinaceli, grans d'Espanya, i l'administració dels seus dominis es feia des de Madrid. Això requeria, però, un coneixement precís dels llocs, béns i rendes que posseïen, les seues característiques, els seus problemes, els ingressos que procuraven i tota una altra informació molt detallada que apareix en aquestes visites senyorials de 1765 i 1766, efectuades respectivament a la baronia d'Eslida, en la serra d'Espadà, i al marquesat de Dénia, editades a cura de Joan Romero i Antoni Grau, que també hi tracen una suggeridora introducció a la història d'ambdues senyories i al context en què es van fer les dues visites.
València: Publicacions de la Universitat de València, 2011 · Fonts Històriques Valencianes
226 p. · · ISBN 978-84-370-8667-5 · 11 €
Matèria: Història i arqueologia : Història general i del món
A la segona meitat del segle XVIII, la casa de Medinaceli ocupava el tercer lloc entre els principals llinatges nobiliaris al País Valencià. Els seus dominis s'estenien des ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 226 pàg. · 20 €
Coneguts amb el nom de Mulasses, aquests manuscrits, redactats al segle XVI, constitueixen un índex amb milers de referències de documents conservats a l'Arxiu de la Corona ...
(Publicacions de la Universitat de València, 2006) · 638 pàg. · 47 €
El quadern íntim de Bernat Guillem Català de Valleriola (1568-1607) és la primera gran mostra de dietari modern de la literatura catalana. L'autor, nascut a la ciutat de Va...
(Publicacions de la Universitat de València, 2022) · Gratuït
Dos documents imprescindibles per a les cancelleries de l'època. Els textos permeten entendre els afers relacionats amb els beneficis eclesiàstics, les llicències per absen...
(Publicacions de la Universitat de València, 2005) · 500 pàg. · 35 €
En aquesta part de la seua Crònica, editada el 1564, Martí de Viciana, doctorat en Drets a València, notari de la cort del batlle i justícia de Borriana, elabora una descr...
(Publicacions de la Universitat de València, 2016) · 20 €
Universitat Abat Oliba CEU • Universitat d'Alacant • Universitat d'Andorra • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat CEU Cardenal Herrera • Universitat de Girona • Universitat de les Illes Balears • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Jaume I • Universitat de Lleida • Universitat Miguel Hernández d'Elx • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Politècnica de València • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Ramon Llull • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Sàsser • Universitat de València • Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya