La minoria morisca i, en concret, la repressió i el tràgic final que va patir han estat molt estudiats des de diferents perspectives i de quasi tots els racons de la Península. Per això resulta sorprenent que un cas tan particular com el de Gea de Albarracín no haguera estat objecte d'una monografia fins ara. Xea, on «són tan moros com els d'Alger», va tenir fama en la seua època de ser un perillós reducte de l'islam, un lloc on fins i tot alguns inquisidors anaven amb compte d'entrar. Les visions del Sant Ofici, intrínsecament esbiaixades i interessades en l'extirpació de l'element morisc, han conservat retalls únics de les vides d'aquells als quals va reprimir. Però, més enllà del punt de vista de les autoritats, el que fa especial Gea i suscita ara més interès és que era habitada quasi exclusivament per moriscos, es trobava relativament aïllada en la serra i tenia una triple condició jurisdiccional: situada al Regne d'Aragó, pertanyia al districte inquisitorial de València i depenia del bisbat de Sogorb-Albarrasí. Tot això va permetre que la vila quedara al marge de molts dels processos que afectaren la resta de moriscos, alhora que va fomentar el mite de la Gea irreductible, cosa que hi va atraure successius episodis de repressió.

Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2022 · BIBLIOTECA DE ESTUDIOS MORISCOS, 13
· ISBN 978-84-9134-922-8 · 11 € · castellà
Matèria: Història i arqueologia : Història d'Europa