L’esport creix a la universitat

	Passió per l'esport Añó Sanz, Vicent (Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 204 pàg. · 6 €
	Psicobiologia de l'esport i de l'activitat física Varios autores (Publicacions de la Universitat de València, 2011) · 240 pàg. · 8 €
	L'esport en edat escolar (Universitat de Girona, 2008) · 146 pàg. · 12 €
	Mot a mot 3. El món del mercat i dels esports Boixaderas i Sáez, Rosa;Majó i Clavell, Maria;Roquer i Soler, Josep (Eumo Editorial SAU, 2006) · 40 pàg. · 7 €
	Lliçons de pedagogia esportiva Coubertin, Pierre (Eumo Editorial SAU, 2004) · 196 pàg. · 17 €

Aquest és el dia a dia d’Elisabeth Martínez, estudiant i membre de la selecció espanyola de rugbi. Al seu atapeït horari diari s’afegeixen altres dificultats: les concentracions amb la selecció i les competicions. «He hagut de demanar canvis de data d’exàmens i concentrar-los en pocs dies per marxar amb la selecció, però intento parlar amb els professors i en principi no posen inconvenients», assegura. Concentrada ja amb la selecció a la residència Joaquim Blume de Madrid, Elisabeth reconeix que «és dur» estudiar i entrenar dos vegades cada dia entre setmana i eixir a competir els caps de setmana, «portem càrregues força grans d’entrenament i les estones lliures també s’han d’aprofitar per descansar». Però, tot i això, assegura que haver d’entrenar «et fa assumir obligacions i fa que maduris com a persona» i té clars els beneficis de l’esport: «no és una simple activitat física per posar-te en forma, sinó que és un gran mitjà de socialització, d'aprenentatge i sobretot de respecte i disciplina».

Maria Bernabeu, estudiant de Dret a la Universitat d’Alacant i una de les millors judokes de l’Estat, coincideix que «combinar la carrera esportiva i l’acadèmica no és gens fàcil, suposa molt esforç i sacrifici per rendir al màxim en totes dues». Entrena cada matí (una hora) i cada vesprada (dues hores i mitja) de dilluns a dissabte i assegura que el secret és «planificar-se molt bé el temps» i demanar ajuda als companys quan cal. Tot i els sacrificis, està convençuda dels beneficis de fer esport per als joves estudiants: «ajuda a fomentar les relacions socials de forma sana i divertida, a evitar l’estrès i desconnectar dels estudis o feina i a sentir-nos bé amb el nostre cos i amb nosaltres mateixos».

Les històries d’Elisabeth i Maria podrien tenir altres protagonistes: Ferran Brugada, subcampió d’Espanya universitari de tennis taula i brillant estudiant de Medicina a la UB; Laia Vilalta, estudiant de la Universitat de Lleida i campiona d’Espanya en 400 metres llisos; o Bàrbara Hernando i Laura Armendáriz, atletes i estudiants de la Politècnica de València i la Universitat Miguel Hernández d’Elx i escollides millors esportistes universitàries 2010. Tots ells, amb l’ajuda dels programes de suport específics que ja tenen moltes universitats de la Xarxa Vives, afronten el repte de ser esportistes d’elit i culminar amb èxit els seus estudis, dos objectius que exigeixen perseverança, esforç i disciplina.

L’esport guanya adeptes

Però no tots els alumnes que estudien a la Xarxa Vives d’Universitats i fan esport somien amb una medalla en competicions nacionals, internacionals o interuniversitàries ni volen ser esportistes d’elit. De mitjana, un 20% dels estudiants dels centres de la Xarxa que compten amb serveis d’esports utilitzen les instal•lacions per mantenir-se en forma. Els percentatges són desiguals depenent dels centres, les instal•lacions i l’oferta, però destaquen universitats com la Miguel Hernández d’Elx o la Politècnica de València, on el servei és gratuït, que superen el 40% d’alumnes inscrits. Els índexs d’ús entre el personal docent i el personal administratiu i de serveis registren percentatges baixos, amb algunes excepcions com la Universitat Jaume I o la de les Balears, on entre el 30% i el 40% dels membres d’aquests col•lectius fan ús de les instal•lacions esportives.

L’evolució de les xifres, però, és positiva a totes les universitats. En els darrers anys, la pràctica de l’esport ha guanyat adeptes dins la societat i, com és natural, també ho ha fet en el món universitari. Pràcticament tots els centres han incrementat els percentatges d’inscrits en els serveis d’esports i alguns han registrat un creixement de fins al 35% (Abat Oliba); el 30% (UPF) o el 18% (Universitat de Perpinyà Via Domitia). Sobre les causes, els responsables dels serveis d’esports coincideixen a assenyalar un canvi cultural, amb major preocupació per una vida saludable, i una ampliació de l’oferta. Des de la Universitat Autònoma de Barcelona apunten que l’augment respon a «la millor gestió dels recursos propis, l’oferta d’activitats i serveis més adients a la demanda de la gent, una comunicació més persuasiva i la bona relació qualitat preu». I és que en els darrers anys, la major part de les universitats de la Xarxa Vives han ampliat o millorat les seues instal•lacions esportives. La majoria ofereixen instal•lacions pròpies de qualitat (piscina, sales de fitness i activitats dirigides, camp de futbol…) i algunes comparteixen les instal•lacions municipals o ofereixen descomptes en centres esportius de la zona (UVIC, UIC, URV, UPVD…).

Els beneficis de fer esport a la universitat

Majoritàriament, els usuaris dels serveis d’esports volen mantenir-se en forma i fer-ho amb preus assequibles. Miquel Gelabert, director del Campus Esport de la Universitat de les Illes Balears, assegura que els alumnes busquen «millorar la condició física general, sentir-se millor amb ells mateixos, conèixer altres persones i millorar la salut i la qualitat de vida en general». Així, «mentre l’esport competitiu ha vist baixar la demanda», l’ús de les instal•lacions esportives per mantenir-se en forma creix, convertint-se també en «centres d’oci que faciliten les relacions socials entre usuaris». Els serveis d’esports de la UAB han analitzat els objectius dels usuaris amb una enquesta. Després de 8000 entrevistes, han conclòs que el 51% fa esport per sentir-se millor físicament; el 24,2 % per millorar el rendiment esportiu; el 9,3% per divertir-se i el 8% per rebaixar el nivell d’estrès.

Siguen les que siguen les raons que ens porten a fer esport, els beneficis estan demostrats, i no només en la salut. Des de la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya coincideixen a assenyalar l’esport com «una eina més per al desenvolupament integral de la persona». A la UPC destaquen també l’adquisició d’un ampli ventall de competències i habilitats que van «des del treball en equip (respecte, compromís, tolerància, solidaritat...) fins a l’aprenentatge autònom (autocontrol, capacitat d’organització, d’esforç i de superació), passant pel lideratge, el creixement personal, la presa de decisions i el desenvolupament físic. «Hi ha estudis –recorden des d’Esports UB– que demostren que fer esport ajuda a obtenir millors resultats acadèmics». Des la Universitat Abat Oliba coincideixen a destacar els beneficis biopsicosocials: millor qualitat de vida i salut, més autoestima, i foment dels valors i principis fonamentals. Els valors també són el benefici més destacable per a Jesús Téllez, responsable de competicions internes del Servei d’Esports de la Universitat de Girona, que destaca «el sacrifici, l’esforç, l’afany de superació i la solidaritat». Gemma Garcia, coordinadora del Servei d’Esports de la Universitat Pompeu Fabra, encara afegeix que «és una evidència científica que l’eficiència és més completa quan es parteix de la relació entre els aspectes cognitius (coneixements) i els aspectes emocionals (vivències), i el resultat del treball en aquests dos àmbits contribueix a desenvolupar competències, valors i habilitats per integrar-se millor en la societat, per aprendre a treballar, a viure i a compartir».

Per als centres universitaris, l’esport també comporta beneficis, a més de contribuir a la millora de la qualitat de vida dels membres de la comunitat universitària i a la formació integral de l’estudiant. Des de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, recorden que «la participació en la competició d’alt nivell també és un aparador que participa en la imatge de la universitat a França i a l’estranger». I és que la universitat també fa seus els triomfs dels seus esportistes.

Els homes, més esportistes

Si ens fixem en el sexe, el percentatge de dones és molt inferior al d’homes, tot i que en molts centres les alumnes ja superen els alumnes. De mitjana, el 36% dels estudiants que practiquen esport a la universitat són dones i el 64% homes. Només la Universitat de València i la de Barcelona registren un percentatge de dones superior al d’homes. Per corregir aquesta diferència, s’han creat programes de promoció de l’esport entre les dones, com els de la Universitat de València, premiada com la millor universitat espanyola en la promoció de l’esport femení. La Universitat Jaume I ha aconseguit la segona posició en aquest rànquing, que elabora l’Institut de la Dona i el Consell Superior d’Esports valorant, entre altres factors, la participació femenina i els resultats esportius aconseguits per les esportistes de cada centre.

Esport com a assignatura

L’esport guanya pes a la vida universitària i també en el currículum acadèmic. La majoria d’universitats de la Xarxa Vives ofereixen crèdits de lliure elecció i crèdits ECTS a les persones que compaginen estudis i esport, amb activitats a les instal•lacions del centre, competint o realitzant cursos relacionats amb l’esport i els hàbits de vida saludables. L’oferta és molt àmplia, i va des de practicar ioga, aprendre defensa personal, córrer, fer caiac o submarinisme.

L’esport també està inclòs en la formació del professorat a Ciències de l’Educació, i bona part dels centres de la Xarxa Vives, com la Universitat Ramon Llull, la d’Alacant, la Miguel Hernández d’Elx, la de Vic, o la de Barcelona ofereixen estudis de grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. La UPF també ofereix un postgrau sobre gestió esportiva i la UIC sobre Periodisme Esportiu. A la UIB, l’esport també té una altra funció com a eina d’integració i socialització amb grups de persones que pateixen algun tipus de discapacitat.

Universitats saludables en xarxa

El compromís de les universitats amb l’esport i els hàbits saludables les ha portat a unir esforços i a crear la Xarxa d’Universitats Saludables de l’Estat, una xarxa impulsada pel Ministeri de Sanitat i la Conferència de Rectors i que ja integra 24 universitats i administracions. La Universitat Abat Oliba CEU, la Universitat de Girona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili ja en formen part. L’objectiu és potenciar els hàbits saludables entre tots els membres de la comunitat universitària i la societat en general. Aconseguir que l’estudiant incorpore uns hàbits de salut i esport per a tota la vida i que no oblide la cita de Juvenal: mens sana in corpore sano.

Números anteriors