Governança universitària: un sistema pendent de reformar

La cita va tenir lloc el passat 10 de febrer al Ministeri de Ciència i Innovació, a Madrid, i va tenir com a participants el secretari d'Estat d'Universitats i exrector de la Universitat de Barcelona (UB), Màrius Rubiralta; la vicepresidenta III de la Xarxa Vives d'Universitats (XVU) i rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas, i el vicepresident de la Fundación Conocimiento y Desarrollo, Francesc Solé Parellada. Després d'una hora i mitja de debat conduït per el professor Solé Parellada, quedà palesa la necessitat d'adequar la governança a una organització tant complexa com la universitat d'avui. Sense aquesta reforma i sense un replantejament del finançament, es fa difícil complir amb la missió de la universitat en les seves facetes de docència, recerca i compromís social, especialment en un moment en que la universitat està sotmesa a reptes de la importància de l'adequació del sistema universitari a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) i a l'area europea de recerca (ERA). Heus ací un resum del debat.

	Universitat per dins, La: com funcionen les universitats González López, Juan José;García Suárez, José Antonio (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) · 0 pàg. · 8 €
	La internacionalització de les universitats Varios autores (Publicacions URV, 2009) · 200 pàg. · 13 €

Montserrat Casas: Bé, la governança, és a dir, la capacitat de posar en practica un pla de govern en un disseny organitzatiu adient, i la capacitat de treure'n conseqüències i rectificar, han d'estar adaptades a allò que gestiona la universitat, que és el coneixement. La universitat es una organització que gestiona professionals del coneixement. Estem davant d'una institució a la qual se li han ampliat les competències clàssiques sense que l'esquema de govern s'hagi canviat al mateix ritme. Davant d'això, és ben necessari fer una reflexió. Penso que l'esquema de govern ha de ser portat per una direcció clara i operativa. Es pot discutir o no com ha de ser elegida aquesta direcció i el grau de participació dels col·lectius universitaris però el govern ha de poder actuar amb autonomia i rendició de comptes. Després hi ha d'haver un disseny que giri al voltant d'un projecte i un equip que pugui donar una resposta eficaç i ràpida.

Màrius Rubiralta: Certament, venim d'una situació en què la representació de cadascun dels col·lectius ve donada per una elecció amb unes normes fixes. Penso que la relació actual entre el rector, el consell de govern i el consell social, orientats tots tres cap al mateix nivell d'objectius, és un sistema pensat per a un model d'universitat més simple que no pas l'actual. La universitat s'ha fet complexa i el seu entorn també. Les interrelacions entre ambos són de complexitat evident. Observant les universitats hi trobem fundacions, entitats jurídiques lligades a la institució, que formen part dels campus universitaris i empreses nascudes a l'entorn de la universitat que hi volen romandre, tot plegat s'ha de gestionar en l'àmbit dels objectius de la universitat i no és fàcil.

M.C.: Insisteixo que les estructures internes s'haurien d'articular al voltant del projecte amb uns objectius concrets i els que governen haurien de poder exercir la seva funció sense contradiccions; amb l'estructura actual pot donar-se el cas que no tots els departaments o els deganats combreguin amb el projecte global, atenent a allò que els diuen les seves bases electores. En l'àmbit de la Recerca, per exemple els grups de Recerca i els instituts de Recerca lluiten per uns objectius concrets i es més fàcil que participin de una alineació comuna.

F.S.P.: Hi ha, doncs, una dificultat per a fer un pla estratègic de la pròpia universitat i una altra per a dur-lo a terme.

M.R.: Sí. En els últims tres anys he tingut l'oportunitat d'estudiar la governança en dos plans diferents i el desajust és evident. Primer, des de la Universitat de Barcelona, a través de l'estudi del seu Pla Estratègic (Horitzó 2020), liderat pel doctor Bricall. I, després, des de l'àmbit català (Llibre Blanc) i el projecte de la Universitat de Catalunya. En el fons, el que estic veient, en els darrers mesos, arran de les tancades universitàries, també hi ha un tercer nivell que está lligat al model d'universitat de les bases dels col·lectius d'estudiants, i també caldrà plantejar-ho. A més, la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es va modificar la Llei Orgànica 6/2001 d'Universitats defineix molt poc la qüestió de la governança, tot i que parla del tema del govern (rector i estructures internes, deganat i departaments, etcètera).

F.S.P.: Davant d'aquesta dificultat, què ens proposen?

M.R.: Cal arribar a un acord de governança. Un model pel qual acceptarem les decisions i no les posarem constantment en discussió i desprès ja vindrà la rendició de comptes. És molt greu que es pugui dir que un rector és antidemocràtic quan ha estat escollit per tothom i amb aquest argument posar en qüestió el pla de treball. És ben entès, que s'ha de ponderar el vot, que s'ha d'estudiar la participació i també cal un acord per determinar com es fa. Si no hi ha un acord entre tots els universitaris, tota la governança continuarà fallant.

F.S.P.: Sembla que hi ha un acord amb que cal fer el trànsit a una universitat que sense deixar de ser participativa ha de ser també eficaç. Ara bé, penso que tornar a discutir ara, a aquestes alçades, si volem una universitat amb uns principis diferents és, potser, ignorar el repte de les demandes socials i econòmiques que el país proposa a la universitat.

M.R.: Però, actualment, ens trobem amb una universitat del segle XXI que hauríem de tornar a construir, com a universitat pública. Que no podem donar cap principi per conegut ni per fet. Començar a reconstruir-la amb principis sòlids i amb el màxim consens. Entenem que l'acceptació de la complexitat implicaria una major responsabilitat i per tant, que l'equip rectoral pogués retre comptes però que tingués tots els elements de l'estructura. És una mica estrany que poguem definir politiques i que no es puguin executar fins al final.

F.S.P.: Un cop detectat el problema de governabilitat, cal replantejar el paper dels consells socials de les universitats a fi i efecte que no es limiti a fiscalitzar parcialment el govern sinó que esdevinguin un agent per a l'assoliment de les missions, els objectius i el finançament necessaris.

M.R.: Els consells socials hauran de jugar un paper més determinant en les assignacions pressupostàries perquè esdevinguin interlocutors per a les missions i els objectius de la universitat. Per aquest motiu el gerent ha de ser molt proper al consell social. Dit d'una altra manera: aquest model, molt present a Europa, va dirigit cap a una professionalització de la universitat. És a dir, cal elegir les millors persones per a cada responsabilitat amb un sistema transparent. Al rector cal donar-li més llibertat d'acció.

M.C.: Fins i tot, jo penso que l'estructura del consell social ha de canviar. Ha de convertir-se en un grup d'experts en el sistema universitari i, potser, ens hem de repensar la representació de la societat en la pròpia universitat. Hauria de ser gent que conegui el sistema. En canvi, si cal anar a una política de quotes, difícilment funcionarà.

M.R.: Ha de quedar clar, però, que els consells socials han evitat el pensament endogàmic dins de la pròpia universitat. Han obert la universitat a la societat. La discussió del paper del consell social no ha vingut per temes docents, sinó per qüestions financeres. Hem de repensar la qüestió del finançament. Els diferents models poden influir en la supervivència de la universitat. Penso que és clau. L'autonomia universitària només existeix si tens un finançament just i adequat a les missions que es tenen. I aquest és un equilibri que no es dóna sempre.

F.S.P.: Un cop analitzat i debatut el present, ara cal que ens preguntem si es pot exercir la governança de la docència, la recerca i la tercera missió dins el marc que defineix l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES). Pot fer un rector que els professors canviïn el seu sistema d'ensenyament? Pot un vicerector estructurar la recerca i apropar-la a aquells qui no en fan?

M.C.: Penso que sí però amb molts més esforços i dificultats que les que tindríem amb una altra estructura de govern i amb un disseny organitzatiu mes adequat. Hi ha una sèrie de gent que està convençuda que anar cap a Europa és l'únic camí i que això és bo per a la universitat. S'ha de marcar un sistema de rendició de comptes de tots els nivells per tal que la gent vegi reconeguda la seva feina. Hi ha estructures dins de la universitat que han quedat anquilosades i que lluiten per la seva supervivència. Per exemple, si vols fer una docència i una recerca de qualitat hauries de poder portar un professor de fora, que no té per què estar dins el finançament estipulat. Això pot col·lisionar amb els interessos de determinats departaments. Ens hem de redefinir una mica l'arquitectura de la recerca. Pot haver equips de recerca que no necessàriament hagin de coincidir amb les estructures dels departaments.

F.S.P.: Però hi ha gent que té motius de recels i cauteles en front a un avenç. Potser correm el risc que el rector, que no pot governar directament les facultats i els departaments, es focalitzi en aquesta segona universitat, que ha anat agafant una massa crítica important i on té una governança més fàcil.

M.R.: Caldrà implicar més els col·lectius. Fins ara només podíem delegar en unes minories que formen part dels claustres. Ara bé, amb això no hi ha prou perquè amb dos o tres cops l'any (claustres), una col·lectivitat es posa en funcionament o en línia amb uns objectius determinats. Crec, però, que hem barrejat sistemes vells amb altres de nous i el resultat no és l'òptim. Avui, la institució no té mecanismes per a canalitzar les tensions. Penso que és positiu el debat intern i la formació d'opinió. Per això cal posar els estudiants en un nivell important de decisió del que han de ser les gran línies mestres de la universitat. Tant en l'àmbit autonòmic com en l'estatal. Aposto per constituir un consell general de l'estudiant universitari que participi de les decisions del Govern d'Espanya. Això ha de reforçar la governança.

M.C.: Estic totalment d'acord, però a la universitat ens consta molt que els delegats dels estudiants participin en les estructures existents. De vegades s'ha de fer un esforç suplementari i no estic segura que això faciliti la seva presència en col·lectius més amplis.

F.S.P.: Dedueixo, doncs, que la governança no és el primer problema de la reconstrucció de la universitat sinó una conseqüència.

M.R.: Finalment, hi ha un aspecte que vull remarcar i és important per tancar el cercle. El consell social ha de dir què ha aportat la universitat per a la millora de la societat, quin és el retorn que es dóna. Això és urgentíssim. Per això, demano una certa professionalització del consell a l'hora de mesurar el paper de l'entorn universitari. Les universitats haurien de poder dir: m'han donat 300 milions i han estat gastats de manera eficient i eficaç perquè hem complert els objectius, però a la vegada, hem fet una recerca determinada, una activitat científica, hem generat empreses noves, hem transferit tecnologia i coneixement, hem construït edificis universitaris, i finalment els 300 milions s'han convertit en 500. En resum, s´han format millors graduats, s´ha fet més i millor reçerca, s´ha ajudat a millorar la competitivitat empresarial. Han donat mès dinamisme social i económic i han participat a crear teixit empresarial (spin-off). Aquest discurs també s'ha de fer perquè si no el fem, sembla que el consell social només ens vulgui controlar la part econòmica i no estigui per explicar la creació de valor i demanar-ne un millor finançament.

M.C.: En aquest sentit, des de la Xarxa Vives estem elaborant un estudi que recollirà l'aportació de les vint universitats als territoris de parla catalana on actuem. Estic d'acord amb tu: hi ha molta gent que fa molta feina però la societat no en té constància. Algunes universitats també hem encarregat estudis externs per determinar l'aportació de la universitat al seu entorn. Espero que aviat podrem presentar al públic els resultats d'aquest estudi de les universitats de la Xarxa.

M.R.: Alguns pensem que la societat basada en el coneixement pot propiciar el canvi, ara que es tracta de construir un nou sistema de valors socials i econòmics, ara que hi ha una crisi del sistema tradicional poc basat en el coneixement. Si els que ho pensem no som capaços de donar indicadors per veure que des de les universitats s'està produint una acció positiva, serà més fàcil que els més pessimistes surtin guanyant en aquesta etapa. Si ara no som capaços de propiciar el canvi adequadament, tornarem a l'economia especulativa. Jo en soc optimista i crec que aquest cop la universitat millorarà i es modernitzarà i adequarà la seva governança a aquest repte.

Números anteriors