LA TRIPLE HÈLIX, CLAU PER AL DESENVOLUPAMENT

	Límits i identitat ètnica: una recerca a Fraga (Osca) Previtera, Silvio (Universitat de Lleida, 2008) · 136 pàg. · 11,99 €
	A la recerca d'Aurembiaix d'Urgell. Domingo i Rúbies, Dolors (Universitat de Lleida, 2007) · 216 pàg. · 15 €
	El proyecto moderno. Pautas de investigación Gastón, Cristina; Rovira, Teresa (Universitat Politècnica de Catalunya, 2007) · 98 pàg. · 15 €
	Metodología de la investigación lingüística Jiménez Ruiz, Juan Luis (Universitat d'Alacant, 2007) · 212 pàg. · 23 €
	Recerca terminològica (Eumo Editorial, 2006) · 160 pàg. · 15,6 €

Potenciar una major promoció de l'emprenedoria, la recerca, la interacció amb el món empresarial i amb el territori de què forma part són els objectius principals que es van fixar els representants de la Xarxa Vives, participants en el debat "La triple hèlix i el desenvolupament regional", organitzat a la Fundació URV de Reus el passat 5 de juny. Un debat en el qual també van ser presents administració, empresariat i sindicats, on va quedar constància que cal un enfocament més proactiu per part de tots els estaments per a un millor aprofitament del coneixement i esdevenir més competitius en el mercat global.

En aquest sentit, Màrius Rubiralta, secretari d'estat d'Universitats del Govern espanyol i ex rector de la UB, va destacar que "hem d'aprofitar un canvi cultural que implica donar importància a la formació continuada i millorar la cultura científica i emprenedora a què hem arribat tard i malament i que sovint hem confós amb privatització. Emprendre no és només fer empreses, és innovar. Per tal que el sistema siga més efectiu, els agents de la triple hèlix han de funcionar per igual i amb un alt percentatge de coincidència".

Seguint aquesta línia, la presidenta de la Xarxa Vives i rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, va exposar una sèrie d'iniciatives que ja s'estan duent a terme a la UIB: augmentar la inversió en R+D+I, incentivar la creació, el suport i la valoració d'empreses derivades (spin-off) i promoure la cultura emprenedora dels estudiants mitjançant un programa multisectorial que inclou ajuts com microcrèdits, cessió temporal de locals gratuïts i lloguers assequibles. Els resultats són realment satisfactoris, com ho demostra la consolidació d'empreses molt innovadores en camps tan diversos i útils per a les persones com la robòtica i l'automatització, l'estalvi energètic i el desenvolupament sostenible, la profilaxi i la diagnosi, entre d'altres. Segons la rectora Casas, "per augmentar la competitivitat i la productivitat es necessiten més persones amb educació superior i apostar per les noves tecnologies i la innovació".

Una altra proposta interessant de transferència del coneixement de la universitat a la societat, en aquest cas plenament consolidada, la constitueix el Programa Innova de la Universitat Politècnica de Catalunya, que des de fa una dècada ha ajudat a crear 190 empreses de sectors diversos i ha generat més de 1.000 llocs de treball (en un 80 % titulats superiors). L'eficàcia l'ha portat a formar part de quatre xarxes d'excel·lència europees i dues d'internacionals.

Per tal de plantejar tant els avantatges com els entrebancs amb què es troben els joves universitaris en encetar una aventura empresarial, durant la jornada van explicar les seues experiències els responsables de dues empreses de nova creació de base tecnològica vinculades a universitats: Josep Maria Gastó, responsable de l'empresa derivada Staitec Confidence Data, creada amb el suport de la URV i dedicada a la protecció de la privacitat en bases de dades, va assenyalar que "la universitat no és un accionista qualsevol: és un inversor convençut, aglutinador d'interessos del territori i que ens dóna una credibilitat i un valor afegit intangible". D'altra banda, Ana Maiques, una de les fundadores de Starlab Barcelona SL -un centre interdisciplinari dedicat a medi ambient, espai, energia, salut i neurociència, vinculat a la UB, la UPC i la UPV, entre altres institucions-, va alertar que "al nostre país, el risc es veu molt malament i això és fatal per al nostre desenvolupament. Fins i tot un cop es té un prototip que funciona, el camí fins a ser producte comercial és llarg i costós. Aquí no tenim un problema de coneixement, al contrari, el nostre sistema universitari és excel·lent, amb bones tecnologies que no tenen res a envejar de les dels EUA o Alemanya, però falta suport a la comercialització i facilitats de finançament".

Connectant amb la societat

Per atacar aquest problema, fa quatre anys la Universitat Autònoma de Barcelona va endegar el Campus Ítaca, un programa socioeducatiu que té per objectiu animar alumnat d'instituts de secundària catalans -amb bones capacitats però poc atrets per la formació superior- a seguir estudiant després d'acabar l'ESO. L'experiència, estructurada en tallers, debats, xerrades i activitats de diferents disciplines, té lloc durant dues setmanes de juliol al campus de la UAB amb resultats encoratjadors: cada any n'augmenta la participació -amb una significativa presència d'alumnes immigrants- i el més important, canvia positivament la percepció dels joves envers la universitat. Segons la valoració de l'IES Santa Eulàlia de Terrassa, amb alumnes participants al Campus Ítaca, aquest programa "introdueix els nois i les noies en una perspectiva de futur que moltes vegades els semblava utòpica i inaccessible".

Mitjançant una gran varietat de propostes i formats, els centres de la Xarxa Vives estan decidits a fer-se més visibles i propers a la societat de què formen part, i per això cada cop inverteixen més esforços a desenvolupar recursos per a amplificar la difusió social del coneixement. Una tasca imprescindible per a la consolidació d'un sistema universitari modern més obert a les demandes de la societat sense renunciar en cap moment a la independència de la seva línia docent i de recerca.

Per Mar Claramonte

Números anteriors

Amb el suport de: