LA XINA, UN IMPERI D'OPORTUNITATS I REPTESPer a molts, la Xina és la seu dels propers Jocs Olímpics, el país on es reprimix el poble tibetà, la fàbrica d'Europa. Però, què en sabem de les grans inversions d'aquest gegant asiàtic a l'estranger, de la capa social que cada vegada gasta més en productes de luxe occidentals o de les creixents revoltes violentes de camperols i empresaris que cada vegada se senten més pobres?L'any passat, segons l'ONU, la Xina va rebre una inversió directa estrangera de 67.300 milions de dòlars i, el mes passat, la mateixa organització va pronosticar una pujada del 10,7% de l'economia del país al llarg del 2008. Les dades confirmen l'evidència: la República Popular de la Xina és una potència econòmica inqüestionable i ha arribat fins ací perquè s'ha convertit en "la fàbrica del món". Però aquesta etiqueta, que podem pensar que defineix la seua activitat empresarial, es queda curta. I és que la Xina compta amb grans inversions a l'estranger, especialment en empreses del sector energètic a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. La jugada és evident: assegurarse el combustible necessari per a mantenir actiu l'immens engranatge industrial. "Fins i tot van estar a punt de comprar una petroliera americana." Rosa Maria Calaf, corresponsal de TVE a Pequín, fa servir haches exemple perquè ens fem una idea del poder xinès. Són les seues inversions en els fons nord-americans les que "estan pagant el deute públic dels EUA".
Els experts com Manel Ollé, profesor d'estudis d'Àsia oriental a la UPF i autor del llibre Made in China, tenen claríssim que aquesta ha de ser l'aposta de futur dels empresaris de l'Estat espanyol. "Els xinesos estan a punt de passar al davant dels japonesos com a consumidors de luxe", explica Ollé, un signe que l'oportunitat està en la comercialització dels productes de marca i "també en el turisme de qualitat". Però per a traure suc a aquesta oportunitat cal treballar molt. Entrebancs com la dificultat que tenen els xinesos a l'hora d'obtenir visats fan que opten per triar altres països com França, on els posen les coses més fàcils. A la Xina la sensació general de la societat és que han estat tocats per la prosperitat. "La gent gran del camp veu que els joves marxen a treballar a la ciutat i que, malgrat que les condicions no són bones, es guanyen millor la vida", explica Rosa Maria Calaf. Demandes socials Però aquesta conformitat, tot i que molt estesa, no ha arrelat en tota la població. La periodista parla d'incidents: "s'estan doblant les revoltes violentes" tot i que se'n sap poc perquè la informació quasi no transcendix. El gruix de les queixes ve dels camperols, el sector més pobre de la societat, i la causa dels aldarulls sovint està relacionada amb les expropiacions de la terra i amb la gran lacra del país: la contaminació. L'estat lamentable de l'aire i de l'aigua dels rius acaba amb les collites. Els obrers de les empreses estatals, que el govern està tancant per deficitàries, també surtixen al carrer per queixar-se. Molts s'han quedat sense feina i, a més, han perdut els mínims de sanitat i educació que els cobria l'Estat. Els aldarulls de camperols i obrers són una de les grans preocupacions del govern xinès, que no pot oblidar que els fets de Tiananmen de 1989 també van començar amb demandes socials i van portar el país a una inestabilitat que volen evitar coste el que coste. Per posar-hi remei, l'Estat fa temps que treballa per millorar les condicions de vida de la gent, especialment a les zones rurals, on el govern xinès ha promès que el 2011 haurà acabat amb el problema de la manca d'aigua potable. Lam Chuen Ping, president de la Unió d'Associacions de Xinesos a Catalunya, fa més de trenta anys que viu a Barcelona però mai s'ha deslligat del seu país natal. Lam Chuen és conscient que al seu país encara li queda molt camí per recórrer però lamenta que des d'Occident només es vulga parlar del que queda per fer i no dels esforços que s'han fet per lluitar contra la pobresa i millorar el medi ambient. "S'ha de mirar vint-i-set anys enrere i veure el progrés que hi ha hagut; abans hi havia molta gent que no menjava i ara tothom té aquesta necessitat coberta." Per a ell, l'obertura del país és clara però també recorda que un procés com aquest requereix temps. L'obertura de la república comunista, per a Manel Ollé, es veu en les llibertats personals. "Hi ha més llibertat en temes sexuals, s'ha permès el divorci…", hi ha més autonomia sempre que "no es faci res que afecti el govern". De fet, la majoria de la societat no té interès de posar-li les coses difícils. La seua preocupació és guanyar més diners i més qualitat de vida. L'aspiració fins i tot arriba a les universitats, on l'objectiu de "la majoria és sortir i col·locar-se en una bona feina", explica Rosa Maria Calaf. L'estabilitat a la Xina està molt valorada, tant que, fins i tot, una part important dels intel·lectuals prefereixen fer els ulls grossos per no trencar la bonança al país. Malgrat això també hi ha gent que creu que val la pena lluitar per la millora dels drets humans. Un exemple és Hu Jia, el jove dissident polític que, a principis d'abril, va ser condemnat a tres anys i mig de presó per haver denunciat en un bloc el tracte que patixen els malalts de sida i hepatitis i la brutalitat policial. Tot i que aquest esperit de protesta no és un fet social estès, per a Carles Prado, professor de literatura xinesa a la Universitat Oberta de Catalunya, està clar que a la Xina hi ha més Hu Jia. Es refereix a gent com Wang Hui, que va participar a les protestes de Tiananmen, i que segueix reclamant millores en sanitat i educació, o els escriptors i intel·lectuals que estan presos per haver demanat millores pel seu poble. La repressió del poble tibetà i d'altres minories menys conegudes com els uigurs (de religió musulmana), la censura, les traves als periodistes estrangers o l'explotació dels obrers que treballen pels Jocs Olímpics, són algunes de les mancances de la Xina. Malgrat tot, experts com Manel Ollé o Carles Prado coincidixen que cal valorar la incipient obertura del país. I, com fa la dita, tot camí comença amb un primer pas.
Per Eva Auqué
1 comentari
|
NOVETATS [+]
LA LECTURA DE... [+]
|
||||||||||||||||||||
Números anteriors
Amb el suport de:
- Xarxa Vives d’Universitats
Edifici Àgora Universitat Jaume I - Campus del Riu Sec
12071 Castelló de la Plana - Tel.: +34 964 72 89 93
Fax: + 34 964 72 89 92 -
e-BUC | Edició impresa 08 |
Números anteriors |
Tarifes publicitàries BUC 2011 | ISSN: 1888-7414
Copyright © 2011 - Xarxa Vives d'Universitats