Adela Cortina

"Hem de convertir les masses en pobles"

Cortina ha dialogat amb el món empresarial, l'administració i una infinitat d'agents de la societat civil, cosa que li ha permès conèixer com ningú les sinèrgies que animen el cor de la ciutadania responsable. No en va "l'ètica cordial" sembla que és l'última síntesi a la qual ha arribat per explicar les qüestions del present. Des de la revista BUC tractem d'aprofundir en aquest recorregut.

	Filósofos, filosofía y filosofías en la “Encyclopédie” de Diderot y d’Alembert (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009) · 0 pàg. · 17 €
	Història de la filosofia moderna I: de Maquiavel a Descartes Llinàs Begon, Joan Lluís (Edicions UIB, 2009) · 306 pàg. · 20 €
	Filosofía en acción. Herrero Rico, Sophia;y otros (Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2009) · 357 pàg. · 24 €
	Els dilemes morals Martínez, David;Lariguet, Guillermo (Editorial UOC, S.L., 2008) · 104 pàg. · 8 €
	Filosofía política Bilbeny, Norbert (Editorial UOC, S.L., 2008) · 240 pàg. · 21 €

Donada la seva llarga experiència i tot veient que el seu camí no es pot separar del diàleg, de l'afany de comprensió de tots els agents que formen la societat, la nostra primera pregunta seria: què pot aportar la filosofia a la societat actual? Creu que el filòsof ha de complir una funció social determinada?

Veiem. Podria semblar que el filòsof, en principi, no té una tasca ben definida en una època de canvis ràpids, on la gent, moltes vegades, escoltant el seu tertulià o llegint les columnes dels seus periodistes preferits, ràpidament es fan càrrec de quin criteri han de prendre davant la vida. Per aquest motiu la filosofia, que si no és alguna cosa és un eslògan ràpid, un reflex ràpid de la societat, sembla que no estiga en el seu millor moment. Tot i així, jo crec que la filosofia té unes tasques que si no les fa ella és difícil que algú les faça i que per això és absolutament necessària. És per això que defense la filosofia al batxillerat i a tots els plans d'estudi, perquè crec que té tasques importants.

Em podria concretar quines són aquestes tasques?

Doncs, fonamentalment cinc. El filòsof pot servir, per exemple, per ajudar a recuperar el pols de la reflexió, cosa que incentiva l'interés per un mateix, tot assumint les millors possibilitats, que és en el que consisteix la llibertat. Hegel deia que l'esclau és esclau perquè no es coneix a si mateix, mentre que qui sap qui és no pot ser esclau i és senyor de la seua pròpia vida. Una segona tasca seria la de saber argumentar per acabar amb els dogmatismes. Avui dia, la reflexió no està de moda, vivint abocats a l'ordinador, al telèfon mòbil, ens costa saber parlar i dir la paraula oportuna en el moment oportú. Això és el que vol dir saber raonar, que no és altra cosa que donar raons ben fonamentades perquè l'altre les puga comprendre i, tal vegada, assumir com a pròpies. En tercer lloc, jo diria que la filosofia serveix per excitar la capacitat de discerniment, que no és només criticar, sinó saber dir què és bo i què és dolent. Per això calen criteris. Tota la història de la filosofia és una aportació de criteris per a poder discernir. És molt important conéixer aquests criteris perquè després, per exemple, en un comité d'ètica la gent valora molt quan des de la filosofia s'aporten criteris per a orientar en les accions més difícils i complexes. El filòsof ha de saber orientar, conjuntament amb els altres, la presa de decisions a la vida diària. La quarta seria forjar ciutadans que puguen saber-se i sentir-se lliures i iguals. Hem de convertir les masses en pobles. I finalment la filosofia ha d'anar ajudant a fer un món més humà, perquè aquesta ha estat la seua intenció des dels seus inicis i crec que hauria de seguir ajudant en això. A mi em sembla que aquestes són tasques que ningú pot fer per la filosofia, si és que es vol complir amb tota la seua complexitat.

Recentment ha estat acceptada a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Quina creu que ha estat la seva aportació per entrar a formar-ne part?

Bé, en primer lloc supose que pel meu perfil. El fet d'haver-me dedicat a qües- tions d'ètica (fonamentació i aplicació) i a la filosofia política (ciutadania, democràcia, globalització) té molt a veure amb l'essència de l'Acadèmia. En segon lloc, per haver introduït en el món hispà l'ètica del discurs d'Apel i Habermas, a més d'haver-la complementat amb les aportacions d'Aranguren i Zubiri. Jo crec que aquesta és, sens dubte, l'ètica més adequada per a la societat contemporània, caracteritzada per una democràcia pluralista. Finalment, la influència que aquesta ha tingut en el desenvolupament de les ètiques aplicades al nostre país crec que té a veure amb les traduccions d'aquestes obres, a més de l'esforç de difusió que s'ha fet des del meu grup d'investigació, format per professors sobretot de les universitats públiques valencianes, en connexió amb investigadors internacionals, que proposa un model propi d'ètica i filosofia política i l'aplica a l'economia i l'empresa, la bioètica, la política, l'educació i els mitjans. La creació de la Fundació ETNOR té ací molta importància.

L'ètica aplicada es composa d'una sèrie de disciplines que es dediquen a relacionar l'especulació filosòfica amb els aspectes més pràctics del món d'avui, i cerca introduir les reflexions que siguin necessàries per implementar millores ètiques. En aquest marc, fins a quin punt aprova el nostre model de societat?

El nostre actual model de societat és clarament injust, perquè hi ha mitjans suficients perquè tots els éssers humans puguen viure amb dignitat i, tot i així, una cinquena part de la humanitat pateix la pobresa extrema, la meitat està sota els dos dòlars al dia, i l'atur i la misèria no deixen d'augmentar. Davant d'això, al ciutadà d'avui li diria que el segle XXI ha de ser el dels ciutadans que pensen per si mateixos i es fan responsables solidàriament dels altres. Que no han de dei- xar-se manipular, sinó dirigir la seua vida amb els altres ciutadans, que són ja ciutadans del món.

Creu que són compatibles eficàcia i valors ètics?

Si l'eficàcia està al servei de la justícia, és un valor ètic; si serveix a l'interés egoista, es fa inevitablement injusta. Les empreses han d'ajudar a crear una bona societat.

La seva activitat al capdavant de la Càtedra d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València ha estat fruit d'una recerca constant de nous punts de vista per ensenyar la seva pròpia manera de veure la filosofia. Ara jo voldria donar-li la volta a aquesta idea i preguntar-li: què s'aprèn a les aules?

Bé. Sempre hi ha un grup d'alumnes amb veritable vocació i constància en treballar pels quals val la pena que existisca la institució universitària. Sempre hi ha un grup de gent amb ganes, amb interès, i el que em sembla més interessant és que aquestes persones no són els que es creuen més intel·ligents, sinó els que tenen una sana intel·ligència emocional i moltes ganes de saber, moltes ganes d'aprendre i moltes ganes de treballar. Aquests solen tenir a la vida el que es coneix com a autorealització, èxit, i és meravellós veure com evolucionen.

Parlant d'aules... Com valora la proposta de l'espai europeu d'educació superior, més conegut com Pla Bolonya?

Com tot en aquest món, té llums i ombres. Però abans de res crec que hem d'entendre que sempre que hem estat tancats a Europa ha estat un desastre important. En aquest sentit hi ha avantatges on tots estem d'acord. Per exemple, la integració a Europa, la mobilitat de professors i alumnes, l'augment de beques, l'homologació de títols, la compatibilitat de títols fins a l'extinció dels que encara estan en vigor, els preus públics dels màsters i doctorats, que es puga compaginar estudi i treball. Ara bé, quant als aspectes negatius, en veig sobretot dos: l'excessiva burocratització, que és un dels defectes ancestrals d'Europa, i que això reste temps a la investigació i a l'afany d'innovació. Quan demanem quelcom a Europa hem de fer milions de valoracions, milions de papers, que a l'hora de la veritat tothom sap que no serveixen per a res. En aquest sentit tinc por que "Bolonya" augmente excessivament el burocratisme en detriment de la investigació. La universitat no es pot separar entre docents i investigadors i dedicar alguns només a la docència. Algú que no investiga amb qualitat serà un mal professor universitari. La tasca de la universitat ha de ser triple: seguir formant professionals, promoure l'afany investigador i generar cultura. No podem renunciar a cap d'aquestes.

Creu que la filosofia trobarà el seu lloc entre tant rebombori?

Clar que trobarà el seu lloc. Sempre que parle des de la realitat social i per a ella. Però jo quan parlo d'ètica, la gent em diu que aquestes coses estan passades de moda.

Com podem fer entendre a la gent que l'ètica és cosa de tots?

Doncs mira, per començar que pensen que és el que diuen quan parlen. Si ara agafes qualsevol diari llegiràs que aquesta crisi econòmica s'ha produït perquè hi ha una sèrie de banquers i empresaris que han estat cobejosos, que han estat irresponsables, que han portat les coses a l'extrem, que han generat desconfiança generalitzada dins la societat. Això genera atur, fam, misèria. Diuen que els polítics han mentit i que no prenen les mesures oportunes, etcètera. Doncs bé, tot això són termes ètics, expressions ètiques: cobdícia, irresponsabilitat, desconfiança, falsedat. Com ho són també la solidaritat, la confiança, la veracitat i ser responsable. Tot el món reclama una vida social ètica, encara que no li pose el nom. Vivim èticament, però el que passa és que moltes vegades la gent ha identificat l'expressió ètica amb determinades actituds morals d'altres temps i en aquest sentit la rebutgen, però la nostra vida és ètica senzillament perquè no podem viure sense ella. No hi ha actes indiferents. Hi ha actes bons i actes dolents. Jo sempre dic que l'ètica no es una qüestió de moda, sinó de palpitant actualitat, perquè es troba a les mateixes entranyes de l'ésser humà.

	Lliçons sobre història i dret a Kant Turró Tomàs, Salvi (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1997) · 0 pàg. · 11 €
	Música y escritura en Alejo Carpentier Rubio Navarro, G. M. (Universitat d' Alacant (Publicacions), 1999) · 248 pàg. · 14 €
	Kant i Leibniz: la incongruència en l’espai Olesti i Vila, Josep (Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998) · 119 pàg. · 6 €

Llibres que m'han influït

• Els Evangelis
• Fonamentació de la Metafísica dels Costums d'Immanuel Kant
• La transformación de la filosofía de Karl-Otto Apel
• El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry

• La fiesta del chivo de Mario Vargas-Llosa
• El Samurai de Shusaku Endo
• La història interminable de Michael Ende
• Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez
• La hoja roja de Miguel Delibes
• Plenilunio d'Antonio Muñoz Molina
• El Siglo de las Luces d'Alejo Carpentier
• La sospecha de Friedrich Dürrenmatt
• Les cendres d'Àngela de Frank McCourt
• Nieve d'Orhan Pamuk

Feu un comentari
Nom d'usuari:
Assumpte:
Comentari:
Codi de seguretat:

Números anteriors

Amb el suport de: