Lluís Quintana-Murci
"EL RACISME NO TÉ BASE GENÈTICA"
La genètica no és el dimoni. Dir que genètica és clonació humana, experiments racistes
i aliments transgènics, és falsejar la realitat. La genètica és "una ciència neutra i, fins i
tot, humanista, perquè ens mostra que tots els humans són més semblants del que creiem". Així ho explica l'investigador mallorquí Lluís Quintana-Murci.
La selecció natural continua actuant en l'espècie humana?
Hi ha regions del món on la selecció natural actua amb normalitat en els humans, especialment a les zones on no arriben els medicaments moderns. En canvi, als països més desenvolupats, on fa més de 50 anys que es fan servir antibiòtics i vacunes, per exemple, la selecció natural ha deixat d'actuar de forma dràstica. En l'actualitat, en les societats avançades neixen i sobreviuen moles infants que, en altres condicions, dissortadament, haurien mort. En conjunt es pot dir que la selecció natural no actua en la nostra espècie com ho feia uns segles enrere.
| El efecto CSI. La genética forense en el s.XXI
Marfany Nadal, Gemma
(Edicions de la UPC, S.L., 2010) · 0 pàg. · 7 €
|
| El efecto CSI. La genética forense en el s.XXI
Marfany Nadal, Gemma
(Edicions de la UPC, S.L., 2010) · 154 pàg. · 17 €
|
| Genètica mèdica (2008)
Clària Enrich, Joan;Ballesta Martínez, Francisca;Oriola Ambrós, José;Oliva Virgili, Rafael
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) · 0 pàg. · 25 €
|
| Manual de Pràctiques de Genètica
Juan Ardanuy, Elvira;Romero Benedi, Rafael;Papaceit Vidal, Montserrat;Mestres Naval, Francesc;Riutort León, Marta;Balañà i Maymó, Joan;Bueno Torrens, David;Pascual Berniola, Marta
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) · 0 pàg. · 6 €
|
| Hacia el hombre responsable. Diálogos sobre evolución genética y cultural.
Dausset , Jean;Tomás Salvá, Matías
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007) · 0 pàg. · 15 €
|
Fins ara es creia que l'única tècnica per descobrir el nostre arbre genealògic era l'estudi dels fòssils. Què aporta de nou la genètica?
Fa vint anys que, amb l'eclosió de les tècniques de biologia molecular, la genètica investiga l'origen de l'home. Amb l'estudi dels fòssils deduïm coses a partir
d'objectes que trobem en un lloc concret. En canvi, amb la genètica podem estudiar
tota la humanitat, totes les regions del món. Tot amb tot, hem de reconèixer que
la genètica ens pot donar només una part de la història de la humanitat.
Quina és aquesta part de la història?
Observant l'actual variabilitat genètica de les poblacions podem confirmar que els
humans tenen el seu origen a l'Àfrica. La genètica ens permet explicar com la nostra
espècie va sortir d'Àfrica fa uns 60.000 anys i va colonitzar Àsia i Europa. Com després, possiblement en diferents migracions, va colonitzar Amèrica. La genètica
ens permet explicar les rutes migratòries, les interaccions entre poblacions i, fins i tot,
com han pogut haver-hi diferències migratòries entre els homes i les dones. Això ho
fem estudiant el cromosoma Y, que passa per la via paternal, i l'ADN mitocondrial,
que es transmet per la via maternal.
Analitzen les diferències en aquests elements de l'ADN…
Estudiem i comparem les mutacions genètiques que es troben en els diferents continents
i grups humans. En cada població hi ha algunes mutacions que es presenten amb una freqüència diferent i, a partir d'aquestes dades, deduïm quines són les poblacions més antigues i quins han estat els moviments migratoris o les interrelacions entre poblacions.
Com es fa aquest estudi?
El nostre treball a l'Institut Pasteur se centra en l'estudi de la diversitat del genoma humà en l'àmbit de poblacions. D'una banda, estudiem l'origen de l'home i les migracions, i en aquest apartat col·laborem amb el Genographic Project que promou National Geographic. De l'altra, en la línia més important del nostre treball, estudiem la diversitat del genoma humà per comprendre millor les relacions de les poblacions humanes amb els agents que causen les malalties. Estudiem com l'home, al llarg de la història, s'ha adaptat millor o pitjor a la presència dels agents patògens. Aquest
coneixement ens ajuda a entendre millor per què unes persones són més susceptibles
que altres a determinades malalties infeccioses.
Durant molts anys s'ha criticat l'estudi genètic de poblacions per por al racisme…
Les diferències entre els humans existeixen, és evident. No fa falta anar a la genètica per observar les diferències, però això no té cap importància; això és el que cal fer veure al conjunt de la població. No hi ha cap motiu per al racisme, i menys si parlem de genètica. La genètica destrueix completament el concepte de raça. Les nostres diferències no són altra cosa més que una riquesa. Quin món tan horrorós si tots fóssim iguals…
Des del punt de vista genètic no existeixen les races?
És clar que no. Evidentment que hi ha diferències genètiques entre humans, però les
grans diferències que trobem en la nostra espècie són interindividuals, no entre poblacions. És a dir, pot haver-hi més diferències genètiques entre dues persones de
Barcelona que entre una persona de Barcelona i una altra de Dakar.
És cert que la seua vocació es va despertar veient els documentals del comandant Cousteau?
El meu interès per la ciència s'inicia amb la biologia marina. De petit m'interessaven
molt les balenes i els dofins… M'agradava Rodríguez de la Fuente i, sobretot, Cousteau. Vaig estudiar els tres primers anys de la carrera de Biologia a la Universitat de les Illes Balears i després a la Universitat de Barcelona. En tornar a Mallorca vaig treballar en un laboratori de genètica humana que ja estudiava genètica de poblacions. Aquell laboratori em va descubrir que la genètica no només és una ciència mèdica, sinó que pot abordar temes molt més socials i històrics.
Havia canviat els cetacis pels humans per sempre més…
Després vaig aconseguir una beca de la Unió Europea que em va permetre anar a la Universitat de Pavia, a fer la tesi doctoral, al departament que havia creat Luca Cavalli-Sforza. En acabar, vaig començar a treballar, com a postdoc, a l'Institut Pasteur en el camp de reproducció humana. Dos anys més tard, el 2001, vaig treure una plaça al Centre National de la Recherche Scientifique (CRNS, França) i vaig poder tornar a investigar en genètica de poblacions, centrat en les malalties infeccioses. El 2003 vaig començar a muntar el meu equip i, des de gener de 2007, sóc director de la Unitat de Genètica Evolutiva Humana a l'Institut Pasteur, a París.
El món universitari és molt diferent a una banda i l'altra de la frontera?
A les universitats franceses, durant els dos darrers anys de la carrera, hi ha un seguiment molt més individualitzat dels estudiants. Ara dono classes a la Université Pierre et Marie Curie - Paris 6, i veig que hi ha un seguiment dels estudiants que jo no vaig tenir quan estudiava. És possible que això hagi canviat els últims anys a la UIB i la UB, no ho sé pas.
No té ganes de tornar?
Tinc la síndrome de l'emigrant etern. Estic bé a París, m'encanta aquesta ciutat, però
penso molt sovint a tornar. Tinc la sort que París és una mica com Barcelona: un compromís entre les coses bones d'una ciutat del sud i sense les dolentes d'una ciutat del nord. Sóc un gran xovinista de Barcelona, tot i que no sóc d'aquesta ciutat. Molt sovint penso que si tingués una bona feina m'agradaria viure a Palma o a Barcelona. Després reconec que estic ben instal·lat a París i se'm fa difícil pensar a refer-ho tot de nou, però mai se sap…
Per Joaquim Elcacho
Fotografies: Jerôme Bon i Christian Maury
2 comentaris
- Comentari fet per adam el 03-01-2012
hi
Nicely presented information in this post, I prefer to read this kind of stuff. The quality of content is fine and the conclusion is good. Thanks for the post. car for sale
- Comentari fet per Nick el 03-01-2012
hi
Is it Okay if I ask a thing kinda off subject? I’m attempting to view this web page on my new iPad however it will not display up properly, do you’ve got any answers? Need to I try and discover an update for my software or something? audi for sale
 Números anteriors
|
|
