Els navegadors web i la lectura

	Historia Viva de Internet. Volumen I Fernández Hermana, Luis Ángel (Editorial UOC, S.L., 2011) · 336 pàg. · 25 €
	Historia Viva de Internet. Volumen II Fernández Hermana, Luis Ángel (Editorial UOC, S.L., 2011) · 352 pàg. · 25 €
	La revolución del libro electrónico Cordón García, José Antonio (Editorial UOC, S.L., 2011) · 104 pàg. · 11 €
	El documento electrónico: Aspectos jurídicos, tecnológicos y archivísticos. (Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2008) · 440 pàg. · 24 €
	Administración de servicios de Internet Maciá Pérez, Francisco;y otros (Universitat d' Alacant (Publicacions), 2008) · 350 pàg. · 22 €

Pel que fa pròpiament a la lectura, el navegador i les aplicacions web també són importants. En la lectura en el núvol és important que el consumidor trobi tot el catàleg en els diferents canals d’internet i que aquests garanteixin la lectura en qualsevol moment, des de qualsevol lloc i per a qualsevol dispositiu i, fins i tot, sense connexió permanent a internet. A més, la lectura per internet permet compartir les nostres opinions amb els autors o amb altres usuaris mitjançant les xarxes socials.

La lectura en el núvol pot comportar models de negoci que, en el fons, no són tan innovadors (que no vol dir que no siguin disruptius respecte de la indústria cultural actual): accés lliure, subscripció, pagament per exemplar, tarifa plana, etc. Per a accedir als fitxers utilitza el sistema d’identificació per contrasenya, amb la qual cosa no calen sistemes de protecció dels fitxers (DRM), sistemes que són enutjosos a l’hora de comprar. El venedor o distribuïdor de la informació pot fer un ‘seguiment’ directe de la lectura digital i saber hàbits de lectura i tendències del mercat.

A continuació esmentem diverses maneres com la tecnologia s’ha apropat a la lectura digital en el núvol.

Lectura de pàgines web

En termes generals, i simplificant força, els navegadors d’internet consisteixen en una interfície d’usuari universal que s’encarrega de sol•licitar pàgines codificades en html i de representar-les correctament com a pàgines web. En principi, les pàgines web són estàtiques i tenen com a característica destacada la de permetre la navegació mitjançant hiperenllaços.

Com és la lectura través dels navegadors? La lectura de les pàgines web a partir dels navegadors està condicionada pel mateix navegador, per la grandària de la informació i pel tipus i disseny d’aquesta. Alhora, aquests elements estan condicionats per la ‘infinitat’ de mides diferents de les pantalles [i, evidentment, del dispositiu de lectura]. Atès que la majoria de pàgines web tenen una informació que ultrapassa la mida d’una sola pantalla, cal recórrer a la barra de desplaçament lateral i a l’ús del cursor per anar amunt i avall del document. A fi d’anar d’una pàgina a l’altra del llibre o revista i continuar amb la lectura hi ha un sumari que porta a un altre capítol o secció del document. Evidentment, en aquest text s’hi poden incorporar textos, fotografies, sons, hiperenllaços, etc., que permeten enriquir la consulta o bé saltar a altres parts del llibre o a altres documents externs que estan distribuïts per internet.

El disseny de la pàgina pot ser fluid –és a dir, que el text s’adapta a la mida de la pantalla–, o bé pot ser fix. En el primer cas tenim un problema: el disseny de la pàgina resulta poc atractiu (perjudicat, a més, per la proliferació de botons i pestanyes dels navegadors, llevat que no activem la funció de pantalla completa); en el segon cas tenim un altre problema: un disseny optimitzat per una dimensió determinada pot arribar a perdre bona part del seu potencial en pantalles de mides més grans o, sobretot, més petites.

Gràcies a internet, les limitacions físiques del paper queden superades amb escreix pels nous avantatges. Ara bé, internet és ideal per a consultes esporàdiques, per a navegar, estar al dia de notícies, etc, però la lectura a partir de l’ordinador no ha acabat de reeixir (fins ara, com més endavant expliquem). A més del fet que l’ordinador es percep com un estri de treball, l’anomenat ‘look web” (aparença web) és poc atractiu i adequat per a una lectura seqüencial i en profunditat.

La lectura de PDF

Els fitxers PDF mantenen la composició gràfica i el disseny del document creat. Generalment aquests fitxers provenen de documents que prèviament han estat impresos en paper. Les seves prestacions gràfiques són excel•lents, però pateixen del fet que no s’adapten a les pantalles dels diferents dispositius de consulta. Per a poder-los llegir sovint cal ampliar-los, fins i tot més enllà de la mida de la pantalla del dispositiu, per la qual cosa cal emprar les barres de desplaçament dels navegadors per a poder-los visualitzar adequadament. Cal notar, a més, que fins fa no gaires anys, la lectura de documents PDF només es podia fer si aquests es descarregaven i es llegien des de l’ordinador. Actualment ja es poden llegir des del mateix navegador. També és important observar que els dispositius petits són els que més dificultats tenen a l’hora de veure PDF. Fins i tot els aparells de tinta electrònica actuals, que tot i que disposin d’una pantalla relativament gran són poc gratificants a l’hora de mostrar PDF, atès el refrescament lent de la pantalla: lentitud de fer zooms i desplaçaments de text.

La lectura de EPUB

Amb l’aparició del format EPUB han sorgit propostes que permeten llegir EPUB des dels mateixos navegadors. N’esmentem dues, una amb fitxers descarregats al mateix ordinador i una altra en lectura al núvol:

EPUBReader és un complement del navegador Firefox que permet llegir EPUB (sense DRM) que estan en l’ordinador de l’usuari. El mateix programa, però, permet localitzar EPUB distribuïts per internet i descarregar-los amb molta facilitat. Val a dir que també disposa de la gestió de la biblioteca personal i que millora notablement les seves prestacions versió rere versió.

Bookworm és un servei web que ens permet pujar els nostres propis llibres EPUB (sense DRM) i llegir-los des de la web, en el núvol, de franc. També permet generar una versió per poder ser llegida des de dispositius mòbils, una gestió de la biblioteca personal i un ‘punt de llibre’. Per a utilitzar aquest servei només hem de crear un compte i allotjar-hi els nostres arxius.

Tant una opció com l’altra, però, encara tenen un “look web”, és a dir, un aspecte poc atractiu.

Les aplicacions d’escriptori, les aplicacions natives i les aplicacions d’internet enriquides.

A fi de millorar l’experiència lectora han aparegut nombroses aplicacions de lectura. La característica general d’aquest grup és que, poc o molt, per a poder llegir els documents cal la instal•lació de complements o de programes fets a mida.

En les aplicacions d’escriptori i natives, el programari de lectura s’instal•la en el dispositiu de l’usuari. Atès que dominen el programari de l’aparell, poden emprar i optimitzar les prestacions del programari. L’experiència lectora pot arribar a un màxim molt òptim’, des de la personalització a la interactivitat, animacions enriquides, etc. A l’extrem, un llibre pot esdevenir una aplicació de dalt a baix.

Les aplicacions enriquides funcionen des del navegador però, a més, requereixen la instal•lació d’un programari o de complements en l’ordinador per a poder utilitzar-se. Generalment es necessiten frameworks. Normalment aquestes aplicacions donen tantes prestacions com les dels programaris d’escriptori.

Dins d’aquest grup es troben aplicacions altament sofisticades, com ara des de les desenvolupades per a plataformes digitals d’ensenyament a d’altres de més senzilles dedicades només a la lectura de text.

Hi ha aplicacions que només llegeixen llibres del propi dispositiu, com l’iBooks d’Apple, el reader del Kindle d’Amazon o el de Kobo. En aquest cas, la diferència entre els diferents programaris, respecte a internet, rau en l’ús que fan de la xarxa. En uns casos, només l’utilitzen per a comprar els llibres i descarregar-los a l’aparell. En altres casos l’utilitzen per a gestionar les notes i el punt del llibre de l’usuari i que aquestes siguin accessibles des de les diferents aplicacions que l’usuari té instal•lades en els diversos dispositius, com ara ordinador, mòbil i tauleta. Aquestes notes romanen en el ‘núvol’ propi de cada usuari. En altres casos, internet és emprat per a compartir les notes i altres experiències amb altres usuaris: Ibis, Kobe, etc.

Si bé poden existir aplicacions multiplataforma (basats, per exemple en Adobe Air), la majoria de programaris d’aquest grup han de ser desenvolupats per a cada tipus diferent de plataforma (Windows, iOS, Android, MacOS, Linux, etc) i, fins i tot, per a cada tipus de dispositiu (per a optimitzar-lo al màxim). Apple podria ser un exemple paradigmàtic d’empresa que malda perquè es desenvolupin aplicacions exclusives en el seu entorn ‘propietari’. El cost de desenvolupar diverses vegades la mateixa aplicació per a cadascuna de les plataformes només està a l’abast de grans companyies, sobretot si cal actualitzar-les periòdicament.

Les aplicacions web

Les aplicacions web. Si bé la frontera entre les aplicacions del grup anterior i aquest són díscoles, les aplicacions web no s’instal•len ni executen en l’ordinador, sinó a través d’un navegador. Les noves aplicacions web estan traslladant el model de desenvolupament centrat en el marc del servidor d’aplicacions propietàries a un model centrat en la banda del client que treballa fluidament amb serveis en el núvol. Element clau del canvi de paradigma, entre altres avantatges d’aquest sistema trobem: estalvi de temps i de recursos en el desenvolupament, no ocupa espai en el disc dur, multiplataforma i actualitzacions immediates arreu, a més de permetre compartir recursos en el núvol amb altres usuaris, guardar notes, etc. És a dir, podem gaudir d’un sol desenvolupament que serveixi per a totes les plataformes i dispositius. A més, des del punt de vista comercial i de màrqueting, ens trobem que podem estalviar-nos les comissions de les botigues d'aplicacions i que podem mantenir una comunicació directa entre proveïdor de la informació i usuari. Aquest nou plantejament continua tenint l’inconvenient que les funcionalitats encara no són tant potents com les aplicacions d’escriptori, però cada vegada més les diferències són menors: la implantació de l’html5 (que encara no és un estàndard oficial) està menant al sorgiment de noves aplicacions web molt interessants per als lectors i per als mitjans de comunicació i editors. Tot just estem a l’inici. A més, l’html5 permet guardar els llibres digitals a la caixé de l’aparell de lectura, amb la qual cosa, si es talla la connexió a internet, es pot continuar llegint.

Com a cloenda de l’article i a tall d’exemple, volem esmentar i compartir una nova proposta digital en les aplicacions web. Beat acaba de presentar el llibre digital, en obert, Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina, de la filòloga Eulàlia Lledó. Desenvolupat amb estàndards web (html5, css3 i javascript) el llibre té una estructura gràfica en columnes i incorpora imatges i vídeos, es pot consultar des de qualsevol navegador web modern i s’adapta dinàmicament a qualsevol tipus de pantalla i a qualsevol dispositiu: ordinador, mòbil, tauleta, etc. El projecte s’anirà enriquint progressivament amb noves propostes digitals.

Números anteriors