Centenari de l'afusellament de Ferrer i Gurdia

Sens dubte Francesc Ferrer i Gurdia (Alella, Maresme, 1859 - Barcelona, 1909) s el pedagog catal d'abast ms universal. Els professionals, pedagogs, professors i mestres formats en el Franquisme o en la Transici, no han tingut oportunitat d'estudiar a la Universitat Ferrer i l'Escola Moderna. La pedagogia oficial del passat no el tenia en compte. Els ms joves ja el coneixen una mica ms. En els estudiants de les darreres promocions s'observa un major grau d'informaci i coneixement sobre l'Escola Moderna. Vol dir que Ferrer i Gurdia s'est guanyant un lloc acadmic? Vol dir que el mn universitari s ms objectiu a l'hora de presentar el personatge i l'obra?

Ferrer ha donat lloc a un corrent pedaggic conegut com a racionalisme educatiu. La importncia d'aquesta teoria s que va ser aplicada durant dcades a escoles populars. No va ser un experiment allat, encara que va comenar amb un centre pilot, l'Escola Moderna de l'Eixample de Barcelona, tot just de 1901 a 1906. El programa-currculum de l'Escola Moderna es despleg en quatre nivells: 1) l'Escola Moderna del carrer Bailn, a l'Eixample de Barcelona; 2) les activitats editorials; 3) les tasques d'extensi cultural i universitria; 4) les escoles del moviment. La clientela del centre del carrer de Bailn a l'Eixample de Barcelona eren nens de classe acomodada i de professionals liberals en general, no gaire ms de 170 en total l'any 1906. Molt material didctic i modern, amb museu natural, mquina de projeccions i una muni de coses. L'escola instaur l'intercanvi epistolar i l'intercanvi de visites. El professorat era desigual. L'escola tenia un important butllet, el "Boletn de la Escuela Moderna", amb diferents versions internacionals, a travs del qual difonia els seus plantejaments pedaggics. El projecte escolar anava acompanyat d'un poders projecte editorial. Ferrer tenia la intenci de consolidar-lo a travs d'una Escola Normal de formaci de docents racionalistes. El programa-currculum de l'escola, segons el discurs fundacional, volia fer que els nens i nenes arribessin a ser "persones instrudes, verdiques, justes i lliures de tot prejudici", substituint "l'estudi dogmtic pel raonat, de les cincies naturals", desenvolupant i dirigint "les aptituds prpies de cada alumne, a fi que, amb la totalitat del propi valer individual, no noms sigui un membre til a la societat, sin que, com a conseqncia, elevi proporcionalment el valor de la collectivitat", i ensenyant "els veritables deures socials, de conformitat amb la justa mxima: No hi ha deures sense drets; no hi ha drets sense deures". No va ser un model teric sin un model escolar i educativosocial encarnat, que va produir mestres, escoles i comissions de pres fins a 1939, i que incorpor amb el temps metodologies collaterals: Decroly, Freinet, etc.

Per Ferrer tamb era un propagandista radical per la justcia social, llibertari i republic. Se'l va acusar sense proves (fan un acte de fe els historiadors que avui invaliden la sentncia judicial de 1907) de conspiraci amb Mateu Morral. Desprs, tingu lloc el crim d'estat coms en la seva persona el 13 d'octubre de 1909. No cal dir que el descabdellament de la repressi de la Setmana Trgica, i en particular l'assassinat legal del fundador de l'Escola Moderna, desencadenaren onades de repulsa internacional, prou conegudes. El foc creuat d'acusacions i contraacusacions de culpabilitat ha arribat fins als nostres dies, com hem assenyalat. Per, des de la serenor de la perspectiva centenria el fet s que tota una classe poltica espanyola i catalana i les principals institucions de poder poltic (espanyol) i de poder religis (Vatic) surten ben tacades d'una repressi -la de la Setmana Trgica- que res no tingu, com hem pogut veure, d'exemplar. Tret de figures concretes com Joan Maragall o Gabriel Alomar, l'actitud de la societat civil catalana va ser decebedora abans i desprs de la repressi de la Setmana Trgica. En particular la hipocresia de la Lliga Regionalista va ser proverbial. I pel que fa a institucions com l'exrcit i la monarquia borbnica (institucions que han tingut una continutat fins al present. Cosa diferent fora si hagus prosperat la Repblica!), l'assumpci de responsabilitats i reconeixement de culpa davant del poble -en particular per part de la Monarquia- ha estat fins a data d'avui nulla.

Curiosament Ferrer ha tingut poc cartell pblic. Encara ara a Barcelona no hi ha cap carrer o plaa dedicada al fundador de l'Escola Moderna, i no ha estat fins al 9 de juliol de 2009 que un Ple del Districte Montjuc no ha aprovat el simblic canvi de l'avinguda Marqus de Comillas pel d'avinguda Francesc Ferrer i Gurdia. Ferrer i Gurdia ha estat i segueix sent un tema polmic. No perqu no se'l consideri un clssic de l'educaci -que figura a la biblioteca dels referents pedaggics de tots els temps- sin perqu a ms de pedagog i editor renovador va ser un activista enormement comproms amb la justcia social i la millora de les condicions de vida dels humans. Aquest aspecte ha donat lloc a una lnia revisionista en la historiografia oficial espanyola que emet contnuament un judici parallel sobre Ferrer i fa d'ell un "terrorista", amb tota la crrega ideolgica de l'adjectiu, sobretot desprs de 2001.

Amb motiu del centenari de l'Escola Moderna vaig fer un experiment: vaig proposar als meus alumnes universitaris de Formaci Pedaggica per a l'Educaci Secundria (CAP) o d'Histria de l'Educaci una revisi de Ferrer. Un grup escrigu que Ferrer "esperava que la societat de l'poca se n'adons que ignorncia era (i s) sinnim de violncia i que coneixement era (i s) sinnim de llibertat". Deien que la filosofia evolucionista li servia a Ferrer per contextualitzar una visi progressista segons la qual el canvi o transformaci de la societat havia de comportar la superaci de les desigualtats econmiques, socials i de gnere. Aquests alumnes afegien que Ferrer elabor una proposta educativa exempta de dogmatisme, que atorgava autonomia als estudiants i els permetia de construir el propi aprenentatge. Ferrer hauria eliminat de l'educaci el que s definit des de Bourdieu com a "violncia simblica". L'activisme pedaggic es veu, segons aquests estudiants, en la consigna de Reclus per a l'ensenyament de la geografia: "veure, crear de nou i no repetir de memria" (Ferrer i Gurdia, 1990: 87).

D'altres alumnes consultats tendien a considerar que la tendncia a l'eliminaci progressiva dels exmens, el foment de les activitats extraescolars, l'ensenyament laic o el desenvolupament de la capacitat crtica formen part del marc teric de la legislaci vigent, tot i que la decisi d'aplicar aquests principis i prctiques rau en cada centre educatiu, i que "hem d'apuntar que a nivell procedimental les iniciatives encara sn escasses". En general pensaven que Ferrer va ser un precursor d'idees pedaggiques que s'han anat acceptant posteriorment com a "normals".

Portada del llibre






Els afusellaments al Pas Valenci (1938-1956)
Gabarda Cebelln, Vicent
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2011) 456 pg. 11

Portada del llibre






Mestres republicanes. Ciutadanes compromeses
Ferrer Gonzlez, Maria Cristina;Pons Adrover, Maria
(Edicions UIB, 2005) 208 pg. 9

Portada del llibre






Els afusellaments al Pas Valenci (1938-1956)
Gabarda Cebelln, Vicent
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2007) 456 pg. 25

Atenci, per: molts d'ells amb prou feines entraren en el tema de la persecuci de les idees ferrerianes per part dels conservadors d'abans i d'ara. En aquest sentit, un grup declin de presentar i de valorar una carta al director de contingut antiferreri, publicada a La Razn, 8-I-2002, p. 8, que, basant-se en el criteri de l'historiador Po Moa, qualificava l'Escola Moderna de "talibanesca" i a Ferrer Gurdia d'exaltat i provocador d'assassinats.

Desprs del debat, les conclusions d'un grup van ser que "del pensament de Ferrer i Gurdia podrem dir que queda all que cada un vol que quedi (...). La majoria (de la classe) hi est d'acord: la majoria dels aspectes que contempla l'ensenyament de l'Escola Moderna podrien ser viables i a ms a ms s'haurien de portar a terme, com per exemple, l'intent de lligar l'educaci amb la vida quotidiana i tamb que els nens aprenguin a ser ms crtics i la menor importncia dels exmens (...)". El grup que resum el debat va ser del parer que els professors no han de transmetre valors, ni tan sols els valors propis i afeg que "amb el neoliberalisme no s viable fer una escola on hi hagi totes les classes socials, ja que cada vegada ms es creen escoles privades on no tothom pot accedir-hi".

Experimentem avui dia com s de costs el debat d'una certa profunditat sobre educaci, sobre una universitat compromesa amb el mn i amb el pas, sobre lacisme i tolerncia, sobre democrcia i interculturalitat enriquidora i fecundant; aquest debat brilla per la seva absncia i aix s ms aviat estremidor. Els pedagogs, els mestres, els professors d'avui dia, ja en tenen prou i segurament massa de meta-discursos terics sobre com ha de ser l'educaci. Darrere de les lleis i decrets hi ha un discurs, una ideologia que condiciona el seu treball com a educadors, el dia a dia de la seva tasca. L'educaci serveix per fabricar ideologia, ahir com avui. El poder vol fer del docent un mer instrument per afaionar una societat sota control. Aix ajuda a entendre el profund malestar dels ensenyants. Des d'aquesta perspectiva cal analitzar intervencions poltiques com la recentment aprovada Llei d'Educaci de Catalunya o la contumcia amb que s'insisteix a aplicar sense garanties el pla de Bolonya. La histria de l'educaci, tamb aquella amarada de sang innocent com la que evoquem en aquestes ratlles, s mirall i s estmul. s un poders recurs dels educadors.

Pere Sol
Catedrtic d'Histria de l'Educaci de la Universitat Autnoma de Barcelona

tornar Nmeros anteriors

MS CONSULTATS

Portada del llibre






El medi natural del Solsons
Guix Coromines, David
(Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2008) 0 p. 50

Portada del llibre






Gestin de la calidad
Griful Ponsati, Eullia;Canela Campos, Miguel ngel
(Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2005) 234 p. 23

Portada del llibre






Cavallers
Garca Mascarell, Purificaci
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 80 p. 10

Portada del llibre






Lengua china para traductores
Casas Tost, Helena;Rovira Esteva, Sara;Surez Girard, Anne-Hlne
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2008) 406 p. 24

Portada del llibre






Estudio del lxico y bases de datos
Clavera, Gloria;Mancho, Mara Jess (eds.)
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2006) 156 p. 22

Portada del llibre






FUNDAMENTOS MATEMTICOS EN ARQUITECTURA
Bartoll Arnau, Salud;Gmez Collado, M Del Carmen;Bonet Solves, Jos
(Universitat Politcnica de Valncia, 2009) 302 p. 29

Portada del llibre






Los medios de comunicacin en la Sociedad en Red
Cardoso, Gustavo
(Editorial UOC, S.L., 2008) 576 p. 40

Portada del llibre






Citrus
Ancillo Antn, Gema;Medina Snchez-Valladares, Alejandro
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2015) 152 p. 7

Portada del llibre






La Huerta del Bajo Segura
Canales Martnez, Gregorio;De Gea Calatayud, Manuel;Diz Ardid, Emilio;Garca, Clara;Mateo Lozano, ngel
(Publicacions Institucionals UA, 2017) 2 p. 5

Portada del llibre






digital: Caminos encontrados.
Varios autores
(Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions, 2013) 408 p. 11

Portada del llibre






Las televisiones pblicas autonmicas del siglo XXI
Marzal Felici, Javier
(Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2015) 306 p. 20

Portada del llibre






L'origen de les espcies
Darwin, Charles
(Publicacions de la Universitat de Valncia, 2017) 254 p. 15